La gran quantitat de matèria condensada en aquests cúmuls, és tan alta que la seva pròpia gravetat és suficient per deformar el teixit espai-temps, el que distorsiona el camí per on passa la llum quan viatja a través del mateix cúmul. En alguns casos, aquest fenomen produeix un fenomen similar a una lent d’augment, el que permet observar objectes que estan alineats darrere mateix del cúmul i que d’altra manera sereien indetectables des de la Terra. En aquesta imatge, podem observar unes línies que semblen tan mateix unes ratllades de la mateixa lent, però que, en realitat és la llum de llunyanes galàxies distorsionades pel camp gravitatori del cúmul.

Els astrònoms utilitzen eines com el telescopi Hubble i els seus efectes de lent gravitacional per observar en el temps i l’espai , i observar d’aquesta manera llunyans objectes situats en un univers primerenc. Una d’aquestes observacions, anomenada MACS 0647-JD, ens mostra la llum d’unes galàxies que han trigat 13.300 milions d’anys en arribar anosaltres.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Amb un diàmetre de 1528 quilòmetres, Rhea és la segona lluna més gran de Saturn.

Aquesta imatge està centrada en una regió a 33 graus de latitud nord i 358 graus de longitud oest. La imatge va ser enregistrada en llum visible amb la càmera d’angle estret situada a bord de la sonda Cassini, el passat dia 9 de març de 2013.

Les dades van ser obtingudes des d’una distància aproximada de 3.670 quilòmetres, amb una resolució de 22 metres per píxel.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

El nostre forat negre local, està situat en la coneguda regió anomenada Sagittarius A (Sgr A) que disposa d’una coneguda font de ràdio. Té una massa d’uns quatre milions de masses solars i és troba a uns 26.000 anys llum del Sistema Solar.

Fins i tot a aquesta distància, que està a uns pocs centenars més a prop que qualsevol altre galàxia amb forat negre, és un excel·lent laboratori natural per estudiar el medi on és desenvolupen aquests enigmàtics objectes.

Grans quantitats de pols és troben en el pla de la Via Làctia des de nosaltres al seu centre, que enfosqueixen la nostra visió en longituds d’ona visible. No obstant això, en longituds d’ona d’infraroig llunyà, és possible observar a través de la pols, el Herchel té l’oportunitat d’estudiar aquesta regió més interior de la nostra galàxia en gran detall.

El Herchel ha detectat una gran varietat de molècules imples al cor de la Via Làctia, incloent: monòxid de carboni, vapor d’aigua i cianur d’hidrogen. Mitjançant l’anàlisi de les empremtes d’aquestes molècules, els astrònoms han estat capaços d’estudiar algunes de les propietats fonamentals del gas interestel·lar que envolta el forat negre.

“El Herchel, ha resolt l’emissió de l’infraroig llunyà a només 1 any llum del forat negre i que ha fet possible per primera vegada separar les emissions causades per la cavitat central del dens disc molecular que l’envolta”, ha comentat en Javier Goicoechea, membre del Centro de Astrobiologia d’Espanya.

La major sorpresa ha estat la gran temperatura en la regió central i més interna de la nostra galàxia. Al voltant de 1.000º C, molt més calent que els núvols interestel·lars típics, que tenen algunes desenes de graus per sobre del zero absolut, -273º C.

Si voleu més informació premeu aquest enllaç. 

Aquestes nanes blanques és troben a uns 150 anys llum de nosaltres, dins del cúmul de les Hyades, en la constel·lació de Taurus. El cúmul és relativament jove, de només 625 milions d’anys.

Observacions espectroscòpiques del Hubble, han identificat silici en les atmosferes de les nanes blanques, un ingredient que forma part principalment de les roques que constitueixen la Terra i d’altres planetes terrestres del Sistema Solar. El silici pot haver vingut d’asteroides que varen poder estar destruïts per la gravetat de les pròpies nanes blanques, en desviar-se a l’òrbita d’aquestes estrelles. Les runes rocoses probablement és van formar en un anell al voltant de les estrelles moribundes, les quals van canalitzar aquest material al seu voltant.

El material detectat al voltant de les nanes blanques, suggereix que els planetes terrestres es varen poder formar en néixer les estrelles. Després,  aquests objectes es van apropar a les nanes blanques, sobrevivint només els planetes gegants gagosos , quer haurien pertorbat gravitacionalment alguns membres dels possibles cinturons d’asteroides que formarien part d’aquest sistema estel·lar.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Les imatges van ser enregistrades amb la càmera de gran camp de la sonda Cassini, utilitzant una combinació de filtres espectrals sensibles a longituds d’ona de llum del infraroig proper. Les imatges filtrades a 890 nanòmetres es projecten en color blau, les de 728 nanòmetres en color verd i les imatges aconseguides en 752 nanòmetres en color vermell.

En el planeta Saturn,  els colors és relacionen amb l’alçada dels seus núvols, de manera que el color vermell indica poca profunditat, mentre que el color verd indica una major altura. Els núvols alts, s’associen típicament als llocs on és formen les tempestes. Els anells els veiem en color blau brillant, degut que no hi ha gas metà entre les partícules de l’anell i la càmera de la sonda.

Les dades és varen aconseguir des d’una distància de 419.000 quilòmetres de Saturn, amb una resolució de 22 quilòmetres per píxel.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.