WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 10:51:30' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Gener, 2011

La cara feliç del formatge suís.

La càmera HiRISE ha esta investigant la capa residual del diòxid de carboni, situada a prop del pol sud del planeta Mart i observar els canvis produïts en el transcurs del temps.

Aquesta nova imatge conté nous pous en la seva superfície, guanyant-se d’aquesta manera el sobrenom de “terreny de formatge suís”. Una part d’aquesta regió observada, recorda amb imaginació un trasbalsat rostre feliç.

Si ens fixem podrem observar els canvis superficials en el transcurs del temps, amb una imatge presa l’any 2007. Els pous han crescut!. En observar aquest creixement és va creure que podria ser degut al canvi climàtic de Mart.

Però, ara sospiten que el diòxid de carboni podria sublimar-se (passar directament de sòlid a gasós) de manera que les parets podrien condensar-se en diòxid de carboni.

esp_020746_0945.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Encontre amb el cometa el Dia de Sant Valentí.

La sonda espacial Stardust de la NASA ens ha enviat les seves primeres imatges d’aproximació al cometa Tempel 1, l’objectiu d’un sobrevol planejat pel dia 14 de febrer de 2011, dia de Sant Valentí. Les imatges van ser preses els dies 18 i 19 de gener des d’una distància de 26,3 i 25,4 milions de quilòmetres respectivament. El proper 14 de febrer, la sonda Stardust volarà per sobre del cometa a només 200 quilòmetres del seu nucli.

“Aquestes són les primeres imatges de moltes que ens proporcionarà la sonda Tempel 1″, ha comentat en Joe Veverka, responsable principal de la missió Stardust NExT de la NASA i membre de la Universitat Cornell de Nova York. “Un encontre amb un objecte tan petit i amb tanta velocitat és sempre un gran repte, encara que estem molt contents que això coincideixi amb el Dia de Sant Valentí”.

La imatge composta és una combinació de diverses imatges preses per la càmera de navegació de la Stardust, aquestes imatges s’estudiaran per ajudar als navegats a perfeccionar la trajectòria de la sonda, ja que aquesta viatja uns 950.000 quilòmetres al dia. En la nit de l’encontre, la càmera de navegació capturarà 72 imatges d’alta resolució de la superfície del cometa. Aquesta informació ajudarà als científics per comprovar els canvis en la superfície del Tempel 1, en els últims cinc anys, ja que aquest cometa va ser fotografiat el juliol de 2005 per la missió Deep Impact de la NASA.

513020main_stardustnext0126.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Hubble descobreix la candidata a ser la galàxia més llunyana observada fins ara.

Una de les primeres i més llunyanes galàxies, sens apareix com una tènue taca de color vermell en aquesta “ultra profunda exposició”, capturada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA. Aquesta és la imatge més llunyana en radiació infraroja obtinguda i que ens indica un objecte a una distància de 13.200 milions d’anys llum.

Els objectes més allunyats de l’univers els observem en color vermell, degut que la seva llum s’estira i d’aquesta manera les longituds d’ona més vermelles ens indiquen l’expansió de l’univers. Aquest objecte és troba en una magnitud molt dèbil, 29 que representa 500 milions de vegades més feble que les estrelles que observem a simple vista.

L’objecte és una galàxia fosca i compacte d’estrelles blaves i que existien fa 480 milions d’anys després del Big Bang, quan llavors l’univers només tenia un 4% de l’edat actual. Aquesta galàxia és petita i és considera un element necessari per l’existència de les grans galàxies actuals. Caldrien més d’un centenar d’aquestes mini-galàxies per completar la nostra galàxia, la Via Làctia.

Les properes observacions espectroscòpiques del Telescopi Espacial James Webb, ajudaran durant aquesta dècada a afinar la distància real d’aquest objecte.

Les exposicions del Hubble Ultra Deep Field, varen ser aconseguides durant els anys 2009 i 2010, en un total de 111 orbites i l’equivalent a 8 dies sencers d’exposició. La nova càmera Wide Field Camera 3, ens ha permès oferir aquesta imatge.

hs-2011-05-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La MESSENGER explora Mercuri en color.

Durant el segon sobrevol de la sonda MESSENGER a Mercuri, la càmera MDIS va prendre una sèrie d’imatges d’alta resolució obtingudes amb cadascun dels 11 filtres diferents de color WAC. En aquesta imatge mostrem un mosaic de color, amb els principals trets geològics de la regió.

Actualment, aquestes imatges són les de més alta resolució en color, preses del planeta més interior del Sistema Solar, però no per molt de temps !. El proper 18 de març de 2011, la sonda MESSENGER entrarà en òrbita al voltant de Mercuri i llavors s’iniciarà una llarga campanya d’estudi en aquest planeta. Aquesta campanya inclou la captura d’imatges en color en la millor resolució feta fins ara.

Volem mostrar un agraïment a Kartryn Powell, un estudiant en pràctiques en la missió MESSENGER, per la contribució en la elaboració d’aquest mosaic. Des de la creació d’aquest mosaic, s’ha identificat un nou cràter amb unes “joves marques” i anomenat Dominici.

pia13823.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç,

1 comentari

Una nova era per l’astronomia.

A mesura que el Sol s’amaga per darrera el Cerro Armazones, avancen els preliminars de la construcció de l’edifici més gran “de l’ull del cel”, el European Extremely Large Telescope (E-ELT) de l’ESO. Amb un mirall primari de 42 metres de diàmetre, el E-ELT deixarà nans els telescopis òptics existens.

La ubicació del lloc ha estat una part vital del projecte del E-ELT . En el transcurs d’alguns anys, un equip d’experts ha investigat diverses ubicacions al voltant del món, cercant el millor emplaçament per aixoplugar un projecte tan ambiciós. El lloc del E-ELT té que ser suficientment remot per no estar influït per la contaminació munínica, però a la vegada requereix d’una infraestructura necessària per la construcció i serveis de l’observatori, a més d’acomodar les 150 persones que treballaran en aquest centre. S’han instal·lat estacions de rastreig com la que podem observar en aquesta imatge, per comprovar les condicions del lloc, entre els paràmetres mesurats: la turbulència atmosfèrica i els nivells de vapor d’aigua. En disposar d’aquesta informació l’equip ha estat capaç de determinar que el lloc, és potencialment adequat per la ciència d’alta qualitat.

La llista dels llocs potencials incloïa àrees d’Argentina, Xile, Marroc o Espanya. Finalment es va seleccionar el Cerro Armazones, a uns 200 quilòmetres de El Paranal i a 130 quilòmetres de la ciutat més propera. Es troba a 3.060 metres d’alçada i presumeix de diposar de 350 nits sense núvols.

potw1104a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Zeta Ophiuchi.

L’estrella blava situada en el centre d’aquesta imatge, és Zeta ophiuchu. Quan l’observem en llum visible, apareix com una estrella vermella, relativament feble i envoltada d’altres dèbils estrelles, mentre que no veiem res de pols.

En aquesta imatge infraroja capturada amb el Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, tenim una visió totalment diferent. Zeta Ophiuchi és en realitat una estrella molt massiva i calenta de color blau, situada dins d’un gran núvol de pols i gas interestel·lar.

Els astrònoms especulen que aquesta regió estel·lar formava part d’un sistema binari, amb una altre estrella més massiva. Es creu que quan l’estrella companya va explotar com una supernova, va fer que Zeta ophiuchi sortís alliberada a una velocitat de 24 quilòmetres per segon (86.000 quilòmetres per hora). Zeta ophiuchi és 20 vegades més massiva i 65.000 vegades més lluminosa que el Sol. Si no estigués envoltada d’aquest núvol de pols, seria una de les estrelles més brillants del cel de color blau. Aquesta estrella forma part d’aquella categoria amb el lema de “viu ràpid i mor jove”. Ja que es troba en la meitat de la seva curta vida, uns 8 milions d’anys. En comparació, el Sol que també és troba en la seva meitat de vida, viurà uns 10.000 milions d’anys. Mentre que el Sol és convertirà en una nana blanca, Zeta Ophiuchi igual que la seva ex-parella és convertirà en una supernova.

Potser una de les característiques més interessants d’aquesta imatge, estan relacionades amb el gas i la pols que envolta a Zeta Ophiuchi. Als costats de la imatge i en el fons hi han núvols relativament tranquils, que apareixen en tonalitats verds tènues. Prop de Zeta Ophiuchi, els núvols és veuen molt diferents, perquè les quantitats extremes de radiació ultraviolda emesa per l’estrella, estan escalfant els núvols i els fan brillar amb més intensitat en l’emissió de l’infraroig.

wise2011-003-lg.jpg

Si voleu més informaió, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Un cosmos primerenc.

Les estrelles que és formen a Henize 2-10, una galàxia nana situada a uns 30 milions d’anys llum de nosaltres, és formen amb una velocitat prodigiosa, originant aquest color blavós. Les circumstàncies d’una formació intensa d’estrelles i la presència d’un forat negre supermassiu en el seu interior, és una condició anàloga a l’univers actual. Henize 2-10 no disposa d’una gran quantitat d’estrelles en el seu centre, aquests resultats mostren que el creixement supermassiu del forat negre pot procedir del creixement del bulb de les galàxies. Això difereix de l’univers proper, on el creixement dels bulbs de les galàxies i els forats negres supermassius succeeixen en paral·lel.

Les observacions combinades amb diferents telescopis han proporcionat als astrònoms una visió detallada de la formació de les galàxies i dels forats negres a l’actualitat. Aquesta imatges ens mostra les dades òptiques del Telescopi Espacial Hubble en colors vermell, verd i blau; les dades en radiació X de l’observatori de raigs X Chandra en color porpra, i les dades de senyals de ràdio del National Radio Astronomy Observatory Very Large Array en color groc. Una compacta font de raigs X en el centre de la galàxia, coincideix amb una font de ràdio, donant l’evidència d’un creixement actiu d’un forat negre supermassiu amb la massa equivalent a un milió de vegades el Sol.

511786main_image_1848_946-7.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La Mars Express sobrevolant la lluna marciana Fobos.

La càmera HRSC a bord de la sonda Mars Express, va enregistrar aquestes imatges de Fobos, el passat dia 9 de gener de 2011, des d’una distància de 100 quilòmetres, amb una resolució de 8,1 metres per píxel. A causa de la geometria de la visió esteroscòpica durant el sobrevol, podem observar la imatge en 3-D.

En aquesta imatge s’ha pogut superposar a les dades del HRSC-nadir, 7 imatges SRC amb una resolució de només 3 metres per píxel. D’aquesta manera gràcies a les imatges del Super Resolution Channel, podem observar detalls de la superfície de Fobos.

D’aquesta manera és pot apreciar els possibles llocs que és consideren per aterrar la sonda russa Phobos-Grunt, en color vermell la regió que s’havia previst amb anterioritat, i en color blau el lloc on ara té millors possibilitats.

image2-492-20110120-8974-hi.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Telescopis de la NASA identifiquen el cúmul galàctic més llunyà.

Uns astrònoms han descobert una metròpoli galàctica, la més llunyana observada fins ara. Aquesta antiga col·lecció de galàxies, probablement és la que més endavant s’hauran convertit en els moderns cúmuls de galàxies actuals.

Aquest cúmul de galàxies anomenat COSMOS-AzTEC3, va ser descobert i estudiat per telescopis en múltiples longituds d’ona, com l’Spitzer, el Chandra i el Hubble, així com telescopis situats en la superfície terrestre: l’observatori W.M. Keck i el telescopi japonés Subaru.

“Aquest descobrimetn mostra una excepcional mostra de col·laboració científica en un projecte internacional entre la NASA i els seus socis internacionals”, ha comentat en Jon Morse, director de la Divisió Astrofísica de la NASA.

Els científics es refereixen a aquesta massa de formació de galàxies com un proto-cúmul. El COSMOS-AzTEC3, és el cúmul massiu conegut més distant , i alhora un dels més joves, ja que el veiem tal com era quan l’univers estava en les primeres fases de formació. El cúmul és troba a una distància aproximada de 12.600 milions d’anys llum de nosaltres. El nostre univers té una edat aproximada de 13.700 milions d’anys. El cúmul galàctic més llunyà observat fins ara, es trova a una distància de 10.000 milions d’anys llum.

ssc2011-02a_inline.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La Nebulosa d’Orió, encara plena de sorpreses.

Aquesta imatge amb un aspecte eteri de la Nebulosa d’Orió, ha estat obtinguda amb l’instrument Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2, metres de diàmetre, situat a l’Observatori de La Silla en la regió de Coquimbo a Xile. Aquesta nebulosa és molt més que una bella imatge; ofereix als astrònoms una visió propera d’una massiva regió de formació estel·lar, ajudant a millorar el nostre coneixement del naixement i formació de les estrelles. Les dades científiques utilitzades per aquesta imatge van ser seleccionades per Igor Chekalin (Russia), que va participar en el concurs d’astrofotografia “Tresors Amagats” de l’ESO 2010. La composició de la Nebulosa d’Orió obtinguda per Igor, va ocupar el setè lloc, tot i que una altre imatge del mateix va ser la primera del concurs.

La Nebulosa d’Orió, també coneguda com Messier 42, és una de les més fàcils de reconèixer i un dels objectes celestes més estudiats. Es un gran complex de gas i pols on s’estan formant estrelles massives i alhora també és la regió de formació estel·lar més propera a la Terra. El gas incandescent és tan brillant que pot ser observat a simple vista, resulta un espectacle fascinant a través d’un telescopi. Tot i la seva popularitat i proximitat, encara ens queda molt per aprendre. Per exemple, l’any 2007 és va demostrar que la nebulosa estava més a prop del que ens pensàvem, ja que en lloc dels 1.500 anys llum previstos, és troba en realitat a una distància de 1.350 anys llum de nosaltres.

Els astrònoms van utilitzar el Wide Field Imager del telescopie MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre, per observar a M-42. D’aquesta manera van descobrir que les tènues nanes vermelles del cúmul estel·lar associat, com el gas incandescent emetien molta més llum de la prevista, proporcionant d’aquesta manera més coneixement respecte a aquest objecte.

eso1103a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Pàgina Següent »