Arxiu per Novembre, 2011

El Telescopi Fermi, ens mostra l’origen dels raigs gamma en el cor de Gygnus.

La constel·lació del Cigne, ara visible en el cel de l’oest, just després del crespuscle, mentre s’aprofundeix en el capvespre, aixopluga una de les més riques i conegudes regions de formació estel·lar de la nostra galàxia. Els astrònoms han observat auesta regió en diferents longituds d’ona de llum i han observat una regió amb una espectacular formació dins de núvols de pols en la Gran Bretxa, un carreró fosc que divideix la Via Làctia en una feble banda de llum que indica la regió central de la nostra galàxia.

Al costat d’una estrella de segona magnitud, Gamma Gygnus, hi ha la regió de formació estel·lar anomenada Gygnus X, que va ser descobeta en senyals de ràdio en la década de 1950. Ara, un estudi amb dades del Telescopi Espacial Fermi de raigs gamma, ens ha mostrat el tumult de  naixement d’estrelles, aixì com la mort de Gygnus X envoltada de rapidissimes partícules de raigs gamma.

Aquests raigs còsmics, són partícules subatòmiques (principalment protons) que es mouen per l’espai a gairebé la velositat de la llum. En el seu viatge a través de la galàxia, les partícules són desviades pels camps magnètics, que troven en el seu camí i aixó fa que sigui difícil observar les seves fonts d’origen.

No bstant aixó, quan els raigs cósmics col·lisionen amb el gas interestel·lar produeixen raigs gamma (la forma més energètica de la llum) i que viatgen directament de la mateixa font de la llum. Per assenyalar els senyals de raigs gamma de la galàxia, el Fermi Large Area Telescope (LAT) està ajudant als astrònoms a comprendre com són les fonts de raigs gamma i com s’acceleren a tanta velocitat.

606829main_msx_no_labels.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Doblegant la galàxia del Molinet del Sud.

T’has preguntat alguna vegada com seria la Via Làctia, si la poguéssim observar des de l’espai exterior ?. Aquestes dues imatges infraroges de Messier 83 obtingudes pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ens poden donar alguna pista.

La doble captura del Spitzer, ens mostra dues formes diferents de representar els colors infrarojos d’aquesta espectacular galàxia espiral . D’una banda, és fàcil observar la sorprenent similitud d’aquesta galàxia anomenada, “molinet del sud”, amb la galàxia del “molinet ” Messier 101.

Igual que la Via Làctia, Messier 83 està classificada com una galàxia espiral barrada. Aquesta regió central disposa d’una barra, que és mostra més visible en radiació infraroja i que podem observar en formar de “S”.

Aquest arc de pols interior es connecta amb els braços en espiral amb força, en direcció del disc extern, observat amb un brillant color verd i vermell. Algunes de les regions de formació estel·lar les observem en tons vermellosos. Entre els braços espirals principal també observem una regió complexa de pols que impregna tot el disc.

Messier 83 es troba a una distància de 15 milions d’anys llum de nosaltres, en realitat és una de les galàxies espirals barrades més properes a nosaltres. Això proporciona als astrònoms una excel·lent oportunitat per estudiar aquest tipus de galàxies, semblant a la Via Làctia.

m83-rect.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La NASA envia el rover al planeta Mart.

La NASA va començar ahir un viatge històric en direcció al planeta al planeta Mart, amb la sonda Mars Science Laboratory, el qual transporta el rover de la mida d’un cotxe anomenat Curiosity. L’enlairament des del Cap Canaveral, és va  produïr amb un Atles V a les 10h02m a.m.

“Estem molt entusiasmats amb l’enlairement, ja que transporta els instruments construïts arreu del món més avançats en direcció a Mart”, va comentar l’administrador de la NASA, Charles  Bolden. “El MSL ens donarà informació fonamental respecte el planeta Mart, d’aquesta manera la ciència treballarà per disposar de les condicions d’una missió humana al planeta vermell o d’altres destinaions on mai hem estat”.

La pionera missió en tecnologia disposa d’un sistema d’aterratge compost d’una grua que deixarà el Curiosity a terra, al peu d’una muntanya situada situada a l’interior del cràter Gale, el proper dia 6 d’agost de 2012. Durant la missió de gairebé dos anys després de l’aterratge, el robot investigarà si la regió ha ofert les condicions favorables per la vida microbiana, incloent-hi els ingredients químics per la vida.

606670main_msl20111126-43_9.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un doble reflex verd.

Durant la posta del Sol a vegades l’observem format per un conjunt de colors: vermell, taronja o groc i fins i tot en tons rosats. En algunes ocasions, podem observar un reflex de color verd per sobre del disc solar durant un segon de durada.

Una d’aquestes ocasions ha estat en aquesta imatge presa des del Cerro Paranal, una muntanya de 2.600 metres d’alçada situada en el desert d’Atacama i fotografiada per Gianluca Lombardi. El Cerro Paranal és el lloc on hi ha el Very Large Telescope de l’ESO.

El reflex de color verd és un fenomen molt rar; un esdeveniment tan fugaç que requereix un Sol ponent o sortint i una atmosfera molt estable. El Cerro Paranal disposa d’unes condicions atmosfèriques molt indicades per obsrvar aquest esdeveniment.

El resplendor verd succeiex quan l’atmosfera de la Terra actua com un prisma gegant que doblega la llum i la dispersa. L’efecte és particularment significatiu durant la sortida o posta del Sol, quan els raigs solars travessen més capes inferiors que superiors de l’atmosfera. Les longituds d’ona més curtes de la llum blava i verda del Sol és dobleguen més que les longituds d’ona més llargues com la taronja o vermella, de manera que apareixen més amunt que els raigs taronja o vermell des del punt de vista d’un observador.

potw1147a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Llançament del Mars Science Laboratory.

El Mars Science Laboratory de la NASA, està instal·lat dins del coet Atlas V, a punt pel seu llançament aquest dissabte, des de Cap Canaberal a Florida. El dia 26 de novembre hi haurà una finestra de llançament que s’estén de les 07h42m a.m, fins a les 08h45m a.m. El període de llançament de la missió pot arribar fins el dia 18 de desembre.

La sonda que arribarà a Mart l’agost de 2012, està equipada amb el robot més avançat que s’ha construït fins ara. Anomenat Curiosity, el robot investigarà si la regió d’aterratge ha tingut les condicions ambientals favorables per sostenir la vida microbiana.

El 26 de novembre, hi haurà una cobertura de televisió de la NASA que s’iniciarà a les 04h30m, per tal d’observar en directe el llançament del coet.

606563main_mslrollout201111.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Forats sense nom.

Podem observar una impressionant imatge que correspon a un cràter, encara sense nom situat dins de la conca Caloris, en el planeta Mercuri. El seu sòl, és un  clar exemple dels “forats” que podem observar en aquest planeta i que té un aspecte semblant al cràter Tyagaraja.

La imtge va ser aconseguida amb alta resolució. Les observacions que s’aconsegueixen en alt resolució corresponen a petites regions de la superfície amb una resolució inferior als 250 metres per píxel i que s’utilitzaran per disposar d’un mapa en colors base del planeta amb una resolució mitja d’un quilòmetre per píxel.

Disposar d’un mapa en alta resolució del planeta Mercuri, no sera possible degut que la missió MESSENGER, només disposa d’un any per treballar i per aconseguir aquestes imatges d’alt interès científic, que s’aconsegueixen una cada setmana.

La imatge va ser capturada el dia 28 d’octubre de 2011, amb una resolució de només 42 metres per píxel. El cràter té unes dimensions aproximades de 38 quilòmetres de diàmetre. 

pia15069.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Jabbah i associats.

No, no és una banda de mafiosos intergalàctics de les famoses pel·lícules de Star Wars. Jabbah, és el nom de la brillant estrella situada en el centre dreta de la imatge, envoltada per un núvol de pols de color vermell. El nom àrab significa “el front de l’escorpí”. La iamtge capturada pel Wide-field Survey Explorer (WISE), pertany a la constel·lació de l’Escorpí. La nebulosa Jabbah, té una grandària equivalent a vuit llunes plenes.

Encara que Jabbah sembli una única estrella, en realitat forma part d’un sistema múltiple (possiblement fins a set estrelles), cadascuna d’elles moltes vegades més massives que el Sol. El sistea Jabbah és troba a uns 440 anys llum de nosaltres i “encén” un núvol de gas i pols. El núvol a prop de Jabbah s’anomena IC 4592, on la regió més allunyada situada a l’esquerra de la imatge correspon a IC 4601.

Altres brillants estrelles que podem observar en aquesta imatge pertanyen a “l’Associació Superior de l’Escorpí”, probablement nascudes totes al voltant d’uns 5 milions d’anys.

Una altre estrella d’interès de la imatge, és 9 Scorpii, situada en la regió inferior dreta del núvol vermell de pols. 9 Scorpii, és una estrella molt massiva, probablement un membre de l’Associació Superior de l’Escorpí i que és mou per l’espai a una gran velocitat, al voltant de 1.000 quilòmetres per segon (3.600.000 de quilòmetres per hora).

wise2011-031-lg.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Hubble observa la vida i lar mort en un cúmul globular.

Una nova imatge del Telescopi Espacial Hubble de la NASA, ens mostra el cúmul globular NGC 1846; una família de centenars de milers d’estrelles situades en el halo exterior del Gran Núvol de Magallanes, una galàxia nana veïna de la Via Làctia i que podem observar a l’hemisferi sud.

L’envelliment  de les brillants estrelles, generen una dispersió del resplendor en un intens color vermell i blau. La majoria de les estrelles de mitjana edat (d’alguns milers de milions d’anys), són de color blanquinoses. Un gran nombre de galàxies les veiem situades al fons i a molta distància, de diferents formes i estructures.

L’objecte més interessant, però, sembla pertànyer al cúmul estel·lar. Es tracta d’una bombolla d’un tènue color verd (emmarcada en el quadrat blanc). Aquesta nebulosa planetària, són le són les restes de la mort d’una estrella. La moribunda estrella central, no la podem observar, ja que està situada dins de la bombolla. No està clar, si la nebulosa planetària és un membre més de NGC 1846, o simplement està situada en línia per perspectiva. El mesurament del moviment de les estrelles del cúmul i de l’estrella central de la nebulosa planetària, suggereixen que podrien compartir el mateix espai.

hs-2011-35-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Les tempestes de Saturn en color.

La més gran de les tempestes en grandària i durada en el temps de Saturn, que hagi estat observada per la sonda Cassini o les Voyager, la podem observar enterbolin l’atmosfera del planta Saturn, en aquest mosaic en un color natural.

Aquest mosaic ha estat elaborat amb un total de 126 imatges independents, on podem obserbar la succeció de les diferents regions que girent al voltant de l’hemisferi nord i que ha enregistrat la sonda Cassini.

Les imatges han estat capturades usant diferents filtres espectrals (vermell, verd i blau) que combinats ofereixen una visió en color natural.

Una segona versió d’aquest mosaic, utilitza els mateixos filtres, però amb un contrast augmentat per tal d’afavorir la observació dels detalls atmosfèrics.

La gran tempesta està situada en el centre del mosaic, alhora que també podem observar el vòrtex amb taques blaves al sud de la imatge. Les taques blaves representen la cua de la tempesta i que ha envoltat el planeta.

pia14904_modest.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observacions del Chandra, ens mostren el naixement d’un forat negre.

A l’esquerra podem observar una imatge òptica del Digitized Sky Survey, que es mostra a Gygnus X-1 en un requadre vermell, a prop de grans regions actives en formació d’estrelles de la nostra galàxia i que s’estenen al voltant d’uns 700 anys llum de grandària. La representació artística de la dreta ens mostra el que els astrònoms creuen està passant a Gygnus X-1, una enorme massa estel·lar d’un forat negre que prové d’un col·lapse d’una estrella massiva. El forat negre atrau material d’una estrella massiva blava que l’acompanya. Aquest material en forma de disc (en color vermell i taronja) gira al voltant del forat negre abans de caure i mostrar-se en forma de jets (raigs).

Les dades en senyals de ràdio, òptiques i de raigs X, incloent-t’hi les de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA, ens han mostrat nous detalls respecte al naixement d’aquest famós forat negre, que va ocórrer fa alguns milions d’anys. Utilitzant les dades de raigs X del Chandra, el Rossi X Timing Explorer i l’Advanced Satellite for Cosmology ans Astrophysics, els científics han estat capaços de determinar el gir del forat negre i que indica que està molt a prop del  seu màxim nivell. L’horitzó dels esdeveniments (el punt de no retorn del material que cau dins d’un forat negre) està girant al voltant de 800 vegades per segon.

cygx1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Pàgina Següent »

Moved Permanently

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

The document has moved here.

301 Moved Permanently