WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 05:02:30' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Agost, 2007

Observant asteroides.

L’AKARI és un observatori d’observació infraroja situat a l’espai i,que aquest darrer mes amb la seva càmera infraroja ha observat l’asteroide Itokawa. Les dades d’aquesta observació s’utilitzaran per afinar les dimensions i risc d’impacte d’altres asteroides potencialment perillosos per la Terra.

El asteroide Itokawa va ser observar per l’AKARI el passat dia 26 de juliol, quan passava per la constel·lació de Scorpius i, en aquell moment la distància entre la Terra i l’asteroide era la mínima, aproximadament uns 42 milions de quilòmetres (cal tenir present que la distància entre la Terra i el Sol, és d’uns 150 milions de quilòmetres).

Podem observar la pel·lícula on és recull el moviment del asteroide Itokawa durant 12 minuts.

En el video hi podem observar a part d’estrelles, dos asteroides més, que en aquesta fotografia els veiem encerclats amb la seva referència. Com que el vídeo esta sense processar, veiem clarament rascades i anomalies diverses, fins i tot dels raigs còsmics.

itokawa.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

L’Opportunity envia el informe de situació del ròver.

Després de sis setmanes d’aturada tècnica degut a les violentes tempestes de pols, que limitaven la carrega de les bateries del ròver Opportunity, el control de la missió Mars Exploration Rovers de la NASA, ha decidit fer proves per  el descens anunciat cap l’interior del cràter Victòria.

Fins el 21 d’agost, aquest ròver ja havia avançat 13,38 metres (44 peus) en direcció al cràter. Aquesta lenta aproximació, està sent aprofitada per la neteja gradual de la pols que s’havia dipositat per sobre el vehicle.

“El temps i les condicions de potència continuen millorant, encara que molt lentament per als dos ròvers” comentava en John Callas, director del projecte dels ròvers, dels Jet Propulsion Laboratory de Pasadena (Estats units).

Ara amb el subministrament energètic millorat, els dos ròvers tornen a comunicar-se diàriament amb el control de la missió. L’Opportunity havia conservat prou energia, com per enviar les seves “constants vitals” cada tres o quatre dies, mentre va durar la tempesta de pols.

El subministrament diari d’electricitat dels plafons solars del Opportunity, arriben als 300 watts per hora, més de dues vegades el que podia recarregar durant el període de la tempesta de pols.

En aquesta imatge capturada el sol (dia marcià) 1.271 d’estada a Mart del Opportunity, podem observar les marques de les rodes davant del ròver,  una vegada havia fet una prova de conducció de marxa enrere. La fotografia feta des de la torreta, ens mostra el braç robòtic amb les seves eines i, al davant el perímetre del cràter Victòria.

opportunity2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç. També podeu tenir més informació amb les noticies d’aquesta web publicades els dies 3 de juliol de 2007, i el 31 de juliol de 2007.

1 comentari

Telescopis de raig X, intenten trobar matèries exòtiques.

Astrònoms utilitzant els telescopis Newton XMM i, el Suzaku volen trobar les proves de la distorsió del espai-temps pronosticada per Einstein, observant les propietats de les estrelles de neutrons.

Amb els observatoris de raig X, Newton XMM de l’ESA i, Suzaku de ja JAXA/NASA, volen observar la distorsió espai-temps al voltant de les estrelles de neutrons. Aquestes estrelles, son els objectes visibles amb major densitat del Univers. Podem imaginar-nos una d’aquestes estrelles amb una massa més gran que el nostre Sol, amb unes dimensions de pocs quilòmetres. Per trobar un exemple, ens tindríem que imaginar un tros d’una estrella de neutrons dins d’una tassa de cafè, aquesta superaria la massa de la muntanya Everest.

Els astrònoms utilitzen aquestes estrelles col·lapsades, com a laboratoris naturals per estudiar com és comporta la matèria, en la pressió més extrema que podem mesurar.

“Això és física fonamental” comenta en Sudip Bhattarchryya del Goddard Space Flight Center de la NASA, “podríen haver moltes classes de partícules exòtiques, o diferents estats de la matèria, com la matèria de quarks, en els centres de les estrelles de neutrons, encara que actualment és impossible de crear-los en un laboratori terrestre. L’única manera de saber alguna cosa més, és entendre com son les estrelles de neutrons”.

En aquesta representació artística, podem observar una complexa explosió d’una estrella de neutrons, que és el nucli mort d’una estrella massiva.

La forta gravetat de l’estrella estira el gas d’una estrella veïna. Aquest gas forma un disc que flueix cap a l’estrella de neutrons, com ho fa l’aigua engolida per l’aigüera (representada en la zona vermella). L’estrella de neutrons te al voltant de la massa del Sol, comprimida en una esfera d’aproximadament 16 quilòmetres, això l’hi confereix una densitat increïblement gran. Més o menys la força de gravetat d’unes 300.000 vegades superior a la gravetat terrestre en la seva superfície.

Finalment amb tanta pressió i escalfor, el gas explota en una explosió nuclear enorme. Aquesta explosió distorsiona i il·lumina el disc de gas.

estrella-de-neutrons2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Les primeres imatges de la HAWK-I.

Després de tres anys de projectes, construcció i ajustos, ha quedat instal·lada la Càmera de Gran Camp i Alta Agudesa en la banda K ( les seves inicials en angles corresponen a HAWK-I), en el telescopi Yepun del VLT de l’ESO, durant la passada nit del 31 de juliol al 1 d’agost. En les seves primeres imatges ja és poden apreciar tota la seva potencialitat.

Aquesta nova càmera cobreix una regió del cel equivalent a una dècima part de l’àrea de la Lluna plena, en una sola exposició. És ideal per l’estudi d’objectes dèbils, com galàxies distants,  petites estrelles o planetes.

La HAWK-I pot capturar dins d’un rang de 0,9 a 2,5 microns, sobre un camp visual de 7,5 X 7,5 minuts d’arc, nou vegades més que la càmera ISAAC, una altre càmera que dins del infraroig proper funciona des de l’any 1998 en el VLT. ISAAC ja ha mostrat molt bones imatges del infraroig que ajuden al descobriment i estudi de grans galàxies allunyades de nosaltres, de discos al voltant d’estrelles, o incús d’objectes de baixa massa com planetes en altres estrelles amb una mica més grans que Júpiter.

Aquesta càmera augmentarà aquests estudis amb àrees més grans, amb una excel·lent qualitat d’imatge. La càmera te un conjunt de quatre detectors 2k X 2k, és a dir, amb un total de 16 milions de píxels de 0,1 segon d’arc.

La imatge que podem observar, correspon a una regió on és formen estrelles de la constel·lació de Serpens. Va ser enregistrada durant les proves de posta a punt de la càmera. És una composició de tres imatges amb els filtres J, H i K.

hawk-i1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

1 comentari

Erupcions solars vistes per la sonda Hinode.

Un any després del llançament de la sonda Hinode, una missió japonesa amb la participació de l’ESA, els científics s’han reunit el Trinity College de Dublín, per parlar dels últims descobriments sobre els misteris solars; incloent-hi les noves idees sobre les flamarades solars, o la calenta corona solar.

Aquesta sonda te la missió d’estudiar els potents camps magnètics del Sol i, el seu papaer sobre l’atmosfera solar i les seves conseqüents erupcions solars. Amb el seu Extreme Ultraviolet Imaging Spectrometer (EIS) és possible detectar l’origen d’aquestes erupcions solars i trobar noves dades per entendre els processos de l’energètica corona solar.

Aquest espectròmetre és un instrument que analitza la llum que prové del plasma solar. un gas tènue i altament variable, que amb els seus colors clars (línees espectrals) ens proporcionen informació detallada sobre aquesta regió del Sol. La velocitat d’aquests gasos és una característica solar que és pot mesurar per l’Efecte Doppler (el mateix que utilitza la policia per detectar la velocitat dels cotxes).

La imatge que mostren correspon a una regió activa del Sol, observada el passat 2 de febrer de 2007 pel EIS.

Les flamarades solar, són explosions energètiques massives que surten del Sol i, que en arribar a la Terra poden avariar les sondes i també posar la vida en perill dels astronautes. Tot i que ja fa algunes dècades que s’estudia aquest fenomen, encara no és coneix prou be la seva naturalesa. Una de les missions del Hinode és la de trobar els mecanismes que acceleren la producció d’aquestes flamarades.

El Hinode és un bon exemple de la cooperació internacional, i està ajudant a resoldre els misteris del Sol.

hinode3.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç. També podeu llegir els articles publicats en aquesta web els dies, 24 de març de 2007, i el 9 d’abril de 2007.

1 comentari

Els anells d’Urà.

Cada 42 anys, l’angle entre la Terra i Urà queda alineat perfectament, de tal manera que els anells del planeta no els podem observar. Des de que és varen descobrir l’any 1977, encarà no havíem tingut l’oportunitatd de poder observar la pols residual dels anells, ja que la pròpia llum dels anells dificulta aquesta observació.

Aquest alineanent entre el Sol, la Terra i Urà, s’escaigut entre els dies 3 de maig i 16 d’agost d’aquest any i, també ho serà el proper 20 de febrer de 2008, encarà que en aquesta ocasió no podrem observar el planeta, ja que entre tots dos hi haurà el Sol.

Un equip d’astrònoms de la Universitat de Berkeley (Estats Units), varen fotografiar el passat dia 28 de maig amb la càmera infraroja i el sistema d’òptica adaptativa del telescopi W.M. Keck II de Hawaii, el planeta Urà. En aquestes imatges és pot apreciar que l’anell és una fina i brillant línia que travessa el planeta completament.

Les imatges que mostrem, son un recull del Telescopi Espacial Hubble on podem observar la situació dels anells en un interval de temps. En la imatge de la dreta pressa el passat dia 14 d’agost, el Hubble va captar el moment just del màxim alineament amb la Terra, mostrant una semblança amb les imatges del Keck.

Podem observar que la regió més externa dels anells d’Urà vistos des del Hubble, aquesta pols no l’observem en les imatges del Keck, ja que son d’infraroig.

Els astrònoms esperen que després de poder observar totes les imatges, puguin apreciar l’anell on estan situats els satèl·lits  Cordelia i Ophelia, una regió amb possibles satèl·lits que poden ajudar a mantenir l’ordre dels 9 anells del planeta.

ura-anells.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Localitzada possiblement l’estrella de neutrons més propera a la Terra.

Utilitzant els instruments del satèl·lit Swift de la NASA, astrònoms de la Universitat McGill (Canadà) i, de la Universitat estatal Penn (Estats Units) han identificat una estrella de neutrons, que possiblement seria la més propera a la Terra.

Els primers estudis sobre aquest objecte van ser d’en Robert Rutledge de la Universitat McGill. Va comparar dins d’un catàleg de 18.000 fonts de raig X presses pel satèl·lit germànic-americà ROSAT que va treballar del 1990 fins 1999, amb d’altres catàlegs d’objectes en llum visible, infraroja o d’ones de ràdio. S’adona que la font del ROSAT coneguda com 1RXSJ141256.0+792204 no tenia cap homòleg en cap longitud d’ona dels catàlegs observats.

El grup de treball del Swift durant el mes d’agost de 2006, va observar que aquesta font estava quieta i, encara emetia la mateixa quantitat de radiació X, que en les èpoques del ROSAT. Les observacions del Swift van permetre afinar més la posició d’aquest objecte.

Observacions des del Telescopi Nord Gemini de 8,1 metres de diàmetre situat a Hawaii, i del Observatori de Raig X Chandra de la NASA, mostraven que no hi havia cap objecte amb llum visible associat. La visió del Chandra en raig X, va interpretar que és tractava d’una estrella de neutrons.

Segons Rutledge, “no hi ha cap teoria alternativa per explicar per qué aquest objecte és tant brillant en raigs X i, tant poc en llum visible. Caldria saber quin tipus d’estrella de neutrons és, Ja que podria ser d’una categoria nova, la primera en poder ser observada”.

Aquesta estrella de neutrons pot ser un romanent d’una estrella que vivia en el disc de la Via Làctia i, que va explotar en forma de supernova. Per arribar a la seva posició actual, va tenir que viatjar una llarga distància, encara que avui dia no sabem com. Si la interpretació de la seva posició és correcta, ens trobaríem amb una estrella de neutrons situada entre els 250 i 1000 anys llum de la Terra.

Per acabar de tenir més informació, el Chandra tindrà que dedicar-hi més temps d’observació i, mesurar el seu espectre. També els radiotelescopis tindríen que mesurar les seves pulsacions de ràdio.

La imatge és una representació artística d’aquesta estrella de neutrons, un objecte sense cap romanent de supernova, company binari o pulsacions de ràdio.

estrella-de-neutrons.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Google i Hubble ens mostren el Univers.

Els que ja naveguen per la superfície de la Terra amb el potent programa Google Earth, poden apreciar algunes zones del planeta amb gran detall, fins i tot podem observar la nostra vivenda.

A partir d’ara podrem navegar per l’espai observant les espectaculars imatges de nebuloses, estrelles o galàxies llunyanes capturades per el Telescopi Espacial Hubble, tant sols fent un clic amb el ratolí, a través de la nova versió anomenada Sky in Google Earth.

Aquesta nova versió està produïda per Google, la companyia que ofereix el popular cercador d’Internet, amb col·laboració del Space Telescope Sicience Institute de  Baltimore.

Per accedir a aquest programa, només cal descarregar la última versió del Google Earth disponible de franc.

google.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Retorn del Endeveaur.

Després dels lògics nervis per un aterratge amb risc, degut als desperfectes de les llosetes de la protecció tèrmica de la nau, s’han acabat els 13 dies de la missió del Endeveaur STS-118, treballant en una òrbita en la Estació Espacial Internacional.

En les seves primeres paraules el comandant de la missió Scott Kelly, va comentar ” Ha sigut una gran experiència, penso que la construcció de la ISS és un primer pas per tornar a la Lluna i també al planeta Mart”.

 La professora convertida en astronauta Barbara Morgan, comentava que encara no s’acabava d’acostumar a la gravetat terrestre i, que el vol espacial havia sigut una gran experiència, i que esperava que altres professors tinguessin la mateixa oportunitat.

Des de aquella posició de privilegi els astronautes han pogut guadir en detall la evolució del huracà Dean.

En aquesta imatge podem observar l’astronauta Rick Mastracchio en una missió EVA treballant en el muntatge de noves estructures de l’Estació Espacial Internacional, en aquesta missió han subministrat a la ISS uns 2.800 quilograms de material i equipament.

sts-118.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 comentari

Els forats negres supermassius, aturen el naixement de les estrelles ?.

Una nova evidència del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ens mostra que els forats negres supermassius que hi ha en els centres de les galàxies el·líptiques, fan les funcions de “termòstats” del gas galàctic, de manera que no deixen refredar aquest gas i conseqüentment aturant el naixement d’estrelles.

Per primera vegada uns astrònoms han detectat grans de pols que és barregen amb el gas calent a temperatures d’uns 10 milions de graus Kelvin, dins d’una àrea que envolta la galàxia el·líptica anomenada NGC 5044. Els científics esperen que aquest nou descobriment proporcionarà idees de quina manera els forats negres supermassius redueixen la “fertilitat” en les galàxies el·líptiques.

Semblanbt a la formació de les gotes de pluja dins dels núvols de la Terra, les estrelles és formen quan els núvols còsmics disposen d’una densitat de gas i pols i alhora és condensen. Els científics sospiten que si el gas que envolta les galàxies no és refreda prou, no és podran condensar i per tant no és podran formar noves estrelles.

“Generalment veiem les emissions de raig X del gas calent que envolta les galàxies el·líptiques, estenet-se més enllà de les estrelles visibles, encara que no entenem plenament el mecanisme que impedeix al gas poder-se refredar. La observació de plomalls de gas calent polsegós al costat de forats negres massius, ens indicaria un possible mecanisme” això ho comentava el Dr. Pascuale Temi del Ames Research Center de la NASA. “Aquesta  és una descoberta molt sorprenent. No esperàvem observar aquests grans de pols sobrevivint a aquestes elevades temperatures, seria com trobar un floc de neu a l’infern”, comentava el Dr. Wiliam Mathews de la Universitat de Califòrnia.

Les galàxies a l’Univers disposen de moltes formes i dimensions. Les galàxies espirals com la nostra Via Làctia, son normalment actives en la formació d’estrelles. Per contra, les galàxies el·líptiques son comunitats estel·lars velles, tenen percentatges de formació estel·lar força baixos.

Moltes galàxies el·líptiquescom la NGC 5044, és troben en el centre de cúmuls de galàxies, que s’omplen de gran quantitat de gas calent. El fet que aquest gas n´és refredi i, no formi estrelles és un tema de debat intens entre la comunitat astronòmica.

Observem una representació artística de com els grans de pols és barregen amb el gas calent. La regió de color groc representa un forat negre supermassiu en el nucli de la galàxia, responsable de que aquest gas no és refredi.

pols-a-linfern.jpg

Si voleu més informació, polseu aquest enllaç.

1 comentari

Pàgina Següent »