WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 05:09:39' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Març, 2013

Observacions en 3D dels “sortidors” d’un nucli galàctic actiu.

Un equip d’astrònoms japonesos, dirigits per Toru Misawa (Shinshu University), ha utilitzat el Telescopi Subaru per observar un llunyà quàsar, utilitzant la técnica de la lent gravitatòria i detectar d’aquesta manera un nucli galàctic actiu en la seva regió central. Observant a través de múltiples línies de visió, els astrònoms poden obtenir una visió 3-D del quàsar descobert, així com de les petites i complexes estructures de l’interior del nucli galàctic.

Els quàsars, són brillants regions central d’algunes llunyanes galàxies. Les seves lluminositats són sovin, alguns centenars de vegades més grans que les seves galàxies amfitriones. Els científics creuen que la font d’aquesta llum, és un disc gasós molt brillant que envolta un forat negre supermassiu, situat en el mateix centre de la galàxia. Els fluxos de gas, anomenats “sortidors” cap l’exterior del disc i que tenen una influència substancial en les regions circumdants interestel·lar/intergalàctiques. No obstant això, de la mateixa manera que els quàsars a grans distàncies semblen simples estrelles, les seves estructures internes no són fàcils d’investigar.

L’equip de recerca va utilitzar el gran poder de captació de llum del telescopi de 8,2 metres de diàmetre del Subaru, complementat amb l’espectrògraf d’alta resolució HDS (High Dispersion Spectrograph), per observar el quàsar SDSS J1029 2633. Aquest quàsar està situat a uns 10.000 milions d’anys llum de nosaltres, en la constel·lació de Leo i més a prop a uns 5.000 milions d’anys llum, hi ha un massiu cúmul de galàxies, que és troba entre la Terra i el quàsar. Atès que els objectes astronòmics estan generalment lluny, són difícils d’observar des de diferents angles. De totes maneres, les lents gravitatòries ofereixen aquesta possibilitat.

Si un cúmul de galàxies és troba al llarg de la línia de visió d’un quàsar llunyà, llavors una part de la seva llum (la “lent del quàsar”) doblega el cúmul que intervé (la “lent del cúmul”) i els observadors veuran amb més brillantor i resolució el fons del quàsar augmentat a causa de l’efecte de la lent gravitacional intermedi entre J 1029 2633 i la Terra, i alahora hi haurà una important distorsió en la trajectòria de la llum del quàsar, de tal manera que és divideix en tres imatges: A, B i C. L’angle de separació màxim de 22,5″ entre les imatges A i B, és més gran que la separació típica d’imatges d’un quàsar augmentat per una sola galàxia. L’equip ha suggerit que cada imatge augmentada podria contenir informació respecte el flux dels sortidors des del quàsar quan s’observa des de diferents angles.

fig1e2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La missió Planck, ens mostra un univers més nitid.

La missió espacial Planck, ha publicat el mapa més precís i detallat mai fet de la llum més antiga de l’univers, mostrant nova informació respecte la seva edat, contingut i origen.

Planck, és una missió de l’Agencia Espacial Europea. La NASA va contribuir en la tecnologia de dos instruments científics de la missió.

Els nous resultats suggereixen que l’univers s’està expandint més lentament del que els científics pensaven, amb una edat prevista de 13.800 milions d’anys, uns 100 milions d’anys més de les estimacions prèvies. Les dades també mostren que hi ha menys energia fosca de la que és preveia, mentre que hi ha més matèria fosca i normal de la que coneixem. La matèria fosca és una substància invisible que només pot ser observada a través dels efectes gravitatoris, mentre que l’energia fosca està impulsant el nostre univers en expansió. La naturalesa de les dues substàncies, segueix sent un misteri.

“Els astrònoms de tot el món, esperaven aquest mapa”, ha comentat  Joan Centrella, membre del programa científic del Planck de la NASA. “Aquestes mesures són capdals per moltes àrees de la ciència, així com per futures missions espacials. Estem molt contents d’haver treballat amb l’Agencia Espacial Europea en aquesta recerca històrica”.

El mapa està basat en observacions fetes durant 15,5 mesos de tot el cel, mostrant petites fluctuacions de temperatura del fons còsmic de microones, l’antiga llum que ha viatjat durant milers de milions d’anys, a partir de l’univers primigeni. Els patrons de llum representen les llavors de les galàxies i cúmuls de galàxies que veiem avui dia.

“A mesura que la llum viatja des de l’origen a nosaltres, la matèria actua com una carrega d’obstacles, posant-se en el seu camí i va canviant poc a poc aquests patrons”, ha comentat en Charles Lawrence, membre del Planck i del Jet Propulsion Laboratory de Pasadena. “El mapa del Planck, ens mostra que no només un univers molt jove, si no que també la matèria, incloent-hi la matèria fosca de tot l’univers”.

L’edat, el contingut i altres característiques fonamentals del nostre univers, és descriuen en un model simple desenvolupat pels científics, anomenat model estàndard de la cosmologia. Aquestes noves dades han permès als científics provar i millorar la precisió d’aquest model amb major precisió fins i tot. Alhora, algunes característiques curioses s’han observat que no encaixen en la mateixa imatge. Per exemple, el model assumeix que el cel és el mateix a tot arreu, però els patrons de llujm són asimètrics en dues meitats del cel i no hi ha una regió on s’estén més enllà del que s’esperava.

735681main_pia16873-43_946-710.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Inauguració de l’ALMA.

La setmana passada en un remot lloc dels Andes xilens, és va inaugurar les instal·lacions de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array). Aquesta inauguració marca la finalització de la instal·lació de tots els sistemes del gegantí telescopi. ALMA és una col·laboració entre Europa, América del Nord i Asia Oriental, en col·laboració de la Republica de Xile.

Els tres socis internacionals d’ALMA van donar la benvinguda a més de 500 persones a l’observatori ALMA, en el mateix desert d’Atacama, per celebrar l’èxit del projecte.

El conjunt d’antenes ALMA, disposa de cinquata quatre antenes de 12 metres de diàmetre i dotze de 7 metres, que treballen com un únic telescopi. Cada antena recull la radiació que prové de l’espai i l’enfoca a un receptor. Els senyals de les antenes juntes és processen amb un supercomputador especialitzat. Les 66 antenes ALMA poden situar-se en diferents configuracions, en una distància que pot anar dels 150 metres, fins els 16 quilòmetres.

eso1312a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Herchel descobreix joves estrelles.

Uns astrònoms han localitzat unes de les estrelles més joves observades fins ara, gràcies a l’observatori espacial Herchel, una missió de l’Agencia Espacial Europea, amb importants contribucions de la NASA.

Les observacions del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA i del telescopi Atacama Pathfinder Experiment (APEX) situat a Xile, han ajudat a completar les observacions.

Els densos núvols de pols i gas, que envolten les incipients estrelles, conegudes com proto-estrelles, en fa difícil la seva observació. Les 15 proto-estrelles, recentment observades és troben a prop de nostre sistema solar, en concret en la constel·lació d’Orió. El descobriment proporciona als científics una visió de les etapes més primerenques i menys conegudes de la formació estel·lar.

“El Herchel ens ha mostrat un gran conjunt d’aquestes joves estrelles en una sola regió de formació estel·lar”, ha comentat l’Amelia Stutz, responsable principal de l’article d’aquesta recerca, publicat al The Astrophysical Journal.

Les estrelles comencen la seva vida a partir del col·lapse gravitatori de massius núvols de gas i pols. Aquest pas, entre el núvol de gas i la bola de plasma supercalent, que anomenem pròpiament estrella, és una fase relativament ràpida pels estàndards còsmics, que dura només uns pocs centenars de milions d’anys. Trobar proto-estrelles en les seves primeres etapes, la majoria de curta durada, planteja certament un desafiament.

Els astrònoms havien estudiat durant molt de temps, la guarderia estel·lar del complex de núvols moleculars d’Orió, una gran regió amb núvols i noves estrelles, però no s’havien observar com a proto-estrelles fins que el Herchel les va observar.

En aquesta imatge, podem observar a l’esquerra la nebulosa Messier 78, que ens mostra el material compost de tres colors, a partir de les observacions dels telescopis abans esmentats. El color verd correspon a 160 microns, a partir de l’infraroig llunyà enregistrat pel Herchel. El color blau, correspon a 24 microns amb les dades del Spitzer i finalment en 870 microns, que correspon a les ones de ràdio, recollides pel l’APEX amb llum vermella.

nhsc2013-009a-ti.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Imatge en “brut”, “natural”, o “blanc calibrat” de la superfície de Mart.

Aquestes tres versions de la mateixa imatge, enregistrada per la Mast Camera (Mascam), situada en el Mars rover Curiosity de la NASA, ens mostra les diferents opcions que els científics poden fer en la representació dels colors registrats per la càmera.

La imatge de l’esquerra és de color “en brut”, sense processar i que és rep directament des de Mart i que estan disponibles en web MSL Raw Images Web, en el lloc, http:mars.jpl.nasa.gov/msl/multimedia/raw/.

La imatge del centre, és la representació de la calibració per tal de mostrar una estimació del color “natural”, és a dir els colors que veuríem si estiguéssim en el mateix lloc a Mart.

La imatge de la dreta, ens mostra el resultat d’aplicar un mètode de processament d’equilibris de blanc, que mostra una estimació dels colors del terreny, com si estigués il·luminat a la Terra, enlloc de la il·luminació del planeta Mart.

La imatge va ser enregistrada per la Mastcam, el Sol 19 (dia d’estada a Mart) del Curiosity, que correspon al dia 23 d’agost de 2012, usant només els filtres Bayer: vermell, verd i blau. Podem observar al su-sudest, el lloc d’aterratge amb la muntanya Sharp.

pia16800.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Cometes i estrelles fugaces brillant en el Paranal.

Aquesta impressionant imatge enregistrada per Gabriel Brammer, un dels fotògrafs ambaixadors de l’ESO, ens mostra un capvespre a l’Observatori Paranal, amb dos cometes travessant ràpidament els cels del sud com a protagonistes. A prop de l’horitzó, en la part dreta de la imatge, el cometa C/2011 L4 (PAN-STARRS), el més brillant dels dos, ens mostra la cua generada principalment pels reflexos del Sol en la seva pols. En el centre de la imatge, just a sobre del turo dret de la muntanya Paranal, és pot distingir una coma verdosa (l’embolcall nebulós que envolta el nucli) del cometa C/2012 F& (Lemmon), seguit d’una cua més dèbil. El color verd, prové de la ionització dels gasos en la coma provacada per la llum del Sol.

Podria ser que algú observés un tercer comenta en aquesta imatge, però el brillant objecte que passa ràpidament entre els cometes Lemmon i PAN-STARRS, és una “estrella fugaç”, cremant-se a l’atmosfera en el moment adequat.

potw1310a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble troba el certificat de naixement de l’estrella més antiga coneguda.

Un equip d’astrònoms utilitzant el telescopi Hubble de la NASA, ha fet un important pas per tal de trobar la partida de naixement d’una estrella, que durant molt de temps ha mantigut una gran incertesa.

“Hem trobat que aquesta estrella, és la més vella que coneixem, amb una edat ben determinada”, ha comentat en Howard Bond, membre de la Universitat Estatal de Pennsylvania, així com del Space Telescope Science Institute.

L’estrella podria tenir uns 14.500 milions d’anys (més o menys, 800.000 anys menys que l’univers), tenintn en compte que l’edat aproximada de l’univers és de 13.800 milions d’anys, evidentment això és un gran dilema.

No obstant això, les estimacions anteriors que es remunten als anys 2000, situaven aquesta estrella amb una edat de 16.000 milions d’anys. El grup de recerca, ha presentat un dilema potencial als cosmòlges. “Potser la cosmologia està equivaocada, la física estel·lar també, o la distància de l’estrella és errònia”, ha comentat en Howard Bond. “Així doncs, hem de refinar la seva distància”.

La nova edat d’aquesta estrella, amb les dades del Hubble, redueixen l’incertesa del mesurament de manera que superposa l’edat de l’estrella, amb l’edat de l’univers. La manera més independent per determinar la taxa d’expansió de l’univers, és l’anàlisi del fons de microones, sorgit després del Big Bang, i els mesuraments de la desintegració radioactiva.

Aquesta “estrella de Matusalem”, catalogada com HD 140283, ha estat coneguda des de fa més d’un segle, a cuasa del seu ràpid moviment a través del cel. L’alta taxa de moviment evidencia que l’estrella és un visitant més del nostre veïnat estel·lar. La seva òrbita, la fa a través del pla de la nostra galàxia, junt amb la resta d’estrelles que envolten la Via Làctia en el profund halo galàctic.

Aquesta conclusió és va veure reforçada pels astrònoms l’any 1950, que van ser capaços de mesurar una diferència d’elements pesats en les estrelles, en comparació amb d’altres estrelles del nostre veïnatge galàctic. Les estrelles del halo, són els primers habitants de la nostra galàxia i en conjunt representen una població de més edat. Això vol dir que l’estrella es va formar en un moment molt primerenc, abans que l’univers estigués “contaminat” amb elements més pesats, formats a l’interior de les estrelles a través de la nucleosíntesi. L’estrella Matusalem, té 1/250 de contingut d’elements pesats del nostre Sol, o d’altres estrelles del nostre veïnatge estel·lar.

hs-2013-08-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Descobert un sistema estel·lar molt proper a nosaltres.

El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, ha descobert un parell d’estrelles que s’han situat en el tercer lloc en proximitat al Sol. És el parell d’estrelles més properes descobertes des de l’any 1916.

Ambdues estrelles, que formen part del sistema binari, són “nanes marrons, estrelles amb una massa tan petita com per no generar la fusió de l’hidrogen. Com a resultat d’això, són estrelles fredes i fosques, més semblants a un planeta gegant com Júpiter, que a una brillant estrella com el Sol.

“La distància a aquest parell de nanes marrons, és de 6,5 anys llum, tan a prop de la Terra, que les transmissions de televisió de l’any 2006, ja han arribat allà”, ha comentat en Kevin Luhman, professor associat d’astronomia i astrofísica de la Universitat Estatal Penn i investigador del Penn State Center for Exoplanetes and Habitable Worlds.

“Serà un excel·lent lloc de cacera de planetes perquè, el sistema està molt a prop de la Terra, el que fa que sigui molt més fàcil observar planetes que orbiten en una de les nanes marrons”.

El sistema estel·lar s’anomena, WISE J104915.57-531906 i que va ser descobert en un mapa de rastreig infraroig de tot el cel, obtingut pel WISE. Està només una mica més lluny que la segona estrella més propera, l’estrella de Barnard, que va ser descoberta l’any 1916 i que està a 6 anys llum del Sol. El sistema estel·lar més proper, està format per Alpha Centauri, descoberta l’any 1839 i que està situada a 4,4, anys llum i la més feble, Proxima Centauri, descoberta l’any 1917 i que és troba a 4,2 anys llum del Sol.

getmediumimagephp.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

47 Tucane, ens mostra la matèria extrema en estrelles de neutrons.

Les estrelles de neutrons, són els nuclis ultra-densos que queden del col·lapse d’estrelles massives, que contenen la matèria més densa coneguda a l’univers, més enllà dels forats negres. Els nous resultats del Chandra i d’altres telescopis de raigs X, han aportat una de les més fiables determinacions entre el radi i la massa d’una estrella de neutrons. Aquests resultats restringeixen la matèria nuclear (protons i neutrons, així com els seus constituents, els quarks) a interactuar en circumstàncies extgremes, que és troben en les estrelles de neutrons.

Tres telescopis, el Chandra, el Rossi X-ray Timing Explorer (RXTE) de la NASA, i el XMM-Newton de l’ESA, s’han utilitzat per observar vuit estrelles de neutrons, entre elles, una situada a 47 Tucane, un cúmul globular situat a uns 15.000 anys llum de distància, a les afores de la Via Làctia. La imatge que ens mostra, s’ha generat a partir d’observacions del Chandra de 47 Tucane. Els raigs X de baixa energia, estan representats en color vermell, els raigs X d’energia intermèdia de color verd i els raigs X de més alta energia en color blau.

En la imatge, els sistema doble o binari del sistema estel·lar marcat com X7, conté una estrella de neutrons que lentament estira el gas d’una estrella companya, amb una massa molt menor que el Sol. L’any 2006, els investigadors utilitzant observacions de raigs X de X-7, van generar models teòrics per determinar la relació entre la massa i el radi de l’estrella de neutrons. Un procediment similar, és va utilitzar per les observacions del Chandra, d’una estrella de neutrons en un altre cúmul globular, NGC 6397, observant d’aquesta manera dues estrelles de neutrons amb el telescopi XMM-Newton.

47tuc.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Gasos localitzats en les mostres de la roca “John Klein”.

Un anàlisi d’una mostra de roca aconseguida amb el trepant del ròver Curiosity de la NASA, en mostra la presència d’aigua, diòxid de carboni, oxigen, diòxid de sofre i hidrogen alliberat durant el procés d’escalfament. Analitzant els resultats de l’alliberament a alta temperatura de l’aigua, són coherents amb els minerals d’argila d’esmectita.

El Curiosity Sample Analysisi at Mars (SAM), l’instrument encarregat de l’anàlisi indica el següent: el primer pas de l’anàlisi, va ser perforar una roca per ser escalfada posteriorment dins d’un forn de quars a 835 graus Celsius. En alliberar els gasos, és va utiltzar un espectròmetre de masses quadrupolar del AM (SGC). Les empremters de l’anàlisi indicaven més de 500 valors de mostres. Cinc dels quals és mostren en el gràfic. Aquestes empremtes, són els indicadors d’aigua, diòxid de carboni, oxigern i dues formes de sofre (diòxid de sofre, la forma més oxidada i sulfur d’hidrogen, la forma més reduïda).

El segon pas de l’anàlisi, va ser enviar una mostra del gas alliberat a l’espectròmetre làser sintonitzable (TLS), per mesurar els isòtops de carboni, oxigen, hidrogen, aigua i diòxid de carboni. Una proporció de deuteri ( una forma pesada de l’hidrogen), tot i que la forma més abundant d’hidrogen va ser més feble que la proporció del deuteri a hidrogen, mesurat pel SAM, de la mostra d’aigua i mostreig del “Rocknest”. L’alta proporció del deuteri-hidrogen a l’atmosferade Mart, indica un percentatge més lleuger, ja que s’escapa a l’espai més ràpidament a través del temps. Per aquest motiu, poder mesurar el deuteri i hidrogen a l’aigua alliberada de les roques, és una eina que pot ser utilitzada per explorar antics jaciments d’aigua a Mart.

El tercer pas a l’anàlisi, va ser injectar el gas aconseguit del procés d’escalfament en el tercer instrument del SAM, el cromatògraf de gasos. Els compostos individuals separats en el temps en una llarga columna capil·lar, que posteriorment es va introduir en el SGQ. El gas de l’espectròmetre, va ser aconduït al cromatrògraf de gasos, un instrument fonamental per la recerca de compostos orgànics.

La proporció i reducció d’espècies oxidades alliberades pels forns, va ser significativament més grans que en mostres de pols. Aquests resultats indiquen una significant energia en les mostres oxidades, ja que hi ha menys oxidació en les molècules actuals.

Aquest estudi, combinat amb unes bones condicions aquoses en aquesta regió, indiquen en un passat llunyà un entorn potencialment habitable.

pia16835.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

2 comentaris

Pàgina Següent »