Arxiu per Febrer, 2013

Asteroide 2012 DA14 i la nebulosa Eta Carinae.

Aquesta imatge ens mostra l’asteroide 2012 DA14, passant per davant de la nebulosa Eta Carinae i que podem observar clarament enquadrat dins del rectangle de color blanc, on destaca la seva trajectòria.

La imatge ha estat enregistrada utilitzant un telescopi refractor de 3″, equipat amb una càmera CCD de color. El telescopi està situat a l’Observatori Siding Spring a Austràlia i és propietat de iTelescope.net.

728171main_da14_box_lg_946-710.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Capvespre a l’Observatori Paranal.

Babak Tafreshi, un Fotógraf Ambaixador de l’ESO, ha enregistrat aquesta bonica imatge de l’Observatori Paranal de l’ESO, il·luminat amb la llum del capvespre. L’espectacular claror del cel, parla per si mateix dels excepcionals condicions atmosfèriques d’aquesta regió, un dels motius principals per instal·lar el telescopi VLT (Very Large Telescope), la seva eina principal d’observació.

El VLT, és pot observar a sobre del Cerro Paranal, el pic més alt d’aquesta imatge, amb una alçada de 2.600 metres, un dels observatoris astronòmics òptics més avançats del món. Consisteix en quatre Telscopis Unitaris (Unit Telescopes, UTs) cadascú amb un mirall primari de 8,2 metres de diàmetre i quatre Telescopis Auxiliars (Auxiliary Telescpes, ATs) de 1,8 metres de diàmetre. El VLT treballa en el rang de la llum visible i infraroja i entre altres importants observacions, podem anomenar, la primera observació directa d’un exoplaneta, o el seguiment d’estrelles orbitant el forat negre central de la nostra Via Làctia.

potw1305a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La llar còsmica.

La Gran Nebulosa d’Orió, apareix en aquesta imatge enregistrada per la càmera del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA , que podem observar en els cels de tardor i d’hivern a tot el món des de els mesos de desembre a abril. La nebulosa d’Orió, catalogada també com Messier 43, està situada a l’espasa d’Orió, que penja del seu famós cinturó de tres estrelles. El cúmul d’estrelles integrat a la nebulosa és visible a simple vista com una sola estrella.

Com a conseqüència de la seva importància, els Maies de Mesoamèrica, van visualitzar la part interior d’Orió, el cinturó i els seus peus (estrelles com Saiph i Rigel) com les pedres de la creació, de manera similar a una xemeneia triangular de tres pedres, ue és trobava a totes les cases tradicionals dels maies. La nebulosa d’Orió, situada al entre del triangle, és interpretada pels maies com el foc còsmic de la creació envoltat pel fum.

La llegenda del foc còsmic de la creacó és encertada. La nebulosa d’Orió, es un enorme núvol de pols i gas, on un gran nombre de noves estrelles s’està forjant. És un dels llocs més propers a la Terra de formació d’estrelles i per tan proporciona als astrònoms la millor visió del naixement estel·lar.

WISE proporciona una valuosa informació d’aquesta regió. Aquesta imatge s’estén per més de sis vegades la grandària de la Lluna plena i cobreix una àrea d’uns 100 anys llum de diàmetre. La nebulosa, la veiem envoltada per grans quantitats de pols interestel·lar de color verd.

wise2013-001-packaged.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Les ales de la Nebulosa de la Gavina.

Aquesta nova imatge de l’ESO, ens mostra una part d’un resplendent núvol de pols i gas, anomenat Nebulosa de la Gavina. Aqusts núvols vermells formen part de les “ales” d’aquest ocell celeste, en una imatge que ens mostra una fascinant barreja de núvols foscos i brillants núvols vermells, combinats amb intenses i brillants estrelles. La imatge, ha estat enregistrada amb l’instrument Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre situat a l’observatori de La Silla, a Xile.

Situada en la frontera entre les constel·lacions australs de Canis Major i Monoceros, la Nebulosa de la Gavina, és un gegatí núvol compost princpalment d’hidrogen. Es un exemple del que els astrònoms anomenen regio HII. A l’interior d’aquests núvols és formen noves i calentes estrelles, on la seva intensa radiació ultraviolada fa que el gas del seu voltant brilli amb gran intensitat,.

La tonalita vermllosa d’aquesta imatge indica la presencia d’hidrogen ionitzat. La Nebulosa de la Gavina, és un objecte complex, amb forma d’ocell, compost per tres grans núvols de gas; Sharpless 2-292 forma el “cap”, en aquesta imatge observem Sharpless 2-296 que correspon a les “ales” i Sharpless 2-297 un petit i enredat núvol situat a la punta de “l’ala”, a la dreta de la gavina.

Tots aquests objectes estant inclosos en el catàleg de nebuloses Sharpless, un llistat d’unes 300 núvols de gas brillant, recpilats per l’astrònom nord-americà Stewart Sharpless als anys 50 del segle passat.

eso1306a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Imatge infraroja d’un braç de material en un disc de formació estel·lar.

Un equip internacional d’astrònoms dirigits per Satoshi Mayama i Ruobing Dong, han fet unes observacions amb el Telescpi Subaru i han enregistrat les primeres imatges infraroges d’un braç corbat de pols que s’estén entre un forat situat en un disc de material situat al voltant d’una jove estrella anomenada 2MASS J16042165-2130284 (J1604). Aquesta característica indica la probable existència de planetes no observats en el forat o espai buit. La imatge ens mostra l’entorn dinàmic on els planetes poden néixer i ens mostra la informació respecte a ls restriccions entre la distància a la qual els planetes es poden formar a partir d’una estrella central.

Les investigacions realitzades durant les últimes dècades, han confirmat que les noves estrelles estan envoltades per discos densos de gas i pols (discos protoplanetaris), dels quals es formen els plantes. Una estrella central entra en una fase activa de formació planetària, quan té pocs milions d’anys. Durant aquest període, els planetes nounats poden esgotar una part del gas i pols situat en el disc, produint un forat dins d’aquest, encara que l’anell exterior segueix persistint. No obstat això, els origens discutibles del forat requereixen de l’observació directa per confirmar aquest procés. Aquesta imatge directa de les estructures, indiquen la possibilitat de la formació d’un planeta en aquesta regió.

Per realitzar aquesta observació, l’equip de recerca, va utilitzar la càmera infraroja HiCIAO (High Constrast Instrment for the Subaru Next Generation Adaptative optics), situat en el telescopi Subaru de 8,2 metres de diàmetre, durant el mes d’abril de 2012. Van obervar la jove estrella J1604, amb una massa similar al nostre Sol, situada en la part superior d’Scorpius, una regió situada a uns 470 anys llum de nosaltres, amb una edat aproximada de 3700 milions d’anys.

El disc té algunes característiques interessants: un gran forat amb una regió asimètrica en el disc i un braç corbat que s’estén per sobre del forat. El braç que emergeix de la regió inerior de la part occidental del disc, comença a estendre corbes cap endins i després en direcció nord-est. És calcula que el radi interior del disc és d’unes 63 UA (Unitats Astronòmiques), amb una inclinació de 10 graus, així mateix, la longitud del braç és d’unes 50 UA.

fig1ee.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Telescopis de la NASA descobreixen flaixos estroboscòpics.

Dos dels grans observatoris de la NASA, l’Spitzer i el Hubble, s’han unit per descobrir una jove estrella misteriosa, que genera una llum estroboscòpica.

Cada 25,34 dies, l’objecte anomenat LRLL 54361, genera un esclat de llum. Encara que aquest fenomen s’ha observat en altres dos joves objectes estel·lars, aquest far és el més potent observat fins ara.

El cor d’aquests focs artificials s’amaga darrere d’un dens disc i un núvol de pols. Els astrònoms que estudien aquest objecte, proposen que els centelleigs de llum són causats per interaccions periòdiques entre dues estrelles acabades de néixer formant un sistema binari, o unides gravitacionalment entre elles. LRLL 54361, ens mostra les primeres etapes de la formació estel·lar, quan una gran concentració de gas i pols va desenvolupar un ràpid movment d’acreció per tal de formar un nou sistema binari.

Els astrònoms teoritzen que aquests centelleigs són causats pel material que cau per sobre de ls noves estrelles, conegudes amb el nom de proto-estrelles. Una ràfega de radiació és desprén cada vegada que les estrelles s’acosten l’una a l’altre. Aquest fenomen, anomenat “acreció polsant”, s’havia observat anteriorment en el naixement d’altres estrelles, però mai en un sistema tan jove i amb tanta intensitat i regularitat.

Descobert per l’Spitzer, LRLL 54361 és un objecte variable dins de la regió de formació estel·lar IC 348, situat a uns 950 anys llum de la Terra.

ssc2013-04a_ti.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

L’hexàgon i els anells.

L’hexàgon situat en el pol nord del planeta Saturn, està rebent la llum del Sol, ara que la primavera ha arribat a l’hemisferi nord . Moltes petites tempestes esquitxen la regió del pol nord de Saturn, mentre que els anells del planeta, semblen que desapareixen a caua de l’ombra del mateix planeta i que fa acte de presència al fons de la imatge.

L’hexàgon del pol nord, va serobservat per primera vegada per la sonda espacial Voyager i que en altres vegades l’hem pogut observar amb més detall.

La imatge va ser enregistrada amb la càmera de gran camp de la sonda Cassini el passat dia 27 de novembre de 2012, utilitzant un filtre especial sensible a longituds d’ona infraroja centrada en els 750 nanòmetres.

La imatge va estar obtinguda des d’una distància aproximada de 649.000 quilòmetres, amb un angle de fase entre Saturn, el Sol i la sonda Cassini de 21 graus. La resolució de la imatge és de 22 quilòmetres per píxel.

pia14646.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Astrònoms amateurs i professionals generen una espectacular imatge astronòmica.

Treballant amb els processadors d’imatges del Space Telescope Science Institute de Baltimore, el famós astrotògraf Robert Gendler, ha recollit les dades del Telescopi Espacial Hubble, per combinar-les amb observacions pròpies i generar una magnifica imatge de la galàxia espiral M106.

Gendler ha recuperat arxius d’imatges de M106 enregistrades pel Hubble, per al de formar un mosaic amb imatges pròpies i del company astrofotògraf Jay GaBany, per combinar les regions on hi havia menys cobertura i omplir amb més informació les imatges del Hubble.

El centre de la galàxia està compost per dades preses amb les càmeres del HST , l’Advanced Camera for Surveys, la Wide Field Camera 3 i la Wide Field Planetary Camera 2. Els braços espirals exteriors corresponen a imatges del HST i les preses amb els telescopis de 12,5 i 20 polzades de Gendler i Gabany.

En la imatge podem observar els “anòmals braços” de M106, observats en color vermell, que correspon a l’emissió de l’hidrogen.

hs-2013-06-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un pes pesat intergalàctic.

Aquesta imatge del cel profund, ens mostra el que és coneix com un súper cúmul de galàxies; un gegantí grup de cúmuls de galàxies que alhora estan agrupades. Aquest en concret, conegut com Abell 901/902, inclou tres cúmuls independents de galàxies i nombrosos filaments de galàxies, típics en aquestes estructures. Per d’amunt de la imatge, a la dreta de la brillant estrella vermella, podem observar el cúmul Abell 901a. Encara més a la dreta d’Abell 901a, s’observa un altre cúmul, Abell 901b, finalment, just sota de l’estrella vermella, trobem Abell 902.

El súper cúmul Abell 901/902, està situat a poc més de dos mil milions d’anys llum de la Terra i conté centenars de galàxies dins d’una regió d’uns 16 milions d’anys llum. Si féssim una comparació amb el Grup Local de Galàxies, que conté  la nostra Via Làctia, entre altres 50 galàxies més, té una grandària de 10 milions d’anys llum.

Aquesta imatge ha estat enregistrada amb la càmera Wide Field Imager (WFI), instal·lada en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmtre, que és troba a l’observatori de La Silla a Xile.

potw1304a.jpg

Si voleu més informacó, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Efervescència estel·lar a DEM L50.

Aquesta imatge composta, ens mostra la superbombolla DEM L50 (coneguda també com, N 186), situada en el Gran Núvol de Magallanes, a uns 160.000 anys llum de la Terra. Les superbombolles, és troben en regions on les estrelles massives s’han format en els últims milions d’anys. Aquestes estrelles massives produeixen una intensa radiació i expulsen la matèria a grans velocitats, la seva pròpia estructura les fa evolucionar i explotar com a supernoves. Els vents i les ones de xoc d’una supernova van forjant cavitats en forma de superbombolla amb el gas circumdant.

Els raigs X que observa l’Observatori Chandra de la NASA, ens mostren les dades en color rosat, mentre que les dades òptiques provenen del Magallanic Cloud Emission Line Survey (MCELS) i que les observem en colors vermell, verd i blau. Les dades del MCELS, s’han obtingut amb el telescopi Schmidt de 0,90 metres de la Universitat de Michigan, situat al Cerro Tololo Inter-American Observatory (CTIO). L’estructura el·lipsoide de DEM L50, prové d’un romanent de la supernova anomenada SNR N186D, situat al costat nord del núvol.

Igual que altre superbombolla situada també a LMC (N44), DEM L50, emet uns 20 vegades més raigs X del que caldria esperar segons els models estàndards per l’evolució d’aquestes estructures. Una recerca del Chandra publicada l’any 2011, va mostrar que hi ha dues fonts addicionals per la brillant emissió de raigs X: ones de xoc de la supernova que colpegen les parets dela cavitat, i el materal calent d’evaporació de les parets de la mateixa cavitat.

deml50_1024.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »


301 Moved Permanently
Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

The document has moved here.