Arxiu per Setembre, 2010

El Chandra ens mostra l’evidència d’un canibalisme estel·lar.

L’evidència que una estrella ha engolit una altre estrella companya o un planeta gegant, s’ha detectat des de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA. L’existència d’aquesta estrella “caníbal” proporciona noves probes de com poden interaccionar les estrelles i els planetes que tenen al seu voltant.

L’estrella és coneguda com BP Piscium (BP Psc)i sembla ser una estrella més evolucionada que el nostre Sol, però amb un disc polsegós i gasós envoltant-la. Un parell de raigs d’alguns anys llum de llargada, s’observen al davant en diferents direccions. Mentre que els discs de materials i els raigs o jets, són característiques d’estrelles joves, alguns detalls (incloent-hi els nous estudis del Chandra) suggereixen que BP Psc no és el que sembla.

Els astrònoms han suggerit que BP Psc, és una vella estrella gegant vermella. De manera que l’observació de senyals de joventut, com podríen ser el disc de material i els raigs són de fet els romanents d’una interacció recent i catastròfica d’una estrella companya o un planeta gegant.

Quan les estrelles com el Sol, comencen a produir la fusió nuclear en les regions externes, s’expandeixen i perden els seus estrats exteriors. S’espera que el nostre Sol, augmenti la seva grandària i que arribi probablement a la Terra, quan és converteixi amb una estrella gegant vermella.

“Ara tenim un exemple a l’Univers d’una estrella que és menja una altre estrella, o potser la protagonista d’aquest àpat és una estrella que és menja un planeta”, comenta en Joel Kastner, membre del Rochester Institute of Technology. “Això ens mostra que no tot és amistós allà fora”.

bppsc.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La NASA assaja la suspensio del Curiosity.

El sistema de suspensió del Mars Rover Curiosity de la NASA podem observar com s’adaptar fàcilment a una pista de probes de conducció feta el passat dia 10 de setembre de 2010, en el recinte del Spacecraft Assembly Facility del Jet Propulsion Laboratory de Pasadena.

El vehicle igual que els seus predecessors més petits que ja estan a Mart, utilitza un bogie rocker, o sistema de suspensió per tal de conduir per sobre d’un terreny irregular.

El Spacecraft Assembly Facility del JPL, ha estat el bressol de moltes naus espacials interplanetaries, incloent-hi les Voyager, la Galileu, Cassini i els rovers Spirit i Opportunity.

Els Mars Science Laboratory Project, es posarà en marxa a finals de 2011, amb una arribada de la Curiosity el mes d’agost de 2012. La missió estudiarà en una regió interessant del planeta Mart que ha sofert les condicions ambientals favorables per sostenir la vida microbiana i de protecció de les proves de la possible existència de vida en aquell planeta.

pia13384.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble recol·lecta nous objectes llunyans del sistema Solar.

Aquesta imatge, és una representació artística d’un fragment de runa del Sistema Solar, de la qual pertanyen uns cossos anomenats trans-Neptunians (TNOs). La majoria dels TNOs són objectes petits i tènues, fent-los molt difícils de distingir.

Generalment tenen una brillantor 100 milions de vegades més dèbil dels objectes visibles a simple vista. Els TNOs que s’acaben de descobrir tenen unes dimensions que varien entre els 40 i 100 quilòmetres de grandària.

En aquesta imatge, un llunyà Sol s’observa com una brillant estrella situada auns 5.700 milions de quilòmetres. Els astrònoms repassant els arxius del Telescopi Espacial Hubble, han afegit 14 nous TNOs al cataleg d’aquests objectes. Amb aquest nou mètode de recerca és creu que és podran detectar centenars d’aquests llunyans objectes.

hs-2010-32-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La Gran Galàxia Espiral Barrada.

Girant a 61 milions d’anys llum de nosaltres, dins de la constel·lació de Fornax (el Forn), observem l’enorme galàxia NGC 1365. Amb 200.000 anys llum de grandària, és una de les galàxies més grans conegudes pels astrònoms. Afegint a això la nítida barra central situada al llarg de la seva estructura i que està poblada amb estrelles antigues, la porta a ser coneguda també amb el sobrenom de la Gran Galàxia Espiral Barrada. Els astrònoms pensen que la Via Làctia és deu veure’s d’una maners similar a aquesta galàxia, però amb la meitat de la seva grandària. El brillant centre de la galàxia, és creu que existeixen enormes quantitats de gas súper calent, ejectat de l’anell de material que gira al voltant d’un forat negre central. Les lluminoses i joves estrelles calentes que emergeixen dels núvols interesetel·lars afegeixen als braços una destacada aparença i un color blavós. La galàxia espiral dona una volta sencera cada 350 milions d’anys.

Aquesta imatge que combina observacions fetes amb tres filtres diferents (B,V i R) amb el telescopi danès de 1,5 metres de diàmetre situat a l’observatori de La Silla de l’ESO a Xile.

potw1037a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Espectecs solars.

Una regió solar molt activa formada per unes deu explosions solars de matèria, emeses durant un període de dos dies (del 31 d’agost al 2 de setembre), han estat observades pels tres instrumetns de la sonda STEREO, i que podem observar les seves flamarades i ejeccions de massa coronal sortint del Sol (en llum ultraviolada UV), i que més tard en seguien els núvols de partícules que s’expandien per la regió més baixa de la corona (observat amb l’instrumetn COR1) i que s’allunyaven per l’espai (observat amb l’instrumetn COR2).

Mentre aquestes tempestes estaven a l’altre costat del Sol, no podien produir cap efecte a la Terra. Tanmateix la rotació del Sol, va portar aquesta regió activa a la nostra vista entre els dies 10 i 11 de setembre. Les dues animacions ens mostren les dades recollides pels intruments en una vista més propera del Sol amb l’instrument COR1.

prom_20100831a_med.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Quartet de llunes.

Podem observar un quartet de llunes de Saturn dins de la ferradura dels anells, en aquesta imatge capturada per la sonda Cassini de la NASA.

D’esquerra a dreta observem els següents satèl·lits: Epimatheus de 113 quilòmetres de grandària, al seu costat Janus de 179 quilòmetres, i a prop Prometheus de 86 quilòmetres, al final de tot observem Atles, el més petit amb només 30 quilòmetres de grandària.

En aquesta imatge podem observar la regió nord dels anells, amb la llum solar just per sobre d’aquesta estructura.

La imatge va ser pressa amb llum visible des de la càmera d’angle estret de la sonda Cassini, el passat dia 27 de juliol de 2010. En aquell moment la sonda és trobava a una distància aproximada de 1,3 milions de quilòmetres de Janus, Prometheus i Atles. Mentre que la distància a Epimatheus era de 1,2 milions de quilòmetres. La resolució de la imatge per janus, Prometheus i Atles, és de 8 quilòmetres per píxel. Mentre que  Epimatheus té una resolució de 7 quilòmetres per píxel.

pia12715.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Una galàxia visitada per un Troià.

És un ocell !. És un avió !. No, és un asteroide viatjant per l’espai i passant a prop d’una bonica galàxia espiral de fons. En el centre d’aquesta imatge capturada pel Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, podem observar la galàxia espiral anomenada Messier 74, amb els seus braços observats per damunt.

L’objecte de color vermellós que podem observar movent-se a baix a la dreta de la imatge, és l’asteroide 3540 Protesilaos, molt proper a nosaltres. El WISE va detectar 10 vegades l’asteroide, tot i que només es mostren alguns d’aquests contactes per fer el mosaic.

La galàxia M-74 també té la referència NGC 628, situada a una distància entre els 24,5 i 36 milions d’anys llum de nosaltres, disposa d’una grandària d’uns 100.000 anys llum. És sospita que conté en el seu interior un forat negre amb una massa equivalent a 10.000 sols. És un dels molts forats negres coneguts de masses intermèdies, situats entre els forats negres més petits que és formen pel col·lapse de les estrelles i els forats negres supermassius amb masses equivalents a milions de vegades el nostre Sol.

Tot i que forma part del catàleg Messier amb el número 74, la galàxia va ser descoberta l’any 1780 per Pierre Mechain, que va comunicar l’exitència d’aquest objecte al seu amic Charles Messier. Aquest és un dels objectes més foscos i complexos de reconèixer pels astrònoms amateurs en llum visible del catàleg Messier, però en aquesta imatge el WISE utilitza la llum infraroja per observar-lo millor.

Els colors observats en aquesta imatge representen diferents longituds d’ona de la radiació infraroja. Els colors blau i cian representen la llum a 3,4 i 4,6 microns respectivament. Aquests colors mostren dues estrelles properes a la Via Làctia, així com la llum combinada de milers de milions d’estrelles de M-74. Els colors verd i vermell, mostren la llum emesa en 12 i 22 microns respectivament. Aquests colors indiquen la presència del material i estrelles més joves. També podem observar la pols que envolta a M-74.

wise2010-031-med.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

1 comentari

Un proper exemple galàctic.

ESO ha donat a conèixer una nova i espectacular imatge de NGC 300, una galàxia espiral similar a la nostra Via Làctia situada en un conjunt de galàxies situades en Grup de l’Escultor. Aquesta imatge ha estat capturada amb el Wide Field Imager (WFI) situat a l’Observatori de La Silla de l’ESO, amb una exposició de 50 hores  i que ens mostra una estructura de la galàxia en un gran detall. NGC 300 està situada a uns sis milions d’anys llum de nosaltres, amb una grandària aparent equivalent a dos terços de la Lluna plena.

Descoberta originalment des de Austràlia per l’astrònom escocès James Dunlop a començaments del segle XIX. NGC 300 és una de les galàxies espirals més properes i conegudes del cel austral, prou brillant com per ser observada amb uns senzills binoculars. La podem localitzar en la poc vistosa constel·lació de l’Escultor, que disposa de poques estrelles brillants, però que aixopluga una col·lecció de galàxies properes en el Grup de l’Escultor. Altres membres d’aquest grup, fotografiats pels telescopis de l’ESO són: NGC 55, NGC 253 i NGC 7793. Moltes d’aquestes galàxies disposen d’alguna peculiaritat, encara que NGC 300 sembla ser totalment normal. Això la fa un exemple per què els astrònoms estudien la seva estructura i contingut de les galàxies espirals com la nostra.

Aquesta imatge ha estat obtinguda amb el Wide Field Imager (WFI) des de l’Observatori de La Silla de l’ESO a Xile. Les dades varen ser obtingudes durant varies nits a través d’una gran gamma de filtres amb una exposició toal de 50 hores.

NGC 300 conté alguns fenòmens astronòmics interessants que han estat estudiats amb els telescopis de l’ESO. Un grup d’astrònoms ha descobert recentment un forat negre de massa estel·lar, així com un altre de més massiu acompanyant una estrella Wolf-Rayet, calenta i lluminosa en un sistema binari. NGC 300 i una altre galàxia, NGC 55 s’estan acostant lentament i girant entre si, en un llarg procés de fusió.

eso1037a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observant la llunyania.

El Mars Exploration Rover Opportunity de la NASA, ha utilitzat la seva càmera per enregistrar els últims 111 metres recorreguts en el dia d’estada a Mart número 2,353 (o sol ), que correspon al dia a la Terra 6 de setembre de 2010.

Les roderes de l’Opportunity d’aquest últim sol, les podem observar al davant en un punt intermedi a 19 quilòmetres del llarg viatge que ha fet del cràter Victòria i posteriorment del cràter Endeavour.

L’Opportunity va començar el seu viatge del cràter Victòria al Endeavour el mes de setembre de 2008, després de dos anys d’explorar el cràter Victòria.

Després que l’equip de recerca del ròver seleccionés l’Endeavour, com a propera destinació a llarg termini, les observacions d’aquesta mateixa regió varen mostrar la presència de minerals d’argila. Aquest va ser un gran descobriment, ja que els minerals d’argila, és formen exclusivament en condicions humides, i que des de l’òrbita de Mart s’ha localitzat extensament, però no s’ha examinat encara la seva superfície.

Una regió d’Endeavour és visible a l’horitzó d’aquesta imatge. Les parts més properes amb afloraments més brillants i visibles entre les crestes de les ones de sorra de color fosc, que estan esculpides pel vent.

L’Opportunity tenia una missió prevista a Mart per tres mesos i acabar el mes d’abril de 2004, des de llavors no ha parat de treballar.

pia13375.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El començament i final circumestel·lar.

Dos recents articles basats en estudis dels observatoris Gemini, ens mostren les primeres i últimes fases d’evolució de discs circumestel·lars, a prop del naixement de possibles sistemes planetaris i que formen part de dues estrelles adultes en la seqüència principal.

La protoestrella de Classe O, L1527 ha estat investigada per John Tobin, membre de la Universitat de Michigan, i que la recerca ha estat publicada en el The Astrophysical Journal. Per aquest estudi ha utilitzat el Near Infrared Imager (NIRI) situat en el Gemini Nord, així mateix va utilitzar també les dades del telescopi espacial Spitzer, per resoldre les regions centrals de l’estrella.

El model estudiat descriu l’estructura que mostren les dades del Gemini, on es poden observar els ingredients per la formació dels planetes que formen part d’una primera evolució estel·lar.

En un procés més avanát és pot observar HD 191089. Aquesta estrella disposa d’una recerca publicada en el Monthly Notices de la Royal Astronomical Society. Utilitzant el T.ReCS situat en el Gemini Sud. L’estrela té uns 12 milions d’anys aproximadament, amb un disc de runa amb una edat aproximada de 10 milions d’anys.

Les irregularitats en el disc de runa, observades pel Gemini poden indicar la formació de planetes a distàncies comparables als del nostre Sistema Solar. Els detalls d’aquesta recerca és poden localitzar en el treball del Gemini, “Young Star Reveals “Mature”Debris Disc”.

fig1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »