Arxiu per Juliol, 2012

Cavernes i cràters.

Fa algun temps, aquest mateix any l’equip de recerca de la càmera del CTX va observar un cràter situat en les polsegoses vessants del volcà Mons Pavonis, el qual contenia un punt fosc. En observar aquesta estructura amb més detall utilitzant l’HiRISE, és va poder estudiar amb molt més detall.

El punt fosc ha resultat ser una “lluerna”, una obertura d’una caverna subterrània d’uns 35 metres de diàmetre. Les cavernes es formen sovint en regions volcàniques quan els fluxes de lava és solidifiquen des de dalt, prò continuen circulant per l’interior, dins d’una forta escorça. Els rius subterrànis de lava poden arribar a drenar per complert, deixant buit el conducte per on fluia el material. Mitjançant la projecció de l’ombra dins del terreny on hi ha el pou, podem calcular la seva profunditat, que és d’uns 20 metres aproximadament.

L’origen del forat que podem observar en el pou, no es prou conegut encara. Es poden observar regions on el material des les vessants ha caigut dins del pou, però no sabem quina quantitat de material ha desaparegut i d’aquesta manera hagi caigut dins de la caverna subterrània.

esp_023531_1840.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Per què la Terra és tan seca ?

Les grans extensions que ocupen els oceans, els rius que serpentegen durant centenars de quilòmetres o les grans glaceres situades en els pols nord i sud de la Terra, poden mostrar que no existeix escassetat d’aigua, no obstant això, menys de l’1 per cent de la massa del nostre planeta està formada per aigua, tot i que probablement aquesta aportació va ser lliurada pels cometes o asteroides en la formació inicial de la Terra.

Els astronòms estan desconcertats per la deficiència d’aigua a la Terra, El model estàndard que expica com va evolucionar el sistema solar a partir d’un disc protoplanetari; un disc giratori de gas i pols situat al voltant del Sol i que va originar la resta d’objectes durant els seguents milers de milions d’anys, suggereix que el nostre planeta hauria de ser un món auqàtic. La Terra s’ha format a partir de material gelat situat en una regió amb temperatures prou fredes com per condesar-se en un disc. Per tant, la Terra hauria de haver-se format a partir de material ric en aigua. Així dons, per qué el nostre planeta es relativament sec ?.

Una nova anàlisi en el model d’acreció indica com es formen els planetes en un disc de runa situat al voltant del nostre Sol i que podria explicar la possible causa de la sequedat relativa de la Terra. Aquesta recerca dirigida per Rebecca Martin i Mario Livio, membres del Space Telescope Science Institute. Aquesta recerca, indica que el nostre planeta es va formar a partir de les restes de roques en una regió seca, calenta, situada a l’interior de l’anomenada “línia de neu”. La línia de neu en el nostre Sistema Slar, es troba actualment en el centre del cinturó d’asteroides, un dipòsit de runa situat entre Mart i Júpiter, més enllà d’aquest punt, la llum del Sol és massa feble com per fondre el gel de la runa deixada pel disc protoplanetari. Models anteriors suggereixen que la línia de neu, anteriorment estava més a prop del Sol, quan fa 4.500 milions d’anys és va formar la Terra.

“A diferéncia del model estàndard d’acreció, el nou model indica que la línia de neu no va estar mai dins de l’òrbita de la Terra”, ha comentat en Mario Livio. “El nou model indica que aquesta línia ha estat més lluny del Sol, de manera que aixó podríem explicar la sequedat relativa de la Terra, així com dels planetes més interiors: Mercuri, Venus o Mart”.

hs-2012-28-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble observa de prop la Galàxia de l’Agulla.

Aquesta imatge aconseguida amb el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA ens mostra una delicada imatge d’una regió del disc de la galàxia espiral NGC 4565. Aquesta brillant galàxia espiral, és un dels millors exemples de galàxies orientades de cantó, orientada de tal manera que podem observar el seu disc lluminós. NGC 4565 ha rebut el sobrenom de la Galàxia de l’Agulla, quan la veiem en la seva totalitat i ens apareix com una franja molt estel·lada en el fons del cel.

Observant la galàxia de l’Agulla que veiem en aquesta imatge, es molt similar a la visió que tenim des del nostre Sistema Solar del nucli de la Via Làctia. En ambdós casos, les estructures de pols procedeix de la llum procedent del disc galàctic. En la part inferior dreta, la pols encara contrasta més amb la lluentor de color groc de les regions centrals plenes d’estrelles. El nucli de 4565 és fora de la imatge en la part inerior dreta.

L’estudi de les galàxies com NGC 4565 ajudara als astrònoms a obtenir informació respecte a la nostra Via Làctia. A una distàcia de només 40 milions d’anys llum trobem NGC 4565, que com d’altres galàxies espirals tenen al voltant d’un terç més de la grandària de la nostra galàxia.

La imatge va ser capturada pel Hubble Advanced Camera, amb un camp de visió de 3,4 per 3,4 minuts d’arc.

667496main1_needle670.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La Pota de Gat redescoberta.

La Nebulosa Pota de Gat ens ofereix una nova visió gràcies a la combinació d’exposicions fetes amb el telescopi de 2,2 metres de diàmetre MPG/ESO i d’experts astrònoms amateurs Roberts Gendler i Ryan M. Hannahoe. La forma que es distingeix en aquesta nebulosa ens mostra grans núvols de gas brillant que contrasta amb el fons, un cel fosc puntejat d’estrelles.

La imatge es va combinar amb exposicions existens del telescopi de 2,2 metres de diàmetre MPG/ESO stuat a La Silla i una exposició de 60 hores fetes per Gendler i Hannahoe amb un telescopi de 0,4 metres.

La resolució de les observacions fetes prèviament amb el telescopi de 2,2 metres s’ha combinat (utilitzant la “lluminositat” o brillantor) amb la informació de color obtinguda amb les observacions de Gendler i Hannahoe, donant com a resultat aquesta espectacular imatge.

La nebulosa Pota de Gat (també coneguda com NGC 6334) s troba a la constel·lació de Scorpius. Encara quée en el cel apareix a prop del centre de la Via Làctia, està relativament a prop de la Terra, a una distància d’uns 5.500 anys llum. Té la grandària d’uns 50 anys llum i és una de les regions més actives de formació estel·lar de la nostra galàxia. Conté brillants i joves estrelles de color blau que s’han format en els últims milions d’anys. Probablement aixopluga fins algunes desenes de milers d’estrelles, algunes d’elles visibles a simple vista, encara que la  majoria ocultes dins dels núvols de gas i pols.

potw1228a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble descobreix el cinquè objecte que orbita al voltant de Plutó.

Un equip d’astrònoms utilitzant les dades del telescopi Espacial Hubble de la NASA, han informat del descobriment d’una nova lluna que orbita el gelat planeta nan Plutó.

Aquest nou satèl·lit es de forma irregular amb unes dimensions aproximades de 6 i 15 quilòmetres de grandària. Es troba en una òrbita circular de 58.000 quilòmetres al voltant de Plutó d’una manera concèntrica als demés satèl·lits.

“Les llunes formen una sèrie d’òrbites perfectament concentrades, com estan les nines Russes”, ha comentat en Mark Showalter, responsable de l’equip de recerca del SETI.

El descobriment augmenta el nombre de llunes conegudes que orbiten al voltant de Plutó a cinc.

L’equip de recerca està intrigat a l’observar un planeta tan petit amb un conjunt tan complex de satèl·lits. El nou descobriment ofereix pistes addicionals que indiquen com es va formar i evolucionar el sistema de Plutó. La teoria indica que totes les llunes són relíquies d’una col·lisió entre Plutó i altres grans objectes del cinturó de Kuiper, succeït fa milers de milions d’anys.

El nou descobriment ajudarà als científics a fer navegar la nau espacial New Horizons de la NASA a través del sistema de Plutó l’any 2015, quan arribi aqust artefacte al llunyà planeta nan.

L’equip utilitza la poderosa visió del Hubble per observar en el sistema de Plutó i descobrir els perills potencials de la nau. La qual passarà a una velocitat propera als 30.000 quilòmetres per hora. La New Horizons podria ser destruïda en una col·lisió amb un artefacte encara que fos molt petit.

hs-2012-32-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

S’observa un vòrtex al pol sud de Tità.

Aquesta imatge enregistrada en color real per la sonda Cassini de la NASA, a Tità una lluna de Saturn el passat dia 27 de juny de 2012, ens mostra el vòrtex del pol sud, com una massa de gas arremolinada en la seva atmosfera al voltant del pol.

El pol sud deTità, un satèl·lit de 5.150 quilòmetres de diàmetre, està situat a prop el centre de la imatge.

Des de que la sonda Cassini va arribar al planeta Saturn l’any 2004, ha observat la “campana” que hi ha al pol nord. Llavors era hivern al nord, i amb l’arribada de la Cassini, va coincidir que era hivern en les regions septentrionals i per tan fosc. No obstant això, en aqesta regió hi ha una àrea més densa de boira, sitada a gran alçada en comparació amb la resta de l’atmosfera. Les circumstàncies d’observació han canviat i des del mes d’agost de 2009 Saturn va arribar l’equinocci i per tan correspont a començaments de la primavera al nord i tardor a l’hemisferi sud. Ara en les altes latituds del sud és mouen dins de la foscor.

La formació d’un vòrtex en el pol sud de Tità, pot estar relacionat amb l’hivern que hi ha al sud i que això podria ser l’inici d’aquestra estructura en el pol sud.

 

pia14919.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Primera detecció de galàxies fosques situades en un univers primitiu.

Per primera vegada s’han detectat galàxies fosques, situades en una edat primerenca de la formació de galàxies que estave previstes per la teoria, però que fins ara no s’havien observat mai. Aquests objects són, essencialment galàxies riques en gas que no contenen estrelles. Utilitzant el Very Large Telescope de l’ESO, un equip internacional ha detectat aquests evasius objectes observant la seva brillantor al ser il·luminats per la llum d’un quàsar.

Les galàxies fosqus són petites estructures situades en un univers llunyà ric en gas, poc eficients alhora de formar estrelles. La seva existència es va preveure en les teories que treballen la formació de galàxies i que és creu que van ser les estructures bàsiques de les actuals i brillants galàxies carregades d’estrelles. Els astrònoms creuen que aquestes van alimentar les galàxies de major grandària amb part del seu gas, que més endavant formaria les primeres estrelles.

Degut que estan desproveïdes d’estrelles, aquestes galàxies fosques no emeten gaire llum, el que les fa molt difícils de detectar. Durant anys, els astrònoms han intentat desenvolupar noves tècniques per tal de confirmar la seva existència. Les petites caigudes en les fonts que emeten llum de fons, en els espectres d’absorció han mostrat la seva existència. tot i això, aquest nou estudi es el primer que aconsegueix observar aquests objects d’una manera directa.

L’equip va utilitzar  el VLT, que amb un gran nombre de llargues exposicions, van detectar la dèbil brillantor fluorescent d’aquests fosques galàxies. Utilitzant l’instrument FORS2 per rastrejar una regió del cel situada al voltant d’un brillant quàsar, HE0109-3518 i treballant amb llum ultraviolada que emet l’hidrogen quan està pressionat a grans radiacions. Degut a l’expansó de l’univers, el VLT observa aquests objectes com una ombra de color violeta.

 

 

 

 

 

eso1228a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Espadats polars i runa en moviment.

En el pol nord el planeta Mart, hi ha una capa de gel que té alguns quilòmetres de gruix en el seu centre. en alguns llocs, com és mostra en la imatge, la capa acaba en escarpats espadats amb una alçada que pot arribar als 800 metres .

Les pendents d’aquests espadats son quasi bé verticals, el que provoca que divers material en forma de runa és trenqui i caigui, impactant en la superfície plana circumdant. Les parets d’aquests espadats gelats estan cobertes per complexes xarxes d’esquerdes, el que faclita la caiguda del material.

En les imatges enregistrades per la HiRISE, s’han apreciat enderrocs recents en la base d’aquests espadats, motiu pel qual s’observa aquesta regió amb regularitat, per tal de comprovar si hi ha material recent de desprendiments.

Conèixer e procés de formació d’aqusts espadats ens podrà ajudar a entendre millor el registre climàtic que ens guarda la capa de gel.

esp_027451_2635.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble desemmascara les galàxies fantasmes.

Els astrònoms s’han preguntat moltes vegades per què algunes galàxies nanes situades al voltant de la nostra Via Làctia, eren extremadament dèbils al contenir poques estrelles.

És creu que aquestes fantasmals galàxies, són les més primitives de les galàxies que és van formar en el primitiu univers. Els astrònoms les han descobert en l’última dècada utilitzant tècniques automatitzades d’ordinador a través de les imatges del Sloan Digital Sky Survey. No obstant això, els astrònoms necessitaven el Telescopi Espacial Hubble per resoldre el misteri de l’escassetat d’estrelles en aquestes petites galàxies.

Imatges del Hubble, ens mostren tres petites galàxies que comparteixen la mateixa data de naixement. Les galàxies  estan formades per estrelles que es van formar fa més de 13.000 milions d’anys (i això, és va aturar bruscament) sobretot després dels primers mil milions d’anys després del Big Bang.

Aquestes relíquies de galàxies són una evidència de la fase de transició on és va acabar la gran producció d’estrelles en les petites galàxies. Durant aquella època, les estrelles cremaven molt d’hidrogen fred, generant el procés anomenat de re-ionització.

“Aquestes galàxies són molt velles amb una edat semblant, d’aquesta manera podem saber quan va “caure la guillotina” i és va acabar la formació d’estrelles en aquestes galàxies”, ha comentat en Tom Browm, membre del Space Telescope Science Institute de Baltimore.

La re-ionització de l’univers va començar durant els primers mil milions d’anys després del Big Bang. Durant aquesta època, la radiació de les primeres estrelles va colpejar amb electrons els primers àtoms d’hidrogen fred. Aquest procés va permetre que el gas d’hidrogen es convertís en transparent a la llum ultraviolada.

Irònicament, la mateixa radiació va provocar la re-ionització universal, trenqués la producció d’estrelles en aquestes galàxies nanes. Les petites galàxies irregulars van néixer uns 100 milions abans de la re-ionització. Amb una grandària d’uns 2.000 anys llum, aquestes galàxies són els cosins més petits de les petites galàxies nanes properes a la Via Làctia.

hs-2012-26-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Hola de nou.

Aquestes tres imatges preses per la sonda Cassini de la NASA, ens mostren una estructura en forma d’hèlix generada per una petita lluna de Saturn a l’anell A del planeta. Hèlixs i altres detalls dels anells de Saturn, han estat observats per primera vegada en els dos últms anys, quan l’òrbita de la sonda Cassini va deixar d’observar els anells en el pla equatorial i des de la primavera de 2012 els esta observant de cara.

Durant anys els científics han seguit la pista a les estructures en forma d’hèlix indicades amb fletxes vermelles. Aquestes imatges formen part d’un catàleg on es poden observar les hèlix produïdes per les llunes, a partir de les pertorbacions al voltant de les estructures dels anells.

Aquesta hèlix anomenada “Sikorsky” en record al aviador rus-americà Igor Sikorsky, té unes dimensons d’uns 50 quilòmetre, en altres imatges podem observar més estructures semblants.

La imatge més recent, ens mostra segons indiquen els científics la ubicació de l’estructura qu s’arrossega uns 6 graus de longitud, aproxmadament uns 13.000 quilòmetres. Aquests moviments poden ocórrer a causa de les interaccions entre els anells i les llunes que provoquen aquestes estructures.

pia14918.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »

The document has moved here.

301 Moved Permanently

Moved Permanently