Arxiu per Gener, 2010

La misteriosa producció d’antimatèria en les explosions estel·lars.

Peter Garnavich i els seus col·laboradors han descobert l’explosió d’una estrella durant el programa de recerca “ESSENCE”, en la qual han identificat fins ara 200 dèbils explosions estel·lars.

“ESSENCE” ha localitzat moltes explosions durant els 6 anys de recerca, però Y-155 és la que més destaca de totes les descobertes”, comenta en Garnavich.

Y-155 va explotar fa 7.000 milions d’anys aproximadament, quan l’univers tenia la meitat de la seva edat actual.Es va descobrir en la constel·lació de Cetus (just al sud de Piscis), amb el telescopi Blanco de 4 metres de diàmetre, del National Optical Astronomy Observatory (NOAO) situat a Xile, el mes de novembre de 2007.

El telescopi Keck de 10 metres de diàmetre situat a Hawaii, el telescopi Magellan de 6,5 metres situat a Xile, i el telescopi MMT situat a Arizona, van observar ràpidament aquesta estrella en diferents longituds d’ona, la llum emesa per aquesta supernova és va observar en un clar “desplaçament cap el vermell”, d’un 80% com a conseqüència de l’expansió de l’univers.

Una vegada calculada la distància d’aquesta explosió, Garnavich i els seus col·laboradors van calcular el moment màxim de l’esclat de Y-155, la qual va proporcionar l’equivalent a 100.000 milions de vegades l’energia del Sol. En aquell momentnY-155 va sintetitzar l’equivalent a 6-8 masses solars de níquel radioactiu. La decadència dels elements radioactius produeix unes clares corbes en les supernoves. Les normals “Tipus Ia”, on l’energia termonuclear de la supernova produeix una desena part de níquel radioactiu.

“En les nostres imatges, Y-155 sens mostra fins a un milió de vegades més dèbil, que observar a ull nu, com a conseqüència de la seva enorme distància”, comenta en Garnavich.

Durant els últims 40 anys els científics han proposat que les estrelles massives, podrien tornar-se inestables durant la producció de partícules matèria/antimatèria, visibles només en condicions de gran brillantor, ara en recerques a gran escala del cel, com el projecte ESSENCE podran permetre la descoberta d’aquests esdeveniments.

y-155_supernova-580x4481.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El WISE observa per primera vegada un cel estrellat.

El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA, ha capturat les primeres imatges del cel estrellat en llum infraroja.

Aquest satèl·lit va ser enviat a l’espai el passat dia 14 de desembre, el WISE pot escanejar milions d’objectes, inclosos asteroides, estrelles “fallides”, o potents galàxies. Les dades del WISE s’utilitzaran com a cartes de navegació entre d’altres per les missions dels telescopis Hubble o Spitzer.

En aquesta imatge infraroja del WISE podem observar unes 3.000 estrelles de la constel·lació de Carina.

La imatge cobreix una regió de cel aproximadament tres vegades la grandària de la lluna plena, i s’ha presentat a la comunitat científica en motiu de la 215ª reunio de l’American Astronomical Society, celebrada a Washington. Aquesta imatge conté molt objectes inusualment brillants, i que podrien espatllar els delicats sensors dels satèl·lits.

Per poder capturarl’escalfor infraroig d’aquestes estrelles, el vehicle WISE no pot percebre la seva pròpia escalfor generada pels propis instruments o motors. Per aquest motiu el telescopi i demés artefactes s’han refredat a temperatures ultrafredes, que arriben als 8 graus Kelvin o -265º Celsius.

415700main_wise20100106-516.jpg

Si voleu més inormació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Les tres primeres antenes ALMA fan les primeres probes.

El 20 de novembre de 2009 va ser un gran dia, ja que va poder ser instal·lada amb èxit la tercera antena de l’observatori ALMA, a “l’enclamanent alt”, situat al Llano de Chajnantor, a una alçada de 5.000 metres als Andes xilens. Després d’una sèrie de probes tècniques, els astrònoms i enginyers varen observar els primers senyals d’una font astronòmica utilitzant les tres antenes de 12 metres de diàmetre, connectades entre si, treballant 24 hores contínues per tal d’establir el centratge del sistema.

“El primer senyals va ser observat el passat mes d’octubre amb tant sols dues antenes ALMA, i que podem comparar amb els primers balbuceigs d’un bebè”, comenta en Leonardo Testi, membre del Project Scientist d’Europa per l’ALMA. “Observar amb la tercera antena, ha representat el moment on el bebè comenta la seva primera paraula, encara no una oració complerta, però que sens dubte és molt emocionant”.

L’enllaç de les tres antenes ha estat clau per comprovar el sistema electrònic i del software que s’està instal·lant a l’ALMA, el qual ha estat un èxit i que ens avança les possibilitats i capacitats del futur observatori. Una vegada acabat, ALMA disposara de 66 antenes de tecnologia punta, i que actuaran a manera d’un gran interferòmetre, es a dir que podran treballar conjuntament com si fossin un sol telescopi, explorant d’aquesta manera el cel en ones mil·limètriques i submil·limètriques.

eso1001a1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Resolent un antic misteri d’una estrella.

Durant gairebé dos segles, els humans han admirat una brillant estrella anomenada Épsilon Aurigae, observant com davant dels seus propis ulls l’estrella s’esvaïa per retornar a la vida al cap d’un temps. Avui dia, però els astrònoms saben que Épsiolon Aurigae disposa d’un company que l’enfosqueis cada 27 anys, encara que la natura d’aquest objecte ha romàs fins ara confús.

Ara les noves observacions del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, combinant altres dades infraroges, ultraviolades i visibles, indiquen dues possibles teories per aquest aquest fet, i que alhora competeixen entre si, una possible explicació al trencaclosques que sosté que la brillant estrella sigui una supergegant massiva i que periòdicament estigui eclipsada per una altre estrella massiva dins del  disc polsegós. La segona teoria indica que la brillant estrella sigui una única estrella moribunda amb menys massa, i que també periòdicament sigui eclipsada pel seu propi disc de pols. Les dades del Spitzer, precisament indiquen la segona possibilitat com a certa.

“Hem canviat realment l’equilibri de les dues teories que competeixen entre si”, indica en Donald Hoard, membre del Spitzer Science Center de la NASA. “Ara podem aconseguir resoldre aquests detalls”. Aquesta investigació ha estat presentada a la 215ª reunió de l’American Astronomical Meeting de Washintong.

Épsilon Aurigae és pot observar a ull nu a l’hemisferi nord, fins i tot en àrees urbanes. El darrer mes d’agost, va començar a esmorteir la seva llum, com cada 27,1 anys, ocasionant una pèrdua de llum que arribarà al 50 per cent.

 ssc2010-01b_ti1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Hubble ens mostra una acolorida història galàctica.

Més de 12.000 milions d’anys d’història còsmica és mostren en aquesta panoràmica, on podem observar milers de galàxies en diverses fases d’evolució.

Aquesta imatge ha estat capturada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, i es un mosaic que correspon a imatges capturades durant els mesos de setembre i octubre de 2009, amb la Wide Field Camera 3 (WFC3) instal·lada recentment i l’Advanced Camera for Surveys (ACS) que està en funcionament des del 2004. La regió cobreix una porció del cel de l’hemisferi sud, i forma part de la recerca anomenada Great Observatories Origins Deep Survey (GOODS), un estudi on participen diversos observatoris per tal de conèixer l’evolució de les galàxies.

La imatge final combina una amplia gamma de colors, des de l’ultraviolat, a través de la llum visible, fins a l’infraroig proper. Aquesta multicolor imatge, ens detalla un univers no observat fins ara, degut a la seva elevada precisió i profunditat de camp.

L’amplia resolució del Hubble i la seva adaptabilitat, combinada amb les dades de les dues càmeres, està permetent als astrònoms estudiar per separat diverses fases de formació galàctica. Aquesta imatge ens mostra formes de galàxies, de diferents estructures; algunes de caòtiques sorgides en temps passats, altres que creixen en una fase d’acreció, col·lisions i fusions. Les galàxies evolucionen en espirals i el·líptiques en un primer pla, passant a galàxies irregulars, més dèbils situades en un temps més llunyà. Aquestes galàxies més petites és consideren les pedres de construcció de les actuals galàxies.

La imatge ens mostra una part de la història de l’univers, en aquest tapís hi ha més de 7.500 galàxies. Les galàxies més properes varen emetre la seva primera llum fa uns 1.000 milions d’anys. Altres les observem més vermelles, amb unes edats aproximades de 13.000 milions d’anys, és a dir quan l’univers només tenia uns 650 milions d’anys. El mosaic té una grandària a l’espai d’uns 10 minuts d’arc, equivalent a un terç de la mida de la Lluna plena.

hs-2010-01-a-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

NGC 1399: un massiu forat negre implicat en una destrucció estel·lar.

Evidències de l’Observatori de Raigs X Chandra de la NASA, i dels telescopis Magellan, suggereixen que una estrella situada en un cúmul globular, ha estat reduida en part per un forat negre de massa intermedia. En aquesta imatge, els raigs X que ha capturat el Chandra, es mostren en color blau, i que és representen sobre d’una imatge òptica presa pel Telescopi Espacial Hubble.

Les observacions del Chandra mostren que aquest objecte és una font ultralluminosa de raigs X (ULX). Una classe inusual d’objectes, són els ULXs que emeten gran quantitat de raigs X, encara que menys que les fonts associades amb els forats negres supermassius situats en els centres galàctics. La seva naturalesa exacta romant encara en un misteri, tot i que alguns científics suggereixen que els ULXs són forats negres amb masses situades entre un centenar i alguns milers de vegades la massa del Sol.

Les dades obtingudes amb llum òptica amb els telescopis Magellan I i II situats a Las Campanas a Xile, també en proporcionat una intrigant informació respecte a aquest objecte situat en la galàxia el·líptica NGC 1399 situada en la constel·lació de Fornax.

L’espectre d’aquest objecte, ens mostra emissions d’oxigen i nitrogen, però gens d’hidrogen, uns rars senyals en aquesta regió d’un cúmul globular. Les condicions físiques deduïdes suggereixen que el gas està orbitant a un forat negre de com a mínim 1.000 masses solars.

Per tal d’explicar aquestes condicions, els investigadors suggereixen que una estrella nana blanca podria enviar material al forat negre intermedi, com a conseqüència de les forces de marea. Aquesta recerca indica que l’emissió de raigs X, estaria produida per la runa de la nana blanca caient al forat negre, i que la runa situada a l’exterior estaria il·luminada per la mateixa radiació X.

ngc1399.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Barrancs en el cràter Hale.

Aquesta imatge cobreix una part de la conca nordoest del cràter Hale, situat en el planeta Mart. Podem observar els barrancs que s’han format en els espadats interiors del maeix cràter.

Si bé, encara no és coneix exactament l’origen d’aquests barancs, algunes de les seves característiques ens recorden als barrancs de la Terra, que tenen un origen de fluïts d’aigua. Les regions superiors dels barrancs, s’observen els afluents que han erosionat les roques, en uns recorreguts sinuosos en forma de “serps”, i on al final acaben amb dipòsits de sediments i runes.

Els brillants dipòsits de materials són evidents al llarg de les parets d’algunes barrancs. Aquests dipòsits podríen ser el resultat del transport d’algun tipus de maerial més fi, o també de la presència de gel que s’hauria dipositat en el material més recent.

Hale és un cràter de forma el·líptica, amb unes dimensions de 150 per 125 quilòmetres, i està situat a 35,7 graus de latitud sud i 323,4 graus de longitud est, en la conca del Argyre.

Aquesta imatge va ser capturada el dia 28 de juliol de 2009, per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA, amb una resolució de 27,2 cm per píxel.

esp_014074_14452.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Es descobreix un planeta amb cor de ferro, amb una densa atmosfera.

Uns astrònoms han descobert el segon exoplaneta semblant a la Terra, i que han pogut determinar la seva massa i el radi, proporcionant d’aquesta manera les característiques sobre la seva estructura. També és aquesta la primera super-Terra, que han detectat atmosfera. L’exoplaneta està situat a tant sols 40 anys llum de nosaltres, i obra espectaculars perspectives en la recerca de nous mons habitables. El planeta s’anomena GJ1214b, el qual disposa d’una massa equivalent a sis terres, i és probable que disposi de gel d’aigua. La seva superfície sembla bastant calenta i està envoltada per una gruixuda capa atmosfèrica, el que faria inhòspita la vida tal com la coneixem a la Terra.

En la publicació a la revista Nature, aquests astrònoms han anunciat el seu descobriment. Aquest és el segon descobriment d’una super-Terra, després del descobriment del planeta Corot-7b. GJ1214b, disposa d’una massa equivalent a 6 vegades la Terra, i té un radi de 2,7 vegades, és a dir una grandària intermitja entre la Terra i els planetes gegants del Sistema Solar.

Tot i que GJ1214b té una massa semblant a Corot-7b, el seu radi és molt més gran, suggerint que la composició dels dos planetes és força diferent. Mentre que Corot-7b probablement disposa d’un nucli rocós i podria estar cobert de lava; els astrònoms creuen que tres quartes parts de GJ1214b podrien estar cobertes de gel d’aigua, i la resta de silici i ferro.

GJ1214b orbità a la seva estrella en tant sols 38 hores, a una distància de nomes dos milions de quiòmetres, per tant està situat 70 vegades més a prop del que està la Terra del Sol.

eso0950a2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El Susaku observa boles de foc “fòssils” de supernoves.

Estudis de dos romaments de supernoves han estat bservats pel satèl·lits Susaku del Japó i Estats Units, en els quals han observats les brases d’explosions, així com unes boles de foc a altíssimes temperatures. Aquests esdeveniments han estat observats, fins i tot milers d’anys després de sorgir d’estrelles amb temperatures superficials 10.000 vegades més altes que el nostre Sol.

“Aquesta és la primera evidència d’aquest nou tipus de romanent de supernova; un gran augment de temperatura després de l’explosió”, comenta en Hiroya Yamaguchi, membre del Institute of Physical and Chemical del Japó.

Un romanent de supernova, normalment és refreda a causa de la seva ràpida expansió. Llavors al desplaçar el tènue  gas interestel·lar, i al cap de milers d’anys el romanent és torna a escalfar-se.

Aprofitant l’alta sensibilitat del satèl·lit Susaku, s’han detectat alguns trets inusuals en l’espectre de raigs X d’IC 443, més coneguda com a Nebulosa de la Medusa.

Aquest romanent està situat a uns 5.000 anys llum de nosaltres en la constel·lació de Geminis, i que és va formar fa uns 4.000 anys. L’emissió X, és la regió en forma circular situada en la part nord de la nebulosa.

Els raigs X que els espectròmetres (XISs) del Susaku, els separan en intensitats d’energia, de la mateixa manera que un prisma separa la llum en forma d’arc de Sant Martí.

Part d’aquesta emissió de raigs X de la Nebulosa de la Medusa sorgeix del ràpid moviment dels electrons lliures que viatgen a prop dels nuclis dels àtoms. La seva atracció mútua desvia els electrons, que llavors emeten radiació X. Aquests electrons arriben a energies que corresponen  a temperatures aproximades de 7 milions de graus Celsius.

414721main_ic443_composite_.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Recordant les imatges del 2009 de la sonda MESSENGER.

L’any 2009 ha estat memorable i reeixit per la missió MESSENGER. El mes de setembre va completar la seva tercera i última aproximació al planeta Mercuri, posant-lo en el camí de convertir-se en el primer vehicle espacial en orbitar al planeta més interior del Sistema Solar, que ho farà fins l’any 2011. Fins aquest moment les tres aproximacions al planeta han proporcionat noves dades, que l’equip de recerca de la missió ha examinat per preparar la resta del programa d’investigació i operacions orbitals de la sonda.

Encara hi ha mol per investigar i aprendre, i per adonar-nos de les noves dades i descobriments, oferim les 12 millors noticies i imatges d’aquest any 2009.

2009_endofyear1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »

The document has moved here.


Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

Moved Permanently