Arxiu per Abril, 2007

Les tempestes de pols, estan fent més calent el planeta Mart ?

Mart s’està tornant més calent. Com a conseqüència de les mesures de la brillantor de la seva superfície, en les últimes dècades hi hagut un augment de temperatura de 0,65º centígrads.

Lori Fenton del Carl Sagan Center de Califòrnia, comenta que “després de comprovar multitud d’imatges del planeta Mart i observar el seu albedo (mesura que indica la reflexió de la llum sobre una superfície ) i comparant-la amb mapes dels anys 1976-78 amb els de 1999-2000, han trobat alguns canvis notables. En particular en la regió de les terres altes del sud de Mart, on s’han enfosquit considerablement”.

Aquest enfosquiment, és el resultat segurament de la pols que cobreix les roques més superficials, suggereixen que quan la llum del Sol colpeix la roca fosca, aquesta s’escalfa i la calor queda emmagatzemada en l’atmosfera. Aquest escalfament, genera vents que poden envoltar el pol nord i pol sud del planeta. Això escampa a la vegada més pols, provocant una “calefacció” més intensa.

De totes maneres, no tohom pensa de la mateixa manera, ja que David Paige, un científic planetari de la Universitat de Califòrnia, comenta que segurament el canvi de l’albedo a Mart afectarà al clima. Però és escèptic pel que fa a la magnitud del canvi de temperatura mesurat per Fenton: “Allò és un gran canvi” comenta sobre el 0,65º C.

Paige és fixa que les dades per l’estudi vénen de dues fonts diferents: el mapa d’albedo dels anys 1970 era produït per el Infrared Thermal Mapper de la missió Viking, mentre que el mapa més recent ve del Thermal Emission Spectrometer de la sonda Mars Global Surveyor. Potser les diferències entre aquests dos instruments podrien fer inadequat la comparació entre les seves dades.

tempestes-de-pols.jpg

Per més informació, visiteu aquest enllaç. Fotografia de Planetary Photojournal.

1 comentari

Galàxia espiral barrada NGC 1672.

Aquesta imatge presa pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, hi podem observar la gran galàxia espiral barrada NGC 1672, on podem contemplar amb detall els núvols vermellosos on és formen multitud d’estrelles, així com les bandes fosques amb pols interestel·lar.

Podem comprovar com els camins de pols s’estenen des del nucli cap enfora, acompanyant els braços de la galàxia espiral. Els grups d’estrelles blaves i joves és formen al llarg dels braços de l’espiral i a la vegada ionitzen els núvols circumdants de gas d’hidrogen que brillen en color vermell.

Les galàxies que són darrera de NGC 1672 donen la sensació d’estar incrustades en la mateixa galàxia, tot i que realment estan molt més lluny. També tenen un color més vermellós degut a que la seva llum travessa la pols de NGC 1672.

Les estrelles més brillants que podem observar sobretot a l’esquerra de la imatge, són estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, i que apareixen amb un reflex en forma de diamant degut a un efecte òptic del mateix telescopi.

NGC 1672 també és defineix com a galàxia Seyfert. Les galàxies Seyfert són un subconjunt de galàxies amb nuclis actius. La producció d’energia d’aquests nuclis galàctics poden arribar a il·luminar més que la resta de la mateixa galàxia. Aquesta activitat segurament és alimentada per l’acreció dels forats negres supermassius.

La galàxia NGC 1672 està situada a 60 milions d’anys llum de nosaltres (recordeu que una any llum, són aproximadament 9 bilions de quilòmetres), en direcció a la constel·lació Dorado, de l’hemisferi sud. Aquesta imatge va ser capturada per la càmera de recerca avançada del Hubble, el mes d’agost de l’any 2005.

ngc-1672.jpg

Per més informació, visiteu aquest enllaç.

1 comentari

La sonda Hinode, ens mostra un Sol més violent i dinàmic.

Les imatges més recents enviades pel Telescopi Solar Òptic Hinode, ens mostren que els camps magnètics del Sol, són molt més turbulents i dinàmics del que creiem fins ara. Aquestes imatges varen ser capturades per la sonda internacional Hinode, coneguda abans com Solar B.

En aquesta imatge de la cromosfera solar, obtinguda el passat dia 20 de novembre de 2006, ens mostra l’estructura del camp magnètic solar que puja verticalment des de una taca solar (una àrea de camp magnètic intens) cap enfora.

La cromosfera és un estrat prim de l’atmosfera solar enmig de la fostosfera solar (la superfície visible del Sol) i la seva atmosfera exterior anomenada corona solar. La cromosfera solar, és l’origen de la radiació ultraviolada que emet el Sol.

A més podem veure una espectacular animació, on observem una flamarada solar que interconnecta els processos dinàmics de l’alta i baixa atmosfera solar.

hinode2.jpg

Per més informació, podeu visitar les noticies aparegudes en aquesta web el dia 4 de desembre de 2006, i també el 24 de març de 2007.

 

1 comentari

Io i Europa vistos per la New Horizons.

Durant l’acostament a Júpiter, la sonda New Horizons de camí cap a Plutó va realitzar centenars de fotografies del planeta, així com dels seus satèl·lits. En aquesta imatge capturada per la Multiespectral Visual Imaging Camera (MVIC) a les 10h 34m del dia 2 de març de 2007, podem observar a la vegada dos dels principals satèl·lits jovians, Io i Europa.

En el moment de prendre aquesta imatge la sonda és trobava a 4,6 milions de quilòmetres de io i a 3,8 milions de quilòmetres d’Europa. Tot i que dona la impressió de que ambdós satèl·lits és troben propers entre ells, la realitat és que estaven allunyats 790.000 quilòmetres entre si.

La cara oculta de Io és perfectament visible, degut a la llum solar reflexada des de Júpiter. L’hemisferi nocturn d’Europa no el podem observar ja que aquest no és trobava orientat cap a Júpiter en el moment de fer la fotografia.

En el satèl·lit Io, podem observar amb detall l’activitat volcànica, amb ejeccions de color blavós del volcà Tvashtar, per sota del plomall de color blau és pot observar la brillantor vermella de l’expulsió de la lava de dins d’aquest volcà. També podem observar dues emissions blavés més dèbils just en la zona il·luminada del satèl·lit, que és corresponen a dos altres volcans.

Aquesta imatge va ser enregistrada amb tres filtres de diferents longituds d’ona per tal de compondre una imatge en color propera a la realitat.

io-i-europa.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç. També més informació en aquesta web.

1 comentari

Els meandres de Mart.

La imatge PSP_0028401855 ens mostra una porció de Valles Nanedi, una xarxa de valls en la zona equatorial del planeta Mart.

És creu que aquestes xarxes de valls s’han format per aigües subterrànies que segurament varen fluir per sota d’un estrat de gel, durant un règim de clima més càlid i humit en un passat a Mart. Així doncs l’activitat glacial també s’ha proposat, per  donar una explicació possible a aquesta complexa xarxa de valls.

Les aigües que circulaven subterràniament són la principal teoria que podria explicar la morfologia d’aquestes valls, que acostumen a tenir una regularitat en amplada al llarg de tot el seu recorregut, com podem apreciar en aquesta fotografia.

Aquests recorreguts serpentejants, suggereixen els meandres d’alguns rius importants i tranquils del nostre planeta Terra.

Podem observar amb gran detall, que dins d’aquests meandres hi han dunes d’enrotllament i abundants cràters d’impacte meteòric. És creu que les dunes són fenomens transitoris a Mart, encara que de moment no hem pogut apreciar cap moviment significatiu en aquestes estructures de sorra.

Aquesta imatge està pressa per la càmera High Resolution Imaging Science Experiment (HiRISE) a bor de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter el passat dia 5 de març de 2007. En el moment de la captura d’aquesta imatge la sonda és trovaba a 271,3 quilòmetres per sobre de la superfície de Mart, la hora local era les 15h 41m i l’alçada del Sol respecte a l’horitzó d’uns 33 graus. En aquestes dates el planeta Mart està en l’estació climàtica de la tardor.

meandres-de-mart.jpg

més informació a, http://hiroc.lpl.arizona.edu/images/PSP/diafotizo.php?ID=PSP_002840_1855

1 comentari

Vents turbulents a Venus.

Les noves imatges i dades que ens arriben des de la sonda Venus Express, de l’Agencia Espacial Europea (ESA), ens proporcionen noves idees de la turbulent i nociva atmosfera del planeta Venus. Encara no sabem el que provoca els violents vents que podem observar des de la sonda. La topografia de la superficie, està jugant un paper important en la complexa i dinàmica atmosfera venusiana?.

L’atmosfera de Venus representa un bon trencaclosques per els científics. Els vents són tan forts i ràpids, que donen una volta sencera al planeta en només quatre dies terrestres. Cal tenir present que Venus, te una rotació extremadament lenta, ja que aquesta dura l’equivalent de 243 dies terrestres.

Als pols de Venus les característiques de l’atmosfera, és mostra certament complexa amb vòrtex dobles. A més, un estrat de núvols densos cobreix el planeta sencer com una cortina gruixuda, impedint l’observació de la seva superfície si utilitzem els mètodes convencionals d’observació visual.

Els instruments de la Venus Express, són capaços d’observar l’atmosfera en diferents profunditats, gràcies al espectròmetre de llum visible i infraroja (VIRTIS).

Aquesta fotografia, és una combinació de quatre imatges dels núvols de Venus, observats a diferents alçades. Les imatges es varen capturar el passt dia 24 de setembre de 2006, amb la càmera VIRTIS de la sonda Venus Express. Podem observar l’estrucutura dels núvols vistos des de 65.000 quilòmetres aproximadament (part superior esquerra), 60.000 quilòmetres (part superior dreta), 53.000 quilòmetres (part inferior esquerra) i 37.000 quilòmetres (part inferior dreta).

Les imatges ens mostren un sistema complex de núvols, mostrant-se com a més transparents les zones de color negre, per això hi ha menys núvols. Mentre que els de color blanc ens indiquen més opacitat, degut a la major concentració de núvols.

 vents-a-venus.jpg

Per més informació, pulseu aquest enllaç , i també en la noticia d’aquesta web publicada el dia 27 de gener de 20076

1 comentari

Nova imatge de la nebulosa planetària de la Lyra.

El Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha enregistrat aquesta curiosa fotografia de la nebulosa planetària de la Lyra M-57.

Aquesta nebulosa, és va formar amb el material expulsat fa uns 20.000 anys, per una estrella que és troba en les últimes etapes de la seva vida. Aquest núvol està situat a uns 2.300 anys llum de nosaltres i la seva grandària augmenta a rao de 38 quilòmetres per segon aproximadament.

L’anell és un cilindre gruixut de gas i pols que brilla al voltant de l’estrella. Mentre l’estrella continuí consumint el seu combustible, el nucli ´s’anirà tornant més petit i calent, evaporant el seus estrats exteriors. La càmera infraroja del telescopi, ha detectat aquest material expulsat des de l’estrella.

Les fotografies prèvies a la del Spitzer, ens mostraven normalment un bucle més reduït que brillava a prop de l’estrella. Les regions exteriors són especialment visibles perquè el Spitzer veu la llum infraroja de les molècules d’hidrogen. Aquestes molècules emeten llum infraroja perquè han adsorbit radiació ultraviolada des de l’estrella o be han estat escalfades pel vent de la mateixa estrella.

m-57.jpg

Per més informació visiteu aquest enllaç.

1 comentari

Tempestes en infraroig.

Aquestes imatges del planeta Júpiter, estan preses amb la càmera infraroja LEISA de la sonda de la NASA New Horinzons, en el seu llarg camí en direcció al planeta nan Plutó. Les imatges en fals color, estan capturades en longitud d’ona infraroja, circumstància que ens permet contemplar l’alta atmosfera de Júpiter amb aquesta radiació.

Les imatges varen ser preses el passat 27 de febrer de 2007, des de una distància de 2,9 milions de quilòmetres. La característica més important que podem observar, és la Gran Taca Vermella.

La imatge de l’esquerra, és un mapa d’altitud assignant al color vermell la longitud d’ona de 1,60 microns, al verd 1,89 microns i al blau 2,04 microns. D’aquesta manera, els colors blavosos indiquen núvols alts i els colors vermellosos indiquen núvols més baixos. La fotografia ens mostra, per exemple que la Gran Taca Vermella s’estén cap amunt dins de l’atmosfera.

En la imatge de la dreta, el vermell correspon a 1,28 microns, el verd a 1,30 microns i el blau a 1,36 microns. Aquesta elecció de filtres, permet observar que cap el pol sud del planeta, hi ha força boirina.

Aquestes imatges només són una petita part de la gran informació, que ens ha enviat la càmera LEISA, per la qual cosa a mesura que és vagi estudiant en detall, podrem trobar nous descobriments sobre aquest gran planeta.

jupiter2.jpg

més informació a, http://pluto.jhuapl.edu/gallery/missionPhotos/pages/033007.html

1 comentari

El Hubble celebra el 20é aniversari de la SN 1987A.

Fa dues dècades, els astrònoms varen observar una de les explosions estel·lars més brillants dels últims 400 anys.

La responsable va ser el que s’anomenaria com a supernova 1987A. El Telescopi Espacial Hubble, va ser un dels observatoris que van controlar les seqüeles d’aquesta explosió.

La imatge ens mostra la regió sencera que hi ha al voltant de la supernova, on podem observar com a estructura més prominent, un anell amb dotzenes de brillants esferes. Una ona de xoc amb material, desencadenada per l’explosió estel·lar està llançant des de l’interior un anell escalfant-lo i fent que brilli. Aquest anell te ara una grandària d’un any llum aproximadament, i és possible que és comences a formar 20.000 anys abans de la mateixa explosió.

Els astrònoms varen detectar la brillant explosió l’any 1987, i des de llavors s’han format aquestes dotzenes de brillants esferes, que només el Hubble pot observar individualment. En els propers anys, l’anell sencer estarà en flames mentre absorbeix tota l’energia de l’explosió. D’aquesta manera l’anell és tornarà prou brillant com per aclarir els contorns de l’estrella, donant així nova informació de com expulsava l’estrella el material abans de l’explosió.

La regió rosada situada en el centre de l’anell és “runa” de l’explosió de la supernova. Aquesta runa brilla al ser escalfada per els elements radioactius, principalment titani 44, creats en el mateix instant de l’explosió. Aquesta runa continuarà brillant durant moltes dècades.

Els dos objectes brillants que semblen fars d’automòbil, són un parell d’estrelles situades en el Núvol Gran de Magallaes, la supernova és dins d’aquest núvol a uns 163.000 anys llum de nosaltres.

sn1987a.jpg

més informació a, http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2007/10/image/a

1 comentari

Asteroides binaris.

Últimament els astrònoms han descobert molts asteroides binaris en el Sistema Solar. El que fins ara era norma general, observar un únic asteroide en una òrbita al voltant del Sol, està canviant per motiu de descobrir asteroides formant asteroides binaris, que orbiten dins d’un centre de gravetat comú.

Quan l’any 2000 és va descobrir l’asteroide 90 Antiope, degut a les tècniques emprades tant sols és va observar un sol objecte. Però els nous telescopis, en concret el telescopi Keck II de 10 metres de diàmetre situat a l’illa de Hawaii, ha estat capaç amb el seu sitema d’òptica adaptativa d’observar aquest asteroide amb dos objectes.

Observacions encarà més recents amb el telescopi de l’ESO de 8 metros de diàmetre a Xile, ha aconseguit mesurar les diferencies de brillantor i rotació d’aquests objectes. Les observacions d’aquest telescopi, ens mostren a 90 Antiope com a dues piles de runa, plenes de petites pedres, que orbiten una al costat de l’altre.

Cada asteroide te unes mides d’uns 86 quilòmetres aproximadament i estan separats entre ells per uns 171 quilòmetres.

En una d’aquestes observacions fetes l’any 2005, és va poder observar un eclipsi mutu, o ocultació entre els dos petits asteroides. Durant aquest període, s’esperava que l’ombra d’un caigués en l’altre, enfosquint la seva brillantor combinada, per determinar d’aquesta manera les seves dimensions.

El parell d’asteroides, és segurament el romanent d’un asteroide antic més gran i destruït per algun impacte amb un altre objecte al voltant de 2,5 milions d’anys.

asteroides-binaris.jpg

més informació a, http://www.berkeley.edu/news/media/releases/2007/03/29_antiope.shtml

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »

301 Moved Permanently
Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

The document has moved here.

Moved Permanently