L’exhaustiva recerca anomenada ACS Nearby Galaxy Survey Treasury (ANGST), ha observat 14 milions d’estrelles de 69 galàxies diferents. Aquest estudi, ha explorat una regió anomenada “Volum Local”, amb unes galàxies que es troben a unes distàncies aproximades entre els 6,5 a 13 milions d’anys llum de nosaltres. El Volum Local, resideix més enllà del Grup Local de Galàxies, una col·leció d’una dotzena de galàxies situades a uns 3 milions d’anys llum de la nostra Via Làctia.

Una galàxia típica conté milers de milions d’estrelles, encara que pot semblar “llisa” quan és observada a través d’un telescopi, per la sensació que les estrelles s’ajunten. En aquesta nova recerca, les galàxies estan prou properes a la Terra, com per que els “ulls” aguts de la Càmera Avançada i la Càmera Planetària 2 de Gran Camp del Telescopi Espacial Hubble, puguin resoldre les seves estrelles individualment. Mesurant la brillantor i color d’aquestes, així els científics poden obtenir la història local de la formació estel·lar d’una galàxia i aclarir els subtils trets de l’estructura de la galàxia.

“Les observacions del Hubble, han proporcionat una informació important per la història de la formació de les estrelles d’aquestes galàxies, encara que el nombre de galàxies estudiades ha estat bastant petit”, comenta la Julianne Dacalton, membre de la Universitat de Washington i Seattle, responsable de l’equip de recerca del ANGST. Els resultats d’aquesta recerca, han estat publicats en el Astrophysical Journal Supplement Series.

“En lloc de triar i escollir galàxies aïllades per aquest estudi, ham observat totes les galàxies de la regió. Això ens donà una imatge multicolor, de com i quan s’han format les estrelles en el nostre univers local”.

Moltes de les estrelles situades en galàxies properes, són equivalents als fòssils de les estrelles observades en galàxies situades en un univers distant. “Quan observem en un temps llunyà, les joves galàxies tenien una formació vigorosa d’estrelles. Tanmateix, només podem preveure allò que succeirà en aquelles galàxies”, comenta Dacalton. “Utilitzant les galàxies situades en un univers proper, les podem comparar com a “registre fòssil” amb d’altres joves galàxies situades més lluny. Aquesta comparació, ens dona una història de la formació estel·lar i una millor comprensió de les masses, estructures i condicions ambientals de les galàxies”.

Els primers resultats de la recerca del ANGST, ens mostren una rica diversitat de galàxies. Algunes estan constituïdes totalment per estrelles antigues, mentre que en d’altres hi hagut una formació gairebé continua d’estrelles. Hi ha fins i tot, alguns exemples de galàxies, on la formació d’estrelles és d’un passat recent.

En la imatge composta, podem observar en detall en la part superior, la galàxia NGC 253, amb milers de joves estrelles blaves, així com diferents filaments foscos de pols i gas. NGC 253 està situada a uns 13 milions d’anys llum de nosaltres. A continuació, en la part inferior, observem a NGC 300, on les joves estrelles blaves és concentren en els braços espirals. És poden observar unes brillants taques grogues, que corresponen a regions de gas escalfat per la radiació de les joves estrelles. NGC 300 està situada a uns 7 milions d’anys llum. En la part inferior esquerra, en la galàxia NGC 3077 observem unes regions fosques de material que s’escampen del brillant nucli. Aquesta galàxia està situada a uns 12,5 milions d’anys llum i forma part del grup que acompanya a la galàxia M-81- En la imatge inferior dreta, observem una galàxia irregular nana, NGC 4163 la qual forma part d’un grup de galàxies que està al voltant de la nostra Via Làctia.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

El Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP), és la sonda dissenyada per la NASA, per fer un mapa del Univers en gran precisió, detectant les microones que provenen de la part més distant: la bola de foc “freda”, originaria del Big Bang.

Les noves dades procedents d’aquesta sonda, han aportat molta informació nova, al voltant d’aquest Univers.

Per continuar, seria interessant d’explicar breument la història des del Big Bang calent.

L’origen del Big Bang, va ser molt calent. L’Univers és va expandir des d’un punt molt petit, encara que de fet, el que és va expandir va ser l’espai, i no els objectes entre si. Això va ser el que va propiciar que és refredés el suficient, com per formar els protons i neutrons. Al cap de tres minuts, ja s’havia refredat prou, com per que els protons i neutrons és poguessin fusionar. L’hidrogen, el heli i una mica de liti, es varen crear. Aquests van ser els únics elements durant algun temps (aproximadament uns centenars de milions d’anys). L’Univers encara era com una sopa de matèria i energia.

Mentre l’Univers s’expandia, és refredava i en aquests moment era opac a la llum. Un fotó no podia viatjar ni tan sols un centímetre sense topar amb un electró, i com a conseqüència desviar-se contra una altre direcció. De totes maneres, després d’uns centenars de milers d’anys, va succeir una cosa sorprenent: ja és podia formar hidrogen neutre. Abans d’això, l’Univers era molt calent, i tanmateix hauria provocat que un electró en topar amb un protó, algun fotó ultraviolat hi hauria xocat. En aquest moment, el cosmos ja s’havia refredat tan, que estava al caure l’ultima relació atòmica, va néixer l’hidrogen neutre. En aquest moment, l’Univers és torna transparent, sense tots aquells electrons flotant al seu voltant, els fotons alliberats, ja poden recórrer grans distàncies.

Aquests, són els fotons que el WMAP està observant. Després de 13.730 milions d’anys, l’expansió del Univers ha refredat la llum i ha estirat la seva longitud d’ona del ultravioleta a les microones. Una altre manera d’entendre-ho, és associar la temperatura de cada fotó, que va passar de milers de graus Kelvin, a tan sols uns pocs, aproximadament tres. Això equival a -279º C.

Aquella llum, es va emetre just després de la recombinació, i això ens proporciona una gran informació sobre l’Univers d’aquella època. Generant uns mapes molts detallats de la longitud d’ona exacta de la llum i, de la direcció de la seva procedència, podem determinar la densitat i temperatura de la matèria en aquell moment. També podem saber la quantitat de matèria fosca que hi havia, inclús la geometria del mateix Univers: pla, obert o tancat.

Els resultats del WMAP, dos anys després del seu  llançament, ja varen proporcionar molta informació del Univers. Però ara, s’han fet públiques les “Dades dels cincs anys“, un anàlisis exhaustiu d’aquestes dades, són:

- L’Univers té una edat de 13.730 milions d’anys, amb un marge d’error +- 120 milions d’anys.

- En la imatge que mostrem, podem observar la diferència de temperatures entre diferents parts del Univers. El vermell indica major temperatura, i el blau menor. Encara que la diferència, és increïblement baixa, de tan sols 0,0002º C. La temperatura mitja, és de 2,725º Kelvin.

- L’Univers era pla.

- L’Univers conté un 72,1% d’energia fosca, 23,3% de matèria fosca i tan sols un 4,26% de matèria normal (estrelles, planetes, gas, vida, etc).

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cada any hi ha un nombre variable d’eclipsis, en concret aquest any podrem observar dos eclipsis de Lluna en el nostre país.

El primer s’escau la matinada del proper dijous 21 de febrer (la nit del dimecres al dijous), i el segon en un horari més humà, el dia 16 d’agost.

Parlem doncs, del proper eclipsi que si el temps no ho impedeix, caldrà disposar d’una bona dosis de cafè o xocolata calenta, ja que el primer contacte amb l’ombra succeirà a la 1h 43m T.U. (Temps Universal), cal afegir una hora per convertir-la a temps civil.

Podem comprovar la gran expectació que va congregar l’eclipsi de l’any passat a la Garriga.

Tot i que els eclipsis de Lluna, no són fenòmens on puguem fer cap descobriment científic, si que és una bona oportunitat per gaudir d’un espectacle molt interessant. A més de comprovar i afinar amb les efemèrides els cronometratges, podem recòrrer a les nostres habilitats com a fotògrafs, per tal d’immortalitzar aquest esdeveniment.

La Lluna en el últim eclipsi total a Catalunya el passat dia 3 de març de 2007.

A més, just a sobre de la Lluna podrem observar amb les millors condicions de la temporada el planeta Saturn, ja que tres dies després d’aquest eclipsi, és trobarà en oposició i, per tant amb la major brillantor (magnitud 0,2) i diàmetre aparent (20″).

A continuació us indiquem les dades d’aquest eclipsi.

- Primer contacte amb l’ombra…………………….. 1h 43m 19s T.U.

- Començament del eclipsi total……………………  3h  1m 10s T.U.

- Màxim del eclipsi total……………………………..  3h 26m  5s T.U.

- Final del eclipsi total……………………………….   3h 50m 57s T.U.

- Últim contacte amb l’ombra……………………..    5h  8m 47s T.U.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

La majoria de l’Univers és fosc. Els protons, neutrons i electrons que fabriquen les estrelles, planetes i, a nosaltres mateixos, representen només una petita fracció de la massa i energia de l’Univers. La resta és fosca i misteriosa. Els raigs X, poden ajudar a revelar els secrets d’aquesta foscor.

L’astrofísica de raigs X, és crucial per la nostra comprensió, no només del Univers que veiem, si no per determinar la física del tot.

Les dues “peces” més grans del Univers: la matèria fosca i l’energia fosca, són de les que en sabem menys i, encarà menys quin serà el desti definitiu del mateix Univers.

La matèria fosca, tendeix a organitzar un Univers Fosc i, l’energia fosca s’encarrega a conduir-lo a part. Així doncs, per una plena comprensió d’aquesta lluita còsmica, exigirà unes eines científiques que ho facin possible.

Energia Fosca.

Al final del segle XX, la nostra percepció del Univers és va sacsejar. En lloc d’alentir-se la seva expansió després del Big Bang, s’estava accelerant. Aquesta acceleració còsmica, degut a la constant cosmològica d’Einstein, ho era a causa de la misteriosa “energia fosca”, o potsert per un desconeixement de la comprensió de la gravetat ?. La resposta a això, encara està per descobrir.

L’estudi amb tècniques de raigs X, de grans regions de galàxies, es creu que podrà donar algunes respostes en un proper futur.

Matèria fosca.

L’altre peça important en l’estructura del Univers, és un altre desconegut: la matèria fosca.

De tot el material que podem “veure” de la matèria fosca, degut als seus efectes gravitacionals, al voltant d’un 85% no emet cap tipus de llum i és radicalment diferent a la matària trobada en els planetes. Els raigs X, podran ajudar a estudiar els seus efectes, en diferents àmbits astronòmics i, d’aquesta manera estudiar la natura d’aquesta substància misteriosa que envaeix l’Univers.

La petita part del pastís d’allò que poden veure els nostres ulls, és tan sols un 4%. Això inclou tot el material intergalàctic, el gas i la pols interestel·lar, estrelles, planetes i la vida en general.

La presència de la matèria fosca va ser suggerida, en la dècade dels anys 1930. Des de llavors els científics utilitzen els seus telescopis i ordinadors per entendre com són els emocionants fenòmens del cosmos observable, així com també entendre quina importància té la matèria fosca en el nostre Univers.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Quan un meteorit entra a l’atmosfera s’està movent molt de pressa, a una velocitat d’uns 30 quilòmetres per segon. Com que és mou tan ràpid, el material metàl·lic que el constitueix s’escalfa per la fricció amb l’atmosfera terrestre. El calor el posa incandescent i el gasifica, d’aquesta manera la incandescència fa que el meteor sigui visible a ull nu, malgrat la seva petitesa i la gran altura on és produeix l’encesa atmosfèrica.(normalment a 80 quilòmetres o més.)

La Pluja d’estrelles de les Perseides, o com també son conegudes “les llagrimes de Sant Llorenç”, han sigut una de les més emocionants i dinàmiques durant els anys 90, amb “tempestes” importants els anys 90 i 91. Les partícules resposables estan associades al cometa progenitor 109P/Swift-Tuttle del últim periheli l’any 1992. Aquest cometa te un període orbital d’uns 130 anys, amb la qual cosa actualment s’està dirigint cap el Sistema Solar exterior.

Aquest any les millors nits per observar aquesta “pluja”, varien entre els dies 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim previst per la matinada del dia 13 d’agost (nit del diumenge 12 al dilluns 13), mirant en direcció nord-est, a mitj a alçada entre l’horitzó i el pun més alt del cel, just en la contel·lació de Perseus. A més aquest any, no tindrem la Lluna que ens pugui molestar amb la seva llum.

L’observació de les Perseides, estarà acompanyada de la presència d’una “estrella vermella”, per sota de la radiant meteòrica, és tracta del planeta Mart.

Si disposem d’un telescopi podrem observar el petit disc del planeta amb tan sols 7,50″ de diàmetre aparent, penseu que Júpiter aquests mateixos dies te una grandària aparent d’uns 40″. És a dir, encara que no puguem observar els principals detalls de la seva superfície, podrem imaginar-nos la bateria de sondes i robots treballant en aquest misteriós planeta.

Parlant de Mart, us recordem que la NASA ahir va fer el  llançament de la nova missió Phoenix Lander. Aquesta sonda te prevista la seva arribada a Mart a finals de la primavera del 2008, a la plana àrtica del planeta vermell.

Amb tot aixó ja haurem arribat a la matinada del dilluns 13, a partir de la una de la matinada (depenen dels obstacles: edificis, arbres o muntanyes) podrem observar la constel·lació de Perseus, cap el nord-est. Seria interessant estar còmodes amb alguna butaca o gandula, i disposar de begudes per mantenir-nos desperts. És preveu el màxim d’activitat entre les 5h i les 7h 30 m T.U. (Temps Universal, cal afegir dues hores per convertir a Temps civil)

Podem aprofitar l’observació de la pluja de les Perseides de moltes maneres: traçant dins d’un planistel les trajectòries dels meteorits, fent fotografies amb càmeres amb objectius de gran camp amb diverses exposicions (tot dependrà de la llum ambient del lloc d’observació), podem contar el nombre de meteorits repartint-nos les zones del cel amb diversa gent, o senzillament gaudint d’aquest interessant espectacle còsmic.

Si voleu més informació, polseu aquest enllaç

La nit del proper dissabte 3 de març, hi haurà un eclipsi total de Lluna visible des d’Europa, Africa i part d’America. La observació d’aquest eclipsi serà una oportunitat molt especial de gaudir-lo amb unes immillorables condicions, ja que el començament de la fase de totalitat serà a una hora raonable, i sobretot per que caurà en la nit de de dissabte.

Per trobar unes condicions semblants tindrem que esperar-nos al eclipsi del dia 20 de desembre de 2029. A continuació publiquem les hores de les diferents fases:

- Primer contacte amb l’ombra 3 de març…………………………………..   21h 29m 58s  T.U.

- Inici fase de totalitat 3 març…………………………………………………   22h 43m 44s  T.U.

- Màxim de l’eclipsi 3 març …………………………………………………….   23h 20m 50s  T.U.

- Final fase totalitat 3 març …………………………………………………..    23h 57m 55s  T.U.

- Últim contacte ombra 4 març ………………………………………………    01h 11m 40s  T.U.

Durant la fase de totalitat la Lluna no desapareix, si no que queda parcialment il·luminada per una llum de color vermellosa. No tots els eclipsis són iguals, el color de la totalitat pot variar del quasi marró més fosc, al taronja clar o lleugerament grogent. La causa d’aquests canvis en la coloració de la fase de totalitat, es com a conseqüència que els raigs de llum procedents del Sol passen per l’atmosfera terrestre, i és refracten arribant una part al conus fosc per on viatja la Lluna eclipsada.

Un eclipsi de Lluna, potser és un dels esdeveniments astronòmics més senzills de enregistrar, ja sigui amb càmeres convencionals amb rodet de pel·lícula fotogràfica, o a través de càmeres digitals. Per disposar d’una grandària suficient per observar amb detall el disc de la Lluna, ens convindria un teleobjectiu, o millor un telescopi per tal d’aconseguir una bona qualitat d’imatge. Per aquest motiu seria es convenient disposar de teleobjectius a partir de 400 mm de distància focal, si disposem d’un telescopi, fàcilment ja tindrem aquesta focal. Si volem fotografiar amb telescopis, és important no sobrepassar els 2.000 mil·límetres de focal per poder encabir tot el disc lunar dins del format fotogràfic, encara que cal tenir present que si ho fem amb una càmera digital, augmentarem el factor focal amb un factor de 1,5 aproximadament.

Pel que fa als temps d’exposició, podrem refiar-nos del fotòmetre de la mateixa càmera, encara que a nivell d’orientació amb una sensibilitat de ISO 200, les exposicions serien les següents:

- Lluna plena ……………………….. 1/2000 de segon.

- Fase parcial 1/4 tapat……………  1/500 de segon.

- Fase parcial 1/2 tapat……………  1/250 de segon.

- Fase parcial 3/4 tapat …………..  1/125 de segon.

- Fase total, depenent del grau de foscor entre 1 i 60 segons.

L’ajuntament de La Garriga organitza una observació pública d’aquest eclipsi total de Lluna a Can Poi, un espai amb bona visibilitat per gaudir d’aquest espectacle. Univers quark col·labora amb els seus instruments per observar amb tota comoditat aquest esdeveniment.

més informació a, http://www.ajlagarriga.es/areesAj.php