WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2022-11-26 11:52:17' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Febrer, 2011

STEREO observa per primera vegada el Sol sencer.

El dia 6 de febrer, les dues sondes bessones STEREO de la NASA, és van situar en una posició oposada al Sol, enregistrant d’aquesta manera imatges ieinterrompudes de la nostra estrella, de front i d’esquena.

“Per primera vegada podem observar l’activitat solar en tot el seu esplendor en 3 dimensions”, comenta l’Angelos Voúrlidas, membre de l’equip científic de la missió STEREO situat en el Naval Research Lab de Washington.

Per aquest motiu la NASA ha generat una pel·lícula d’aquesta “primera llum”, coincidint amb el Diumenge de la Super Bowl.

“Aquest és un gran moment per la física solar”, ha comentat Voúrlidas. “La missió STEREO ens ha mostrat realment com és el Sol. Una esfera de plasma calent, amb un intricat teixit de camps magnètics”.

Cada sonda STEREO ha fotografiat la meitat del Sol. Els investigadors han combinat els dos punts de visió, per generar una esfera. La sonda STEREO pot observar en diferents longituds d’ona de radiació ultraviolada extrema, idela per observar l’activitat solar, com ponde ser les erupcions, els tsunamis i els filaments magnètics. Res no s’escapa de la seva visió.

515181main1_sun360_304_0202.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Cometes WISE.

Durant el primer any de missió, la sonda Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, ha observat tot el cel en llum infraroja. Entre la multitud d’objectes que ha descobert, podem anomenar els NEOWISE; 20 nous cometes.

Aquest collage ens mostra aquests 20 nous cometes, com si és tractés d’un retat de família. En tres casos, l’objecte no porta el nom WISE, ja que anteriorment era conegut com un asteroide. Les observacions del WISE, ens han mostrat la seva verdadera naturalesa. Aquests objectes no són monés de pedra, o metàl·lics com els asteroides. En canvi, s’ha demostrat que eren cometes, per la seva estructura de núvols de pols i neu.

Quan la majoria de gent, pensa en un cometa s’imagina les imatges dels populars cometes Halley o Hale-Boop, amb una brillant i enorme cua. L’estructura de la cua només és forma quan el cometa s’acosta al Sol. Llavors els gels del cometa s’escalfen i es converteixen en gas, escapant de la superfície i arossegant les partícules de pols.

El núvol borrós al voltant del nucli del cometa, s’anomena coma. Com més a’acosta el cometa al Sol, més força rep del vent solar que impulsa la coma lluny del seu nucli, formant d’aquesta manera la cua.

wise2011-004-lg.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La Mars Express ens posa els cràters en un pedestal.

Aquesta regió del planeta Mart, amb unes dimensions de 159 per 87 quilòetres ens mostra una superfície d’uns 13.865 quilòmetres quadrats, equivalents a un terç de la superfície de Dinamarca. Anomenada Terra Arabia per l’astrònom del segle 19 Giovanni Schiaparelli, s’estén d’est a oest a través de 4.500 quilòmetres per les terres altes de Mart.

La imatge va ser capturada per la sonda europea Mars Express el passat dia 26 d’octubre de 2009, amb una resolució de 18 metres per píxel, i centrada en les coordenades 27º de latitud nord i 56º de longitud est durant l’òrbita número 7.457 entorn al planeta.

Combinant les dades del canal del nadir i un canal estèreo de la HRSC, la sonda pot produir imatges en 3D, que amb l’ajut d’unes ulleres estereoscòpiques podem observar l’efecte tridimensional.

493-20110113-7457-6-co-01-e.jpg

Si voleu més iformació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Una galàxia perfecta de disc pur.

La brillant galàxia NGC 3621, enregistrada per la Wide Field Imager, una càmera situada en el telescopi de 2,2 metres de diàmetre de l’observatori de La Silla, a Xile, sembla un bon exemple d’una classica galàxia espiral. tot i que és tracta d’una galàxia força inusual; no disposa del bulb central, motiu pel qual és coneix com una galàxia de disc pur.

NGC 3621 és una galàxia espiral inusual, situada a uns 22 milions d’anys llum de nosaltres en la constel·lació d’Hydrus. Relativament lluminosa, la podem observar força bé amb un telescopi de grandària mitjana.

La galàxia disposa d’una estructura amb un disc pla, el que pot indicar que encara no s’ha trobat amb cap altre galàxia, ja que una col·lisió amb una altre galàxia, hauria pertorbat el disc prim d’estrelles, generant d’aquesta manera el bulb central.

La majoria d’astrònoms creuen que les galàxies creixen amb la fusió amb d’altres galàxies. Al llarg del temps, dona origen a grans bulbs en els centres galàctics espirals. De totes maneres, estudis recents suggereixen que les galàxies espirals sense bulb, o de disc pur, com NGC 3621 són en realitat força comuns.

eso1104a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Observant els canvis estacionals en les dunes de Mart.

Aquestes tres imatges preses en diferents moments, ens mostren els canvis estacionals d’aquesta regió del planeta Mart, on podem observar els canvis d’ondulació i allus en les seves dunes. Cada imatge cobreix una àrea aproximada de 252 metres per 140 metres.

Les imatges han estat capturades per la High Resolution Imaging Science Experiment (HiRISE), una càmera situada a bord de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA. Aquesta regió està situada a uns 84 graus de latitud nord i 223 graus de longitud est, a prop de la cpap de gel polar de Mart. L’àrea està coberta pel gel de diòxid de carboni a l’hivern, però queda alliberada quan arriba l’estiu.

Les imatges de dalt i de baix ens mostren el període d’un any marcià, en un moment de l’any que tot el gel de temporada ha desaparegut, a la primavera (a dalt) i el començament de l’estiu de l’any següent (a sota). La imatge central està capturada en la següent primavera, quan la regió estava coberta pel gel estacional de diòxid de carboni.

pia13797.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Asteroides a Virgo.

Aquesta imatge presa pel Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, ens mostra quatre galàxies situades en el cúmul de Virgo: Messier 59, Messier 60, NGC 4647 i NGC 4638. També ens mostra el rastre de tres asteroides, que apareixen en aquesta imatge com uns senders de punts de color verd. Les galàxies del cúmul de Virgo contenen milers de milions d’estrelles i és troben a una distància aproximada de 55 milions d’anys llum de nosaltres. Els asteroidesm són membres del nostre Sistema Solar i es troben només a alguns milions de quilòmetres (alguns minuts llum) de nosaltres.

La trajectòria dels asteroides que observem amb un rastre de punts, es va realitzar mitjançant la combinació de diferents imatgres preses en diferents moments. El WISE observa en radiació infraroja, de manera que els colors blau i cian, representen la longitud d’ona de 3,6 i 4,6 micres, mostrant les estrelles més calentes. Els colors verd i vermell representen les longituds d’ona de 12 i 22 micres, mostrant els objectes més freds, els asteroides.

wise2011-005-med.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

D’un “món extraterrestre”, a un altre.

La panoràmica de 360º que veiem, sembla un paisatge extraterrestre e inhòspit, tot i que en realitat és el lloc de l’emplaçament del European Extremely Large Telescope de l’ESO, o E-ELT. Quan comenci la construcció, aquest desolat cim situat a l’esquerra del centre de la imatge, es convertirà en un en un eixam de personal: enginyers, tècnics i altre personal que planificarà la construcció del telescopi més gran del món.

De moltes maneres el Cerro Armazones de Xile, pot semblar un món extraterrestre. L’entorn és aspre, de baixa humitat i pressió d’aire; un ardent Sol de dia i uns cels impressionats per la nit. El Cerro Armazones, està situat en el desert d’Atacama, un dels llocs més secs de la Terra.

Aquestes condicions, combinades amb la llunyania de nuclis poblats, el fan un excel·lent lloc per observar l’espai.

potw1105a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un equip d’astrònoms “pesen” un enorme forat negre.

Un equip d’astrònoms dirigits per Kart Gebhardt de la Univers d’Austin, han mesurat el forat negre més massiu conegut en el nostre veïnat còsmic, mitjançant la combinació de dades del telescopi gegant situat a Hawaii i, un altre de més petit localitzat a Texas.

El resultat ha mostrat que el forat negre supermassiu, situat en la galàxia el·líptica gegant de M-87, conté l’equivalent a 6.600 milions de masses solars. Aquesta enorme massa, és la més gran enregistrada amb una tècnica directa. Degut a la seva enorme grandària, M-87 és la millor candidata per  els futurs estudis per “observar” un forat negre per primera vegada, en lloc de basar-se en proves indirectes.

L’estudi ha observat fins els confins de la galàxia, anomenat “halo fosc”. Aquest halo fosc, és una regió que envolta tota la galàxia de “matèria fosca”, un tipus desconegut de massa que no emet llum, però que és pot detectar pels seus efectes gravitacionals sobre altres objectes.

En aquesta imatge podem observar una representació artística del forat negre de M-87.

d_m87_bh.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina Anterior