WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-28 13:01:54' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Febrer, 2010

Els colors del naixement de les estrelles.

En aquesta nova i espectacular imatge capturada pel Telescopi Gemini Nord, s’ens mostra el dinàmica i a vegades violent procés naixement de les estrelles. També podem observar les capacitats dels nous sistemes de filtres que estan disponibles pels investigadors integrats dins del Gemini Multi-Object Spectrograph (GMOS).

Conegut com a Sharpless 2-106 (Sh2-106), aquesta nebulosa bipolar en forma de rellotge de sorra, ens mostra una regió de naixement d’estrelles envoltada per una gran quantitat de gas i pols. Aquest material, és el responsable d’aquesta enorme concentració de nous naixements estel·lars. Alhora aquestes estrelles provoquen forts vents (a més de 100 quilòmetres per segon), que modelen la mateixa nebulosa. La mateixa recerca indica que s’han observat molt objectes sub-estel·lars, que podrien formar-se en aquesta regió, aproximadament entre 50 i 150 estrelles.

 La nebulosa està situada a uns 2.000 anys llum de nosaltres, en direcció a la constel·lació de Gygnus. Les seves dimensions físiques, són de 2 anys llum d’amplada, per 0,5 anys llum de profunditat aproximadament. Es creu que l’estrella central, té una massa equivalent a 15 vegades el Sol.

Els nous filtres ens proporcione una valuosa informació, a través dels seus colors específics de llum visible, hidrogen, heli, oxigen i sofre emesos per la radiació que prové de les brillants i joves estrelles, que carreguen elèctricament els núvols de gas i pols. Els filtres també s’utilitzen per estudiar les nebuloses planetàries, o el gas de les galàxies.

En aquesta imatge pressa en quatre colors és van combinar els següents filtres: color violeta, filtre heli II; color blau, filtre sofre II; color verd, filtre oxigen III; i color vermell, filtre hidrogen alfa. Cada filtre va tenir una integració de 900 segons. El seeing en el moment de prendre les imatges, era de 0,4 segons d’arc RMS.

gem_subarucomp1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El VISTA deixa al descobert emissions d’alta velocitat de joves estrelles.

La Nebulosa d’Orió ens mostra alguns dels seus secrets ocults, en aquesta impactant imatge capturada pel nou telescopi Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy (VISTA). El gran camp de visió que disposa aquest telescopi ens mostra tot el seu resplendor, gràcies a la seva visió infraroja, que a més ens mostra una profunda mirada a les regions plenes de pols que normalment estant amagades a la nostra visió, deixant d’aquesta manera al descobert els comportament de les joves estrelles.

El VISTA, és l’última incorporació a l’Observatori del Paranal de l’ESO, situat a Xile. Aquest telescopi, és el rastrejador més gran del món i està dedicat a cartografiar el cel en longituds d’ona infraroges. El seu gran mirall (de 4,1 metres de diàmetre), el gran camp i els seus detectors altament sensibles, fan del VISTA un instrument únic. Aquesta impactant imatge de la Nebulosa d’Orió ens mostra les notables capacitats del VISTA (la imatge del VISTA, és la de la dreta).

La Nebulosa d’Orió és una amplia formació estel·lar situada a uns 1.350 anys llum de la Terra. Tot i que la visió d’aquesta nebulosa a través d’un telescopi normal resulta espectacular, el que veiem en llum visible és tant sols una petita part del núvol de gas i pols que està formant estrelles. La major part d’aquests naixements succeeixen en les profunditats dels núvols de pols, i per tal d’observar-los, els astrònoms utilitzaen telescopis amb detectors de radiació infraroja d’ones amples, que poden penetrar dins de la pols. VISTA ha capturat aquesta imatge de la Nebulosa d’Orió en longituds d’ona properes al doble de grandària del que pot percebre l’ull humà.

eso1006a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Observant dues aurores alhora.

El gran planeta anellat Saturn és segurament un dels cossos més intrigants que orbitem al Sol. El telescopi espacial hubble ha capturat ara, una imatge on podem observar unes aurores en els dos pols alhora.

En el transcurs de la seva translació entorn al Sol cada 30 anys, tenim l’oportunitat d’observar només dues vegades els dos pols al mateix temps. El Hubble ha observat en multitud d’angles el planeta des de l’any 1990, tot i que l’any 2009 va tenir l’oportunitat única d’observar els anells de canto i els dos pols alhora, mentre el planeta s0costava al seu equinocci.

Aquestes observacions van més enllà de disposar d’unes bones imatges, ja que ha permès als investigadors estudiar el comportament durant un temps sostingut de les esctructures dels pols. També han pogut observar la raresa dels esdeveniments succeïts durant aquest últim equinocci, com aquestes aurores.

heic1003a1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El WISE descobreix el primer cometa en llum infraroja.

El satèl·lit de la NASA Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), ha descobert el primer cometa, un dels molts que esperem descobreixi entre els milions d’objectes que observarà en llum infraroja.

Oficialment s’anomena “P/2010 B2 (WISE)”, o més senzillament WISE. Aquest cometa és una massa polsegosa de gel d’uns 2 quilòmetres de grandària. Probablement és va formar al mateix temps que la resta d’objectes del sistema solar, fa aproximadament 4.500 milions d’anys. El cometa WISE, ens arriba d’una regió freda i fosca, però que després d’una llarga història on va percebre les forces gravitatòries de Júpiter, s’ha instal·lat en una òrbita molt propera al Sol. Ara mateix el cometa s’està allunyant del Sol, així com de la Terra, de la qual és troba a una distància de 175 milions de quilòmetres.

“Els cometes són antics dipòsits d’aigua. Són un dels pocs llocs del sistema solar a part de la Terra, on coneixem l’existència d’aigua”, comenta l’Amy Mainzer, investigador responsable del NEOWISE, el projecte encarregat de catalogar els nous asteroides i cometes.

“Amb el WISE, tenim un bon instrument per localitzar nous cometes i d’aquesta manera conèixer aquesta població global. L’aigua és necessària per qualsevol tipus de vida, i els cometes ens poden indicar una part de la quantitat que existeix en el sistema solar”.

El telescopi WISE, és va situar en una òrbita al voltant de la Terra el passat dia 14 de desembre de 2009, i s’espera descobreixi dotzenes de cometes, a més de centenars o milars d’asteroides. Els cometes són més difícils de localitzar, que els asteroides ja que són molt més rars en la regió interior del sistema solar. Mentre que els asteroides viatgen dins del “cinturó principal”, situat entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter, els grans cometes orbiten molt més juny, en la regió exterior i glacial del nostre sistema solar.

wise20100211-browse1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

L’Endeavour a contrallum.

Observem una imatge excepcional de la silueta de la llançadora espacial Endeavour davant de l’horitzó de la Terra, i que forma part de l’expedició 22 d’aquesta nau, dins de la missió STS-130.

 Aquesta última missió va transportar divers material a l’Estació Espacial Internacional. L’avarada d’aquesta nau va tenir lloc el passat dia 9 de febrer de 2010, a les 11h 06 m pm (CST).

iss022e062672.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un nou mapa en 3D del gas interestel·lar que hi ha al voltant del Sol.

Aquesta setmana la revista Astronomy & Astrophysics, publica un article amb un nou mapa en 3D de la regió de gas interestel·lar que hi ha al voltant dels 300 parsecs del Sol. Un equip d’astrònoms franco-americà, ha presentat aquestes noves mesures de l’absorbiment del gas interestel·lar en aquesta àrea local al voltant del Sol.

El coneixement de les propietats interestel·lars, les quals inclouen: la distribució i dinàmica espacial, els productes químics i les seves característiques físiques, permeten als astrònoms entendre millor la interacció entre l’evolució de les estrelles dins del medi interestel·lar. La regió que existeix al voltant del nostre Sol, s’ha estudiat en diverses longituds d’ona, però un estudi global encara no s’havia fet del tot.

L’equip de recerca dirigit per Barry Y. Welsh, R. Lallement i J.L. Vergely, han pres les mesures en alta resolució espectral de la línia K del calci (CaII) en 3933 àngstroms, i del sodi a 5889 i 5895 àngstroms. Aquestes línies d’absorció s’han utilitzat durant molt de tem`ps per estudiar el medi interestel·lar. Les línies K de calci CaII, van ser observades per primera vegada per J.Hartmann l’any 1904, en l’espectre de sigma Orionis. La primera detecció d’aquest gas, va iniciar l’estudi del medi interestel·lar. El sodi (NaI) va ser descobert més tard l’any 1919 a sigma Orionis i beta Scorpii. Les línies K de calci CaII i de sodi NaI, són complementaries: el primer és sensible al gas parcialment ionitzat, mentre que el segon és localitza en el gas interestel·lar fred i neutre.

L’equip de recerca ha combinat les noves dades (enregistrades principalment a l’Observatori Europeu del Sud, a Xile), amb resultats previament publicats. Aquesta recerca, ens mostra els càlculs de les mesures d’absorbiment de 1857 estrelles situades fins els 800 parsecs del Sol.

El mapa ens mostra la desnitat del gas interestel·lar de NaI en una regió d’uns 300 parsecs. L’àrea blanca situada en el centre del mapa, que envolta al Sol, correspon a una regió de baixa densitat de gas neutre, coneguda com a Cavitat Local. Aquesta regió d’uns 80 parsecs de radi, està envoltada per unes “parets” altament fragmentades d’un dens gas neutre. Els diversos buits en aquestes parets és coneixen com a “túnels interestel·lars”, i que representen senders entre les cavitats interestel·lars circumdants.

La història d’aquesta Cavitat Local, dins de la qual resideix el Sol, és un misteri tot i que s’especula va ser crreada fa uns 15 milions d’anys, per una sèrie d’esclats de supernoves.

map.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Les galàxies en fusió creen quàsars binaris.

Uns astrònoms han descobert la primera evidència d’un sistema binari de quàsars, dins d’un parell de galàxies actives fusionant-se. Els quàsars són els centres extremadament brillants de galàxies que envolten segurament forats negres supermassius, aquests quàsars binaris són parells units per la pròpia gravetat. Es creu doncs, que els quàsars binaris són el producte de fusions de galàxies.

Fins ara, tanmateix no s’han observat quàsars binaris en galàxies que no s’hagin fusionat. Tot i que les imatges d’aquest quàsar binari obtingut amb el telescopi Magallean situat a Xile, ens mostren dues galàxies amb les seves “cues” produïdes per les forces de marea, com a conseqüència de la seva atracció gravitatòria mútua.

“Aquest és el primer cas que podem observar les dues galàxies separade, amb els dos quàsars interaccionant”, comenta en john Mulchaey, astrònom de l’Institut Carnegie.

La majoria de grans galàxies, com la nostra Via Làctia, disposen de forats negres supermassius en el seus centres. Degut que les galàxies interaccionen i és fusionen regularment, els astrònoms han suposat que els forats negres supermassius binaris, han estat comuns a l’Univers, especialment durant els seus orígens. Els forats negres només és poden detectar com a quàsars quan estan creixent activament, un procés que allibera grandioses quantitats d’energia. Una teoria indica la possibilitat que l’acreció de galàxies, pot generar quàsars en les mateixes galàxies. Degut que la majoria d’aquestes fusions s’haurien generat en un Univers primitiu, els quàsars binaris i les seves galàxies associades estarien molt lluny de nosaltres, i això representa certament una dificultat per observar-los.

El quàsar binari anomenat SDSS J1254+0846, va ser detectat inicialment per el Sloan Digital Sky Survey, una gran recerca astronòmica que ha observat més de 120.000 galàxies i quàsars. En aquesta recerca també han col·laboratel Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, així com l’Observatori de raigs X Chandra, i els telescopis del Kitt Peak National Observatori, i l’Observatori Palomar de Califòrnia.

La imatge que observem, és un recull de dades de raigs X en color blau, i dades en llum visible en color groc.

sdssj12540846-580x5351.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Unes estrelles darrera els núvols.

ESO ha donat a conèixer aquesta magnifica imatge capturada pel VLT, dúna regió gegantina de formació estel·lar, que hi ha al voltant de la nebulosa NGC 3603, on constantment estan naixent estrelles. Es tracta d’un dels lluminosos i compactes cúmuls d’estrelles joves i  massives de la nostra Via Làctia, i que reprodueix una bona representació local de regions de formació estel·lar actives d’altres galàxies. El cúmul també aixopluga l’estrella més massiva que ha estat “pesada” fins ara.

NGC 3603 és una regió de formació estel·lar, és a dir una fabrica còsmica on les estrelles neixen frenèticament a partir d’extensos núvols de pols i gas. Aquesta nebulosa està situada a uns 22.000 anys llum de nosaltres, és la regió d’aquest tipus més propera en la nostra galàxia, mostrant als astrònoms una base de probes per estudiar els processos d’intensa formació estel·lar, molt comuns en altres galàxies però difícils d’estudiar degut a la seva gran distància.

L’estructura d’aquesta nebulosa, és deu a l’intensa llum ivents de les joves estrelles massives que aixequen cortines de núvols i gas, indicant la presència de multitud d’estrelles resplendents. El cúmul central que hi ha dins de NGC 3603 acull milers d’estrelles de tot tipus, la majoria de masses similars o menors al nostre Sol, però que les més espectaculars són les estrelles massives que estan al final de la seva vida. Moltes d’aquestes estrelles blaves supergegants s’ajunten en un volum de menys d’un any llum cúbic, a més de tres estrelles anomenades Wolf-Rayet, que són estrelles extremadament brillants i massives que expulsen grans quantitats de material abans d’acabar la seva vida en les espectaculars explosions anomenades supernoves. Utilitzant l’instrument SINFONI instal·lat en el telescopi VLT de l’ESO, els astrònoms han confirmat que una d’aquestes estrelles disposa d’una massa equivalent a 120 vegades la del Sol, fent-la d’aquesta manera la més massiva de les conegudes fins ara, en la nostra Via Làctia.

eso1005a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Els forats negres acabats de néixer afegeixen potència a les explosions estel·lars.

Un equip internacional de científics, incloent-hi dos astrònoms del Marshall Space Flight Center de la NASA, han estudiat una estranya emissió de ràdio. El passat dia 28 de gener van publicar a la revista nature, la recerca dirigida per Zsolt Paragi, membre del Joint Institute for Very Long Baseline Interferometry d’Europa (JIVE), en el qual indicaven nous descobriments respecte aquestes explosions tant altament energètiques.

La supernova SN 2007gr, va ser descoberta a menys de cinc dies de la seva explosió, a una distància de 35 milions d’anys llum de nosaltres, una de les supernoves del tipus Ia més propera i observada en senyals de ràdio des de la Terra.

Aquest tipus de supernoves, indiquen la mort violenta d’estrelles massives mitjançant l’esfondrament del seu nucli i seguit d’una gengatina explosió que expulsa els seus estrats exteriors com una bola de foc en expansió. Això provoca una conseqüent expansió i refredament alhora que la seva velocitat s’alenteix, i d’aquesta manera les seves emissions passen progressivament de radiació X, a ones més llargues de ràdio. SN 2007gr, estava prou a prop per ser una candidata a tenir un seguiment llarg d’observacions.

“Les dinàmiques de les explosions d’aquestes supernoves, limiten les velocitats d’expansió fins a un tres per cent de la velocitat de la llum”, comenta en Chryssa Kouveliutou, un astrofísic del Marshall Center, que va participar també en aquesta recerca. “En aquest cas, estem observant que el moviment del gas viatja a 20 vegades mès ràpid del estàndard”.

El mes de març de 2009, el satèl·lit Swift de la NASA, va observar la supernova SN 2009bb (de la qual en veiem la imatge)situada en la galàxia NGC 3278. L’explosió va ser observada en llum visible, però no en radiació ultraviolada o de raigs X, i cap satèl·lit va enregistrar cap esclat de radiació gamma. No obstant, els raigs de partícules van arribar al 85 per cent de la velocitat de la llum.

419839main_sn2009bb_optical.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Uns astrònoms descobreixen unes estrelles molt fredes a prop de nosaltres.

Utilitzant el Telescopi Infraroig del Regne unit (UKIRT) situat a Hawaii, s’ha descobert el que és coneix tècnicament com a nana marró.

El que ha desconcertat als astrònoms són els seus estranys colors, que el fan semblar o molt blava o molt vermella, depenent de quina regió de l’espectre s’utilitza per observar-la.

L’objecte és coneix com SDSS1416+13B, està situada en una òrbita molt ampla al voltand d’una altre nana marró, una mica més brillant i calenta, SDSS1416+13A. El membre d’aquesta parella, és més brillant i va ser detectada amb llum visible per el Sloan Digital Sky Survey. En canvi , SDSS1416+13B només s’observa en llum infraroja. La parella està situada entre 15 i 50 anys llum del Sistema Solar, que ès una distància molt propera en termes astronòmics.

“Aquesta és la quarta vegada en tres anys que l’UKIRT ha desconert nanes marrons cada cop més fredes, i que ara ha deixat el rècord amb una temperatura de 200 graus Celsius”, comenta el Dr.Philip Lucas, membre de l’Escola Universitària de Física, Astronòmics i Matemàtiques de Hertfordshire.

“Amb aquesta hem d’anar amb molt de compte, perquè els seus colors són molt diferents del que hem observat fins ara. Fins i tot si resulta que la temperatura tant baixa, no existeix evidència fins ara tenint en compte els seus colors, això trindrà molt ocupats als astrònoms per intentar disposa una explicació”.

 brown-dwarf_2251.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

 

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »