La nit del proper dimarts 17 de novembre, està prevista la pluja d’estrelles de les Leònides 2009, associades al cometa Tempel-Tuttle. Segons l’estudi de Jeremie Vaubaillon, membre del IMCCE preveu tres encontres amb núvols de pols ejectats pel cometa progenitor.

El primer contacte està prevista el dia 17 de novembre de 2009, a les 7h 27m T.U., amb una Taxa Zenital Horària (THZ) de 25, corresponent al núvol deixat pel cometa el 1567. Aquest primer encontre està situat a molta distància i per tant la seva predicció és més incerta. El segon contacte del dia 17 de novembre ho serà a les 21h 43m T.U, amb una THZ de 115, corresponent al núvol de 1466, observat l’any 2008. El Tercer encontre del dia 17 de novembre, està previst per les 21h 50m T.U, amb una THZ de 80 corresponent al núvol de 1533.

Així dons, les previsions indiquen una THZ global de 200, tot i que altres previssions preveuen que arribi fins a 500.

Cal tenir present que el radiant no sobresortirà per l’horitzó nord-est fins a les 0h T.U. i que per aquest motiu serà interessant observar si és possible durant tota la nit, en previssió que algún dels contactes s’avanci.

Si voleu observar aquest esdeveniment amb bones condicions, podeu acostar-vos al Centre d’Observació de l’Univers, val la pena.

Podeu consulta més informació, aquí i també aquí.

La nit del 3 al 4 de febrer, la Lluna s’acostarà al famós cúmul obert d’estrelles de les Plèiades, conegut també com M-45. La Lluna arribarà a tapar algunes estrelles, però no en el nostre país, ja que quan això succeeixi la Lluna ja s’haurà amagat per darrerà de l’horitzó oest.

Com a conseqüència que aquest cúmul obert, és troba a una distància d’uns 4º al nord de l’eclíptica, acostuma a ser visitat per la Lluna. Aquests acostament o ocultacions és repteixen durant alguns mesos seguits, cada cert nombre d’anys.

Aquest any s’acaba aquest cicle, que tan generosament ens han mostrat aquests dos objectes celestes. Així doncs aprofitem els encontres de la Lluna i les Plèiades d’aquest any, ja que fins el mes de desembre de l’any 2023, no és tornaran a repetir.

Imatge de Starry Night Pro.

En la carta celeste que adjuntem, podem observar la posició del planeta Venus comparada amb la del planeta Urà, per els propers dies 21, 22 i 23 de gener.

A partir de les 18h Temps Universal (cal afegir una hora per convertir-ho a temps civil), el cel estarà prou fosc, com per poder observar amb prismàtics o un petit telescopi aquest parell de planetes tan distants l’un de l’altre i que degut a la perspectiva els podrem observar alhora.

La distància juga a favor de Venus, mostrant-lo molt més lluminós, amb una magnitud visual de -4,48, en contra del llunyà Urà, que el veurem amb una magnitud de 5,9.

Imatge Stellarium/IM

Aquest objecte que inicialment és va identificar com un asteroide, va ser descobert per en Quanzhi Ye, membre de la Universitat de Sun Yat-sen, al observar tres imatges capturades per Jung-Li, el dia 11 de juliol de 2007.

Jung-Li va aconseguir les imatges a través d’un telescopi Ritchey-Cretien de 41 cm de diàmetre i una càmera CCD, a l’Observatori de Lulin (Nantou, Taiwan). La magnitud de l’objecte en el moment del descobriment era de 18,9. A continuació es varen obtenir altres observacions que varen confirmar l’objecte, el dia 17 de juliol per J. Young (Table Mountain Observatory, Califòrnia USA), anotant una coma entre 2-3″ de grandària al costat d’un brillant nucli central.

Utilitzant 76 observacions que comprenen el període del 11 al 17 de juliol de 2007, B.G. Marsden va calcular una òrbita parabòlica amb una data de periheli pel 7,35 de gener de 2009. El més interessant d’aquest càlcul, va ser determinar el periheli de 1,19 unitats astronòmiques (UA).

Marsden va revisar posteriorment els seus càlculs amb més observacions, determinant la data de periheli pel 14,95 de gener, amb una distància de 1,24 UA.

El cometa passarà a 0,41 UA de la Terra, el proper 24 de febrer de 2009.

Si voleu disposar de les coordenades, o cartes celestes premeu aqui.

Fotografia de Tony Farkas. Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

En aquests primers dies de l’any, podrem gaudir de la primera ocultació de la Lluna al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades, conegut també amb la referència del catàleg Messier M-45.

Demà dia 7 de gener, a mesura que comenci el crepuscle i comencem a observar les primeres estrelles brillants, podrem observar que la Lluna estarà ocultant al conegut cúmul estel·lar de les Plèiades.

La ocultació començarà aproximadament a les 17h Temps Universal (cal afegir una hora per convertir-ho a temps civil), per tant amb força llum ambiental com per observar el començament de la ocultació. El final d’aquesta ocultació succeirà aproximadament al cap d’una hora, a les 18 h T.U.

La Lluna és trobarà a una bona alçada respecte a l’horitzó, pot ser una molt bona oportunitat per fotografiar-ho, així com també provar els telescopis o prismàtics que ens hagin passat els “Reis d’Orient”.

Imatge de Starry Night Pro.

El proper dilluns dia 29 de desembre, uns 45 minuts després de la posta del Sol, podrem observar una important alineació d’objectes del Sistema Solar.

Si disposem d’un horitzó prou pla i ens acompanyen unes bones condicions meteorològiques, gaudirem d’una alineació de diversos planetes, tenint en el bell mig a la Lluna.

 En la part superior d’aquesta alineació i degut a l’hora, encara no serà observable a simple vista al planeta Urà, amb una magnitud visual de +5,88. Com a planeta més lluminós amb una magnitud de -4,3, observarem el planeta Venus. Just al seu costat i només observable amb prismàtics o un petit telescopi el planeta Neptù, amb una magnitud de +7,95.

Un delicat creixent de la Lluna amb només una edat de 1,96 dies, quedarà situada sobre Júpiter amb magnitud de -1,93 i arran d’horitzó observarem el fonedís Mercuri amb una magnitud de -0,69.

Certament tot un repte per observar tot aquest conjunt d’objectes i encara més enregistrar-los en alguna fotografia.

Imatge de Starry Night Pro

La tarda del dia 1 de desembre, la lluna passarà per davant del planeta Venus. La ocultació tindrà lloc en ple dia, però degut a la gran lluminositat del planeta, només ens caldrà uns senzills prismàtics per poder observar aquest esdeveniment. La hora aproximada per aquesta ocultació a Barcelona, és a les 15h 55m 20s T.U. (Temps Universal, per convertir-ho a temps civil cal afegir una hora). La ocultació és produirà per el costat no il·luminat de la Lluna.

La reaparició per el costat il·luminat sud de la Lluna, succeirà a  partir de les 17h 20m 45s, quan el Sol ja s’haurà amagat i per tant hi haurà un major contrast en apreciar el planeta Venus.

A prop de la Lluna, a uns 2º podrem observar també la brillantor del planeta Júpiter, convertint aquesta ocultació, segurament en el capvespre més venust de tot l’any.

Recomanem el seguiment fotogràfic i de vídeo amb telescopis de baixa focal.

Imatges de Starry Night Pro.

Durant la matinada del proper dissabte 20 de setembre (la nit del 19 al 20), la Lluna ocultarà les estrelles més septentrionals del cúmul obert de les Pleiades. Aquest fenomen, començarà a partir de les 01h 30m T.U. (cal afegir dues hores per convertir-ho en temps civil) aproximadament de la matinada de dissabte.

Una bonica ocultació, que podrem observar amb uns prismàtics, o telescopi amb pocs augments. Si disposem d’un teleobjectiu, o amb el zoom de la càmera digital, podrem intentar fotografiar aquests dos objectes celestes molt junts.

El proper i últim acostament d’aquest any, de les Pleiades i la Lluna, succeirà la tarda-vespre del proper 13 de novembre.

Imatge de Starry Night Pro.

El capvespre del proper dia 5 de setembre, els planetes Mercuri, Venus i Mart, formaran un triangle equilàter gairebé perfecte, encara que estarà situat a baixa alçada respecte a l’horitzó Oest. Això ho podrem observar, a partir d’uns 30 minuts després de la posta del Sol.

Dels tres planetes, el més brillant aparentment és Venus, seguit de Mart i més dèbilment i arran de horitzó, el planeta Mercuri.

Sens presenta una bona oportunitat, d’observar i fotografiar aquest interessant apropament de tres planetes. Ens caldrà, això si, un horitzó oest el màxim de pla, a més d’una bona transparència atmosfèrica. Per observar aquest interessant conjunt de planetes, el millor instrument serà uns prismàtics, o afinar la vista per observar a Mercuri.

Imatge de Starry Night Pro.

Les Perseides, anomenades popularment les “llàgrimes de Sant Llorenç”, és sens dubte la pluja d’estrelles més coneguda de totes les que és succeeixen durant tot l’any.

Les partícules de matèria de la cua del cometa Swift-Tuttle, al travessar l’atmosfera de la Terra originen aquest bonic espectacle astronòmic.

Aquest any però, no gaudirem de les millors possibilitats d’observació, ja que el màxim del radiant està previst per la franja horària entre les 11h 30m i 14h 00m Temps Universal, del dia 12 d’agost (de dia a Catalunya), amb una activitat prevista d’uns 100 meteors per hora aproximadament.

Caldrà esperar a les primeres hores de la matinada, quan la Lluna s’hagi amagat per l’horitzó oest, per poder observar el seu radiant (constel·lació de Perseus), ja molt lluny de l’hora de màxima activitat.

De totes maneres, val la pena intentar aprofitar aquestes nits (nit del 12 i 13 d’agost) on la temperatura ens permet gaudir del cel nocturn i observar la volta celeste. Si disposem d’un ambient lliure de llums urbanes, segur que podrem observar alguna Perseida despistada.