Arxiu per Desembre, 2011

L’E-ELT s’acosta a la realitat.

L’organisme rector de l’Observatori Europeu Austral, el Consell de l’ESO han aprovat el pressupost de l’ESO per l’any 2012. Aquest inclou les obres de preparació de la carretera fins el lloc d’emplaçament de l’E-ELT situat en el Cerro Armazones, així com l’inici del desenvolupament d’alguns complements òptics de gran complexitat del telescopi.

En la reunió número 214 celebrada en les oficines principals de l’ESO els dies 7 i 8 de desembre de 2011, el Consell de l’ESO va aprovar el pressupost de 2012, que conté el finançament per alguns dels primers elements del E-ELT. Aquests inclouen les obres de preparació de la carretera d’accés al Cerro Armazones i el començament de la fabricació del complex mirall d’òptica adaptativa (M4, es a dir el quart mirall d’un total de cinc que compon el telescopi). Aquests treballs començaran a principis del 2012.

eso1150a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Línies intensificades del camp magnètic.

Aquesta representació artística ens mostra la situació de la sonda espacial Voyager 1 de la NASA, en una nova regió de la part exterior del nostre sistema solar, on les línies del camp magnètic generat pel nostre Sol s’intensifiquen. La Voyager 1 es troba en una regió on els científics creuen que s’acaba la capa exterior de la heliosfera, la bombolla magnètica solar. Les línies del cap magnètic en forma espiral, estan situades al voltant del sistema solar, a causa de la rotació del Sol i arriben fins els límits del sistema solar, formant unes línies més o menys paral·leles.

Des de finals de l’any 2004, quan la Voyager 1 va travessar la regió de xoc del terminador, on el vent solar s’alenteix dràsticament i és torna més turbulent, la intensitat del camp magnètic és va triplicar, ja que la distància entre les línies del camp magnètic disminueixen un terç. Des de la seva entrada en aquesta nova regió a mitjans de 2004, la intensitat del camp magnètic a augmentat dues vegades, mentre que la distància entre les línies ha disminuït a la meitat. Els científics creuen que les línies del camp magnètic s’estan acumulant per alguna circumstància que les empeny cap enrere.

Aquesta imatge ens mostra un senzill esquema, on s’estableix la representació artística de la heliosfera i la seva nova regió.

pia15178.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble ens mostra un àngel.

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA, ens presenta una felicitació de Nadal, que està fora del nostre món. La regió bipolar de formació estel·lar anomenada Sharpless 2-106, amb una aparença d’àngel alçant-se per un fons celestial. L’estesa de les “ales” de la nebulosa ens mostren l’empremta del calor i el moviment en el context d’una regió més freda.

Sharpless 2-106, Sh2-106 o senzillament S106, està situada a uns 2.000 anys llum de nosaltres. La nebulosa que té unes dimensions té diversos anys llum de grandària, pel que sembla, una regió relativament aïllada de la Via Làctia.

Una jove estrella massiva, IRS 4 (Infrared Source 4), és la rsponsable de la gran activitat que veiem en aquesta nebulosa. Els lòbuls de gas molt calent, d’un brillant color blau que veiem en aquesta imatge, s’estenen cap enfora des de l’estrella central. Aquest gas calent genera les “ales” del nostre àngel.

Un anell de pols i gas situat al voltant de l’estrella és comporta com un cinturó de manera que la nebulosa en expansió genera una forma semblant a un “rellotge de sorra”.

Les estructures fosques de clor vermell situades al voltant de la nebulosa d’emissió són de color blau. La tènue llum que emergeix de l’estrella central, és reflecteix en les petites partícules de pols de la nebulosa.

hs-2011-38-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El cometa Lovejoy a sobreviscut al Sol.

Aquest matí, una flota de naus espacials han esta testimoni del que molts experts creien impossible d’observar, el cometa Lovejoy viatjant a través de la calenta atmosfera solar i sortir intacte.

“És absolutamnt sorprenent”, comenta en Karl Battams, membre del Naval Research de Washington. “No pensàvem que el nucli congelat del cometa, fos prou gran com per sobreviure al pas del cometa a través de la corona del Sol, que té alguns milions de graus de temperatura, però el cometa Lovejoy encara està entre nosaltres”.

L’encontre del cometa amb cinc naus espacials, entre elles la Solar Dynamics Observatory, o les sondes bessones STEREO, el microsàtèl·lit Proba2, o el Solar Heliospheric Observatory. També podem observar les espectaculars imatges del SDO, que va capturar del cometa abans i després de passar per darrera del Sol.

611496main_lovejoy-emerges.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El món de l’ALMA de nit.

Aquesta panoramica del Llano de Chajnantor, cobreix uns 180 graus de nord (esquerra) a sud (dreta) i que ens mostra les antenes del Gran Conjunt Mil·limètric/submil·limétric d’Atacama (ALMA) alineades en aquest sobrenatural paistge. Alguns dels coneguts objectes coneguts els podem observar en aquest cel nocturn darrera de les antenes. Les nits cristal·lines expliquen el per què Xile, aixopluga no tant sols l’ALMA, sinó altres observatoris astronòmics. Aquesta imatge, és només una part de tota la panoramica de Chajnantor.

En un primer pla, les antenes de 12 metres de diàmetre, les quals estan treballant en fase de proves com un únic telescopi gegant. A l’esquerra, podem observar un grup d’antenes més petites de 7 metres de diàmetre que formen part del conjunt compacte ALMA. La Lluna creixent, encara que no és visible en aquesta fotografia, projecta les seves obla unmbres sobre les antenes.

En el cel podem observar per sobre les antenes, podem apreciar “l’objecte” més brillant, el planeta Júpiter. El gegant, és el tercer objecte natural més brillant del cel nocturn, després de la Lluna i el planeta Venus. El Gran i el Petit Núvol de Magallanes, també podem observar clarament a la dreta de la fotografia. El Gran Núvol de Magallanes, sembla un núvol de fum, just per sobre de l’antena situada més a la dreta. El Petit Núvol de Magallanes està més alt en el cel, situat a la cantonada dreta superior. Ambdós núvols, són de fet dues petites galàxies nanes irregulars, que orbiten al voltant de la Via Làctia, situades a unes distàncies entre 160.000 i 200.000 anys llum respectivament.

potw1150a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Galàxies d’un costat a l’altre.

De la mateixa manera que en un got ple de vi, el líquid és mou de costat a costat, els gegantins núvols de gas calent omplen el cúmul de galàxies Abell 2052, situat a uns 480 milions d’anys llum de la Terra. Les dades en raigs X (en color blau) capturades per l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA, ens mostren el gas calent d’aquest dinàmic sistema i, les dades òptiques (en color daurat)  provenen del Very Larg Telescope, que ens mostren les mateixes galàxies. La calor dels raigs X d’aquest brillant gas, té una temperatuda mitjana de 30 milions de graus.

Una enorme estructura espiral de gas calent, que abasta gairebé un milió d’anys llum, és la que podem veure en aquesta imatge i que està situada al voltant d’una galàxia el·líptica gegant. Aquesta espiral és va crear quan un petit grup de galàxies és van fusionar a la galàxia el·líptica central.

El grup de galàxies va passar a formar part del nucli, alhora que moviment de gir del gas del mateix cúmul és va invertir, movent-se d’un costat a l’altre. El gas va acabar esquitxant l’estructura espiral, dels dos grups de galàxies.

Les dades del Chandra ens mostren les bombolles expulsades de material de l’interior del forat negre, el qual està envoltat per una densa i brillant estructura de material.

a2052.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Mercuri global.

La imatge ens mostra una projecció ortogràfica d’aquest mosaic global centrada a 0º de latitud Nord i 0º de longitud Est. Els raigs del cràter Debussy els podem observar en la regió inferior del globus, així com també el pic de l’anell Rachmaninoff situat en el costat oriental.

La sonda espacial MESSENGER és la primera en òrbitar al planeta Mercuri, amb un total de set instruments científics que estan observant i descobrint la història i evolució del planeta més interior del Sistema Solar. Durant el primer any de missió, està previst que la sonda capturi més de 75.000 imatges del planeta.

La imatge està enregitrada amb una resolució de 2,5 quilòmetres per píxel.

pia15160.jpg

Si voleu és informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El seguiment d’un cometa gràcies a diferents telescopis.

Durant 16 anys d’observació, el satèl·lit Solar Heliosphysics Observatory (SOHO), una missió conjunta de l’Agencia Espacial Europea i la NASA, ha realitzat una sèrie inesperada de descobriments de nous cometes, que l’ha fet més famós. La majoria d’aquests objectes formen part de la família Kreutz, els quals s’evaporen habitualment al entrar en contacte amb l’atmosfera solar.

El dia 2 de desembre de 2011, es va anunciar el descobriment d’un nou cometa de la família Kreutz. Aquest cometa va ser observat al passar a prop de la Terra. L’astrònom australià Terry Lovejoy, va observar el cometa amb un telescopi terrestre, sen aquesta la primera vegada que és feia, des de l’últim observat en la dècada dels anys 1970. El cometa ha estat designat com C/2011 W3 (Lovejoy).

El descobriment del cometa a trvés dls telescopis que estan situats  l’espai, ofereixen als científics l’oportunitat d’utilitzar amb més temps de preparació les observacions dels cometes amb d’altres telescòpis. Es creu que el cometa Lovejoy podrà ser visible des de la Terra, els científics tenen grans esperances que aquest cometa podria ser visible excepcionalment brillant (alguns dels cometes de la família Kreutz, com el Ikeya-Seki de l’any 1965 és va observar a simple vista).

610426main_comet-lovejoy-46.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Muntanyes i gel enterrat a Mart.

Noves imatges de la sonda Mars Express, ens mostren la regió de Phlegra Montes, on el sondeig del radar de la sonda indica la presència de grans quantitat de gel d’aigua, situada sota de la superfície del planeta Mart. Això podria ser una excel·lent font d’aigua pels futurs astronautes.

Phlegra Montes, és una regió suau de muntanyes i crestes de Mart, que s’estén des de la regió nord-est de l’àrea volcànica d’Elysium de les terres baixes del nord, que està situada aproximadament entre les latituds de 30º i 50º N.

Les mateixes muntanyes no són probablement d’origen volcànic, però s’han plantejat l’existència d’antigues forces tectòniques que van originar les diferents regions d’aquesta superfície.

Les oves imatges de la càmera estèreo d’alta resolució de la sonda Mars Express de l’ESA, han permés una inspecció més propera i mostrar tota la regió muntanyosa que l’envolta amb “plataformes lobulades d’enderroc”, estructures geològiques que s’observen i que envolten els altiplans i muntanyes d’aquesta latitud.

532-20111109-9465-co-phlegr.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Una estrella vampir ens mostra els seus secrets.

Uns astrònoms han obtingut les millors imatges que es coneixen fins ara d’una “estrella vampir”, que ha succionat una gran part del material de la seva companya estel·lar. Combinant la llum capturada pels quatre telescopis de l’observatori Paranal de l’ESO, situats a la regió d’Antofagasta (Xile), han aconseguit treballar com un telescopi virtual de 130 metres de diàmetre, amb una visió 50 vegades més nítida que la del Telescopi Espacial Hubble. Sorprenentment, les noves dades ens mostren que la transferència de massa d’una estrella a l’altre en aquest sistema binari és més suau del que s’esperava.

“Ara podem combinar la llum dels quatre telescopis del VLT i generar imatges súper nítides millor que mai”, ha comentat en Nicolas Blind, principal responsable d’aquesta recerca. “Les imatges són tant nítides, que a més d’observar com orbiten les estrelles entre si, podem mesurar la grandària de l’estrella més gran”.

Els astrònoms han observat l’inusual sistema SS Leporis, situat en la constel·lació de Lepus, que conté dues estrelle que orbiten entre si en 260 dies. Les estrelles estan separades per una distància una mica més gran que la que existeix entre el Sol i la Terra. L’estrella més gran té unes dimensions d’una quarta part d’aquesta distància, això equival a l’òrbita de Mercuri. Degut a la seva proximitat, la companya més petita i calenta, ha sucionat quasi bé la meitat de la massa de la seva companya.

eso1148a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »