Arxiu per Setembre, 2011

A dins de la Nebulosa de la Llacuna.

Remolins de núvols de pols i brillants estrelles dominen aquesta imatge de la Nebulosa e la Llacuna, enregistrada pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA. També és coneguda com Messier-8, o NGC 6523, els astrònoms calculen que és troba a una distància entre els 4.000 i 6.000 anys llum de nosaltres, en direcció al centre de la nostra galàxia, en la constel·lació de Sagittarius.

La Nebulosa de la Llacuna, la va observar per primera vegada l’astrònom Guillaume Le Gentil, l’any 1747, tot i que unes dècades més tard, és va convertir en la vuitena entrada del famós catàleg de Charles Messier. Es de particular interès pels astrònoms, ja que és una de les dues nebuloses de formació estel·lar que podem observar a simple vista des de latituds del nord i que apareix com una dèbil taca de color gris.

Les brillants aigües de la llacuna, que podem observar en llum visible, són en realitat regions de gas calent que envolta a les joves i massives estrelles. La visió infraroja del Spitzer observa més enllà del gas i ens mostra les regions plenes de pols. Aquí veiem les regions centrals de la Llacuna en color v erd mostrant la brillantor de la pols formada a base carboni i en color vermell la brillantor tèrmica de la pols.

Les diferents columnes de pols semblen apuntar cap endins, en les profunditats centrals de la llacuna. Aquestes estructures van ser esculpides per la llum intensa de les estrelles gegants que es troben en el centre de la nebulosa.

sig11-012_ti.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La missió Kepler descobreix un planeta en un sistema binari.

L’existència d’un món amb una doble posta de Sol, com podem observar en una seqüència de la pel·lícula Star Wars de fa uns 30 anys, és ara un fet científic demostrat. La missió Kepler de la NASA, ha realitzat la primera detecció inequívoca d’un planeta circumbinari (un planeta que orbita a dues estrelles) i que està a uns 200 anys llum de nosaltres.

A diferècia de Tatoine (el planeta d’Star Wars), el planeta descobert és fred, gasós i res fa pensar que pugui albergar vida, però el seu descobriment demostra la diversitat de planetes que pot tenir la nostr galàxia. Una investigació anterior havia suggerit l’existència de planetes circumbinaris, tot i que la confirmació ha estat difícil d’assolir. El Kepler va detectar el planeta conegut com, Kepler-16b i el va detectar gràcies al sistema d’observació per trànsit, on la brillantor de l’estrella queda atenuada pel planeta al passar per davant.

“Aquest descobriment confirma una nova classe de sistemes planetaris, que podrien aixoplugar vida”, confirma l’investigador principal del Kepler, William Borucki. “Tenint en compte que la majoria d’estrelles de la nostra galàxia disposen de sistemes binaris, millora les possibilitats de trobar vida en moltes més estrelles”.

587851main_kepler16_planetp.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Quatre gàlaxies observades amb la WFC3 que ens mostren noves informacions.

Aquesta composició de quatre joves i petites galàxies, han estat capturades per la Wide Field Camera 3, situada a bord del Telescopi Espacial Hubble i que ens mostra clarament 28 galàxies de baixa masa situades a una distància d’uns 10.000 milions d’anys llum de nosaltres i que formen part de la recerca anomenada Cosmic Assembly Near-infrared Deep Extrgalactic Legacy Survey (CANDELS).

Aquestes imatges en color es van generar a partir d’exposicions fetes amb sis filtres diferents instal·lats en la càmera del Hubble i que han proporcionat informació detallada en diferents longituds d’ona de llum que prové d’aquestes galàxies. Els astrònoms comenten que aquest nou estudi proporciona un nou punt de vista respecte com eren les galàxies quan l’nivers tenia menys d’una quarta part de la seva edat actual i que a més mostra que els forats negres centrals formaven part d’una etapa primarenca en la evolució galàctica.

hs-2011-27-a-large_web.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Cinquanta nous planetes descoberts pel HARPS.

Uns astrònoms han anunciat el descobriment de 50 nous exoplanetes, gràcies al buscador de planetes HARPS de l’ESO. Dels planetes descoberts 16 són úpr-teres, una d’elles que òrbita en una zona habitable. Amb la recerca del HARPS, l’equip de recerca ha comprovat que al voltant del 40% de les estrelles similars al Sol, disposen d’un planeta més lleuger que Saturn.

L’espectrògraf HARPS, instal·lat en el telescopi de 3,6 metres de diàmetre situat a l’observatori de La Silla.

Segons en Michel Mayor, responsable de l’equip de recerca, “La collita dels descobriments que ha proporcionat el HARPS, ha superat totes les espectatives, recollint una població excepcionalment rica en súper-terres i planets del tipus de Neptú, orbitant a estrelles molt similars al Sol. El que encara és millor, són que els nous resultats ens mostren que el ritme de descobriments s’està accelerant”.

En els últims vuit anys s’han estudiat estrelles similars al Sol, mitjançant la tècnica de velocitat radial, l’HARPS ha permès descobrir 150 nous planetes. Al voltant de dos terços de tots els exoplanetes coneguts amb masses menors que Neptú, han estat descoberts per l’HARPS.

eso1134a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un quintet de llunes.

En aquesta imatge observem un quintet de llunes del planeta Saturn, capturades per la sonda Cassini de la NASA.

Janus amb 179 quilòmetres de diàmetre està situada  a l’extrem esquerra. Pandora amb 81 quilòmetres de diàmetre òrbita entre l’anell A i el prim anell F, just al mig. Enceladus l’observem brillant amb 504 quilòmetres de diàmetre en el centre. La segona lluna més gran de Saturn, Rhea de 1528 quilòmetres de diàmetre només en veiem la meitat a la dreta de la imatge. La lluna Mimes e 396 quilòmetres de diàmetre, està situada a la dreta de Rhea.

La imatge va ser enregistrada en llum visible i un filtre de color verd, ambla càmera d’angle estret a bord de la sonda Cassini, el dia 29 de juliol de 2011. La imatge va ser obtinguda a una distància de 1,8 milions de quilòmetres d’Enceladus. La escala de la imatge és de 7 quilòmetres per píxel per Rhea i 11 quilòmetres per píxel per Enceladus.

pia14573.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Els miralls del Telescopi Webb, ja reflecteixen.

El Telescopi Espacial James Webb ha aconseguit una fita important en la seva construcció. Els miralls que portarà a bord, han completat el procés de recobriment al Quantum Coating Inc. de Moorestown.

Els miralls del telescopi disposen d’un recobriment d’una fina capa d’or microcòspic, seleccionat per la seva alta capacitat de reflectir la llum infraroja. El recobriment permet als “ulls infrarojos” del telescopi Webb, observar objectes molt febles en llum infraroja. El telescopi Webb té la missió d’observar els objectes més distants del nostre Univers.

El telescopi Webb té 21 miralls, distribuïts en 18 segments, que junts treballen com un únic mirall de 6,5 metres de diàmetre. Els segments de mirall estan construïts amb beril·li, que va ser seleccionat per la seva rigidesa, lleugeresa i estabilitat a temperatures criogèniques. El beril·li no reflecteix la llum de l’infraroig proper, de manera que cada mirall està cobert amb una fina capa d’uns 3 grams d’or.

586474main_flightmirrors3_l.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un rar llac a l’interior d’un cràter del planeta Mart.

El cràter Holden d’uns 140 quilòmetres de diàmetre, el podem observar fàcilment a la part esquerra de la imatge, mentre que a la dreta s’observen les restes del cràter Eberswalde, amb un diàmetre aproximat de 65 quilòmetres. Ambdós estàn situats en les terres altes del sud del planeta Mart. El nord el tenim situat a la dreta de la imatge.

Aquesta imatge va ser capturada per la sonda Mars Express, en unes coordenades aproximades de 25º de latitud Sud i 326º de longitud Est, durant la seva òrbita número 7.208 que correspon al dia 15 d’agost de 2009. La imatge disposa d’una resolució de 22 metres per píxel.

El cràter Eberswalde  conté un rar cas de delta marcià. Canals que alimentaven el llac del cràter i que encara estan molt ben conservats. Els dipòsits i els canals ens proporcionen en conjunt ua clara indicació de la peseència d’aigua superfícial durant la història primerenca de Mart.

521-20110805-7208-6-co-01-e.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La nana més freda.

El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), un satèl·lit de la NASA, ha descobert la nana marró més freda coneguda fins ara i que podem observar-la com un punt de color verd en aquesta imatge infraroja. Anomenada WISE 1828-2650, és una estrella amb una temperatura més freda que la d’un cos humà, és a dir amb una temperatura propera als 25 graus Celsius.

Igual que altres nanes marrons, aquest objecte va començar la seva vida com una estrella col·lapsant-se sota el seu propi pes en una densa esfera de gas. Però a diferència d’una estrella convencional, aquesta nana marró no va tenir suficient massa com per fusionar els àtoms en el seu nucli i d’aquesta manera generar la brillantor constant de les estrelles.

En lloc d’això no ha deixat de refredar-se i esvair-se des del seu naixement i ara només emet una fleble quantitat de llum infraroja. Els sensibles detectors del WISE han estat capaços de enregistrar la seva llum en un període que va del mes de gener de 2010 al febrer de 2011.

WISE 1828+2650 és troba en la constel·lació de la Lyra. En aquesta imatge podem observar que els punts de color blau, corresponen a una barreja d’estrelles i galàxies.

wise2011-028-annotated.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Sabiens 2011. El Congreso del Saber.

Després de l’èxit de l’any passat, s’organitza la segona edició del Congreso Sabiens al Principat d’Andorra. Aquest congres, és un repas a diferents ciències que aporten noves informacions, que normalment no són tractades d’una manera oficial: origen de l’Univers, geologia, història censurada, sociologia, política, espiritualitat, exociències, etc.

Aquesta segona edició és celebrarà els dies 1 i 2 d’octubre de 2011, a la Sala de Congresos de l’Hotel Roc Blanc , de Les Escaldes, en el Principat d’Andorra.

sabienspeq.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Joves estrelles de colors.

El New Technology Telescope (NTT) de l’ESO situat a l’observatori de La Silla, va aconseguir aquesta impressionant imatge del cúmul obert NGC 2100. Aquest cúmul de brillants estrelles. té una edat aproximada de 15 milions d’anys i està situat en el Gran Núvol de Magallanes, una galàxia veïna de la nostra Via Làctia. El cúmul està envoltat de brillant gas que prové de la propera Nebulosa Tarantula.

Els observadors acostumen a passar per alt NGC 2100 degut la seva proximitat precisament a la Nebulosa Tarantula i al súper cúmul estel·lar RMC 136. El gas incandescent de la Nebulosa Tarantula intenta aconseguir l’atenció d’aquesta imatge, amb els seus brillants colors , que provenen de les regions exteriors de la nebulosa.

Aquesta nova imatge va ser generada a partir d’exposicions fetes a través de diferents filtres de colors amb l’intrument EMMI, situat en el New Technology Telescope de l’ESO. Les estrelles apareixen amb els seus colors naturals, mentre que la llum d’hidrogen ionitzat (en color vermell) i l’oxigen (en color blau) està sobreposada.

eso1133a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »