Arxiu per Juny, 2009

Estructures verticals en els anells de Saturn.

Aquestes estructures verticals generades per la petita lluna de Saturn, Daphnis fa unes llargues ombres a través dels anells, en aquesta espectacular imatge capturada mentre el planeta s’acosta al seu equinocci a mitjans del proper mes d’agost.

Daphnis es un petit satèl·lit d’una grandària de 8 quilòmetres, el qual ocupa una òrbita d’uns 42 quilòmetres de grandària dins del Buit de Keeler, situat a l’exterior de l’anell A de Saturn.

Aquests recents anàlisis han estat publicats recentment a la revista Astronomical Journal, on es poden observar les llunes que pertorben gravitacionalment les òrbites de les partícules d’aquests “buits” i esculpeixen unes ones en unes estructures horitzontals i també verticals.

Les dimensions d’aquestes ombres indiquen unes estructures verticals que oscil·len entre 0,5 a 1,5 quilòmetres d’alçada, mostrant-se fins a 150 vegades més gruixut que el mateix anell.

L’anell A, així com els anells B i C, tenen unes amplades al voltant d’uns 10 metres. Daphnis el podem observar projectant la seva ombra sobre el mateix anell.

Aquesta imatge ha estat capturada per la sonda Cassini de la NASA, el passat dia 8 de juny de 2009, des d’una distància de 666.000 quilòmetres. La resolució d’aquesta imatge està al voltant dels 4 quilòmetres per píxel.

5682_13083_11.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Enfonsament i barrancs polars.

En aquesta imatge podem observar la paret nord i la superfície s’aquesta depressió polar situada a l’hemisferi sud del planeta Mart.

Aquest esfondrament està format a la paret per un seguit de barrancs. Barrancs que acostumen a tenir una forta pendent, d’una estructura inicialment triangular, seguit per un canal que transporta el material de runa cap avall. Aquest esquerdat esfondrament polar, podria tenir el seu origen en els canvis estacionals de la cobertura gelada, encara que aquest origen és força incert. Els barrancs els podem observar força brillants, degut que deuen estar coberts per una capa gelada estacional.

La superfície de l’esfondrament conté un camp de dunes fosques. El vent ha transportat la sorra de la superfície del planeta vermell i la dipositat en aquesta regió on s’han format les dunes. Una part de la sorra d’aquestes dunes, també podria provenir del material caigut pels mateixos barrancs de la paret.

El brillant material situat a dintre de les dunes i la resta de superfície, és segurament d’origen estacional compost de diòxid de carboni i aigua gelada.

esp_012873_10751.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

El NERSC ajuda a observar els esdeveniments transitoris.

Una nova recerca de l’anomenada Palomar Transient Factory (PTF), la qual utilitza unes eines úniques produïdes pel Departament d’Energia dels Estats Units (DOE), així com del Centre Nacional de Càlcul Científic d’Energia (NERSC) i del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley (Berkeley Lab), per tal d’enregistrar esdeveniments còsmics rars i fugaços, com poden ser supernoves o esclats de raigs gamma.

Des de la posta a punt d’aquesta nova recerca, ja s’han descobert més de 40 explosions estel·lars, de tal manera que els astrònoms esperen descobrir milers d’aquests succesos cada any. Aquests esdeveniments ocorren aproximadament un cop cada segle en la nostra pròpia Via Làctia i són visibles durant pocs mesos.

“Aquesta recerca ens anuncia moltes possibilitats, és el primer projecte dedicat només a trobar esdeveniments transitoris i per aquest motiu, col·labora en aquesta missió el NERSC, per tal de desenvolupar un sistema automatitzat que filtrarà els terabytes de dades astronòmiques que totes les nits podran alertar sobre aquests esdeveniments i per tal de poder guiar als telescopis terrestres a dirigir la seva visió a aquests objectes i poder identificar el succés”. Comenta en Shrinivas Kulkarni, professor d’astronomia i ciència planetària de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), així com també director del Caltech Optical Observaoties, alhora que es el principal responsable d’aquest projecte.

Els astrònoms han utilitzar el NERSC per descobrir la supernova SN2009av-1a en el mateix moment de l’explosió. A l’esquerra de la imatge podem observar una galàxia situada a uns 800 milions d’anys llum de nosaltres, identificada pel PTF durant els dies 23-27 de febrer d’aquest any. Després de filtrar aquesta informació amb el NERSC i restar digitalment la imatge anterior s’ha pogut identificar la supernova. A la dreta de la imatge es pot observar aquesta brillant font, una supernova del tipus Ia.

ptf-nersc.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Trobades les estrelles més joves en el centre galàctic.

