WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-29 14:44:56' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Novembre, 2007

Primeres imatges de la Lluna en TV d’alta definició.

L’Agencia Espacial Japonesa  i el canal de televisió NHK, en fet la primera proba en la captura d’imatges de la Lluna en TV d’alta definició, utilitzant la sonda exploradora Kaguya, que és va situar en orbita a 100 quilòmetres de la superfície de la Lluna, el passat dia 18 d’octubre.

Aquestes imatges han estat capturades amb la càmera d’alta definició HDTV i, és la primera vegada que s’ha fet una filmació d’aquestes característiques de la Lluna.

Les seqüències van ser capturades el passat dia 31 d’octubre, amb el mode de disparador intermitent i, comprimides de tal manera que 8 minuts reals corresponen a 1 minut de seqüència.

La primera seqüència cobreix una regió al nord de Oceanus Procellarum, en el centre del pol nord i, la segona viatja des del sud al nord del Oceanus Procellarum.

kaguya2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

1 comentari

Un sistema planetari extrasolar múltiple.

S’ha descobert el cinquè planeta entorn a una mateixa estrella, fent-lo d’aquesta manera el sistema planetari més gran conegut fins ara, a part del nostre Sistema Solar.  Aquest planeta sembla ser un planeta gegant de gas de la grandària de Saturn. Alguns científics creuen que algunes llunes d’aquest planeta podrien oferir la possibilitat d’acollir la vida, ja que el mencionat planeta és troba en la zona “habitable” al voltant d’aquesta estrella, és a dir on pot haver aigua en forma líquida.

Aquest planeta s’ha descobert al voltant de l’estrella anomenada 55 Cancri, que està a uns 41 anys llum de nosaltres.

El sistema de 55 Cancri, ja se sabia que incloïa quatre planetes, entre ells tres de gegants, mentre que un quart és quatre vegades més massiu que Júpiter, en una òrbita precisament que te Júpiter entorn al Sol.

Aquest nou planeta, gira a una distància de 55 Cancri de 117 milions de quilòmetres, aproximadament un 8% més del que ho fa Venus del Sol.

55-cancri.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Observació del cel profund amb el Chandra.

La il·lustració artística de l’esquerra, ens representa una galàxia massiva típica com hauria aparegut quan l’univers només tenia una quarta part de l’edat actual. Aquesta jove galàxia, conté un nucli actiu (AGN) o quàsar, en el seu centre. Part d’aquesta llum que prové del AGN es obscurit pel dens gas i pols del centre galàctic. De fet, la mateixa galàxia està patint un fort creixement, representat per les brillants regions de formació d’estrelles en els braços espirals.

Les observacions del telscopi espacial Spitzer, són extremadament eficaces per tal de detectar els AGNs llunyans, ja que l’absorció de les longituds d’alta energia per la pols i gas, és remeten en longituds d’ona més llargues d’emissió infraroja.

Les emissions infraroges d’aquestes galàxies, excedeixen els nivells de la formació de les pròpies estrelles, tanmateix calien les observacions de raigs X que confirmessin la presència dels AGNs.

La imatge de la dreta, esta capturada per l’Observatori de Raigs X Chandra i, mitjançant un sistema “d’apilonament” d’imatges dèbils, s’aconsegueix un imatge que tingui més informació.

En aquesta imatge, els objectes de raigs X de baixa energia es mostren en color taronja, els d’alta energia en color blau. “L’apilonament” de color blau en el centre, confirmaria la presència en les galàxies joves dels mencionats AGNs.

chandra2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

La sonda Mars Express, estudia uns dipòsits enigmàtics a Mart.

El radar de la sonda europea Mars Express, ha descobert nous detalls sobre alguns dels dipòsits més misteriosos del planeta Mart: la formació Medusae Fossae. Entre d’altres informacions la sonda ha recollit les mesures de la profunditat i propietats elèctriques d’aquests materials, donant d’aquesta manera nous indicis respecte al seu origen.

La formació Medussae Fossae, conté uns dipòsits molt específics que estan situats a prop del equador, enmig d’una cadena muntanyosa i una gran planura. En aquesta regió podrien estar els dipòsits més recents de la superfície del planeta. Això és podria deduir de la poca presència de cràters d’impacte, a diferència de les regions més antigues.

Les dades recollides per la càmera MARSIS de la sonda, revelen les propietats elèctriques de les diferents capes superfícials. Aquestes  dades indiquen que és podria tractar d’un material lleuger, esponjós , o format per pols. De totes maneres, és difícil entendre com un material porós, format per la pols arrossegada per el vent, pot arribar a tenir quilòmetres de gruix, i no haver-se compactat per el pes de les capes superiors.

diposits-a-mart.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Imatges del cometa 17 P/Holmes.

Durant aquesta última setmana el cometa 17 P/Holmes, ha centrat l’antenció de multitud d’astrònoms amateurs i professionals, degut a l’augment espectacular d’un milió de vegades la seva lluminositat original. S’ha pogut observar aquest objecte, en cels poc contaminats luminicament, fins i tot a simple vista.

Eric Allen ha generat una animació on és pot observar el creixent de la seva coma, comparant-la amb la grandària del planeta Júpiter.

Per altra banda astrònoms del Regne Unit, utilitzant el telescopi Isaac Newton de l’illa de La Palma (Espanya), ens mostren una borrosa coma. Així com també hi afegeixen una imatge de la Terra per poder-la comparar.

Per altra banda astrònoms de la Universitat de Montreal, han fotografiat la coma i la cua d’aquest cometa.

Encara que segurament, una de les millors imatges d’aquest cometa l’aconseguit en Mario Motta, on és pot apreciar clarament un raig de material i gas llançat des d’un costat del cometa.

Us mostrem  una imatge del cometa Holmes, fotografiat amb un refractor de 80 mm de diàmetre i 480 mm de distància focal, amb pel·licula Fuji 200 ISO i una exposició de 6 minuts, des de Dosrius (el Maresme), cal tenir present que la Lluna estava amb una fase important, a uns 30º de distància.

holmes001.jpg

Imatge d’Univers quark.

 

No hi ha comentaris

Ballant amb les estrelles.

El telescopi espacial Hubble, ha fotografiat la intrincada dansa de dues galàxies, que amb un nombre elevat d’estrelles es gronxen una davant de l’altre.

Aquest parell, va ser catalogat originalment per l’astrònom Halton Arp a mitjans de 1960. Aquest atles de fotografies amb “Galaxies peculiars” va estar elaborat amb el telescopi Hale de 200 polzades de Mount Palomar i, el telescopi Samuel Oschin de 48 polzades.

Esta clar que la resolució d’aquesta fotografia, no és la mateixa de quan és va catalogar durant els anys 1960.

Els “actors” d’aquest ball, són Arp 87 també conegut com NGC 3808 a la dreta (la més gran de les dues galàxies), i el seu company NGC 3808 A, a l’esquerra.

NGC 3808 és una galàxia espiral gairebé esfèrica damunt d’un anell brillant, formador d’estrelles. Les estrelles, gas i pols que flueixen de NGC 3808, formen un braç que embolcallen al seu company.

NGC 3808A, és una galàxia espiral vista de cantó, i està envoltada per un anell on hi ha gas i pols interesltel·lar.

arp-78.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Astronàutica, és l’asteroide número 100.000

En commemoració del 50é aniversari del començament de l’Era Espacial, s’ha anomenat per aquesta intenció “Astronàutica” a un asteroide. A més, això coincideix amb el número de catàleg 100.000 (la referència anterior d’aquest asteroide, era 1982 SH1).

Aquest número de la llista de catàleg, és fa coincidir amb l’alçada que és defineix com a començament de l’espai, 100.000 metres a partir de la superfície terrestre.

El Minor Planet Center, és l’entitat encarregada per el control dels descobriments dels asteroides. Aquesta entitat, és la responsable d’anomenar al asteroide 100.000 el mes d’octubre de 2005. Descobert per l’astrònom Jim Gibson des de l’Observatori Palomar, el 28 de setembre de 1982, pocs dies abans del 25é aniversari del Sputnik.

Actualment hi ha un total de 14.077 asteroides amb nom, del total de 164.612 asteroides identificats.

astronautica.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

L’Opportunity celebrarà el seu segon aniversari a Mart, baixant al Cap Verd.

Aquest és el  promontori anomenat “Cap Verd”, que podem veure sobresortint del contorn de les parets del  cràter Victòria, en una imatge en color real. Aquesta imatge està feta amb la càmera panoràmica del ròver Opportunity.

El ròver ha fer aquesta imatge el sol (dia marcià) 1329, que correspon al 20 d’octubre d’aquest any, un mes després de començar el seu lent descens a l’interior d’aquest cràter.

L’Opportunity va aterrar al planeta vermell, el dia 25 de gener de 2004, aviat farà quatre anys a la Terra, i només dos a Mart, ja que el seu període de translació entorn al Sol dura dos anys terrestres.

La tonalitat suau de la imatge, és conseqüència de la “calima” que proporciona al escampar-se la pols per l’atmosfera.

Aquesta imatge es va capturar amb l’ajut de tres filtres de diferents longituds d’ona: 750 nm en lluminfraroja, 530 nm en llum verda i, 430 nm en llum ultraviolada, amb la càmera panoràmica del ròver opportunity.

cap-verd2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Informació del volcà Tvashtar d’Io.

Descripció de les imatges: A): Imatge en la qual és descobria el plomall del volcà d’Io Tvashtar, capturada pel telescopi espacial Hubble, el passat dia 14 de febrer, en una longitud d’ona de 260 nm, el punt vermell indica la localització d’aquest punt calent. B): Imatge del Hubble d’Io, amb el seu plomall observat amb el planeta Júpiter al seu darrera, el gas de sofre del plomall absorbeix la llum ultraviolada, fent vermellós l’aspecte dels plomalls en aquesta combinació de color. La combinació correspon a imatges preses a 260 nm (blau), 330 nm (verd) i 410 nm (vermell).

Altres imatges preses en aquest muntatge, són en llum visible amb la càmera Long Range Reconnaissance Imager (LORRI). La barra de color groc, indica l’escala, que correspon a 200 quilòmetres. La línia recta, és el terminador, que divideix la regió entre el dia i la nit. C): L’observació amb més resolució del plomall, correspon a 12,4 quilòmetres per píxel, amb un angle de fase solar de 102 graus, que ens mostra l’estructura complexa dels filaments del plomall. D): Una imatge en una fase de 145 graus i, una resolució de 22,4 quilòmetres per píxel, mostrant-nos la variabilitat en els detalls del plomall i, la seva regió superior, brillant i resitent. F-J): Seqüència dinàmica de les estructures amb intervals de 2 minuts. Els indicadors de color vermell, segueixen el mateix detall del plomall. Les velocitats dels les quals, és mostren en la gràfica E).

volca-tvashtar.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina Anterior