WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-28 17:21:06' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Gener, 2011

Una lluna amb tombarelles.

La sonda espacial Cassini de la NASA, ha capturat aquesta imatge de les regions de latitud sud de la lluna Hiperió, que gira entorn al planeta Saturn.

Podem obtenir més informació respecte a aquesta esponjosa lluna i de la seva inclinada òrbita, amb aquestes imatges amb una superfície rugosa, i d’altres amb regions més llises. Hiperió té unes dimensions aproximades de 270 quilòmetres de diàmetre. El pol sud d’aquesta lluna és troba en la part inferior d’aquesta imatge il·luminada.

La imatge va ser presa en llum visible amb la càmera d’angle estret, situada a bord de la sonda Cassini el passat dia 28 de novembre de 2010. La imatge va ser obtinguda a una distància de 80.000 quilòmetres d’Hiperió, amb un angle de fase entre la lluna, la sonda i el Sol de 98 graus. La resolució d’aquesta imatge és de 476 metres per píxel.

pia12748.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Andròmeda un lloc de futures estrelles.

Dos observatoris de l’ESA han unit les seves forces per mostrar-nos la galàxia d’Andròmeda en una nova llum. El Herchel ha observat els anells de formació estel·lar, en una imatge detallada de la galàxia d’Andròmeda amb unes longituds d’ona infraroges mai enregistrades fins ara, i per una albtre banda el telescopi XMM-Newton, ens ha mostrat els brillants raigs X d’estrelles moribundes.

Durant el Nadal de 2010, els observatoris Herchel i XMM-Newton de l’ESA ens han mostrat la propera galàxia M-31. Aquesta galàxia és similar a la nostra Via Làctia, les dues contenen centenars de milers de milions d’estrelles. Aquesta és la imatge més detallada d’infraroig llunyà enregistrada fins ara de la galàxia d’Andròmeda.

El Herchel és un telescopi sensible a l’infraroig llunyà, observant d’aquesta manera els núvols de gas i pols freda, on poden néixer les estrelles. Dins d’aquests núvols observem  embolcalls de pols que generen les noves estrelles, un procés que pot durar centenars de milions d’anys. Una vegada l’estrella assoleix una densitat prou alta, comença a brillar en longituds d’ina òptica, i fent-se d’aquesta manera visible als telescopis ordinaris.

Moltes galàxies són espirals com Andròmeda, que en aquesta imatge podem observar un gran anell de pols d’un diàmetre d’uns 75.000 anys llum, que envolta tota la galàxia. Alguns astrònoms especulen que aquest anell de òls s’hauria format recentment després d’una col·lisió amb una altre galàxia. La nova imatge del Herchel ens mostra intricats detalls, com almenys cinc anells concèntrics de pols visible, regions de formació estel·lar.

m31_andromeda_h.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El VISTA observa en les profunditats de la Llacuna Blava.

Aquesta nova imatge infraroja de la nebulosa de la Llacuna ha estat obtinguda en el transcurs dels cinc anys de recerca de la Via làctia, utilitzant el telescopi VISTA de l’observatori Paranal. Aquesta regió forma part d’una imatge més gran que envolta a la nebulosa, que alhora representa tan sols una petita part de l’estudi.

Els astrònoms estan utilitzant el Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy (VISTA) per detectar objectes variables en les regions centrals de la Via Làctia i fer d’aquesta manera un mapa de la seva estructura amb un detall mai observat fins ara. Aquesta recerca va ser batejada amb el nom de Variables VISTA de la Via Làctia (VVV). Aquesta nova imatge en infraroig forma part d’aquesta recerca. Aquesta maternitat estel·lar, coneguda també amb la referència Messier 8, es troba entre 4.000 i 5.000 anys llum de nosaltres en la constel·lació de Sagittarius.

Les observacions en infraroig permeten als astrònoms observar a través del vel de la pols que impedeix observar els objectes en llum visible. Aoxò succeeix degut que la llum visible disposa d’un ample de banda de la mateixa grandària que les partícules de pols, això provoca la dispersió de la llum; mentre que la llum infraroja disposa d’un ample de banda més gran i pot passar a través de la pols. El VISTA amb els seus 4,1 metres de diàmetre, es el telescopi de rastreig més gran del món, està dedicat a sondejar grans àrees del cel en longituds d’on infraroja, pel que é molt indicat per la recerca de la formació estel·lar.

eso1101a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Aerosols en suspensió.

Els colors d’aquesta imatge de la HiRISE són monocromàtics en la major part de la fotografia, tot i que en el centre podem observar àrees amb colors. La franja de color situada en el centre ens indica la presència d’aerosols (part´ciules de pols i gel) suspeses a l’atmosfera que indiquen els processos estacionals.

A l’hivern, la regió del pol sud del planeta Mart està coberta per una capa de gel de diòxid de carboni (gel sec). A la primavera aquest gel s’evapora, mantenint una estructura interior amb gruixos de desenes de centímetres durant tota l’estació. Quan hi ha esquerdes en la part inferior del gel, el gas s’escapap portant cap amunt fines partícules de la superfície. Les partícules més grans cauen a terra formant dipòsits en forma de ventall en la direcció predominant dels vents locals.

Podem observar les partícules més petites (pols) en suspensió per sobre de les esquerdes en color blavós. En les regions sense aquests bufadors, el gas i la pols no s’escapen a l’atmosfera i adquireixen un to més rosat.

esp_020163_09801.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Hinode observa un eclipsi anular de Sol.

El passat dia 4 de gener de 2011, el satèl·lit Hinode va enregistrar aquestes impressionants imatges d’un eclipsi anular de Sol. Un eclipsi anular és produeix quan la Lluna, una mica més distant de la Terra, és mou entre nosaltres i el Sol, al ser una mica més petita aparentment que el Sol, apareix als ulls dels observadors formant l’efectge d’un anell de brillants o un anell de llum solar, i al seu voltant la silueta de la Lluna.

Hinode és una missió japonesa amb col·laboració amb la NASA, NAOJ, STFC, ESA i la NSC. La sonda està actualment en òrbita a la Terra i està estudiant els mecanismes per entendre millor el funcionament de l’atmosfera i erupcions solars.

508897main1_wide_corona_ecl.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Un altre dia perfecte al Paranal.

En aquests ondulats turons vermellosos que s’estenen sota un cel excepcionalment clar i blau, resideix l’observatori Paranal de l’ESO. Tot i que les cúpules dels telescopis es tanquen quanclareja el dia, i res sembla moure’s en la superfície d’aquest àrid desert, el Very Large Telescope (VLT) mai descansa. Molt aviat, l’equip d’eginyers i tècnics treballaran per preparar els telescopis i instruments per un altre “dia perfecte”.

El Cerro Paranal de 2.600 metres d’alçada sobresurt en el centre d’aquesta imatge, observada cap el sud. Aquest cim aplanat és la seu del VLT, el complex astronòmic òptic i infraroig més avançat del món. El VLT conté quatre Unitats de Telescopi (UTs) de 8,2 metres de diàmetre, més quatre Telescopis Auxiliars (ATs) de 1,8 metres de diàmetre.

Cap a la dreta del Cerro Paranal, en el fons és pot apreciar el mar de núvols que normalment cobreix la costa de l’oceà Pacífic, a només 12 quilòmetres de distància. La freda corrent oceànica normalment manté la capa d’inversió tèrmica de l’atmosfera sota una alçada de 1.500 metres, fent d’aquesta remota àrea del desert d’Atacama, una de les regions més seques de la Terra.

Per aquesta raó, en el Cerro Armazones de 3.060 metres d’alçada, situat només a 20 quilòmetres del Paranal, és va seleccionar pel futur European Extremely Large Telescope (E-ELT). Un telescopi amb un mirall primari de 42 metres de diàmetre, que el farà el més gran del món.

potw1101a.jpg

Si voleu més informació, prmeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El WISE espia un veí galàctic.

Podem observar una imatge presa pel Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), que ens mostra una de les galàxies més properes a nosaltres, Messier 33. També anomenada Galàxia del Triangle, ja que aquesta galàxia és troba en la constel·lació del mateix nom. Messier 33 és una dels principals membres del nostre petit veïnat de galàxies, anomenat Grup Local. El Grup Local està format per prop de 30 galàxies, unides entre si per la gravetat i viatjant alhora per l’Univers. Messier 33 és el tercer membre més gran del Grup Local, només eclipsada per la galàxia d’Andròmeda (M-31) i la nostra galàxia, la Via Làctia.

Messier 33 és troba a una distància de 3 milions d’anys llum de nosaltres. La seva proximitat, juntament amb la seva aparent inclinació (al voltant de 54 graus respecte a la nostra línia de visió), fa que sigui una galàxia molt fàcil d’observar pels astrònoms. Les imatges infraroges del WISE, poden ajudar a la comprensió de la varietat de processos que ocorren en aquesta galàxia. Les àrees situades en els braços espirals que s’amaguen darrera de la pols, tapa la llum visible, que en radiació infraroja ens mostra els núvols freds, on és concentre les regions de formació estel·lar (zones verdes i vermelles en aquesta imatge).

Tingueu en compte que no hi ha gaire formació estel·lar en el centre de Messier 33. Seria difícil deduir aquesta circumstància només observant en llum visible, on sembla brillar més que la resta de la galàxia. Aquesta imatge infraroja ens mostra que la galàxia és sorprenentment més gran del que apareix en llum visible. La pols freda observada pel WISE s’estén més enllà del previst.

wise2010-047-lg.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Phobos observat davant del Sol.

La lluna més gran de Mart, Phbos, estava en trànsit amb el Sol (passant per davant), i el podem observar el seu recorregut  en aquest vídeo, gràcies a les imatges capturades amb la càmera panoràmica (Pancam) situada en el Mars Exploration Rover Opportunity. Aquesta seqüència va ser enregistrada el dia 2.415 de l’estada a Mart, o sol (que equival al 9 de novembre de 2010) . Les imatges han estat calibrades i millorades per tal de suavitzar l’acció.

Les imatges dels trànsits de Phobos i Deimos, han ajudat al llarg dels anys a calcular en precisió les òrbites d’aquests satèl·lits de Mart.

La pel·lícula és basa en 10 imatges individuals preses a través de la Pancam, amb un filtre especial per observar el Sol, i capturada cada quatre segons, és a dir el trànsit va durar uns 32 segons.

La silueta de Phobos sembla més petita que en altres imatges capturades pel ròver, ja que el satèl·lit és trobava a prop de l’horitzó, i per aquest motiu s’observaba un 30 per cent més lluny de la ubicació de la càmera quan el satèl·lit és troba per sobre.

pia13737.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Mapa de la il·luminació del Pol Sud de la Lluna.

En aquest mapa generat amb il·luminació especial, podem observar el Pol Sud de la lluna, amb el cràter Shackleton de 19 quilòmetres de diàmetre (en el centre de la imatge), situat aproximadament entre els 88º i 90º de latitud sud.

L’eix de rotació de la lluna està inclinat només 1,54º (enfront dels 23,5º de la Terra), deixant d’aquesta manera algunes àrees a prop dels pols en una ombra permanent, mentre que altres regions properes estant il·luminades la major part de l’any. Un dels principals objectius de la LROC, va ser inditificar aquestes regions.

En sis mesos de missió (equivalen a sis dies lunars), la càmera Wide Angle Camera (WAC) a bord de la LROC a obtingut 1.700 imatges del Pol Sud que cobreixen la mateixa àrea. Cada imatge va ser projectada en un mapa, convertint cada imatge en dades binaries (un píxel de la regió il·luminada s’estableix un 1, i si està en ombra un 0), per tal de diferenciar les regions de sol i ombra. Totes les imatges han estat apilades, per mostrar d’aquesta manera un mapa d’il·luminació de la superfície.

506600main_121510a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Eclipsi parcial de Sol del 4 de gener de 2011.

El proper dimarts 4 de gener de 2011, podrem observar el primer eclipsi d’aquest any. Un eclipsi molt especial ja que succeirà, just a la sortida del Sol per l’horitzó est. A les 7h 18m T.U. (per ajustar el Temps Universal al temps civil, cal afegir una hora), el Sol sortirà per l’horitzó, i en aquell moment ja el podrem observar eclipsat per la Lluna, amb unes circumstàncies semblants a la imatge que publiquem d’un eclipsi anterior.

En el nostre país podrem observar l’eclipsi amb un percentatge d’un 63%. La fase màxima de l’eclipsi succeirà a les 7h 18m T.U. amb una alçada respecte a l’horitzó d’uns 6º. El final de l’eclipsi serà a les 9h 18h T.U.

Recordem que cal protegir la vista de la llum del Sol. És molt perillós observar el Sol, encara que només utilitzem petits prismàtics o teleobjectius fotogràfics. Per tant cal utilitzar els diferents filtres que podrem adquirir en comerços especialtzats en la venda de material astronòmic.

Així dons comencem l’any, amb una bona proposta d’ibservació astronòmica. A mesura que s’acostin altres esdeveniments astronòmics ja els anirem anunciant.

281032.jpg

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »