L’observatori XMM-Newton de raigs X de l’ESA, ha fotografiat especialment la galàxia M-82, en motiu de les “100 Hores d’Astronomia”, coincidint amb l’Any Internacional de l’Astronomia 2009.

L’observatori ha participat en el projecte “Al voltant del món en 80 telescopis”. El telescopi espacial europeu ha estat estudiant el cel amb radiació X, longituds d’ona òptiques i ultraviolades simultàniament, des del llançament el mes de desembre de 1999.

La imatge composta de M-82 consta de varies observacions del XMM-Newton, suman fins a 52,5 hores d’observacion total. Les observacions estan fetes amb raigs X, longituds d’ona ultraviolades i visibles, les quals s’han fet amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia. Messier 82, anomenada també la Galàxia del Cigarro o NGC 3034. Esta localitzada a la constel·lació de l’Ossa Major a una distància de 12 milions d’anys llum de nosaltres, aquesta és una galàxia amb una excepcional tasa de formació estel·lar, alhora que està interaccionant gravitatòriament amb la seva galàxia veïna M-81.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Una nova imatge del telescopi espacial Hubble, on observem uns brillants braços de pols i gas al voltant d’uns cúmuls globulars, situats a la galàxia NGC 7049. Aquest objecte es troba situat entre la misteriosa frontera de les galàxies espirals i el·líptiques. NGC 7049 està situat en la constel·lació de l’Indus un Brillant Cúmul de Galàxies (BCG). En els BCGs s’acostumen a localitzar les galàxies més velles i massives, proporcionant d’aquesta manera una bona ocasió per estudiar els cúmuls globulars.

Podem observar els cúmuls globulars de NGC 7049, com a petits punts lluminosos dins del difús halo d’aquesta galàxia. En aquest halo estan situades les primeres estrelles que es varen formar en la galàxia. La presència d’un nombre menor de cúmuls globulars en aquesta galàxia, pot indicar que l’ambient estel·lar circumdant va poder influïr en la formació d’aquestes massives estructures.

La imatge va estar capturada per la Advanced Camera for Surveys del Hubble, optimitzada per la recerca d’estructures d’un Univers antic, és a dir quan era molt més jove que ara.

La constel·lació d’Indus, és una de les menys observades de l’hemisferi sud. Va estar catalogada en el cel, per l’astrònoms holandés Petrus Plancius, acompanyat pel navegant Pieter Dirkszoon Keyser i l’explorador Houtman.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç

Els dies 1 i 2 d’abril, el Telescopi Espacial Hubble va fotografiar l’objecte triat de la campanya “Tu decideixes”, que s’ha celebrat dins de l’Any Internacional de l’Astronomia.

L’objecte escollit va ser el grup de galàxies Arp 274, que va rebré un total de 67.021 vots dels més de 140.000 emessos. Arp 274 també és conegut com NGC 5679, un sistema de galàxies , que tot i que estan a distàncies diferents. Dues d’aquestes galàxies tenen percentatges de formació estel·lar molt alt, això es fa evident en les brillants estructures blaves dels seus braços.

El component més gran, es una galàxia espiral localitzada en el centre de la imatge. Tot i que aquest conjunt resideix a una distància aproximada de 400 milions d’anys llum de nosaltres en la constel·lació de la Verge. La càmeraPlanetària  de Gran Camp 2 del telescopi Hubble, va enregistrar aquesta imatge amb una combinació de filtres que ens mostra les emissions en hidrogen. Estrelles blaves envolten els braços espirals, junt amb la nebulosa que es troba il·luminada per aquestes noves formacions estel·lars.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Amb motiu de la cel·lebració de l’Any Astronòmic de l’Astronomia 200, el qual com a complement de les 100 Hores de l’Astronomia dins de l’ambicios projecte “El món sencer amb 80 telescopis”, aquest aconteixement és un webcast viscut durant més de 100 hores.

Per que aquest aconteixement provoqui un record, en les imatges dels observatoris i les meravelloses imatges, observatoris com l’ESO allibere una part de les imatges dels arxius dels telescopis de La Silla i els observatoris del Paranal.

Una d’aquestes imatges ens mostra la galàxia irregular NGC 55, un membre del grup de l’Escultor, un cúmul de galàxies situat a la constel·lació de l’hemisferi sud de l’Escultor.

Aquesta galàxia té unes dimensions aproximades de 70.000 anys llum, és a dir una mica més petita que la nostra pròpia Via Làctia. NGC 55, s’assembla més al nostre veí del Gran Núvol de Magallanes (LMC).

Els astrònoms han localitzat en aquesta galàxia situada a 7,5 milions d’anys llum, unes 20 nebuloses planetàries. També sembla ser que aquesta galàxia podria estar interlacionada amb una magnifica espiral, NGC 300.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

El cicle de les taques solars s’està comportant com la borsa. Just quan es pensa que ja ha tocat fons, encara s’enfonsa més.

L’any 2008 encara va resistir, ja que dels 366 dies de l’any, no es va observar cap taca en 266 dies (un 73 per cent). Per trobar un any semblant, hauríem de recórrer a 1913, quan van haver un total de 311 dies sense cap taca. Per aquest motiu, molts observadors creien que l’any 2008 hauria tocat fons.

Dons no, la’ny 2009 té un percentatge més baix. Fins el dia 31 de març no va haver cap taca, en 78 dies dels 90 possibles (un 87 per cent).

D’aquesta manera, s’està arribant a la conclusió que, “Estem experimentan un mínim solar molt profund”, segons comenta el físic solar, en Dean Pesnell, membre del Goddard Space Flight Center de la NASA.

Tenim un Sol silenciós cada 11 anys aproximadament, que es el que dura un cicle complert. Aquest període va ser descobert per l’astrónom alemany Heinrich Schwabe a mitjans del 1800. Les taques solars són estructures magnètiques a la superfície solar, són les fonts de les flamarades solars, o expulsions massives coronals, així com de l’intensa radiació ultraviolada.

El mateix Schwabe va suggerir que aquests patrons de regularitat solar, podien tenir algun període de calma relatiu cada 200 anys aproximadament.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Observem una suau col·lisió entre Prometeus i l’anell F, formant un intricat canal fosc situat al fons d’aquesta imatge.

Esmunyint-se fora de l’anell, s’observa la silueta il·luminada de Prometeus, amb una grandària de 86 quilòmetres, visible en la part superior de la imatge.

Aquesta fotografia es un mosaic de dues imatges preses en llum visible amb la càmera d’angle estret de la sonda espacial Cassini, el passat dia 24 de febrer de 2009. En aquesta observació podem  comprovar la inclinació de la llum del Sol, que és d’uns 24 graus per sota del mateix pla dels anells.

Les imatges varen estar capturades des d’una distància de 567.000 quilòmetres aproximadament. La resolució de la imatge, es de 3 quilòmetres per píxel.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Uns astrònoms de la Universitat John Moores de Liverpool, han descobert unes grans galàxies, amb unes edats situades a dos terços del Big Bang, o formació de l’univers. Aquest sorprenent descobriment suscita el dubte  sobre la teoria de la formació de les grans galàxies. La concepció convencional, és que les galàxies més pesades de l’univers varen començar la seva evolució en agrupar-se a multitud de galàxies més petites.

Aquest nou descobriment ha estat publicat avui a la revista nature, el qual suggereix que algunes galàxies situades en un univers primitiu tenien la grandària de les galàxies de l’actualitat.

Aquesta descoberta s’ha fet utilitzant un dels telescopis òptics més grans del món, el telescopi Subaru (aquest nom reconeix en llengua japonesa al cúmul d’estrelles de les Pleiades), situat a l’illa de Hawaii i gestionat per l’Observatori Nacional del Japó. Analitzant la llum d’aquestes remotes galàxies, els astrónoms de l’Institut de Recerca Astrofísica LJMU han “pesat” amb presició les grans galàxies, observant que en els últims 9.000 milions d’anys no han augmentat el seu pes. L’univers actual té una edat aproximada de 13.700 milions d’anys, aquests resultats posen a debat que el creixement d’aquestes galàxies és similar a quan tenien pocs milers de milions d’anys després del Big Bang.

El professor de la LJMU, Chris Colins, responsable de l’equip internacional d’astrofísics d’aquesta recerca, comenta que: “Les teories actuals fetes amb potents superordinadors, suggereixen que amb una edat tant jove, aquestes galàxies haurien de tenir tan sols un 20% del seu pes, per això trobar aquestes grans galàxies pot tenir conseqüències alhora de modificar  aquestes teories”.

Podem observar una imatge infraroja del cúmul galàctic, XMMU J2235.3-2557.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

En 19 anys d’observació, el Telescopi Espacial Hubble ha emmagatzemat un gran arxiu de dades. Aquest arxiu pot contenir una gran quantitat de dades relacionades amb planetes extrasolars desconeguts, segons comenta en David Lafrenière, membre de la Universitat de Torontó (Canadà). L’equip de recerca d’aquest científic, ha localitzat una remota família de tres planetes massius, que estan orbitant entorn de la joves estrella HR 8799, que és troba a 130 anys llum de nosaltres. Aquest trio planetàri, es va descobrir en unes imatges capturades pels telescopis Keck i Gemini Nord, els anys 2007 i 2008.

Però utilitzant una nova tècnica de processament de les imatges, que pot suprimir el resplendor de l’estrella progenitora, Lafrenière ha localitzat el llunyà fulgor d’aquest sistema planetari a l’arxiu del Hubble, en unes imatges presses l’any 1998. Aquest planeta gegant és molt jove i calent, encara que només disposa d’una brillantor equivalent a 1/100.000 de la seva estrella (en comparació la brillantor del planets Júpiter, es d’una mil mil·lionèsima part de la llum del Sol).

La Càmera Espectroscópica Multiobjectes d’Infraroig Proper (NICMOS), ha observat més de 200 objectes d’aquestes característiques, on la llum de l’estrella queda exclosa i es pot observar la dèbil brillantor del planeta. Lafrenière és planteja la recerca d’aquests planetes desconeguts de l’arxiu del NICMOS i fer les observacions necessàries amb els telescopis a la Terra. Amb aquest sistems d’observació d’infraroig proper, s’han detectat indicis de vapor d’aigua en l’atmosfera d’aquest planeta. Aquesta recerca no es podria fer en els telescopis terrestres, perquè el vapor d’aigua queda absorbit per la nostra atmosfera.

Mesurant les propietats d’aquesta absorció de l’aigua podem entendre les temperatures i pressions atmosfèriques d’aquests exoplanetes, tot i que poden estar a unes temperatures d’uns 800 graus Celsius.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Brillant com un llaç de neó, observem una aurora girant en el pol nord del planeta Saturn, gracies a la gran quantitat d’imatges capturades per l’espectrògraf ultraviolat de la sonda Cassini de la NASA.

Aquests llums boreals de Saturn,són el resultat d’una pluja de partícules carregades elèctricament que existeixen en una bombolla magnètica, que hi ha al voltant del planeta. Quan aquestes partícules topen amb l’hidrogen de l’atmosfera de Saturn, brillen generant aquesta espectacular aurora.

Els canvis succeïts en la magnetosfera de Saturn, són els que provoquen les fluctuacions de la seva atmosfera. Les mateixes ondulacions de l’aurora, estan provocades per les ones que es mouen al llarg de les línies del camp magnètic. D’aquesta manera, una sobreintensitat en la brillantor de l’aurora, és el resultat d’una aportació sobtada de partícules a la seva magnestosfera. La carrega d’aquestes partícules, poden provenir de diverses fonts, incloent-hi el Sol, els anells de Saturn, o els plomalls de gel d’aigua de la lluna Enceladus.

Les vint-i-sis imatges ultraviolades, constitueixen aquesta pel·licula, que representa el transcurs de 8 hores i 15 minuts (un dia a Saturn, equival a 10 hores i 46 minuts). Les imatges es varen capturar el dia 25 de maig de 2007.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

El proper dia 3 d’abril de 2009, obrirà les portes el Centre d’Observació de l’Univers, situat en la població d’Àger (La Noguera).

El centre d’Observació de l’Univers, és un gran multiespai lúdic amb l’objectiu de convertir-se en el centre de referència de la docència i divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya.

El COU és un nexe d’unió entre el públic i el coneixement científic, acostant al visitant l’apassionant món de la ciéncia i el descobriment del Montsec.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.