Arxiu per Juny, 2007

Les ones de xoc d’una supernova.

Les supernoves són les morts explosives de les estrelles més massives de l’univers. Aquest final, provoca que aquestes cristures volàtils desplacin tones d’ones energètiques al cosmos, destruint molta dela pols que els envolta.

Aquesta combinació d’imatges en fals color del Telescopi Espacial Spitzer i del Observatori de Raig X Chandra de la NASA, ens monstren el romanent d’una explosió on podem observar una “closca” de gas de color rosada, anomenada N132D. El color rosat és la regió fronterera entre les ones de xoc d’alta energia resultant de l’explosió i la zona on hi ha una major densitat de pols.

En el fons, les molècules orgàniques petites anomenades hidrocarburs aromàtiques policiclis és mostren en color verd. La zona de de l’esquerra de color blau, és el fons de la nostra galàxia.

 

N132D està situada a 163.000 anys llum de nosaltres, dins de la galàxia nana el Gran Núvol de Magallaes, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia.

 En aquesta imatge, la llum infraroja de 4,5 microns correspon al color blau, els 8 microns al color verd i els 24 a la llum vermella. La Llum de la regió de raia X, correspon al color porpra.

n132d.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

L’Opportunity pot haver trobat “bassals” d’aigua a Mart.

Nous  anàlisis de les imatges fetes per el robot Opportunity, mostren el que semblen ser petites basses d’aigua líquida a la superfície de Mart.

L’informe identifica els llocs específics que semblen haver contingut aigua líquida fa dos anys, quan l’Opportunity estava explorant el cràter anomenat Endurance. Certament aquest anàlisi està generant molta controvèrsia entre els científics, degut que molts creuen que l’aigua líquida no pot existir a la superfície de Mart, a causa de la fina atmosfera i la conseqüent baixa pressió atmosfèrica.

Si és confirmés l’existència d’aquestes basses, augmentarien significativament les probabilitats de que alguns organismes poguessin viure a la superfície de Mart, segons comenta el físic Ron Levin, autor d’aquest informe.

“La suavitat i transparència que s’observa en aquest terreny, podria suggerir la presència d’aigua o d’una capa de gel molt fina” comenta Ron Levin, que segueix “la superfície és increïblement llisa i les vores són planes en tota la zona….si fos gel o altre material mostraria desgats o esquerdes sobre aquesta superfície, hi haurien còdols o restes de sorra”.

Fins ara no s’ha observat mai cap rastre directe de la presència d’aigua en forma líquida a Mart. Tot i que existeixen estudis que indiquen aquesta possibilitat en les parets o barrancs de certs cràters, on a certa alçada s’han observat erosions que podrien ser d’origen líquid.

aigua-a-endurance.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

Imatges de l’acostament del Messenger a Venus.

El vehicle espacial Messenger de la NASA, ha fet el segon vol d’acostament al planeta Venus, motiu que els científics han aprofitat per alliberar imatges d’aquesta aproximació. Les fotografies que podem observar formen part de les imatges que anat recollint a mesura que s’acostava al planeta, en el seu camí de trobar-se en un futur amb el planeta Mercuri, motiu principal de la missió espacial.

El Messenger disposa d’un conjunt d’instruments científics dissenyats per estudiar amb detall la superfície de Mercuri, circumstància que no és possible a Venus, degut a la densa capa de núvols que impedeix l’observació de terreny d’aquest calorós planeta. De totes maneres les imatges del Messenger és podran adjuntar amb les dades que està recollint actualment la sonda europea de l’ESA, Venus Express.

A partir d’ara el Messenger abandorarà l’òrbita de Venus, per començar els tres vols d’acostament a Mercuri, per quedar en una òrbita estable a partir de l’any 2011.

messenger-a-venus.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

Coneixem el nou reactor espacial europeu.

L’empresa aerospacial europea EADS Astrium, va presentar el seu projecte de turisme espacial el dimecres d’aquesta setmana a Paris. La companyia va mostrar els plànols de la aeronau espacial, que esperà iniciar els seus viatge a l’espai l’any 2012.

El reactor espacial Astrium s’enlairarà i aterrarà en un aeroport convencional, ja que utilitza motors a reacció. Una vegada arribi a una altitud de 12 quilòmetres, els seus motors de coet s’encendran i situarn la nau a una alçada de 100 quilòmetres de la superfície terrestre. En aquest moment els passatgers gaudiran de la ingravidesa, amb una espectacular visió del planeta Terra.

Tot seguit iniciarà el viatge de retorn, amb un aterratge a través dels motors de reacció. Està previst que el viatge sencer tingui una durada aproximadament de 90 minuts.

Un vehicle com aquest també podria ser un precursor de les naus suborbitals que podrien proporcionar transport ràpid d’un punt a altre de la Terra.

Per cert, el preu aproximat d’aquest viatge varia entre els 150.000 a 200.000 €, és qüestió d’estalviar.

spaceplane.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

Eris és més massiu que Plutó.

Està comprovat que els fans de Plutó, no estan de sort ja que els que encara tenien l’esperança de la redempció per al planeta degradat, en tingut la mala noticia de les noves dades que fan referència al planeta nan Eris, que indiquen que és un 27 per cent més massiu que Plutó, això reforça la decisió pressa fa prop d’un any en la qual indicava que la llista de planetes del Sistema Solar estava acotada a vuit, i a un nombre creixent de planetes nans.

Segons en Mike Brown, descobridor d’Eris, confirma que les dades del pes d’aquest objecte són de 16,6 mil milions de trilions de quilograms, aquest càcul esta fet prenen la relació del temps que triga el satèl·lit Dysnomia a completar una òrbita al voltant d’Eris.

Fins fa poc, és pensava que Plutó i Eris podrien tenir masses semblants, però aquestes noves dades posen a Plutó en el segon lloc en la família dels planetes nans.

Eris va ser descobert l’any 2005, a l’Observatori Astronòmic del Mont Palomar, amb el telescopi Samuel Oschin de 48 polzades, un instrument especialment adaptat per fer recerques d’aquests tipus d’objectes en el cel.

Segons les dades espectrals els investigadors pensen que Eris està cobert per un estrat de metà que s’ha filtrat des del interior i és congela en arribar a la superfície.

La diferència està en que el metà a Plutó ha sofert transformacions químiques, probablement a causa de la radiació dèbil del Sol, fent que l’estrat de metà s’envelleixi, en contra el metà de la superfície d’Eris és una mica més groguenc que la superfície vermellosa-groguenca de Plutó, segurament per la distància més allunyada d’Eris al Sol.

Pel que fa referència a Dysnomia el petit satèl·lit, les dades ens indiquen que te uns 150 quilòmetres de diàmetre, que està situat a una distància de 37.000 quilòmetres, i que triga uns 16 dies en donar una volta sencera entorna a Eris.

eris.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

Ocultació de Venus per la Lluna, a ple dia.

El proper dilluns 18 de juny a partir de les 14h 27m T.U. , el planeta Venus desapareixerà per darrera de la Lluna, per tornar a sortir aproximadament a les 15h 26m T.U. (per compensar el Temps Universal a Temps Civil cal afegir dues hores).

Cal tenir present que la Lluna trindrà un percentatge il·luminat aparent d’un 27% (quan és faci de nit), el planeta Venus s’amagarà per la regió fosca.

Un inconvenient, és que el Sol estarà a uns 44º de distància de la Lluna (aproximadament dos pams extenent el braç). Per observar aquesta ocultació tan extrema, caldrà ser molt prudent de no acostar el telescopi o els prismàtics a prop del Sol, per no patir cap cremada ocular.

Per trobar un cas semblant podeu mirar la noticia de la conjunció de Venus per la Lluna, publicada en aquesta web el passat dia 25 de gener.

ocultacio-lluna-venus2.jpg

Imatge Starry Night Pro

No hi ha comentaris

Observada la matèria a velocitat propera a la llum.

Utilitzant un telescopi robòtic de l’Observatori Astronòmic de la Silla (ESO) a Xile, els astrònoms han pogut mesurar per primera vegada les explosions de raig gamma. Aquest material està viatjant a l’extraordinària velocitat de més d’un 99,999% de la velocitat de la llum, el màxim de velocitat que pot haver a l’univers.

Els esclats de raig gamma (GRBs) són unes fortes explosions que ocorren en galàxies distants, que indiquen sovint la mort d’una estrella. Són tan brillants que, per un breu moment, gairebé igualen la lluminositat de l’Univers sencer. La seva durada està entre un segon a uns quants minuts. Els astrònoms han sabut durant molt de temps que, per emetre aquesta increïble potència, el material emes cal que viatgi a una velocitat comparable a la de la llum, és a dir uns 300.000 quilòmetres per segon.

Aquestes potents explosions passen sempre desapercebudes per els nostres ulls, per tan el seu descobriment depèn dels satèl·lits artificials. La mateixa col·lisió de raig gamma amb el gas circumdant genera un resplendor visible en la radiació òptica i del infraroig proper, que pot emetre durant algunes setmanes.

Una varietat de telescopis robotitzats, és va construir per tal de poder capturar aquestes emissions. En aquest cas, entre el 18 d’abril i el 7 de juny de 2006 el satèl·lit Swift de la NASA, va detectar dos esclats de raig gamma molt brillants. En qüestió de pocs segons, la seva posició era emesa al telescopi REM que començava a observar automaticament els dos camps GRB, detectant el resplendor en el infraroig proper, controlant l’evolució de la seva lluminositat amb la funció de temps.

En aquesta imatge podem observar el telescopi Rapid Eye Mount (REM) de 0,6 metres de diàmetre de l’ESO, al Observatori Astronòmic de la Silla a Xile, dedicat al seguiment d’explosions de raig gamma.

rem.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

Univers quark,participa en la 8ª Fira Màgica de Santa Susanna.

Univers quark, participarà aquest divendres dia 15 i dissabte dia 16 de juny a partir de les 10 del vespre, en la 8ª edició de la Fira Màgica de Santa Susanna (el Maresme). Al costa del pavelló esportiu, instal·larem els telescopis per tal d’observar els planetes Saturn i Júpiter i a través de les càmeres CCD objectes galàctics.

logo_fira_negre.jpg

Si voleu més informació polseu l’enllaç de la Fira Màgica.

1 comentari

L’ona radiofònica misteriosa de Tità.

La detecció provisional d’ones radiofòniques de baixa freqüència a la lluna glacial de Saturn, Tità, podria indicar la presència d’un oceà subterrani d’aigua líquida, segons revela un últim estudi. Si fos així, seria una bona noticia per les possibilitats de trobar vida per sota de la superfície d’aquest misteriós satèl·lit.

És creu que la crosta de la superfície de Tità es deu en força mesura al contingut de gel d’aigua mantingut per sobre de la roca, a una temperatura de -178º Celsius. Els models teòrics siggereixen que l’aigua rica amb components d’amoníac podria quedar líquida, formant potser aquest oceà globlal.

La senyal de ràdio que va detectar aquest possible oceà, estava sintonitzada en una gamma molt estreta de freqüència, al voltant dels 36 Hertz. L’equip de ràdio de la sonda Huygens és va adonar al cap d’unes hores d’aquest fet al cap d’unes hores després del descens i des de llavors s’ha treballat per entendre el seu origen.

De totes maneres cal tenir present que els investigadors, estan força confosos per alguns aspectes de la senyal, ja que hi ha certs detalls que suposen un trencaclosques: la intensitat de la mateixa senyal, la possibilitat de que alguns instruments de la sonda, poguessin vibrar a 36 Hertzm per produir la senyal, encara que no és gaire probable degut a la baixa temperatura de Tità.

El Permittivity Waves and Altimetry (PWA) és el sensor d’estructures atmosfèriques de la sonda Huygens, que va detectar la freqüència en arribar a la baixa atmosfera de Tità durant el seu descens.

Segons en Jean-Pierre Lebreton, científic del projecte Huygens de l’ESA, “mesurar la electricitat atmosfèrica és una cosa realment nova i emocionant, podríem enviar instruments com aquests a Mart, o als planetes gegants, però sobretot a Venus, per tal d’estudiar com és comporta aquesta electricitat en aquests cossos planetaris”.

L’equip del PWA espera poder donar més informació i resultats properament sobre aquesta investigació.

tita3.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

 

1 comentari

Anells al voltant de la nostra galàxia.

Un astrònom del California Institute of Technology (CALTECH) ha descobert que tres anells estel·lars gegants s’arquegen i envolten a la Via Làctia. Romanents de galàxies i cúmuls estel·lars s’estenen per sobre el cel nocturn del nord entre els 13.000 i 130.000 anys llum de la Terra. Aquests nous resultats van ser presentats per Carls Grillmari, aquesta setamana a la Societat Astronòmica Americana a Honolulu, Hawaii.

Dos d’aquests anells, estan dins de la zona on conviuen els cúmuls globulars (formacions estel·lars en forma esfèrica que contenen entre milers i milions d’estrelles). Encara que actualment és coneixen uns 150 cúmuls en la nostra galàxia, podem suposar l’existència de milers d’aquestes formacions.

Les convulsions gravitatòries implacables de la nostra galàxia, han provocat que aquests objectes estiguin viatjant lentament en llargues i primes formacions d’estrelles.

El tercer anell descobert per Grillmari és difon sobre una regió molt més gran del cel, el seu origen pot ser segurament de les restes escampades d’una galàxia nana. Aquestes galàxies poden contenir fins a 100 milions d’estrelles, barrejades amb el seu corresponent percentatge de materia fosca. Segons Grillmair “és possible que la nostra galàxia pugui acollir fins a 20 d’aquestes galàxies nanes al seu voltant, aquestes galàxies són les que els científics estudien per tal de conèixer el creixement d’un univers primitiu”.

anells-via-lactia.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »