Arxiu per Maig, 2011

Observant el cràter Atget.

Amb un diàmetre de 100 quilòmetres, el cràter Atget és un dels més grans situats dins de la conca Caloris. Aquesta observació feta amb el NAC, ens proporciona la primera imatge en alta resolució del sòl d’Atget, on podem observar la seva baixa reflectància i ejeccions, que probablement son conseqüència del seu impacte.

La imatge ha estat aconseguida amb alta resolució i ens mostra una petita regió del planeta Mercuri, en resolucions que varien entre els 250 i 1.000 metres per píxel. No serà possible cobrir tota la superfície de Mercuri en aquesta alta resolució, durant l’any de treball de la MESSENGER, però diverses àrees de gran interés científics estaran enregistrades amb aquesta resolució.

La sonda espacial MESSENGER és la primera que òrbita el planeta Mercuri, la nau transporta set instruments científics, entre ells un que treballa en senyals de ràdio. Durant aquest any l’instrument MDIS està previst que capturi més de 75.000 imatges.

en0213501587m_nomap.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Les “arrugues” de la lluna ens indiquen el seu passat.

Els colors que podem observar en aquesta imatge, ens indiquen els desnivells i rugositat de la superfície de la Lluna. El pendent de la superfície depèn de l’escala espacial sobre la qual s’ha triat com a patró i, la rugositat està relacionada amb el pendent. En aquesta imatge, el color vermell ens mostra la major escala (aproximadament uns 500 metres), en color verd i blau en menor escala (al voltant d’uns 50 metres).

En observar en tres escales alhora, els investigadors poden identificar les principals característiques, com poden ser els “mars” que són regions planes a gran escala i més rugoses a curta distància; aquestes característiques apareixen en color blau. Les regions més densament crateritzades recentment apareixen en color blanc, mentre qu els gran cràters amb material expulsat en el moment de l’impacta tenen un color taronja, que representa un material més dens.

Igual que les arrugues de la pell, l’aspror dels cràters i altres característiques en la superfície de la lluna, ens mostren la seva edat. “La clau és observar la rugositat en les dues escales: la llarga i la curta”, comenta Meg Rosenburg, principal responsable d’aquest article publicat recentment en el Journal of Geophysical Research.

La rugositat depèn de les subtils inclinacions que mostrin els paisatges, una qualitat que els investigadors observen mitjançant el mesurament de la pendent de la tota la superfície lunar. Per fer aquestes mesures, l’equip de recerca va utilitzar un rang de diferents escales que oscil·laven entre els 17 metres fins els 2,7 quilòmetres.

545184main_figure5_diffslop.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La Mars Express observa les profundes fractures de Mart.

Nili Fossae és un sistema d’erosió fluvial situat en el planeta Mart i, que és troba en unes coordenades aproximades de 22º de latitud nord i 77º de longitud est, al noerd-est de la regió volcànica de Syrtis Major, en el cantó nord-oest de la conca gegant d’impacte de Isidis.

Aquesta imatge ens mostra una àrea aproximada de 20.300 quilòmetres quadrats. La imatge va ser capturada durant l’òrbita número 5270 que correspon al dia 8 de febrer de 2008, amb la càmera High Resolution Stereo Camera situada a bord de la sonda mars Express.

Nili Fossae és un sistema de profundes fractures entorn de la conca d’impacte Isidis. El més profund amb més de 500 metres, de l’escorça del planeta Mart (1). Un cràter molt erosionat format en un gran impacte situat en la regió nord-est d’aquesta regió (2) que mesura uns 12 quilòmetres de diàmetre. El cràter presenta un mantell de material expulsat, probablement originat pel material expulsat durant el mateix impacte.

A més, dos esllavissaments de sorra, situats as l’oest del cràter que s’han originat més tard. En contra d’això, al sud-oest dels cràters d’impacte més petits, observem les fractures d’uns 3,5 quilòmetres de diàmetre que no mostren el mantell de material (3) i que podrien haver-se erosionat. El material de la superfície situat en la regió límit sud-oest de la imatge és molt més fosc que la resta de la regió (4). Es probable que la roca basàltica o cendres volcàniques provinguin de Syrtis Major.

506-20110412-5270-6-co-01-n.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

NGC 4214 una galàxia laboratori de formació estel·lar.

La galàxia nana NGC 4214 està plena de joves estrelles i núvols de gas, que és troba a una distància de 10 milions d’anys llum de nosaltres en la constel·lació de Canes Venatici. Aquesta galàxia comparteix diverses etapes evolutives d’estrelles, que la converteixen en un laboratori ideal per investigar les circumstàncies de la formació i evolució de les estrelles.

Un entranyinat complex de brillants núvols d’hidrogen ens mostra els procesos del naixement de les estrelles, que van modelant aquestes regions pels vents estel·lars que provenen dels cúmuls d’estrelles i que podem observar en la imatge òptica i infraroja.

Les observacions d’aquesta galàxia nana també han mostrat agrupacions d’estrelles supergegants vermelles molt antigues. La varietat d’estrelles en diferents etapes d’evolució indiquen els períodes dels esclats i que mostren la formació de les estrelles.

Aquesta imatge en color va ser capturada amb la Wide Field Camera 3, el mes de desembre de l’any 2009.

hs-2011-14-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

“Superflamarades” observades en la Nebulosa del Cranc pel Telescopi Fermi.

La famosa Nebulosa del Cranc és un romanent de l’esclat d’una supernova, que ha esclatat en una enorme flamarada cinc vegades més potent de la que mai s’hagi pogut observar fins ara. L’explosió va ser detectada pel Telescopi de Raigs Gamma Fermi de la NASA, el passat dia 12 d’abril de 2011 i sis dies més consecutius.

“La Nebulosa del Cranc es amfitriona d’una gran variabilitat d’alta energia i que ara s’està apreciant”, ha comentat en Rolf Buehler, membre del Kavli Institute for Particle Astrophysics and Cosmology.

La Nebulosa del Cranc és el resultat de les restes d’una estrella que es va observar a la Terra l’any 1054 i, des de llavors és un dels objectes més ben estudiats del cel. En el Centre del núvol de gas en expansió es troba el que queda del nucli de l’estrella original, una estrella de neutrons superdensa que gira 30 vegades per segon. Amb cada rotació, els canvis de les característiques d’emissió de l’estrella de neutrons, ens mostra la seva estructura polsant, que per aquest motiu és conegut com un púlsar.

A part de l’emissió dels pùlsars, els astrofísics consideren a la Nebulosa del Cranc com una font gairebé de radiació d’alta energia. El mes de gener els científics associats en diferents observatoris astronòmics, incloent-hi el Fermi, el Swift i el Rossi X Timing Explorer, van informar dels canvis de lluentor en la seqüència d’energies en ragis X d’aquesta nebulosa.

Des del 2009 el satèl·lit Fermi i l’AGILE de l’Agencia Espacial Italiana, van detectar diverses emissions de raigs gamma de curta durada amb energies superiors als 100 milions d’electrovolts (eV), centenars de vegades més grans que les variacions observades en radiació X. En comparació, la llum visible té energies entre 2 i 3 eV.

El dia 12 d’abril el Fermi Large Area Telescope (LAT) i l’AGILE, van detectar una flamarada que va créixer prop de 30 vegades la producció normal de la nebulosa en l’emissió de raigs gamma, al voltant de cinc vegades més potent que les emissions anteriors. El dia 16 d’abril, una flamarada encara més brillant va entrar en erupció i després és va esvair en un parell de dies.

crab_420.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Un espectacular cel estrellat amb una Lluna eclipsada.

Un eclipsi total de Lluna és un espectacle impressionant, que a més proporciona una oportunitat d’observar un cel estrellat, fosc i sense la llum de la mateixa Lluna plena. El Cerro Paranal situat en el desert d’Atacama a Xile, és un dels llocs més remots del món, la distància de les fonts de contaminació lumínica fa que el cel sigui encara més intens durant un eclipsi total de Lluna.

Aquesta fotografia panoràmica, ha estat enregistrada per Yuri Belesky, que ens mostra el cel estrellat des del Very Large Telescopes (VLT) de l’ESO, durant l’eclipsi total de Lluna del passat 21 de desembre de 2010. El disc vermellós de la lluna l’observem a la dreta de la imatge, mentre que la Via Làctia s’arqueja a través de tota la volta celesta. També podem observar la tènue brillantor del planeta Venus, situat en la part inferior esquerra de la imatge.

Durant un eclipsi total de Lluna, l’ombra de la Terra bloqueja la llum solar directa que va en direcció a la Lluna. La Lluna encara és visible, de color vermellosa degut que els raigs de llum situats a l’extrem vermell de l’espectre, passen a través de l’atmosfera terrestre, mentre que els colors blau i verd queden molt més disseminats.

potw1119a.jpg

Si voleu és informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Primera observació de Vesta des del Dawn.

Aquesta imatge processada, ens mostra les dimensions reals de l’asteroide gegant Vesta. Aquest asteroide l’observem davant d’un espectacular fons d’estrelles. La imatge va ser obtinguda per la càmera situada a bord de la sonda Dawn de la NASA, el passat dia 3 de maig de 2011 des d’una distància aproximada de 1,2 milions de quilòmetres.

Atés que Vesta era molt més brillant que l’opac fons estel·lar, els membres de l’equip del Dawn, van tenir que allargar l’exposició per tal de fer visibles les estrelles. L’exposició va ser corregida per tal que la mida de Vesta no fos exagerada respecte a la sobreexposició de la imatge, mostrant d’aquesta manera la veritable grandària de l’asteroide.

Vesta és un asteroide d’uns 530 quilòmetres de grandària, el segon més massiu del cinturó d’asteroides. Però com podem observar en la imatge, només representa uns cinc píxels de grandària en les imatges capturades pel Dawn.

Aquesta i altres imatges ajudaran a la navegació del Dawn durant la seva aproximació a Vesta, que esta prevista pel proper dia 16 de juliol de 2011.

pia14118.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Tempestes de gas galàctic que netegen les galàxies.

L’observatori espacial infraroig Herchel de l’ESA, ha detectat un potent vent de gas molecular sobresortint d’unes llunyanes galàxies. Es creu que aquestes sortides de material poden escampar el gas de les galàxies aturant la formació estel·lar.

Els vents que ha detectat el Herchel són extraordinaris. Els més ràpids que s’han detectat, viatgen a una velocitat de més de 1.000 quilòmetres per segon, és a dir unes 10.000 vegades més ràpid que el vent d’un huracà terrestre.

Aquesta és la primvera vegada que s’ha observat la sortida de gas molecular d’una forma inequívoca d’una galàxia. Aquest és un descobriment molt important per entendre la formació d’estrelles a partir de gas molecular i aquestes sortides de material formen part de la matèria primera que necessiten les noves estrelles per la seva formació. Si les sortides de material són prou potents, fins i tot poden aturar la formació estel·lar en una galàxia.

La imatge és una representació artística, que ens mostra una galàxia amb els raigs moleculars. El Herchel ha descobert sortides de material que vaitgen a gran velocitat, el que significa que podria representar el gas necessari per la formació d’estrelles en un termini d’uns 100 milions d’anys.

ultraluminousinfraredgalaxy.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Nebuloses; no tan a prop com semblen.

Aquesta imatge ha estat capturada pel Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, on mostra tres nebuloses diferetns situades en la constel·lació de Perseus. NGC 1491 la podem observar a la dreta de la imatge, SH 2-209 és troba al costat esquerra i BFS està situada en el mig de la imatge. La regió cobreix una àrea de cel equivalent a vuit llunes plenes.

És fàcil pensar que els objectes celestes com aquestes tres nebuloses és troben sítuades a la mateixa distància de la Terra, com si estiguessin situades en la cúpula d’un planetari. En realitat, els objectes que apareixen juts ho semblen per perspectiva. En aquest cas, NGC 1492 i BFS 34, formen part d’un mateix complex de núvols situats a 10.700 anys llum de nosaltres en el braç de Perseus de la Via Làctia. SH 2-209 està més lluny, a uns 16.000 anys llum en el braç exterior de la nostra galàxia. NGC 1492 és pot observar en llum visible amb un telescopi òptic. Per contra, SH 2-209 desapareix completament en llum visible, enfosquida per la pols.

Encara que són estructuralment associades entre si, les nebuloses tenen molt en comú. Els tres membres de la mateixa “família” estan formades per regions d’HII. Les regions HII estan formades per la radiació ultraviolada de les estrelles més calentes que ionitzen el gas circumdant i, ho fan brillar en llum visible. La pols que envolta també està escalfada per aquesta radiació i la veiem en llum infraroja.

wise2011-018-lg.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Un cúmul de cràters a Mart.

El mes d’agost de 2010, la càmera Context situada a bord de la Mars Reconnaissance Orbiter, va descobrir unes taques fosques a l’oest d’Amazonia Planitia i, que no estaven presents el mes d’abril de 2008, quan la càmera THEMIS de la Mars Odyssey va passar per la mateixa regió.

Aquesta imatge ens mostra un mínim de quatre cràters diferents, cadascun envoltat per una regió de material expulsat en forma de raigs de pols que cobreix la superfície d’un brillant material. A causa de la calor i la pressió en entrar a l’atmosfera de Mart, el material que prové d’un petit asteroide o cometa, pot esclatar en molts trossos individuals i que probablement en aquesta imatge en veiem els seus efectes.

Amb la combinació de la vigilància del TX i del HiRISE, es pot resseguir la taxa actual de producció de cràters en aquest planeta. Coneixent la velocitat que colpegen aquests objectes al planeta Mart, es pot determinar els models de formació de cràters en la superfície de Mart.

esp_022057_2070.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »

Moved Permanently

301 Moved Permanently

The document has moved here.