Arxiu per Juliol, 2011
Qué activa un forat negre supermassiu ?.
M8 la Nebulosa de la Llacuna.
Llum solar per sobre del pol Nord de Mercuri.
Aquesta imatge va ser presa amb un angle d’incidència molt alt, per la circumstància que la regió fotografiada estava molt a prop del terminador. A diferència d’un angle d’incidència més baix, on les observacions en color són òptimes, i l’angle d’incidència posa de manifest la morfologia de la superfície. La imatge va ser presa a prop del pol Nord del planeta Mercuri, una regió que rep molt poca llum solar.
Aquesta imatge va ser obtinguda com a part de la recerca del MDIS, una compilació d’imatges en alta resolució de la superfície d’aquest planeta. La morfologia de la superfície cobreix més del 90% de Mercuri amb una resolució mitjana de 250 metres per píxel. Les imatges obtingudes pel mapa de la superfície com a base d’aquest estudi, estan fora de la verticalitat de la llum del Sol (és a dir, amb angles d’incidència alts) on les ombres visibles posin en manifest clarament la topogràfia de les característiques geològiques del planeta.
La imatge va ser obtinguda el dia 19 de juny de 2011, amb la càmera WAC i la MDIS, amb una resolució de 163 metres per píxel.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariUna estructura circular a Xanadú, una regió de Tità.
La sonda espacial Cassini de la NASA, va obtenir aquestes imatges en fals color d’una estructura circular situada en la regió coneguda amb el nom de Xanadú de Tità, una lluna del planeta Saturn. Les imatges, obtingudes per l’espectròmetre visual i infraroig de la sonda Cassini, ens mostra Tità en diferents longituds d’ona.
La naturalesa d’aquesta estructura circular, ha estat objecte de debat, tot i que un grup de científics de la missió Cassini, suggereix un origen d’impacte d’un asteroide o cometa. A l’interior d’aquesta estructura hi ha poc relleu. El centre de l’estructura es troba lleugerament per sota del nivell mig de la superfície circumdant, però encara no existeixen proves d’un origen del mateix cràter.
Es creu que el possible origen meteòric, podria ser antic i que el mateix material expulsat des del seu interior hauria erosionat les mateixes parets del cràter.
La imatge va ser obtinguda amb l’espectròmetre visual i infraroig, el dia 30 d’abril de 2006. La imatge està centrada a 10 graus de latitud sud i 120 graus de longitud oest. L’equip del VIMS va assignar a cada longitud d’ona de radiació un color: 1,6 microns el color blau, 2.0 microns el color verd i 5 microns el color vermell. La imatge de la dreta està processada de manera de millorar els detalls de l’estructura circular.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisUna abraçada galàctica.
Dues galàxies situads a uns 50 milions d’anys llum de nosaltres, estan entrellaçades dins d’una abraçada galàctica. La galàxia Seyfert NGC 1097, situada en la constel·lació de Fornax (el Forn) i que la podem observar en aquesta fotografia capturada amb l’instrument VIMOS instal·lat en el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO. Una petita galàxia el·líptica i comparativament més petita NGC 1097A, també és visible en la part superior esquerra. Hi ha l’evidència que NGC 1097 i NGC 1097A, han interactuat mútuament en un passat recent.
La galàxia més gran disposa de quatre dolls, molt grans i tènues com per ser observats en aquesta imatge i que emergeixen del seu interior formant una estructura en forma d’X, que representen els dolls més grans observats en longitud d’ona visible. Es ceu que aquests dolls són residus d’una galàxia nana que va ser engolida per NGC 1097 fa alguns milers de milions d’anys.
NGC 1097 és una galàxia Seyfert, el que significa que disposa d’un forat negre supermassiu en el seu interior. De totes maneres, el centre de NGC 1097 és relativament dèbil, el que suggereix que el forat negre central, actualment no està engolint grans quantitats de gas i estrelles.
Si voleu m és informaiço, premeu aquest enllaç
No hi ha comentarisPeròxid d’hidrogen localitzat a l’espai.
Imatges de Neptú en el seu aniversari.
Una nova visió en color de Mercuri.
Un dia de vida.
L’estrella guia de l’òptica adptativa.
Un equip d’investigació del NAOJ ha començat les observacions científiques amb el sistema Laser Guide Star Adaptative Optics (LGSAO), adaptat al Telescopi Subaru. El LGSAO utilitza un làser de gran potència per il·luminar la capa de sodi de l’atmosfera terrestre i generar una estrella guia artificial que brilla en les capes de l’atmosfera superior. El sistema que integra el LGSAO permet la creació d’una estrella guia artificial amb òptica adaptativa, que compensa la turbulència atmosfèrica. Aquest sistema integrat ofereix als científics imatges que són deu vegades més nítides que altres telescopis sense aquest sistema. Per tant, facilitarà descobriments de nous objectes i aclarir conceptes d’objectes observats amb anterioritat.
La turbulència atmosfèrica deforma les observacions amb telescopis terrestres. La resolució espacial de les imatges amb aquest telescopi de 8 metres de diàmetre, situat en el cim del Mauna Kea, un dels millors observatoris del món, pot degradar-se fins a un factor de 10. Des de l’octubre de 2008, el telescopi Subaru conte amb un sistema òptic de 188 elements de control (AO 188), circumstància que va permetre arribar a la capacitat teòrica d’imatges en alta resolució. El funcionament d’aquest sistema requereix el mesurament de la turbulència atmosfèrica de l’objecte a observar. El control de la llum d’una estrella brillant, es pot mesuarar a partir de la seva distorsió. Aquesta estrella que s’utilitza per mesurar el front d’aberració, s’anomena “estrella guia”.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentari