Arxiu per Maig, 2010

Uns astrònoms descobreixen noves regions de formació estel·lar a la Via Làctia.

Uns astrònoms que estudien la Via Làctia han descobert un gran nombre de regions on prèviament és desconeixia la formació d’estrelles massives. Aquesta descoberta proporciona una nova i important informació respecte a l’estructura de la nostra Galàxia, i que pot ajudar a entendre la composició química de la Via Làctia.

“Podem relacionar clarament les localitzacions d’aquestes regions de formació estel·lar amb l’estructura global de la nostra Galàxia. Altres estudis han permès millorar la comprensió del procés de formació estel·lar i comparar-lo amb la composició química de regions àmpliament diferents a partir del centre de la nostra Galàxia”, comenta en Thomas Bania, membre de la Universitat de Bòston.

Bania treballa amb Loren Anderson, membre del Laboratori Astrofísic de Marsella a França, la Dana Blazer del National Radio Astronomy Observatory (NRAO), i en Robert Rood de la Universitat de Virgínia. Aquests científics han presentat els seus descobriments a l’ultima reunió de l’American Astronomical Society, celebrada a Miami.

Les regions de formació estel·lar que busquen els astrònoms, s’anomenen regions HII, són regions eon els àtoms d’hidrogen s’ionitzen (perden electrons) a prop de la radiació de les joves i massives estrelles. Per localitzar aquestes regions amagades de la observació visible, tapada pels núvols de pols i gas, els investigadors han utilitzat les dades proporcionades per la radiació infraroja i els radiotelescopis.

458358main_spitzer201005261.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Un forat negre supermassiu allunyat del nucli galàctic.

Uns astrònoms s’han adonat que el forat negre supermassiu situat en el centre de la galàxia local més massiva, Messier 87, no està en el lloc on s’esperava. La investigació feta a través del Telescopi Espacial Hubble ha conclos que el forat negre superassiu de M87 és desplaça des del centre de la galàxia.

A la dreta observem una imatge de gran camp de M 87, capturada l’any 1998 amb la Càmera Planetària 2 de Gran Camp. Les dues imatges de l’esquerra ens mostren una imatge presa l’any 2006 amb la Càmera Avançada de Recerca. La posició del forat negre supermassiu està indicat per un punt de color negre, també podem observar un raig brillant identificat com HST-1. El centre de la galàxia està identificat amb el punt de color vermell, i que és troba separat del forat negre uns 22 anys llum aproximadament.

hs-2010-18-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Les galàxies brillants els agrada estar juntes.

Uns astrònoms que utilitzen el Telescopi Espacial Herchel de l’Agencia Espacial Europea, han descobert que les galàxies més brillants tendeeixen a situar-se en les regions més denses de l’Univers. Aquest important descobriment permetrà als teòrics millorar les teories de la formació de les galàxies.

Durant l’ultima dècada els astrònoms han estat confosos per algunes observacions d’algunes estranyes i brillants galàxies, situades en regions molt llunyanes de l’Univers, amb uns índex de formació estel·lar molt alts. Calia saber quin era el medi interestel·lar on estaven situades. L’Observatori Espacial Herchel, amb la seva delicada i profunda visió, ha realitzat un mapatge molt sensible sobre grans àrees, i ha estat capaç d’observar milers d’aquestes galàxies, identificant la seva localitzció, adonant-nos que estaven situades en grans concentracions.

L’instrument SPIRE a bord del Herchel, ha estat examinant grans àrees del cel equivalents a 15 graus, al voltant de 60 vegades la grandària de la Lluna plena. Les dues regions investigades corresponen a les constel·lacions d’Ursa Major i Draco.

Les galàxies més brillants estant observades en longituds d’ona d’infraroig llunyà, situades a unes distàncies aproximades 10.000 milions d’anys llum de nosaltres.

lockman-swire.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Una mirada enrere de l’Opportunity.

El Mars Exploration Rover Opportunity de la NASA, va utilitzar la seva càmera per enregistrar aquesta visó cap el nord, on podem observar les roderes del vehicle després de recòrrer en direcció esquerra. Tot això una vegada estan retornant les condicions favorables per la producció energètica.

Opportunity va prendre aquesta imatge el sol 2235 (sol correspon a dia marcià), que equival al 8 de maig de 2010. Els rastres ens indiquen que han recorregut 14,87 metres en direcció sud del sol (dia) anterior. A l’hemisfeir sud ha estat en període mínim de llum solar, a porp del solstici d’hivern que va succeir el passat dia 13 de maig.

Lentament l’Opportunity s’aproxima al final del seu llarg viatge, el cràter Endeveaur, tot i la minsa producció d’energia solar que limiten les seves bateries a descansar per recarregar-se. El Sol està creuant el cel molt baix en direcció nord. El ròver és situa en una posició favorable per talque la carrega dels panells solars siguin al màxim d’eficients. Les ones de sorra que observem corresponen a Meridiani Planum, i que disposen d’una alineació nord-sud.

L’Opportunity va capturar aquesta imatge des de l’extrem nord, d’una petita duna que no és visible en aquesta imatge.

pia13147.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

S’observa un sistema planetari amb un passat violent.

Uns astrònoms han confirmat el descobriment d’un sistema planetari,  amb una forta inclinació en les òrbites de dos dels seus planetes, ja que disposen d’un angle de translació molt pronunciat l’un de l’altre. Aquest sorprenent descobriment tindrà repercusió sobre l’evolució dels sistemes planetaris múltiples, i ens demostra que algun esdeveniment violent va alterar les órbites dels planetes, després de la seva formació.

“Els resultats ens indiquen, que a partir d’ara els futurs estudis dels sistemes exoplanetaris seran molt més complicats. Els astrònoms ja no poden assumir que els planetes orbiten a la seva estrella en un sol pla”, comenta la Barbara McArthur, membre de la Universitat de Texas.

McArthur i el seu equip de recerca, han utilitzar les dades del Telescopi Espacial Hubble, del gran telescopi Hobby-Eberly, així com d’altres telescopis terrestres per tal de combinar un model i disposar d’una gran informació respecte al sistema planetari que envolta la propera estrella d’Upsilom Andreomedae.

Des de fa poc més d’una dècada, els astrònoms han sabut que tres planetes de la grandària de Júpiter orbiten a Upsilon Andreomedae, una estrella de color blanc-groguenca, que es troba a uns 44 anys llum de nosaltres. És una mica més jove, més brillant i massiva que el nostre Sol.

Combinant diferents dades del Hubble i altres telescopis terrestres, l’equip de McArthur han determinat les masses exacetes de dos dels tres planetes coneguts, Upsilon Andreomedae c i d. Molt més sorprenent ha estat peròp, la conclusió que no tots els planetes giren al voltant de l’estrella en un mateix pla. Les òrbites dels planetes c i d, s’inclinen uns 30 graus respecte l’un de l’altre. Aquesta investigació indica per primera vegada l’existència d’una inclinació mútua entre dos planetes, alhora que l’equip ha descobert també els indicis de la presència d’un quart planeta, en una òrbita més llunyana.

hs-2010-17-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Messier 83 en llum infraroja.

ESO ha donat a conèixer una de les imatges més precises i detallades obtingudes fins ara de la propera galàxia Messier 83. La imatge capturada amb l’instrument HAWK-I instal·lat en el Very Large Telescope (VLT), el qual està situat a l’observatori del Paranal, a Xile i que ens mostra la galàxia en llum infraroja, el que ens demostra la gran qualitat d’aquesta càmera.

La galàxia Messier 83, està situada a uns 15 milions d’anys llum de nosaltres, en la constel·lació d’Hydra. la seva grandària és d’uns 40 mil anys llum, és a dir un 40 per cent més petita que la nostra Via Làctia, tot i que té moltes característiques de la nostra galàxia, com per exemple que el seu centre està travessada per una franja d’estrelles que passa pel seu centre.

Messier 83 és famosa pel seu gran número de supernoves: unes gran explosions que s’originen en la mort d’algunes estrelles. En el segle passat, van ser observades en un nombre de sis, fins i tot, sense supernoves Messier 83 és una de les galàxies més brillants, que poden ser observades amb uns prismàtics.

Aquesta imatge va ser capturada en llum infraroja pel instrument HAWK-I, situat en el Very Large Telescope. Les imatges van ser capturades en tres regions diferents de l’espectre infraroig, amb un temps d’exposició total de vuit hores i mitja, dividides en més de 500 exposicions d’un minut. El camp de visió correspon a uns 13 minuts d’arc.

eso1020a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Hubble descobreix una estrella que és menja un planeta.

El planeta conegut més calent de la nostra Via Làctia, podria ser també el d’una vida més curta. El planeta està condemnat a ser menjat per la seva estrella mare, segons les observacions fetes pel nou instrument del Telescopi Espacial Hubble, el Cosmic Origins Spectrografh (COS). El planeta pot ser només l’hi quedin 10 milions d’anys de vida, abans que l’estrella el devori.

El planeta anomenat WASP-12b, està molt a prop de la seva estrella, i això provoca una temperatura superficial d’uns 1.500 graus Celsius, alhora que és estirat per unes enormes forces de marea. L’atmosfera s’ha allargat fins a tres vegades el radi del planeta Júpiter, i esta sent engolida per la mateixa estrella. Aquest planeta és un 40% més massiu que Júpiter.

Aquest intercanvi de matèria entre dos objectes estel·lars, és comú entre sisitemes binaris estel·lars, però aquesta és la primera vegada que s’observa clarament entre una estrella i un planeta.

“Estem veient un enorme núvol de material al voltant del planeta, i que s’està escapant per ser capturat per l’estrella. Hem identificat elements químics en aquest planeta, que no havíem observat fins ara fora del nostra sistema solar”, comenta la Carole Haswell, membre de la The Open University de Gran Bretanya.

Els resultats d’aquesta recerca, han estat publicats el dia 10 de maig a la revista The Astrophysical Journal Letter.

En un article publicat recentment a la revista Nature, en Shu-lin, membre del departament d’astronomia de la Universitat de Pequin, havia previst que la superfície d’aquest planeta estaria distorsionada per la gravetat de l’estrella, alhora que les forces de marea tornarien molt calenta a la seva atmosfera, fent-la expandir a l’exterior del mateix planeta. Ara el Hubble ha confirmat aquesta predicció.

WASP-12 és una estrella nana groga, situada aproximadament a uns 600 anys llum de nosaltres, en la constel·lació d’Auriga. L’exoplaneta va ser desconert pel Wide Area Search for Planets (WASP) l’any 2008. Un servei de recerca automatizat, que detecta planetes que passen per davant d’estrelles (en trànsit). El planeta fa una òrbita al voltant de la seva estrella un cop cada 1,1 dies.

hs-2010-15-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La sonda Cassini observa a Tità davant d’Enceladus.

El vehicle espacial Cassini de la NASA, a retornat a la lluna més gran de Saturn, Tità; després de capturar algunes de les millors imatges d’Enceladus. Aquesta imatge ens mostra un boirós Titá, darrera dels anells de Saturn,  amb una corba fosca que correspon a Enceladus.

En altres imatges d’Enceladus hem pogut observar el retall espadat d’algunes de les seves espectaculars fractures i cràters, que han fet d’aquest satèl·lit un referent per projectes científics pel futur. La sonda va capturar el terminador d’Enceladus el passat dia 18 de maig des de 75.000 quilòmetres de distància.

Posteriorment la sonda és va dirigir a Tità (hi va arribar el dia 19 de maig), com a conseqüència d’una alineació còsmica fortuïta, i que va apropar els dos satèl·lits en només 48 hores sense cap maniobra.

n00154034_raw_titanish_640.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Observat un gran forat en un núvol de pols i gas.

L’Observatori Espacial Herchel ha fet un descobriment inesperat; un forat enmig d’un núvol que envolta unes joves estrelles. El forat ens dona una visió sorprenent del procés final de la formació de les estrelles.

Les estrelles que neixen amagades en els densos núvols de pols i gas, poden ser estudiats en detall pel Herchel; una missió de l’Agencia Espacial Europea, amb participació de la NASA. Tot i que els raigs de llum i els potents vents de gas s’han observat des de fa molt de temps, sempre ha estat un misteri, la manera de com utilitzava una estrella els raigs per endur-se del seu voltant la resta del núvol de material de la seva formació. Per primera vegada, el herchel ha observat aquest procés.

Un brillant núvol de reflexió, conegut com NGC 1999 està a prop d’una petita regió negre del cel. Durant tot el segle XX, s’havia cregut que aquestes regions fosques, eren núvols densos de pols i gas que bloequejaven la llum completament.

Quan el Herchel ha mirat en la seva direcció per estudiar aquestes joves estrelles, els astrònoms s’han sorprés en observar que el núvol continuava de color negre, una circumstància que no tenia que passar. Els ulls infrarojos del Herchel estan dissenyats per observar a través d’aquests núvols. O el núvol és immensament dens, o passa alguna altre cosa.

Investigant amb altres telescopis situats en la superfície terrestre, han observat que no era una regió densa de gas, si no que realment estava buida. Alguna cosa havia “bufat” a través d’aquest núvol.

“Ningú havia vist fins ara, un forat com aquest”, comenta en Tom Megeath, membre de la Universitat de Toledo a Ohio, i responsable d’aquesta recerca.

Els astrònoms creuen que els potents raigs de gas d’algunes joves estrelles d’aquesta nebulosa, haurien foradat la regió de gas i pols que forma NGC 1999.

nhsc2010-006b-sm.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

La llum invisible ens mostra un llunyà cúmul de galàxies.

L’univers està plena de galàxies, aquestes no és distribueixen uniformement a l’univers, sinó que és despleguen en estructures filamentoses. Aquests filaments impregnen l’univers i formen una teranyina còsmica gegantina. Els cúmuls de galàxies són les “ciutats” on viuen juntes les galàxies, i que estan situades normalment en els nusos d’aquests filaments. Un dels cúmuls galàctics més distants, està situat a uns 9.200 milions d’anys llum de nosaltres. Ara un equip d’investigadors del Japó i d’Alemanya, ha descobert un cúmul molt més llunyà, observat amb llum invisible per l’ull humà.

L’univers és com una màquina del temps; és a dir podem observar el passat a mesura que ens indeinsem en un univers més llunyà. Els astrònoms han utilitzat aquest principi per estudiar el passat dels cúmuls de galàxies. Tot i que l’expansió de l’univers i la observació de les galàxies llunyanes, va canviant com a conseqüència del pas de les longituds d’ona en llum visible a infraroges. Aquest canvi, provoca un univers distant invisible, que ha dificultat el seu estudi durant molts anys. La capacitat d’observació del infraroig proper del instrument MOIRCS instal·lat en el telescopi Subaru, ha permès als astrònoms observar més enllà.

Masayuki Tanaka, membre del Institut de Física i Matemàtiques de l’Univers (IPMU) i els seus col·laboradors han localitzat un candidat per estudiar aquests cúmuls llunyans en la constel·lació de Cetus. MOIRCS s’utilitza per mesurar les distàncies de les galàxies massives d’aquests cúmuls. “ MOIRCS té una capacitat extremadament potent per determinar distàncies de galàxies. Això ha fet possible aquesta recerca”, comenta en Tanaka. L’equip de recerca ha mesurat d’aquesta manera les distàncies d’aquestes galàxies, indican una distància aproximada de 9.600 milions d’anys llum de nosaltres.

Els cúmuls de galàxies ofereixen una gran quantitat de matèria escalfada a temperatures extremes. Tots els materials emeten llum; però a altíssimes temperatures, l’emissió és tant blava que la llum no és visible a l’ull humà. L’equip de recerca ha utilitzat el telescopi de raigs X, XMM-Newton per completar aquesta recerca.

pr_figpreview.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Pàgina Següent »