Arxiu per Abril, 2009
Una col·leció de nanes blanques anòmales descobertes pel Hubble.
Vint-i-quatre estrelles inusuals, 18 d’elles observades per primera vegada, han estat enregistrades per les noves imatges cpaturades amb el telescopi espacial Hubble. Aquestes estrelles són nanes blanques, un tipus residual de la mort d’una estrella, la seva raresa es degut a la seva composició principal, més comú en heli, que en carboni o oxigen.
Aquesta és la primera gran seqüència de l’estudi de nanes blanques amb nuclis d’heli que han estat observades en el nucli d’un cúmul globular; un dens eixam amb les estrelles més velles de la nostra galàxia.
L’estudi publicat a la revista Astrophysical Journal, suggereix que aquestes nanes blanques tenen un nucli d’heli, com a conseqüènciade girar entorn a una altre estella.
“El nucli d’heli d’una nana blanca, disposa només de la meitat de la massa de les nanes típiques, que és troben concentrades en el centre del cúmul”, comenta en Adrienne Cool, professor de física i astronomia de la Universitat Estatal de San Francisco. “Amb aquestes masses tan baixes, les nanes blanques d’heli haurien de “flotar” al voltant del cúmul, segons indica aquesta teoria. El fet que les trobem en les regions centrals, suggereix que tenen companyes de major massa, i que aquestes estrelles ancoren a les nanes blanques en el centre del cúmul”.
Aquest estudi s’ha basat en el cúmul globular NGC 6397, un dels cúmuls globulars més propers a la Terra, ja que es troba a una distància de 7.200 anys llum de nosaltres. Sis nanes blanques, ja s’havien observat abans en aquest cúmul. Cool i els seus col·legues havien descobert tres d’aquestes estrelles l’any 1978.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariPols en el cim de Pavonis Mons.
Pavonis Mons es un dels tres volcans gegants d’escut de la regió de Tharsis Mons. El seu elevat cim, s’enlaira per sobre de l’extremada atmsfera del planeta Mart.
La pols que arriba a aquesta alçada (per exemple, durant les tempestes de pols), és dificil que sen vagi, degut a aquesta circumstància els cims d’aquests volcans existeixen enormes dipòsits de pols. La pols es mou lentament degut als dèbils vents, provocant d’aquesta manera les estructures en forma d’ones i d’altres textures que es troben en el límit de la resolució de la càmera HiRISE. L’aspecte suau i d’ones de la superfície, es veu tacada per alguns petits cràters meteòrics. Encara que certament la superfície de Mat, està borrosa !
Els petits cràters meteòrics també ens mostren que la pols no forma una fina capa. Tot el contrari, es calcula que aquesta capa de pols, pot arribar a alguns metres de profunditat. Aquest mantell de pols, amaga els detalls de colades volcàniques i d’escletxes, frustant les expectatives dels vulcanòlegs, però complaent als que estudien la pols !.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentaris
Descobert l’exoplaneta més lleuger.
El famós investigador d’exoplanetes en Michael Mayor, ha anunciat el descobriment del exoplaneta més lleuger localitzat fins ara. El planeta “e”, situat en el conegut sistema Gliese 581, només té el doble de la massa de la nostra Terra. El mateix equip d’investigació ha refinat també l’òrbita de Gliese 581d, que va estar descobert l’any 2007, situat en una zona habitable, on podria existir aigua en forma líquida.
Aquests sorprenents descobriments, són el resultat de més de quatre anys de recerca, per tal de localitzar els planetes de menys massa, amb l’espectrògraf HARPS, instal·lat en el telescopi de 3,6 metres de diàmetre de l’ESO a la Silla, Xile.
“El Sant Grial de la recerca actual en exoplanetes, és la detecció d’un planeta rocós, similar a la Terra, situat en una “regió d’habitabilitat”, una regió al voltant d’una estrella i que reuneixi les condicions adequades per que l’aigua pugui existir en forma líquida en la seva superfície”, comenta en Michael mayor, membre de l’Observatori de Ginebra i responsable europeu d’aquesta recerca.
El planeta Gliese 581e, òrbita entorn a la seva estrella (situada a tan sols 20,5 anys llum de nosaltres, en la constel·lació de Libra), en tan sols 3,15 dies. “Amb 1,9 masses terrestres, es l’exoplaneta menys massiu observat fins ara i probablement és tracta d’un planeta rocós”, comenta el coautor d’aquesta recerca en Xaiver Bonfils, membre de l’Observatori de Grenoble.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisMisteriosa taca descoberta en un univers primitiu.
Utilitzant un conjunt de telescopis, uns astrònoms han descobert un misteriós i gegant objecte que existia quan l’univers tenia tan sols 800 milions d’anys.
Aquests objectes s’anomenen taques Lyman-Alpha; són cossos enormes de gas precursos de les galàxies. Aquest objecte s’anomena en concret Himiko, en honor a una misteriosa i llegendària reina japonesa. Himiko s’estén en una grandària de 55.000 anys llum, Aquestes dimensions són comparables al radi del disc de la Via Làctia.
Els investigadors estan molt confusos sobre la naturalesa d’aquest objecte, ja que ni tan sols amb els millors telescopis del món, estan segurs de qué és. Degut que és tracta d’un dels objectes més llunyans observats fins ara, i de la seva dèbil brillantor, no permet als investigadors entendre els seus orígens físics. Podria tractar-se de gas ionitzat originat en un forat negre supermassiu; una primitiva galàxia amb l’acreció del seu gas; una col·lisió entre dues joves galàxies; una supervivent d’una estrella supergegant; o una galàxia gegant amb una massa equivalent a 40.000 milions de Sols. Aquest misteriós objecte ha estat descobert pel telescopi japonès Subaru.
Segons comenta en Masami Ouchi, membre dels Observatoris del Carnegie Institution, “Estic molt sorprès per aquesta descoberta. Mai ens havíem pensat que podria existir un objecte semblant en un univers tan antic. Segons el model cosmològic del Big Bang, primer es varen formar els objectes més petits, i que per acreció i fusió van formar els sistemes més grans. Aquest objecte tenia una mida comparable a les actuals galàxies, quan l’univers tenia tan sols 800 milions d’anys, es a dir un 6% de l’edat actual !”.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariUn niu d’anells.
Observem l’hemisferi nord del planeta Saturn, envoltat per un “niu” amb els seus anells.
Aquesta esplèndida imatge, ha estat capturada per la sonda Cassini, observant el costat fosc dels anells, amb un angle d’uns 30 graus per sobre del pla dels mateixos anells. La intensitat del color dels anells, ha estat realçat per tal d’observar-los amb més contrast.
Les imatges han estat preses amb els filtres espectrals vermells, verds i blaus, els quals es varen combinar per crear aquesta imatge en color natural.
Les imatges es varen capturar amb la càmera de gran camp del vehicle espacial Cassini, el passat dia 24 de febrer de 2009, des d’una distància de 866.000 quilòmetres a Saturn. La resolució de la imatge, es de 38 quilòmetres per píxel.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariEl Hubble celebra el 19è aniversari amb la “font de la joventut”.
Per commemorar els 19 anys del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, ho ha celebrat fotografiant un estrany sistema de galàxies, anomenat Arp 194. Aquest grup de galàxies està interaccionant, al costat d’una “font còsmica” d’estrelles, gas i pols que s’estén sobre uns 100.000 anys llum de grandària.
Durant aquests 19 anys, el Hubble ha recollit dotzenes d’imatges de galàxies exòtiques que “sacsegen la nit”, col·lidint unes contra les altres. En aquesta imatge del trio de galàxies Arp 194, podem observar una brillant serpentina blava, que realment és un braç espiral d’una galàxia amb estrelles blaves acabades de néixer. Això passa típicament quan es produeixen interaccions entre dues o més galàxies i on la seva força gravitacional s’estira mútuament.
Assemblant-se a un parell d’ulls d’un mussol, els dos nuclis galàctics col·lideixen en un procés de fusió. L’estrany pont de matèria de color blau, que s’estén pel component del not i que sembla que connecti amb una tercera galàxia, es en realitat una galàxia del fons que no té cap mena de vinculació.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariEls Monstres més poderosos de l’Univers.
Unes noves i detallades observacions ens mostren els detalls sobre el funcionament dels objectes més violents i energètics coneguts: els raigs produïts pels forats negres supermassius, situats en galàxies actives.
Un equip internacional d’astrònoms incloent unscientífics del Institut Max Planck de Radioastronomia de Bonn, han combinat alguns instruments astronòmics més avançats del món per fer aquesta recerca. Entre aquests instruments, es troben el Very Long Baseline Array (VLBA), així com el Telescopi Espacial de raigs Gamma Fermi, els quals han estudiat els forats negres supermassius, que poden produir grans quantitats de radiació molt energètica: els raigs gamma.
Les dades d’aquests instruments ens mostren els raigs que en les imatges dels radiotelescopis, que semblen coincidir amb els raigs gamma detectats pel Fermi. Aquests resultats estaran publicats a l’exemplar del proper mes de maig de 2009 de la revista Astrophysical Journal Letters. En Yuri Koralev i en Humboldt Feloow, científics del Max Planck, en comentat que, “Aquests objectes són realment sorprenents; finalment sabem que els raigs més ràpids, més compactes i més brillants que observen els radiotelescopis, són els que emeten la llum en les energies més altes”.
Aquestes galàxies distants, ens ofereixen entorn als seus nuclis, els forats negres supermassius que arriben a ser milers de milions de vegades més massius que el nostre Sol, però que es limiten a unes regions no més grans que el nostre sistema solar. Aquests enormes forats negres, giren tan ràpidament que atreuen estrelles, gas i pols formant potents camps magnètics. Aquestes mateixes forces magnètiques, recullen el gas conduint-lo en estrets raigs, que flueixen fora del nucli galàctic a velocitats que s’acosten a la llum.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariLa detecció més llunyana d’aigua.
Uns astrònoms han detectat els senyals més llunyants d’existència d’aigua a l’Univers. El Dr. John McKean, membre de l’Institut de Radioastronomia dels Països Baixos (ASTRON), ha presentat aquesta descoberta dins de la Setmana Europea de Ciència Espacial i Astronomia, celebrada avui 22 d’abril a Hatfield.
El registre del vapor d’aigua, prové d’un raig expulsat d’un forat negre supermassiu situat en el centre d’una galàxia anomenada MG J0414+0534. L’emissió d’aquesta aigua s’observa com un màser, on les molècules de gas amplifiquen i emeten raigs de radiació de microones, de la mateixa manera que un làser emet raigs de llum.
El dèbil senyal és només perceptible utilitzant la tècnica anomenada “lent gravitacional”, on la gravetat d’una galàxia massiva situada en un primer pla, serveis com un telescopi còsmic, doblegant i augmentant la llum d’una galàxia llunyana i dibujar una marca en forma de quatre imatges de la mateixa MG J0414+0534. El màser d’aigua es només perceptible en les dues imatges més brillants.
Segons comenta el Dr. McKean, “Hem estat observant el màser d’aigua durant tots els mesos des de la seva detecció i el senyal s’ha mostrat sense cap canvi aparent en la velocitat del vapor d’aigua. Això recolza la nostra predicció que l’aigua es troba en el raig del forat negre supermassiu, més que en el disc de gas que el fa girar al seu voltant”.
La radiació d’aquest màser d’aigua, és va emetre quan l’Univers tenia tan sols 2.500 milions d’anys, una cinquena part de l’edat actual.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 comentariAnimació de la regió del Pol Sud de Mart.
Aquesta pel·licula ens mostra les regions properes de les altes latituds del sud del planeta Mart, amb un període que correspon del 19 de març al 14 d’abril de 2009. Durant aquest temps es van succeir quatre tempestes de sorra que envoltaren tota aquesta regió.
Podem comparar aquesta imatge, amb d’altres detalls dels núvols de pols que envolten aquesta regió del planeta. Aquesta pel·licula compila centenars d’imatges capturades per la càmera Mars Color Imager (MARCI), a bord de la Mars Reconnaissance Orbiter.
La MARCI pot enregistrar tot el planeta en 12 orbites, prenent una òrbita cada dia. Els sectors d’imatges s’engloben per formar aquesta imatge. Les regions borroses del mosaic, que observem al voltant del planeta, ens mostren les mateixes tempestes de l’atmosfera.
Encara que no es fàcil observar el moviment de la pols de l’atmosfera, degut al mateix moviment de la sonda, podem reconèixer alguns dels trets superfícials (cràters, dipòsits de gel, etc), així com núvols de pols i rastres de tempestes de sorra. El retrocés del casquet de gel, es reflexa amb la sublimació del diòxid de carboni. Precisament el constrast de temperatures de la superfície terrosa, de la gelada, produïda per la radiació solar, el qual provoca aquests intensos vents, que generen les tempestes de pols.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentarisPrimeres imatges del Kepler.
La missió Kepler de la NASA, ha capturat les primeres imatges d’un cel amb una gran quantitat d’estreles, de manera que properament començarà a cercar planetes com la nostra Terra.
La “primera llum” o primeres imatges d’aquesta àrea de cel, corresponen a un enorme camp estel·lar de la constel·lació de Gygnus - Lyra, de la nostra Via Làctia.
“La primera visió del Kepler, ha estat impresionant”, ha comentat en Lia LaPiana, directiu de la missió Kepler de la NASA. “Poder observar milions d’estrelles en una sola imatge, es realment imponent”.
En aquesta imatge amb una grandària de més de 100 graus quadrats, podem observar 4,5 milions d’estrelles aproximadament, on més de 100.000 poden ser candidates a tenir planetes.
En una d’aquestes imatges, es localitza un cúmul d’estrelles anomenat NGC 6791, situat a 13.000 anys llum de nosaltres. En una altre imatge, es localitza l’estrella anomenada Tres-2, que conté un planeta de la grandària de Júpiter, el qual orbita entorn de l’estrella en uns 2,5 dies.
La imatge esta corretgida per les estrelles més brillants es vegin en color blanc i les més fosques en color vermell. L’exposició de les imatges és de 60 segons i varen estar capturades el pasat dia 8 d’abril.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
No hi ha comentaris