Uns astrònoms han descobert finalment unes estrelles acabades de néixer,  en el centre de la nostra Via Làctia. La descoberta ha estat possible gràcies a la visió infraroja del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA.

En el cor de la nostra galàxia espiral trobarem estrelles, gas, pols i en el mateix centre un forat negre supermassiu. Condicions de molta duresa, amb potents vents estel·lars, intenses ones de xoc i d’altres factors que fan difícil la formació de noves estrelles.

Els astrònoms ja saben que en aquests ambients hostils es poden formar estrelles, però han quedat certametn desconcertats d’observar com succeeix aquest procés. La sorpresa ha estat observar la gran quantitat de pols que roman en el centre galàctic i que ningú havia observat fins ara i com aquest, formava noves i joves estrelles.

“Localitzar aquestes estrelles, ha estat com trobar una agulla en un paller”, comenta en Solange Ramirez, responsable del programa de recerca del Exoplanet Science Institute de la NASA. “No hi ha cap manera de trobar aquestes estrelles en llum òptica, perquè no pot travessar la pols. Per això necessitàvem els instruments infrarojos del Spitzer, per poder observar aquests objectes darrera de la pols”.

“Estudiant aquests objectes del centre galàctic, podem entendre millor com es formen les estrelles en diferents ambients interestel·lars”, comenta en Deokkeun An, membre del Infrared Processing and Analysis Center del Caltech i responsable de la publicació d’aquest estudi en la revista Astrophysical Journal. “La Via Làctia és només una dels centenars de milers de milions de galàxies en un univers visible. Encara que tanmateix es molt especial, perquè podem observar els detalls estel·lars amb més precisió”.

El nucli de la Via Làctia, es un lloc misteriós amb una grandària d’uns 600 anys llum. Una petita fracció de la nostra galàxia, que pot arribar als 100.000 anys llum, tot i que aquest mateix nucli està farcit amb el 10 per cent de tot el gas de la galàxia, així com d’una gran quantitat d’estrelles.

ssc2009-13a_sm.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Cràters i canals a Hephaestus Fossae.

La Càmera Estèreo d’Alta Resolució de la sonda mars Express de l’ESA, ha obtingut unes imatges d’Hephaestus Fossae, una regió formada per cràters i un sistema de canals.

Hephaestus Fossae rep el nom del deu grec del foc i es troba situada per sobre dels 21º de latitud nord i 126º de longitud est del planeta vermell. Aquesta regió s’estén per uns 600 quilòmetres en el flanc occidental d’Elysium Mons a la regió d’Utopia Planitia.

Aquesta imatge va estar obtinguda el dia 28 de desembre de 2007, en alta resolució on es mostren detalls de 16 metres per píxel. Podem observar una regió on l’origen d’aquests canals es encara desconegut.

Les imatges cobreixen una extensió de 170 X 80 quilòmetres, una àrea gairebé tan gran com Montenegro. La superfície es bàsicament llisa, encara que coberta per alguns petits cràters meteòrics entre 800 i 2800 metres de diàmetre. Els cràters més petits, es troben disseminats per tota la regió.

Al costa esquerra de la imatge, podem observar un cràter meteòric d’uns 20 quilòmetres de diàmetre. Cobrint una àrea aproximada de 150 quilòmetres quadrats, un cràter d’aquestes dimensions podria albergar en el seu interior una gran ciutat com Bonn o Kiel.

A més de l’aigua que existeix a Mart en forma de gel en la seva subsuperfície. La presència d’aquest element en forma fluida, sens presenta en l’estructura dels canals que hi ha al voltant d’aquest cràter i que l’impacta del seu meteorit suggereix que podria haver penetrat a l’interior de la superfície com per formar uns dipòsits d’aigua líquida en un passat.

435-20090405-5122-6-ht-01-h.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Imatges d’un radiotelescopi ens mostren un disc de formació planetària.

Uns astrònoms han anunciat l’observació d’unes imatges aconseguides amb el Smithsonian Submillimeter Array (SMA), on mostren clarament la presència d’un disc molecular al voltant d’un jove sistema estel·lar binari, anomenat V4046 situat a la constel·lació de Sagittarii. Les imatges del SMA ens mostren una visió clara del procés de formació dels planetes gegants, cometes o cossos de la grandària de Plutó.

Alhora aquests resultats, indiquen que aquests objectes es poden formar fàcilment al voltant d’estrelles dobles, o d’una única estrella com el nostre Sol.

Aquests descobriments han estat presentats per l’estudiant de postgrau, David Rodriguez del UCLA, en la conferència de la Societat Astronòmica Americana que s’està celebrant a Pasadena, Califòrnia.

“Es un cas per creure, el que veiem”, comenta en Joel Kastner de l’Institut Tecnològic de Rochester, responsable d’aquesta recerca. “Tenim la primera evidència gràcies a les observacions amb radiotelescopi fetes durant l’últim estiu, d’un disc al voltant de V4046. Fins llavors teníem els espectres moleculars, amb diferents maneres d’interpretar-los. Una vegada em observat les imatges del SMA, no hi ha cap dubte que tenim un disc al voltant d’aquests sistema estel·lar”.

Segons Rodriguez, les imatges ens demostren clarament que el disc molecular, orbita al voltant del sistema binari V4046 de Sagittarii, dins d’un radi aproximat de l’òrbita que va del planeta Neptú, fins a 10 vegades més lluny.

Aquesta regió correspon a la zona dels planetes gegants del nostre sistema solar i pot arribar fins els objectes de les dimensions de Plutó, en el Cinturo de Kuiper.

Segons comenta en David Wilner del CfA, “Creiem que la visió de V4046 de Sagittarii, és un dels millors exemples del descobriment d’un objecte “kuiperia”, un planeta format a l’òrbita d’una jove estrella. Wilner segueix, “Aquest es un particular sistema, que ens mostra un parell d’estrelles solars massives, amb unes edats de 12 milions d’anys, separades entre si tan sols per la distància de 5 diàmetres solars”.

lores.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Eclipsi a Tità.

El vehicle espacial Cassini ha capturat aquesta imatge del satèl·lit Tità, parcialment enfosquit mentre era eclipsat pel planeta Saturn.

En la imatge podem observar el pol sud de Tità, que es troba a una quarta part del cami de la regió del terminador, en la part dreta visible del satèl·lit. Aquest satèl·lit té unes dimensions de 5.150 quilòmetres de diàmetre.

La regió enfosquida, està però il·luminada per dues fonts diferents: la llum solar que s’escampa a través dels anells del planeta i la llum solar que es refracta a través de l’atmosfera del planeta Saturn. Una visió similar, la podem recordar en l’eclipsi d’una altre lluna de Saturn, Tethys.

Per poder fer aquesta delicada observació, la càmera va necessitar 560 segons d’exposició per tal de capturar la dèbil llum de Tità. La imatge es va prendre en llum visible, amb la càmera de gran camp del vehicle espacial Cassini el passat dia 7 de maig de 2009. La imatge es va capturar des d’una distància de 667.000 quilòmetres de Tità, amb un angle de fase entre el Sol, Tità i la sonda de 58 graus. La resolució d’aquesta imatge es de 40 quilòmetres per píxel.

pia11508.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Descobreixen noves runes com a conseqüència de les marees de les galàxies.

Uns astrònoms han descobert la runa que prové d’una marea causada per la col·lisió de dues galàxies. Aquesta investigació, ha estat presentada en la confe`rencia de la 214a conferència de la Societat Astronòmica Americana, que es celebra a Pasadena, per part del Dr. Jin Koda, membre de la Universitat Stony Brook de Long Island, el Dr. Nick Scoville del Institut Tecnològic de Califòrnia i en Yoshiaki Taniguchi de la Universitat Ejime del Japó.

Les imatges d’aquestes runes, mostre un especial interés ja que indiquen la història de les col·lisions entre galàxies i de les seves explosions estel·lars, importants per el “creixement” de l’univers primitiu. Per fer aquest estudi, s’ha utilitzat el telescopi Subaru de 8,2 metres de diàmetre situat a Mauna Kea, Hawaii, propieta de l’Observatori Astronòmic del Japó.

Aquest equip internacional d’astrònoms ha realitzat exposicions extremadament profundes de galàxies en col·lisió, entre elles la galàxia de “les Antenes“, situada a 65 milions d’anys llum de nosaltres, situada en la constel·lació de Corvus, Arp 220 situada a 220 milions d’anys llum en la constel·lació de Serpens i Mrk 231 situada a 590 milions d’anys llum, en la constel·lació de l’Ossa Major. Aquestes conegudes galàxies i altres 10 objectes han estat estudaits per aquesta recerca.

En aquesta profunda imatge òptica d’Arp 220, observem la marca de la marea en la regió sud, doblant les dimensions conegudes d’aquesta galàxia.

“No ens esperàvem trobar aquestes regions tan grans de runa, al voltant d’aquests famosos objectes”, comenta el Dr. Koda.

Les galàxies que col·lideixen finalment es fusionen i es converteixen en una única galàxia. Quan l’òrbita i la rotació és sincronitzen, més ràpidament es fusionen. Aquestes noves cues de marea, ens indiquen una fusió ràpida, que podria ser el causant de noves explosions estel·lars, en les galàxies infraroges ultralluminoses.

arp220_r_rainbow.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Alçant la boira dels escltas de raigs gamma foscos.

Els escltas de raigs gamma, amb la seva habilitat de poder travessar els núvols de gas i pols, ens mostren les brillants regions de l’univers on hi ha una gran formació estel·lar, o també els finals de vida d’aquestes mateixes estrelles, d’altra manera els astrònoms serien incapaços d’observar el seu interior.

Aquesta conclusió forma part de la recerca d’uns brillants escltas de raigs gamma “foscos”, molt poc visibles en llum visible i que ha estat comunicada en la sessi´so del dia 8 de juny, en la Societat Americana d’Astronomia a pasadena, per part d’uns astrònoms de la Universitat de Berkeley.

“El nostre estudi ens proporciona l’evidència convincent que una part de les estrelles que formen part de l’univers, poden estar amagades per la pols en les galàxies, així com tambñe en les galàxies que semblen que no tenen aquest material”, comenta en Joshua Bloom, professor adjunt d’astronomia de la UC de Berkeley i responsable d’aquesta recerca.

La formació d’estrelles succeeix en aquests densos núvols de pols i mentre les estrelles més massives envelleixen ràpidament i exploten, enviant novament aquests elements al medi interestel·lar, per tornar a formar noves estrelles. Per això, els astrònoms suposen que una gran quantitat de la formació estel·lar, esta ocorrent en galàxies amb molt proporció de pols, encara que la observació d’aquest procés en galàxies distants és molt difícil.

Es creu que els esclats de raigs gamma de llarga durada, els flaixos més brillants de llum de l’univers, s’originen a partir d’explosions d’estrelles massives. Aquests esdeveniments, generen dos emissions allargades semblants a un far, prou  brillants com per ser observats des de 13.000 milions d’anys llum, en els límits del mateix univers.

Mentre que la majoria d’esclats de raigs gamma continuen brillant amb intensitat en llum òptica durant moltes hores després de l’emissió en raigs gamma, un fenomen conegut com a “resplendor”, anomenats també “GRBs foscos”, d’una naturalesa incerta per els astrònoms. Especulant la possibilitat que el fet d’estar tan lluny, mostren uns desplaçaments cap el vermell, que fa que el resplnedor òptic modifiqui la mateixa longitud d’ona en els telescopis òptics.

irregaladust2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Un nou sistema per mesurar amb precisió distàncies fins a 300 milions d’anys llum.

Investigadors de la Universitat Estatal d’Ohio, han descobert la manera de mesurar distàncies a objectes situats a tres vegades més lluny, del que fins ara és podia fer amb les tècniques actuals.

Han descobert un rar tipus d’estrelles gegants, que sovint passa desapercebuda pels astrònoms i que pot ser una bona indicadora de mesura fins a distàncies de 300 milions d’anys llum, o més.

Estudiant aquestes estrelles, també podem aprendre més sobre la evolució d’aquestes estrelles.

Les variables Cefeides, són unes brillants gegants que bateguen amb regularitat i que s’utilitzant des de fa temps com a punts de referència per mesurar les distàncies de l’univers proper, segons comenta en Jonathan Bird, astrònom d’aquesta universitat d’Ohio. Les cefeides clàssiques, són unes brillants estrelles, tot i que a més de 100 milions d’anys llum de la Terra, podem perdre el seu senyal i es confonen amb d’altres estrelles.

En una recent sessió informativa de l’Associació Astronòmica Americana de Pasadena, en Jonathan Bird, va mostrar aquesta rara i brillant classe de brillants cefeides, que bategen més lentament i que es poden utilitzar com un far per mesurar distàncies fins a tres vegades més llunyanes de les seves homòlogues més clàssiques.

Aquest projecte col·labora en una investigació d’en Krzysztof Stanek, el qual intenta mesurar la grandària i edat de l’univers en una més gran precisió.

Dels diferents mètodes per calcular la distància de les estrelles, els astrònoms els han de combinar indirectament per mesurar aquesta distància. L’analogia usual és una escala que augmenta la presició gradualment. A cada esglaó d’una distància còsmica més llunyana, la precisió es redueix. Així dons, qualsevol nou mètode que ajudi a aquesta mesura, serà una bona eina per entendre com es el nostre univers.

Els astrònoms han utilitzar la galàxia M-81, amb el Large Binocular Telescope per detectar i mesurar aquestes noves estrelles cefeides.

m81colorbirda1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »

The document has moved here.

301 Moved Permanently

Moved Permanently