Arxiu per la categoria: 'Astronomia didàctica

L’Univers, segons l’Observatori de Raigs X Chandra.

La majoria de l’Univers és fosc. Els protons, neutrons i electrons que fabriquen les estrelles, planetes i, a nosaltres mateixos, representen només una petita fracció de la massa i energia de l’Univers. La resta és fosca i misteriosa. Els raigs X, poden ajudar a revelar els secrets d’aquesta foscor.

L’astrofísica de raigs X, és crucial per la nostra comprensió, no només del Univers que veiem, si no per determinar la física del tot.

Les dues “peces” més grans del Univers: la matèria fosca i l’energia fosca, són de les que en sabem menys i, encarà menys quin serà el desti definitiu del mateix Univers.

La matèria fosca, tendeix a organitzar un Univers Fosc i, l’energia fosca s’encarrega a conduir-lo a part. Així doncs, per una plena comprensió d’aquesta lluita còsmica, exigirà unes eines científiques que ho facin possible.

Energia Fosca.

Al final del segle XX, la nostra percepció del Univers és va sacsejar. En lloc d’alentir-se la seva expansió després del Big Bang, s’estava accelerant. Aquesta acceleració còsmica, degut a la constant cosmològica d’Einstein, ho era a causa de la misteriosa “energia fosca”, o potsert per un desconeixement de la comprensió de la gravetat ?. La resposta a això, encara està per descobrir.

L’estudi amb tècniques de raigs X, de grans regions de galàxies, es creu que podrà donar algunes respostes en un proper futur.

Matèria fosca.

L’altre peça important en l’estructura del Univers, és un altre desconegut: la matèria fosca.

De tot el material que podem “veure” de la matèria fosca, degut als seus efectes gravitacionals, al voltant d’un 85% no emet cap tipus de llum i és radicalment diferent a la matària trobada en els planetes. Els raigs X, podran ajudar a estudiar els seus efectes, en diferents àmbits astronòmics i, d’aquesta manera estudiar la natura d’aquesta substància misteriosa que envaeix l’Univers.

La petita part del pastís d’allò que poden veure els nostres ulls, és tan sols un 4%. Això inclou tot el material intergalàctic, el gas i la pols interestel·lar, estrelles, planetes i la vida en general.

La presència de la matèria fosca va ser suggerida, en la dècade dels anys 1930. Des de llavors els científics utilitzen els seus telescopis i ordinadors per entendre com són els emocionants fenòmens del cosmos observable, així com també entendre quina importància té la matèria fosca en el nostre Univers.

lunivers-del-chandra.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

1 comentari

Perseides 2007.

Quan un meteorit entra a l’atmosfera s’està movent molt de pressa, a una velocitat d’uns 30 quilòmetres per segon. Com que és mou tan ràpid, el material metàl·lic que el constitueix s’escalfa per la fricció amb l’atmosfera terrestre. El calor el posa incandescent i el gasifica, d’aquesta manera la incandescència fa que el meteor sigui visible a ull nu, malgrat la seva petitesa i la gran altura on és produeix l’encesa atmosfèrica.(normalment a 80 quilòmetres o més.)

perseida1.jpg

La Pluja d’estrelles de les Perseides, o com també son conegudes “les llagrimes de Sant Llorenç”, han sigut una de les més emocionants i dinàmiques durant els anys 90, amb “tempestes” importants els anys 90 i 91. Les partícules resposables estan associades al cometa progenitor 109P/Swift-Tuttle del últim periheli l’any 1992. Aquest cometa te un període orbital d’uns 130 anys, amb la qual cosa actualment s’està dirigint cap el Sistema Solar exterior.

Aquest any les millors nits per observar aquesta “pluja”, varien entre els dies 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim previst per la matinada del dia 13 d’agost (nit del diumenge 12 al dilluns 13), mirant en direcció nord-est, a mitj a alçada entre l’horitzó i el pun més alt del cel, just en la contel·lació de Perseus. A més aquest any, no tindrem la Lluna que ens pugui molestar amb la seva llum.

L’observació de les Perseides, estarà acompanyada de la presència d’una “estrella vermella”, per sota de la radiant meteòrica, és tracta del planeta Mart.

Si disposem d’un telescopi podrem observar el petit disc del planeta amb tan sols 7,50″ de diàmetre aparent, penseu que Júpiter aquests mateixos dies te una grandària aparent d’uns 40″. És a dir, encara que no puguem observar els principals detalls de la seva superfície, podrem imaginar-nos la bateria de sondes i robots treballant en aquest misteriós planeta.

Parlant de Mart, us recordem que la NASA ahir va fer el  llançament de la nova missió Phoenix Lander. Aquesta sonda te prevista la seva arribada a Mart a finals de la primavera del 2008, a la plana àrtica del planeta vermell.

Amb tot aixó ja haurem arribat a la matinada del dilluns 13, a partir de la una de la matinada (depenen dels obstacles: edificis, arbres o muntanyes) podrem observar la constel·lació de Perseus, cap el nord-est. Seria interessant estar còmodes amb alguna butaca o gandula, i disposar de begudes per mantenir-nos desperts. És preveu el màxim d’activitat entre les 5h i les 7h 30 m T.U. (Temps Universal, cal afegir dues hores per convertir a Temps civil)

skymap_north.jpg

Podem aprofitar l’observació de la pluja de les Perseides de moltes maneres: traçant dins d’un planistel les trajectòries dels meteorits, fent fotografies amb càmeres amb objectius de gran camp amb diverses exposicions (tot dependrà de la llum ambient del lloc d’observació), podem contar el nombre de meteorits repartint-nos les zones del cel amb diversa gent, o senzillament gaudint d’aquest interessant espectacle còsmic.

Si voleu més informació, polseu aquest enllaç

1 comentari

Eclipsi Total de Lluna del 3 de març.

La nit del proper dissabte 3 de març, hi haurà un eclipsi total de Lluna visible des d’Europa, Africa i part d’America. La observació d’aquest eclipsi serà una oportunitat molt especial de gaudir-lo amb unes immillorables condicions, ja que el començament de la fase de totalitat serà a una hora raonable, i sobretot per que caurà en la nit de de dissabte.

eclipsi-lluna1.jpg

Per trobar unes condicions semblants tindrem que esperar-nos al eclipsi del dia 20 de desembre de 2029. A continuació publiquem les hores de les diferents fases:

- Primer contacte amb l’ombra 3 de març…………………………………..   21h 29m 58s  T.U.

- Inici fase de totalitat 3 març…………………………………………………   22h 43m 44s  T.U.

- Màxim de l’eclipsi 3 març …………………………………………………….   23h 20m 50s  T.U.

- Final fase totalitat 3 març …………………………………………………..    23h 57m 55s  T.U.

- Últim contacte ombra 4 març ………………………………………………    01h 11m 40s  T.U.

horari-eclipsi.jpg

Durant la fase de totalitat la Lluna no desapareix, si no que queda parcialment il·luminada per una llum de color vermellosa. No tots els eclipsis són iguals, el color de la totalitat pot variar del quasi marró més fosc, al taronja clar o lleugerament grogent. La causa d’aquests canvis en la coloració de la fase de totalitat, es com a conseqüència que els raigs de llum procedents del Sol passen per l’atmosfera terrestre, i és refracten arribant una part al conus fosc per on viatja la Lluna eclipsada.

eclipsi-lluna.jpg

Un eclipsi de Lluna, potser és un dels esdeveniments astronòmics més senzills de enregistrar, ja sigui amb càmeres convencionals amb rodet de pel·lícula fotogràfica, o a través de càmeres digitals. Per disposar d’una grandària suficient per observar amb detall el disc de la Lluna, ens convindria un teleobjectiu, o millor un telescopi per tal d’aconseguir una bona qualitat d’imatge. Per aquest motiu seria es convenient disposar de teleobjectius a partir de 400 mm de distància focal, si disposem d’un telescopi, fàcilment ja tindrem aquesta focal. Si volem fotografiar amb telescopis, és important no sobrepassar els 2.000 mil·límetres de focal per poder encabir tot el disc lunar dins del format fotogràfic, encara que cal tenir present que si ho fem amb una càmera digital, augmentarem el factor focal amb un factor de 1,5 aproximadament.

Pel que fa als temps d’exposició, podrem refiar-nos del fotòmetre de la mateixa càmera, encara que a nivell d’orientació amb una sensibilitat de ISO 200, les exposicions serien les següents:

- Lluna plena ……………………….. 1/2000 de segon.

- Fase parcial 1/4 tapat……………  1/500 de segon.

- Fase parcial 1/2 tapat……………  1/250 de segon.

- Fase parcial 3/4 tapat …………..  1/125 de segon.

- Fase total, depenent del grau de foscor entre 1 i 60 segons.

 

L’ajuntament de La Garriga organitza una observació pública d’aquest eclipsi total de Lluna a Can Poi, un espai amb bona visibilitat per gaudir d’aquest espectacle. Univers quark col·labora amb els seus instruments per observar amb tota comoditat aquest esdeveniment.

eclipsi001.jpg

més informació a, http://www.ajlagarriga.es/areesAj.php

   
   
   
   
   
1 comentari

« Pàgina Anterior

Moved Permanently

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

The document has moved here.