Arxiu per Febrer, 2011

Nous territoris en el Tempel 1.

Aquesta imatge obtinguda per la sonda espacial Stardust de la NASA, ens mostra un costat del nucli del cometa Tempel 1, que fins ara no havíem observat mai. En aquesta imatge, observem tres terrasses a diferents nivells, amb ombres que separen barrancs i pendents.

La major part de les bandes que observem tene un 2 quilòmetres de grandària. La terrassa inferior té dues estructures circulars d’uns 150 metres de diàmetre.

Aquesta imatge va ser presa el dia 14 de febrer de 2011, a les 8h 39m 21s PST. La resolució de la imatge és d’uns 15 metres per píxel.

La sonda Deep Impact de la NASA, va visitar el cometa el mes de juliol de 2005, on va observar la presència d’altres estructures en aquest cometa.

La imatge ens mostra un 90 per cent de nou territori.

517100main_n30037te01-43_94.jpg

Si voleu més informaicó, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Una placa petri galàctica.

Aquest ric camp de galàxies ha estat capturat amb el Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre, situat a l’observatori de La Silla, a Xile. Els milers de galàxies contingudes en aquesta petita regió del cel, ens mostren un passat llunyà de l’univers, mentre que també actuen com a recordatori de l’immensitat del cosmos.

Aquesta fotografia va ser capturada dins del projecte COMBO-17 (Classifying Objects by Medium Band Observation in 17 filters), on és van fer mesuraments detallats de cinc petites àrees del cel a través de 17 filtres de diferetns colors. L’àrea del cel coberta per cadascuna de les cinc regions, és aproximadament la mateixa que cobreix la Lluna plena. La mesura ha produït un notable augment en el coneixement d’objectes celestes. Per exemple, en només tres d’aquestes regions, s’han identificat més de 25.000 noves galàxies.

Per sota de les brillants estrelles situades en el centre d’aquesta imatge, podem observar el cúmul de galàxies Abell 226. Aquest va ser el primer en ser enregistrat per l’astrònom George Ogden Abell, en el seu catàleg de cúmuls de galàxies de l’any 1958. Les galàxies situades en els cúmuls Abell, incloent-hi Abell 226, estant a “només ” un parell de milers de milions d’anys llum de nosaltres. Però darrera d’aquests, es troben galàxies més llunyanes i tènues.

Aquesta fotografia va ser enregistrada utilitzant tres dels 17 filtres de la recerca: B (blau), V (verd) i R (vermell).

potw1107a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La nau espacial Stardust de la NASA conclou el sobrevol al cometa.

Els controladors del Jet Propulsio Laboratory de la missió Stardsut-NExT, van proporcionar les dades d’enllaç per l’acostament de la nau Stardust al cometa Tempel 1. Una hora després del màxis acostament, la nau va dirigir l’antena d’alta potència en direcció a la Terra.

S’espera que les imatges de la superfície del cometa recollides durant el sobrevol, es rebran a la Terra a partir de mitjanit hora de Califòrnia (3h a.m. EST del dimarts 15 de febrer).

Les dades preliminars indicaven el moment de l’aproximació a les 8h 39m p.m., a una distància de 181 quilòmetres del Tempel. 1.

Aquesta missió de caçador de cometes, va començar amb l’acostament al cometa Wild 2, del qual és van recollir les mostres de la seva coma, i és van enviar a la Terra. Durant el retrobament al cometa Tempel 1, la nau podrà comprovar els canvis ocorreguts en la superfície després de l’impacta de la sonda Deep Impact el mes de juliol de 2005.

comet-pass1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un brillant Enceladus.

Enceladus, una lluna de Saturn, reflecteix la llum del Sol, mentre que el planeta i els seus anells omplen el fons d’aquesta imatge, capturada per la sonda Cassini.

Enceladus és un dels cossos que reflecteixen més llum del Sistema Solar, ja que està cobert per partícules recents de gel blanquinós.

Aquesta imatge ens mostra l’hemisferi que està oposat al planeta Saturn. Enceladus té un diàmetre de 504 quilòmetres.

La visió del satèl·lit és troba en direcció nord, il·luminada per la llum reflectida pels anells i que prové del Sol, just per sobre del pla d’aquesta estructura.

La imatge va ser capturada en llum visible amb la càmera d’angle estret, des de la sonda Cassini el passat dia 21 de desembre de 2010. La fotografia va ser obtinguda des d’una distància de 102.000 quilòmetres d’Enceladus, amb un angle de fase entre el satèl·lit, la sonda i el Sol de 16 graus. la resolució de la imatge, és de 612 metres per píxel.

pia12753.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Europa, ajuda als astrònoms a penetrar dins de Júpiter.

Les turbulències interiors del planeta Júpiter (que lentament van re-emergint) situades en la Banda Equatorial Sud, les podem observar en detall sense precedents, gràcies al sistema d’òptica adaptativa situat en el telescopi Keck II, així com la col·laboració de la lluna gelada Europa, situada al voltant de Júpiter. En aquesta imatge, podem observar el gegant gasós en llum infraroja (IR), en una longitud d’ona propera als 5 microns (que podem observar en colors vermell i groc), superposada a una imatge composta de les dades en tres bandes d’infraroig proper (1.21, 1.58 i 1.65 microns).

“La visió infraroja pot travessar els núvols”, ha comentat l’astrònoms Mike Wong, membre de la Universitat de Berkeley a Califòrnia. Les dades IR ens mostren essencialment el calor de l’interior de Júpiter, que irradia cap a l’espai. Les tres bandes de visió infraroja, per contra es refecteixen en la llum solar. Posant-los tots junts i comparant les imatges en llum visible, ha permès als científics tenir una visió selectiva de les capes altes, amb llamps i núvols gelats, que han enfosquint el color marró-vermell de la Banda Equatorial Sud (SEB) que d’ençà un any l’observem com una regió més blanquinosa.

La imatge generada amb les quatre bandes d’infrarojos, s’ha creat amb la tècnica de l’òptica adaptativa del telescopi Keck II. Normalment , els astrònoms utilitzen un poderós làser per crear una estrella guia artificial. Amb això és pot controlar els canvis de l’atmosfera terrestre i anular les seves distorsions a una velositat de 2.000 vegades per segon.

Però, Júpiter és més brillant que l’estrella guia, per aquest motiu, els astrònoms van utilitzar com a referència guia, la lluna gelada de Júpiter, Europa, que el passat dia 30 de novembre de 2010, és va posar a la dreta del planeta i va ajudar a utilitzar la mencionada tècnica d’observació.

wong01_500.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El SDO celebra el seu primer aniversari.

A les 12h 23m del dia 11 de febrer de 2010, és va enviar a l’espai un coet Atlas des de Cap Canaveral, on en el seu interior hi havia la Solar Dynamics Observatory (SDO). Un any més tard, la SDO ha enviat milions d’impressionants imatges del Sol, amb una gran quantitat de dades que ajudaran a comprendre la complexitat de la nostra estrella.

“Un dels aspectes més destacats de l’any passat, és que tot ha funcionat bé”, ha comentat en Dean Pesnell, astrofísic i científic de la missió SDO. “Des d’un principi ens va començar a enviar dades, equivalents a 150 megabits per segon”.

Un dels instruments situats a bord s’anomena Atmospheric Imaging Assembly /AIA), el qual enregistra una imatge del Sol cada 12 segons, en 10 longituds d’ona diferents, cada longitud d’ona ajuda a observar el Sol a diferents temperatures.

Podem observar una imatge presa el mateix dia 11 de febrer de 2011, any després del seu llançament, amb una combinació de tres longituds d’ona diferents de radiació ultraviolada.

516372main1_sdomulti_feb11.jpg

Si voleu més informació, preeu aquest enllaç.

1 comentari

Una nova visió familiar de la Nebulosa de Nord Amèrica.

En aquesta nova imatge presa pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, podem observar estrelles en totes les etapes del seu desenvolupament: adultes, joves, immerses dins de núvols de pols i gas.

Aquesta comunitat còsmica s’anomena nebulosa de Nord Amèrica. En llum visible, la regió s’assembla al continent nordamericà, amb una clara semblança en el Golf de Mèxic. Però en la visió infraroja del Spitzer, el continent desapareix i, en el seu lloc observem un paisatge complex de pols i joves estrelles.

“Una de les circumstàncies que són més impressioants d’aquesta imatge, és la diferència entre la llum visible i la radiació infraroja”, comenta la Luisa Rebull, membre del Spitzer Science Center de Califòrnia. “La imatge del Spitzer ens mostra una riquesa de detalls respecte la pols i les estrelles més joves”.

Rebull i els seus companys de recerca, han identificat més de 2.000 nous candidates a joves estrelles en aquesta regió. Fins ara només sen coneixien unes 200. A causa que les joves estrelles creixen envoltades de núvols de gas, aquests amaguen les imatges de les estrelles en llum visible. Els detectors infrarojos del Spitzer, han pogut recollir aquests resplendor estel·lar.

ssc2011-03b_inline.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La NASA descobreix sis planetes de grandària semblant a la Terra en una regió habitable.

La missió Kepler ha descobert els primers planetes candidats a tenir la grandària de la Terra i, alhora estar dins de la regió d’habitabilitat, una zona on l’aigua líquida podria existir en la superfície d’un planeta. Cinc dels possibles planetes disposen d’una grandària semblant a la Terra i estan situats en unes regions petites d’habitabilitat, ja que estan situats en estrelles més fredes que el nostre Sol.

Els candidats requereixen d’observacions de seguiment per verificar que són planetes reals. Kepler també ha descobert sis planetes més en una estrella semblant al Sol, Kepler-11. Aquest grup és el més nombrós de trànsit de planetes que orbiten a una sola estrella, descoberta fora del nostre sistema solar.

“En una generació hem passat de planetes extraterrestres que eren el fonament de la ciència ficció, fins ara on el Kepler ajuda a convertir aquesta ciència ficció en realitat”, comenta en Charles Bolden, administrador de la NASA. “Aquests descobriments subratllen la importància de les missions científiques de la NASA, de manera que podem augmentar sistemàticament la comprensió de la nostra posició en el cosmos”.

pia13833.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Traces ocultes.

Observem aquest enrevessat tereny reflectint la llum del Sol, en una regió situada a l’hemisferi nord de Dione, una lluna de Saturn, gràcies a les dades que ha proporcionat la sonda Cassini.

Aquestes “traces lineals”, en realitat són fractures que estan situades a l’hemisferi “ocult” de Dione.

En aquesta imatge podem observar la regió de Dione situada entre la part que mira cap el planeta Saturn i, la part oculta on no s’observa el planeta. Dione té unes dimensions de 1.123 quilòmetres de diàmetre, amb el nord en aquesta imatge situat a dalt.

La fotografia va ser presa en llum visible amb la càmera d’angle estret, situada a bord de la sonda Cassini, el passat dia 20 de desembre de 2010. La imatge va ser capturada des d’una distància aproximada de 107.000 quilòmetres, amb un angle de fase entre Dione, el Sol i la sonda de 109 graus. La resolució d’aquesta imatge, és de 640 metres per píxel.

pia12752.jpg

Si voleu és informaió, premeu aquest enllaç.

1 comentari

L’instrument HAWK-I observa una súper galàxia.

L’instrument HAWK-I situat en el Very Large Telescope (VLT) a l’observatori Paranal de Xile, s’ha utilitzat amb èxit per enregistrar aquesta particular fotografia de la llunyana galàxia NGC 157. Estructurada amb una extensió central d’estrelles, fa que sembli una gengantina “S”, que recorda el símbol de l’heroi dels còmics Superman. Aquesta espiral celeste, ens demostra com ens pot ajudar la tecnologia per conèixer millor el cosmos.

HAWK-I significa, High-Acurity Wide-field K-band Imager, i és un dels últims i més poderosos instruments instal·lats en el VLT. Detecta la llum infraroja, permeten observar a través del gas i la pols que enfosqueix la nostra visió. Ens mostra una part de l’Univers que d’altre manera ens queda oculta i ofereix d’aquesta manera l’oportunitat d’estudiar denses àrees de formació estel·lar.

NGC 157 és un objecte força dèbil de magnitud 11, però que pot ser localitzat per astrònoms amateurs experimentats,és troba dins de la constel·lació de Cetus.

potw1106a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »