Arxiu per Desembre, 2007

Resum any 2007.

Quan arribem al final de l’any, els mitjans de comunicació acostumen a fer els resums pertinents. En el món social, polític o econòmica succeeixen molts esdeveniments que són importants de recordar.

Nosaltres modestament no voldríem ser menys, per la qual cosa ens hem permés de recordar una noticia mensual que hem publicat en aquesta web, en el ben entès que la seva valoració es molt subjectiva. Per tant si voleu comprovar quines noticies hem publicat durant l’any, el millor es fer un breu repàs a la secció ÍNDEX.

Aprofitant aquest últim dia de l’any, voldriem agrair les 37.100 visites que hem rebut, així com desitjar que el proper any estigui ple de pau i felicitat.

Gener. El cometa McNaught

Febrer. La matèria dominarà l’Univers fins el final.

Març. El telescopi Spitzer identifica molècules en exoplanetes.

Abril. El GALEX mesura el creixement d’una galàxia.

Maig. El Hubble descobreix un anell de matèria fosca.

Juny. FUSE investiga un xoc de titàns.

Juliol. El Gran Telescopi de Canàries.

Agost. El misteri de la matèria fosca s’aprofundeix.

Setembre. Primeres imatges de Iapetus d’alta definició.

Octubre. Un cometa augmenta misteriosament la seva lluminositat un milió de vegades.

Novembre. Observació del cel profund amb el Chandra.

Desembre. La sonda Hinode, ens revela el possible origen del vent solar.

bon-any-2008.jpg

Fotografia de la conjunció de la Lluna amb Venus del dia 20 de gener de 2007.

No hi ha comentaris

Jets que ajuden a la formació estel·lar.

Els astrònoms han trobat una bona evidència que encara hi ha matèria al voltant d’una galàxia espiral per la formació estel·lar, tal com podem observar en la protagonista d’aquesta recerca. A causa del moviment espiral, els raigs de material ajuden a l’estrella a créixer per el moment angular, des del disc d’acreció circumdant.

“Els teòrics sabien que una estrella perd moment angular, mentre és forma”, comenta l’astrònom Qizhou Zhang del Harvard Smithsonian Center for Astrophysics (CfA), que segueix , “ara, veiem l’evidència que recolza aquesta teoria”.

El moment angular, és la tendència de girar d’un objecte, mentre continua girant”. S’aplica a la formació d’estrelles, perquè una estrella és forma en el centre d’un disc que fa girar el gas d’hidrogen. Una estrella creix, mentre recull material del disc. Tanmateix, el gas no pot caure cap a dins de l’estrella, fins que no perd el seu moment angular sobrant.

Mentre el gas d’hidrogen s’acosta a l’estrella, una fracció d’aquest s’expulsa perpendicularment al disc i cap en davant. De la mateixa manera que ho fa l’aigua, que surt d’una mànega dels bombers.

Utilitzant el Submillimeter Array (SMA), un equip internacional d’astrònoms han observat l’objecte anomenat Herbig-Haro (HH) 211, situat a uns 1.000 anys llum de nosaltres, en direcció a la constel·lació de Perseus. Els “jets” bipolars de HH 211 viatgen a través de l’espai interestel·lar a velocitats supersòniques. La protoestrella central té aproximadament uns 20.000 anys d’edat, amb una massa equivalent a un 6% la del nostre Sol. Encara que segurament és convertira en una estrella com la nostra.

Els astrònoms, creuen que el gas gira en la part més interior a uns 5.000 quilòmetres per hora, mentre que a la regió exterior ho fa a uns 340.000 quilòmetres per hora. Zhang comenta “HH 211 és essencialment un “remoli invers”. Enlloc de girar com ho fa l’aigua en una desaigua, veiem el gas girant per la seva part exterior”.

hh211.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

1 comentari

Un asteroide podria impactar a Mart.

Un asteroide descobert recentment sembla tenir algunes possibilitats d’impactar contra el planeta Mart el proper dia 30 de gener de 2008, segons els càlculs preliminars de la seva orbita. Si això succeís, oferiria una oportunitat sense precedents per observar un nou cràter i possiblement el mateix impacte.

L’asteroide anomenat 2007 WD5, va ser descobert el passat dia 20 de novembre amb un telescopi de 1,5 metres de diàmetre des de Tucson (Estats Units), amb la missió de trobar objectes amb possibilitats d’impactar contra la Terra.

Es considera que aquest objecte te uns 50 metres de diàmetre, possiblement de les mateixes característiques del objecte de Tunguska, que va explotar sobre la Siberia l’any 1908 i que va destruir una àrea de centenars de quilòmetres quadrats.

Els càlculs ofereixen una possibilitat entre 75, que aquest asteroide pugui topar amb el planeta Mart el proper dia 30 de gener, tot i que aquest percentatge pot augmentar o disminuir en ralació a les properes observacions telescòpiques.

Fins ara cap altre objecte havia tingut tantes possibilitats d’impacte amb el planeta Mart, o qualsevol altre planeta, amb l’excepció del cometa Shoemaker-Levy que va topar amb Júpiter l’any 1994, o el mateix asteroide Aphofis. Els primers càlculs oferien una entre 37 possibilitats d’impacte contra la Terra, que posteriorment és varen rebaixar a una entre 45.000.

Si 2005 WD5 impactés contra mart, no ho faria gaire lluny del equador, tal com podem observar en la imatge on s’indica la possible zona d’impacte. El lloc exacte encara no és coneix, degut a l’incertesa de la seva orbita, encara que els dos ròvers que estan treballant al planeta, quedarien fora de la zona potencial d’impacte, sent l’Opportunity el més proper al lloc d’impacte.

2007-wd5.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Anatomia d’un ocell.

La galàxia ESO 593-IG 008, o IRAS 19115-2124 era coneguda fins ara com un parell de galàxies que estaven interaccionant a una distància de nosaltres de 650 milions d’anys llum. Però ara hem tingut algunes sorpreses, després de les observacions fetes amb l’instrument NACO a través dels telescopis del VLT de l’ESO, que ha pogut penetrar per dins de la pols de les galàxies, utilitzant el sistema d’òptica adaptativa i d’aquesta manera mostrar-nos uns detalls de gran precisió.

Sota d’un aspecte caòtic amb les imatges que ens havia proporcionat el Hubble, les imatges del NACO ens mostren dues galàxies clarament: una espiral barrada i l’altre més irregular.

La sorpresa ha vingut en el moment de reconèixer una tercera galàxia irregular, força massiva i amb una gran producció d’estrelles.

“Els exemples de fusions de tres galàxies, de mides similars són força rares” comenta en Petri Väisänen, responsable d’aquesta recerca, el qual segueix “només les observacions del VLT en l’espectre infraroig, són capaces d’identificar la naturalesa d’aquesta fusió triple”.

A causa de la semblança d’aquest sistema galàctic amb un ocell, s’ha batejat aquest conjunt de galàxies amb aques nom.

Aquesta fotografia, s’ha obtingut amb una exposició de 30 minuts amb la banda K, amb el VLT/NACO i s’ha combinat amb imatges del Hubble per produir una imatge en tres colors del conjunt galàctic del “Ocell”. En la imatge del NACO és pot apreciar la tercera galàxia irregular que forma part d’aquest conjunt.

eso-593-ig-008.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Detalls geològics del Cap de Sant Vicenç.

Els Mars Exploration  Rover Opportunity de la NASA, s’ha passat prop de 300 sols (dies marcians) durant el 2006 i 2007 vorejant el cràter Victòria. A més de cercar un bon lloc per poder descendir al seu interior, ha aconseguit unes excel·lents imatges dels seus penya-segats.

El penya-segat de la imatge, capturada amb la càmera panoràmica Pancam s’anomena informalment Cap de Sant Vicenç. Aquest és un promontori d’uns 12 metres a la vora del cràter Victòria.

Podem observar en claredat els estrats longitudinals, que són indicatius d’uns dipòsits de dunes de sorra antigues.

La Pancam, per tal d’aconseguir la millor resolució d’aquesta zona, adquireix moltes imatges i les reconstrueix de manera digital, augmentant la resolució i el contrast.

Una evidència que s’ha observat, és que moltres de les dunes de sorra estudiades a Meridiani Planum, han patit modificacions per la presència d’aigua líquida fa molt de temps.

Aquesta imatge del ròver Opportunity, va estar capturada el sol 1167 (7 de maig de 2007 a la Terra), amb una combinació de diferents imatges i filtres.

cap-sant-vicenc.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Mart observat pel Hubble.

El telescopi espacial Hubble, ens mostra aquesta imatge del planeta Mart des de una distància de 88 milions de quilòmetres. La fotografia de fet, és una compilació d’una sèrie d’exposicions preses en un interval de 36 hores, amb la Càmera de Gran Camp, així com la Càmera Planetària 2, el passat dia 28 de desembre.

Mart i la Terra, tendeixen a trobar-se cada 26 mesos aproximadament. Aquets acostaments periòdics són com a conseqüència de les seves orbites diferents (el·líptiques), de manera que mentre Mart dona una volta al voltant del Sol, la Terra en fa dues.

En l’últim acostament de Mart, aquest estava 20 milions de quilòmetres més a prop, que ho estarà aquest any.

En aquesta imatge és pot apreciar en claretat la regió fosca triangular de Syrtis Major, així com també la regió horitzontal a l’esquerra que correspon a Sinus Meridani. Un dels Mars Exploration Rovers , anomenat Opportunity va aterrar en aquesta zona, el mes de gener de 2004. En la intersecció d’aquestes dues regions, podem observar el gran cràter de Huygens d’uns 450 quilòmetres de diàmetre. Al sud d’aquest cràter, hi trobem la depressió d’impacte de Hellas, amb un diàmetre aproximat de 1.760 quilòmetres i una profunditat de 8 quilòmetres. Hellas és va formar fa milers de milions d’anys, com a resultat d’un impacte d’algun asteroide.

El planeta el veiem lliure de les últimes tempestes de pols, que varen tenir lloc no fa gaires mesos, tot i que podem observar alguns núvols en les dues regions polars. La resolució d’aquesta imatge, és d’uns 21 quilòmetres per píxel.

mart2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Ornaments nadalencs polsegosos.

Aquestes boniques “bombetes” podrien estar ben bé, penjades d’un arbre de Nadal. Però en realitat es tracten de diferents imatges de les restes d’una gran explosió estel·lar, o supernova capturades pel telescopi espacial Spitzer.

Aquest romanent de supernova, esta localitzat en la constel·lació de Cassiopea, a una distància d’uns 10.000 anys llum de nosaltres, però dins de la nostra Via Làctia.

En aquest mosaic podem observar en la part superior esquerra, una combinació de tres imatges en infraroig. En la imatge inferior esquerra, ens mostra en color verd el gas d’argó, que es va sintetitzar dins de l’estrella.

La imatge inferior de la dreta, ens mostra en color vermell un recull de pols bàsicament: protosilicats, diòxid de silicat i òxid de ferro. Aquesta és una bona evidència de que les supernoves, són unes fonts importants en l’aportació de pols en el univers primitiu. Aquesta pols, serà en un futur la base per convertir-se en noves estrelles, planetes i fins i tot la mateixa vida.

La imatge superior dreta, en color blau ens mostra la presència de gas de sisli. Aquest es un gas que també es sintetitza durant la mateixa explosió de la supernova.

Les dades per prendre aquestes imatges, és varen fer amb més de 1.700 espectres per separat, amb el espectrògraf infraroig del telescopi espacial Spitzer.

cassiopea-a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Emersió de Mimes.

El vehicle espacial Cassini de la NASA, ha fotografiat una escletxa, prima i brillant emergint pel costat boirós del planeta Saturn. Un minut després, l’escletxa s’obria per donar pas al disc del satèl·lit Mimes, de 397 quilòmetres de diàmetre, retallant silenciosament el cel negra.

Aquesta imatge, correspon al costat no il·luminat dels anells, a tant sols un grau per sobre d’aquests.

La imatge és va capturar en llum visible, amb la càmera d’angle estret de la sonda espacial Cassini, el passat dia 26 d’octubre de 2007, des d’una distància a Saturn de 1,5 milions de quilòmetres aproximadament.

La resolució de la imatge és d’uns 9 quilòmetres per píxel.

mimes3.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

S’observa una galàxia llunyana amb una gran producció estel·lar.

Un percentatge important de galàxies allunyades de nosaltres, indiquen que la seva formació va ser molt més ràpida o d’una manera diferent del que es pensava fins ara.

“Aquesta galàxia està formant estrelles amb una proporció increïble”, comentava en Wei-Hao Wang, astrònom del Observatori Nacional de Ràdioastronomia (NRAO) situat a Socorro (New Mexico). Aquesta galàxia està generant l’equivalent a 4.000 estrelles solars a l’any. Això és mil vegades més del que ho fa la nostra Via Làctia.

La gàlaxia GOODS 850-5, està situada a una distància de 12.000 milions d’anys llum de nosaltres, es a dir la veiem tal com era 1.500 milions d’anys despres del Big Bang. Wang i els seus companys han observat aquesta galàxia utilitzant el Smithsonian Astrophysical Sumillimeter Array (SMA) situat en el cim del Mauna Kea a Hawaii.

L’evidència d’aquesta prolífica formació d’estrelles, ha estat amagada a els telescopis en llum visible, per la gran concentració de pols originada pels elements pesats que s’han format en les estrelles, com a conseqüència de les supernoves.

Els astrònoms creien que les grans galàxies, és formaven originalment com a resultat de les fusions de galàxies més petites. De manera que observar a GOODS 850-5en una producció d’estrelles tant ràpida, ha generat una gran sorpresa.

En la imatge de l’esquerra podem observar dins del cercle la galàxia,  fotografiada amb el telescopi espacial Hubble amb  llum visible, mentre que la imatge de la dreta ha estat enregistrada amb llum infraroja amb el telecopi espacial Spitzer.

goods850-5.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Esclat d’una estrella fosca.

Un equip d’astrònoms ha descobert una explosió còsmica que sembla que vingui d’enlloc i que a més està situada a milers anys llum d’alguna gran galàxia. Aquest “tret a les fosques” és comparable a una explosió de raig gamma de llarga durada, anomenat també GRB (gamma ray burst) i que els astrònoms ho relacionen amb la mort d’una estrella massiva.

En aquesta imatge podem observar l’esclat molt brillant, envoltat per la foscor en tots els costats. Segons comenta en Brad Cenko, investigador del Institut Tecnològic de Califòrnia i autor del article que es publicarà en la revista Astrophysical Journal, “la galàxia més pròxima al esclat està a més de 88.000 anys llum i, entre aquest i la Terra no hi ha cap regió important amb gas”.

L’explosió és va detectar el passat dia 25 de gener de 2007, per alguns vehicles espacials. Observacions més precises del Spitzer, van concretar l’explosió amb la referència GRB 070125 situada en la cosntel·lació de Gemini.

Aquest ha estat un dels esclats més brillants de l’any, de tal manera que l’equip del recerca del Caltech/Penn ha intnentat localitzar la font d’origen, amb telescopis situats a la Terra.

Utilitzant el telescopi robòtic de 60 polzades del Observatori Palomar, els astrònoms varen observar que el brillant esclat es va esvair en llum visible. Això els va impulsar a observar el resplendor amb els telescopis més grans del món: el Gemini Nord de 8 metres de diàmetre i el Keck de 10 metres, tots dos situats en el cim del Mauna Kea a Hawaii.

En aquestes imatges podem observar a dalt a l’esquerra, a través del telescopi robotitzat de 60 polzades del Observatori Palomar amb data 26 de gener de 2007. A dalt a la dreta una imatge del mateix camp, del dia 16 de febrer amb el telescopi Keck de 10 metres, aquí ja no observem el resplendor. A sota la creu indica el lloc de l’esclat, amb la situació de les dues galàxies més pròximes i les seves distàncies.

grb-070125.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »