WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-19 13:36:28' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Arxiu per Gener, 2007

Cinc minuts per la Terra.

L’Aliança pel Planeta (grup d’associacions mediambientals) ha proposat una acció senzilla per tots els ciutadans dels països que disposem d’energia elèctrica, és tracta que apaguem les llums durant cinc minuts el dia 1 de febrer, entre les 19:55 i 20:00 hores.

És vol cridar l’atenció als ciutadans, els mitjans de comunicació i sobretot de les companyies elèctriques i dels governs.

S’ha decidit fer aquest acte de mobilització el dia 1 de febrer, degut que a París es donarà a conèixer el nou informe del grup d’experts climàtics de les Nacions Unides (IPCC).

És un gest simbòlic, que si hi ha una participació important podrà tenir un ressò en els mitjans de comunicació i polític.

 

5min_repit_logo.jpg

 

més informació a, http://www.lalliance.fr/50-5-Minutes-De-Repit-Pour-La-Planete

també, http://www.tierra.org/spip/

1 comentari

La Lluna s’acosta a Saturn.

La nit del proper divendres 2 de febrer al voltant de les 11 de la nit, el planeta Saturn es trobarà molt a prop de la Lluna, de fet la seva distància aparent serà l’equivalent al propi diàmetre de la Lluna, que curiosament estarpa en fase de Lluna Plena.

El planeta Saturn a més en aquestes dates, concretament el 10 de febrer es trobarà en oposició al Sol, es a dir en les millors condicions d’observació, amb un diàmetre aparent de 20,32″ i una magnitud visual de 0,0.

Una bona manera de trobar fàcilment el planeta Saturn, i si disposem d’un telescopi d’observar el seu sistema d’anells i la seva familia de satèl·lits.

En la fotografia podem observar una ocultació de Saturn per part de la Lluna.

conjuncio-lluna-saturn.jpg

Fotografia d’Univers quark.

1 comentari

La guarderia de la galàxia.

Els astrònoms que treballem amb el Telescopi Espacial Hubble, han trobat  “les guarderies” d’estrelles joves en els anomenats cúmuls oberts, dins d’una galàxia.

En la Càmera de Recerca Avançada durant una recerca de la galàxia NGC 1313, varen observar estrelles brillants blavoses llençades del seu “niu” galàctic.

Feia temps que els astrònoms suposaven que les estrelles associades als cúmuls oberts es dissolien de la galàxia anfitriona, degut a no tenir prou gravetat com per mantenir-se units, a diferència del que fan els seus cosins més massius, es a dir els cúmuls globulars.

En la imatge de la dreta podem observar la regió central de la galàxia NGC 1313. En aquest cas, els astrònoms han utilitzat el Hubble per fer un cens de diverses classes d’estrelles distribuïdes per la galàxia. Les observacions mostren que les estrelles blaves i calentes (classificació B) s’escampen àmpliament de la galàxia. Això és una evidència de “mortalitat infantil” en la qual les estrelles joves incloses en els cúmuls oberts s’alliveren del cúmul i s`’escampen per la galàxia.

NGC 1313, és una galàxia d’uns 50.000 anys llum d’amplada, situada a uns 14 milions d’anys llum de nosaltres, dins de la constel·lació del Reticle a l’hemisferi sud.

ngc-1313.jpg

més informació a, http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2007/05/full/

1 comentari

El telescopi espacial James Webb.

La NASA està avançant en el disseny final del telescopi espacial James Weeb, nom que rebrà el successor del Telescopi Espacial Hubble. James E. Webb, va ser el segon administrador que va tenir la NASA, càrrec que va ocupar entre els anys 1961-1968, és a dir durant la fase del projecte i primers vols de la missió Apollo.

Els enginyers de la NASA, han dissenyat una sèrie de micro-obturadors que permetran al telescopi bloquejar dinàmicament la llum dels objectes propers, dels que estan més lluny. El problema es bastant senzill d’explicar. Si volem observar una llum d’una llanterna a una distància d’un quilòmetre amb plena foscor, no hi haurà cap problema. Però si al costat d’aquesta llanterna, hi ha un focus d’un cotxe, ens serà molt més difícil apreciar la dèbil llum al costat del potent far del automòbil.

Per aquest motiu, el nou telescopi James Webb disposarà de 62.000 micro-obturadors situats davant del detector de CCD. D’aquesta manera es podrà donar instruccions a aquests obturadors, per que la llum dels objectes brillants pugui ser bloquejada, mentre que la dels objectes més foscos podran entrar sense cap problema. Amb la combinació d’aquests obturadors es podrà observar simultàniament més de 100 objectes astronòmics alhora, estalviant molt de temps d’observació.

jameswebb1.jpg

més informació a, http://www.nasa.gov/home/hqnews/2007/jan/HQ_07014_Webb_microshutters.html

1 comentari

Les primeres imatges de la sonda Stereo.

En la noticia publicada en aquesta web el passat dia 25 d’octubre anunciàvem el llançament de la missió Stereo de la NASA, dues sondes que viatgen entorn de la Terra, que a la vegada les conduira a un recorregut al voltant del Sol.

La funció de les sondes Stereo, són les següentes:

- Observació amb imatges estereoscòpiques del Sol, en posicions avantatjoses d’òrbita.

- Rastreig de possibles pertorbacions de vent solar perilloses cap a les sondes espacials terrestres.

- Determinació continua de posicions de col·lisió de pertorbacions solars amb altres planetes, utilitzant el sistema de radio-triangulació.

- Estudi simultani de l’activitat solar de partícules energètiques a 1 Unitat Astronòmica (UA distància Terra-Sol).

En una de les primeres imatges capturades per les sondes Stereo, podem apreciar una regió magnèticament activa amb llaços entrellaçats, que corresponient a un grup de taques solars molt actives.

stereo2.jpg

més informació a, http://stereo.gsfc.nasa.gov/

1 comentari

La Lluna en fase de quart creixent.

El dia 25 de gener de 2007, la Lluna es troba en fase quart creixent, els dies anteriors i posteriors son els millors per programar una observació telescópica de la Lluna.

 

lluna1.jpg

 

No hi ha comentaris

Els vòrtex de Saturn i Venus

Fa 25 anys la sonda espacial Pioneer de la NASA es va ap`ropar al planeta Venus descobrint un vòrtex (ull d’un cicló) en el pol nord del planeta. Posteriorment la sonda Cassini ens va enviar el novembre passat unes imatges espectaculars del vòrtex polar de Saturn, d’aquesta manera es podia completar el mapa de l’alta atmosfera d’aquest planeta.

Quan la sonda Venus Express de l’ESA va arribar al planeta a l’abril de 2006, una de les prioritats va ser la de comprovar sí en el pol sud també hi havia un vòrtex semblant al que havia descobert el Pioneer. La sorpresa va ser important al comprovar que el pol sud disposava d’un vòrtex doble, tal com podem comprovar en la imatge de l’esquerra de la fotografia.

Els vòrtex polars, representen un element clau en la dinàmica atmosfèrica planetària, però cal recordar que aquests no formant part dels huracans. En Pierre Drossat, de L’Observatorie de Paris ens comenta, “Els huracans són causats per l’aire humit que s’enlaira a l’atmosfera. A més, aquests requereixen la força de Coriolis (l’interacció entre la circulació de l’atmosfera i la rotació del planeta) per estimular-los. La força de Coriolis és ineficaç per conduir els vòrtex per sobre de Venus, ja que aquesta força és pràcticament ineficaç degut a que la rotació del planeta es molt lenta, un dia a Venus dura l’equivalent a 243 dies terrestres. Segurament el vòrtex polar està creat per una àrea de baixa pressió de l’aire que circula en l’eix de rotació del planeta.

Per acabar d’explicar l’origen del doble vòrtex de Venus, ens caldrà segurament algun temps, i sobretot recollir més informació de la sonda Venus Express.

vortex-venus-saturn.jpg

 més informació a, http://www.esa.int/SPECIALS/Venus_Express/SEMDGJC4VUE_0.html

3 comentaris

Les supernoves de NGC 1316.

NGC 1316 és una enorme galàxia massiva i el·líptica, que es troba a una distància de 80 milions d’anys llum de nosaltres. Recentment aquesta galàxia va topar amb una altre d’estructura espiral, aquesta circumstància ha propiciat l’aparició de supernoves. Cal pensar que de promig, dins d’una gran galàxia hi apareixen unes tres supernoves per segle.

Ara bé, a NGC 1316 s’ha pogut observat quatre supernoves en els últims 26 anys, de les quals dues en un període tant sols cinc mesos.

En la imatge que mostrem, podem observar la supernova de la dreta descoberta el passat dia 19 de juny de 2006, anomenada SN 2006dd. La segona supernova, a l’esquerra va ser detectada el 5 de novembre passat i es va referènciar amb SN 2006mr. La resta d’objectes brillants que observem, són en el centre el nucli de la galàxia, i a l’esquerra de tot una dèbil estrella de la nostra galàxia, que està de front amb NGC 1316.

Aquestes últimes supernoves van ser detectades per l’observatori espacial Swift de la NASA, llançat l’any 2004, aquesta sonda porta a bord tres telescopis amb les seves respectives càmeres detectores de raig gamma, raig X, de llum UV i visible, que permeten detectar explosions estel·lars en el cel de raigs gamma, associades generalment a les supernoves.

ngc-1316.jpg

més informació a, http://www.nasa.gov/mission_pages/swift/bursts/twins.html

1 comentari

Conjunció Lluna-Venus.

El dia 20 d’aquest mes de gener, es va produir una conjunció entre la Lluna i el planeta Venus. Calia esperar a la posta de Sol, per observar els dos astres conjuntament el més a prop un de l’altre.

La imatge que us mostren va ser capturada amb un telescopi refractor APO de 66 mm de diàmetre i 388 mm de distància focal, amb pel·lícula Ektacrhome 200 ISO i una exposició de 2 segons.

La Lluna amb una edat de 1,68 dies des de la Lluna Nova, tenia una fracció il·luminada de tant sols un 2%.

La propera aproximació amb semblants característiques, serà el proper dia 19 de febrer d’aquest any.

lluna-venus.jpg

Fotografia d’Univers quark.

2 comentaris

NGC 602, una nebulosa creadora d’estrelles.

Aquesta imatge està presa pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, descriu una regió jove i brillant amb un interior blavós, on s’estan generant estrelles. Aquesta nebulosa està situada dins del Petit Núvol de Magallaes.

La nebulosa te el número 602 del New General Catalogue (NGC), podem comprovar que la radiació que prové de l’alta energia que cremen les estrelles joves i calentes, està esculpint i erosionant lentament la nebulosa.

El Hubble, ens mostra una alta densitat d’estrelles en el centre del cúmul, així com d’altres que s’allunyen cap enfora.

El Petit Núvol de Magallaes, situat a la constel·lació del Tucà a l’hemisferi sud, està a uns 200.000 anys llum de la Terra. La seva proximitat a nosaltres, el fa un laboratori excepcional per comprendre els processos de formació de les estrelles i la seva evolució en ambients diferents a la Via Làctia. Galàxies nanes com el Petit Núvol de Magallaes, amb una densitat considerablement menor d’estrelles que la nostra galàxia, serveixen doncs per comparar la evolució amb altres galàxies més grans.

La situació privilegiada del Petit Núvol de Magallaes, a les afores de la nostra galàxia, permet observar en el fons de camp de la fotografia, multitud de galàxies de dimensions i formes diferents, situades a enormes distàncies de nosaltres.

ngc-602.jpg

més informació a, http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2007/04/image/a

1 comentari

Pàgina Següent »