Arxiu per Novembre, 2007

Estrats al llarg de Ganges Chasma.

Aquesta imatge ens mostra una seqüència de roques sedimentàries exposades per capes, al llarg de la pared oest de Ganges Chasma del planeta Mart.

Ganges Chasma, està situada en la banda nord-est del sistema de Valles Marineris, travessant les planes circumdants on s’estenen els paviments fluids de lava. És considera que aquest avenc és va formar a causa d’un esfondrament de roques en aquesta plana com a conseqüència d’un sistema d’esquerdes en la mateixa superfície.

La seqüència de molts estrats horitzontals i laterals, dona estabilitat a aquesta zona. Alguns d’aquests estrats estan fortament desgastats i han format grans blocs de material, mentre que d’altres més prims estan situats en la part superior de la paret. Una part d’aquest material també ha format esperons i carenes al llarg de la mateixa paret de la vall.

Aquesta imatge està capturada per la sonda Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA, el passat dia 2 de novembre, des d’una distància de 262,6 quilòmetres, amb una resolució de 26,3 cm/píxel.

ganges-chasma.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

NGC 281, una regió creadora d’estrelles.

NGC 281 és un centre productor d’estrelles que és troba localitzat a uns 10.000 anys llum de nosaltres. Aquesta fotografia composta per imatges en llum òptica i de raigs X, inclou les regions on s’estan formant estrelles joves així com d’altres més antigues que tenen uns 3 milions d’anys d’edat.

Les dades óptiques (obaservades en color vermell, taronja i groc) ens mostren un cúmul de petites estrelles. Les dades de raig X (en color porpra) estan basades en les observacions del telescopi de raigs X Chandra.

En aquesta imatge podem observar més de 300 fonts de raigs X individuals, la majoria d’elles associades a IC 1590, que és la regió central de la nebulosa.

Un segon grup de fonts de raig X, s’observen al voltant d’aquest dens núvol molecular conegut com NGC 281. La majoria d’aquestes fonts coincideixen amb l’emissió d’hidrocarburs policíclics aromàtics, una família de molècules orgàniques que contenen carboni i hidrogen.

L’espectre de raig X d’aquesta regió indica que la temperatura d’aquest gas, és d’uns quants milions de graus i, que conté quantitats significatives de magnesi, sofre i silici. La presència d’aquests elements suggereix l’esclat d’una supernova recentment en aquesta regió.

ngc-281.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Terratrèmol al Paranal.

El passat dia 14 de novembre a les 12h 41m, un terratrèmol amb la magnitud de 7,7 de l’escala de Ritcher amb el seu epicentre a Antofagasta, va afectar les regions del nord de Xile. Al Paranal és va percebre amb una magnitud de 5,7, amb una acceleració al cim de la muntanya de 0,6 m/s” i una durada aproximada de 2 minuts.

Aquest ha estat el terratrèmol més important des de l’any 1997, el primer “d’alt risc” des del inici de funcionament del Very Large Telescope (VLT) i també de la residencia d’investigadors i tècnics.

Tot i la intensitat, no hi hagut cap tipus de lesions en la gent, i els desperfectes en les instal·lacions no han estat considerables.

Hores d’ara totes les instal·lacions dels observatoris i sistemes de control, estan treballant sense cap tipus de restriccions, incloent-hi els quatre Uts ( amb els seus instruments de suport).

terratremol-al-paranal.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El Hubble observa el nucli del cometa Holmes.

El telescopi espacial Hubble, ha investigat el brillant nucli del cometa 17P/Holmes que va augmentar misteriosament la seva brillantor prop d’un milió de vegades, en un període de 24 hores el passat dia 23 d’octubre.

Els astrònoms han utilitzat la potent càmera d’alta resolució per estudiar el cometa, on és poden apreciar detalls de fins a 54 quilòmetres, proporcionant d’aquesta manera una espectacular i definida imatge.

La imatge del Hubble ens mostra el cor d’aquest cometa. La regió central de la imatge s’ha processat per tal de subratllar les variacions i distribucions de la pols a popr del nucli.

En la imatge de la dreta capturada per un astrònom amateur, és mostra la complexa estructura de closques concèntriques de pols i una dèbil cua que surt de la part dreta del cometa.

El cos sòlid del petit cometa, que es l’origen d’aquesta gran activitat, encara està embolicat per la brillant pols, que després de 12 dies encara és mostra espectacular.

Les imatges capturades a la Terra del cometa Holmes, mostren un gran núvol esfèric i simètric de pols que és descentra des del nucli, suggerint que el trencament del fragment i posteior desintegració en partícules va ser després de sortir del nucli principal.

Desafortunadament, la gran quantitat de pols a prop del nucli i la distància relativament gran a la Terra (253 milions de quilòmetres) fa difícil la observació de detalls més grans que el seu nucli.

holmes3.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Planetes en formació en una estrella de les Plèaides.

Planetes rocosos, semblants a la Terra, Mart o Venus poden estar formant-se al voltant d’una de les estrelles del cúmul obert de les Plèiades, això sembla ser com a conseqüència de grans col·lisions entre planetes o planetes embrionaris.

Els astrònoms que utilitzen el Observatori Astronòmic Gemini a Hawaii, juntament amb el Telescopi Espacial Spitzer, comunicaran els seus descobriments en la propera edició del Astrophysical Journal.

“Aquesta és la primera evidència a favor de la formació de planetes en les Plèiades, i aquests resultats poden representar la primera prova observacional que els planetes terrestres com el nostre Sistema Solar, són bastant comuns en altres llocs”, comenta en Joseph Rhee autor d’aquest article i astrònom a UCLA.

Una de les estrelles d’aquest cúmul HD 23514, té una mica més de massa i brillantor que el nostre Sol i, està envoltat per un extraordinari nombre de partícules de pols molt calentes. Aquesta gran quantitat de runa planetària, ha de tenir el seu origen en una catastròfica col·lisió còsmica.

Aquesta runa, és la base de contrucció de cossos d’una grnadària com els asteroides, que més tard s’agruparant per formar els embrions planetaris.

hd-23514.jpg

Si voleu més informacíó, premeu aquest enllaç.

 

 

No hi ha comentaris

Una nevera mantindrà en fresc el ròver que anirà a Venus.

Un nou sistema tecnològic de refrigeració podria mantenir en funcionament un ròver durant algunes setmanes, en la calenta superfície del planeta Venus, segons comenten investigadors de la NASA.

Que un ròver pogués estar treballant una llarga temporada en aquest misteriós planeta, ajudaria als investigadors a entendre quins processos han provocat el gran efecte hivernacle que pateix.

La infernal temperatura de més de 450 graus centígrads, és prou com per desfer el plom o d’altres materials, com els hi va succeir a les ondes Venera i Vega de l’antiga Unió Soviètica, o la sonda Pioner de la NASA, que van aterrar en la superfície de Venus entre la dècade del 1970-1980 i, que totes elles és van “desfer” en poques hores.

Ara dos investigadors de la NASA, han projectat un sistema de refrigeració que podria suportar la presència d’una sonda en la superfície de Venus, per un espai d’uns 50 dies terrestres.

Lògicament el principal problema està en mantenir fresca l’electrònica de la sonda, per la qual cosa els enginyers de la NASA volen embolicar aquest material dins d’un aïllant ceràmic i posar-lo dins d’una esfera metàl·lica.

Aquest sistema de refrigeració, actualment ja s’utilitza en perforacions en roca per l’exploració de jaciments de petroli, d’aquesta manera la temperatura exterior de Venus de  500º, podria quedar redïda a uns 200º, suficients per el funcionament de l’electrònica de la sonda. Per poder mantenir en funcionament tot aquest operatiu, calculat en un consum de 240 vats, caldrà el suport d’unes bateries de plutoni.

venus1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

 

No hi ha comentaris

Fissures a Cerberus Fossae.

Aquesta imatge ens mostra uns segments paral·lels de Cerberus Fossae. Aquesta regió està formada per un sistema de fissures allargades per sobre la superfície del planeta Mart. Aquestes estructures, estan associades a esdeveniments a gran escala, ocasionats a una escala geològicament recent.

El sistema dels canals d’Athabasca Valles, te el seu origen en un d’aquests segments de Cerberus Fossae. Aquest canal va estar originat probablement per una inundació massiva d’aigua i, potser alliberada per els processos tectònics que varen formar les fosses.

La imatge esta realitzada en fals color, per tal de poder mostrar el sorprenent constrast d’aquesta regió. Les zones planes estan acolorides en color beix, mentre que les fisures ho són en un color blau intens. Aquesta regió te un origen volcànic, tot i que no s’aprecien orificis superficials d’aquesta activitat.

Aquesta imatge la va captura la sonda Mars Reconnaissance Orbiter, el passat dia 16 d’octubre des d’una alçada de 275,3 quilòmetres de la superfície. amb una resolució de 25 cm per píxel.

cerberus-fossae.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Detectat un dels planetes extrasolars més calents.

Un dels planetes més calents trobats en la nostra galàxia amb temperatures que arriben als 1.700 graus centígrads, ha estat descobert amb el SuperWASP Nord, el major telescopi “caçador de planetes” del mon, ubicat en el Observatorio del Roque de Los Muchachos, a l’illa de La Palma (Espanya).

WASP-3b és un planeta extrasolar del tipus “Júpiter calent”, un gegant gasós que duplica la massa de Júpiter i, que triga tan sols dos dies en donar una orbita sencera al voltant de la seva estrella. Aquesta proximitat a la seva estrella amfitriona, que és un 25% més gran que el Sol, fa impossible l’existència de vida tam com la podem preveure a la Terra. Els investigadors consideren, que degut a la seva alta temperatura WASP-3d disposa d’una gran potencialitat per estudiar la evolució d’aquests tipus de planetes.

L’equip internacional d’astrònoms ha identificat al planeta a uns 720 anys llum del Sistema Solar, gràcies a la col·laboració del WASP-SOPHIE i a les observacions fetes amb els telescopis IAC-80 i Wiliam Herschel amb òptica adaptativa. Els “caçadors de planetes” utilitzen per detectar-los una tècnica d’observació anomenada de trànsit. Aquest trànsit te lloc quan un planeta d’una grandària considerable, passa per davant d’una estrella, aquest bloqueja una petita part de la llum i conseqüentment disminueix la seva brillantor.

Actualment és coneixen uns 250 planetes extrasolars, la majoria tenen les masses equivalents a la de Júpiter. D’ells tan sols 25 han estat detectat amb la tècnica del trànsit, un mètode que aporta una gran quantitat d’informació sobre els parametres físics dels planetes.

Aquesta imatge, és una representació artística d’aquest planeta.

wasp-3b.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El secret dels anells.

Els anells de Saturn, tallen les seves pròpies ombres i alhora amaguen un petit secret.

A penes visible en la regió fosca de l’anell d’Encke (realment és força difícil observar-lo), podem observar el petit satèl·lit Pan de tan sols 26 quilòmetres de grandària. El buit d’Encke, és una línia prima i fosca que separa una regió dels anells de Saturn. Pan el podem observar com una mota de pols dèbil, en la part centredreta del buit d’Encke.

Aquesta imatge dels anells de Saturn, esta il·luminada per la llum solar a uns 5 graus per sota del pla dels anells.

La imatge esta capturada per la càmera d’angle estret de la sonda Cassini de la NASA, el passat dia 18 de setembre de 2007, utilitzant un filtre espectral sensible a longituds d’ona infraroja centrada en els 750 nm.

Aquesta espectacular visió dels anells, es va prendre des d’una distància de 3,4 milions de quilòmetres del planeta, amb una definició de 20 quilòmetres per píxel.

pan-en-els-anells.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

El telescopi Spitzer observa el vent d’una bombolla estel·lar.

Una nova imatge presa des del telescopi espacial Spitzer, ens mostra la llum d’una estrella molt jove situada a uns 1.140 anys llum de nosaltres, durant els processos on esclaten dues massives “bombolles”. Aquestes bombolles associades a l’estrella HH 46/47 estan formades per una gran quantitat de gas i pols.

L’estrella la podem observar en color blanc en el centre de la imatge. Les dues bombolles s’observen  en forma de closques el·líptiques, en un color blau-verdós. Les regions de color verd, ens mostren la presència de gas d’hidrogen molecular molt calent, mentre que les tonalitats blavoses il·luminades per la llum de l’estrella, indiquen la pols circumdant.

Aquestes bombolles s’han format com a conseqüència de jets de gas, que viatgen a velocitats entre els 200 i 300 quilòmetres per segon, trencant d’aquesta manera el núvol còsmic que envoltava HH 46/47. Les taques de color vermell, situades en els extrems de les bombolles indiquen la presència de gas de sofre i ferro calent.

Les imatges de radiació infraroja que captura el Spitzer, ajuden als astrònoms a estudiar les estrelles joves incrustades dins de núvols gruixuts de gas i pols còsmica.

hh46-47.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »