Arxiu per la categoria: 'Articles

Observem els planetes Júpiter i Saturn.

Ja arribat l’estiu astronòmic, una bona època per observar el cel nocturn. L’estiu, és la millor estació per observar la Via Làctia, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Aquestes properes setmanes, lentament els majestuosos planetes Júpiter i Saturn, els podrem observar sense problema a simple vista, a una bona alçada a partir de mitja nit, en dirección Sud-Est.

No hi ha confusió, l’objecte més brillant el planeta Júpiter, a la seva esquerra una mica més débil Saturn, el senyor dels anells.

Intenteu fer fotografíes amb el màxim de zoom de la vostra càmera, a veure si observeu els satèl·lits de Júpiter o els anells de Saturn.

jupiter-saturn1.jpg

No hi ha comentaris

Solstici d’estiu

Aquest proper dissabte dia 20, a les 23h 44m, començarà l’estiu astronòmic. Gaudirem del màxim d’hores diürnes, i el mínim d’hores nocturnes.

Els sostici d’estiu, és quan el Sol arriba al zenit al migdia per damunt del tròpic de Cáncer. El sostici d’hivern és quan el Sol arriba al zenit al migdia, per damunt del tròpic de Capricorn.

Aquest dia s’anomena solstici d’estiu. La paraula solstici, prové del llatí Solstitium, “sol” prové del Sol, i “stitium” prové d’aturat. De fet, els dies anteriors i posteriors del solstici, sembla que el Sol surt i es pon pels mateixos llocs (est i oest).

De fet, passa el mateix en el solstici d’hivern. Llavors però, el dia és el més curt de l’any i la nit la més llarga.

Aprofitem doncs, amb salut i alegría el poder estar a l’aire lliure, gaudir i respectar la natura i perquè no, aprofitar per observar el cel d’estiu. On tenim les millors nits per observar la Via Làctia.

solstici-destiu-web.jpg

No hi ha comentaris

Atlas Coelestis de Flamsteed

El rei Carles II d’Anglaterra, va fundar l’Observatori Reial de Greenwich l’any 1675. El primer “Astronomer Royal” o director d’aquest emblemàtic observatori, va ser John Flamsteed.

Un dels principals èxits de Flamsteed, va ser la preparació d’un catàleg de 3.000 estrelles, Catalogus Britannicus. Va fer les primeres observacions registrades del planeta Urà, tot i que erròniament ho va catalogar com una estrella.

Posteriorment va fer l’Atlas Coelestis, el qual conté 26 mapes de les principals constel·lacions visibles des de Greenwich. Aquest atles però, és va publicar postumament l’any 1729.

Aquesta setmana , esta complicada per fer observacions astronòmiques nocturnes (les previsions indiquen molts núvols). Per aquest motiu, us recomanem que a través d’aquest enllaç, us descarregueu l’Atlas Coelestis.

Es un interessant atles, amb il·lustracions que ens seran molt familiars, fetes per l’il·lustrador James Thornhill.

401069-1372867474.jpg

No hi ha comentaris

Primera fotografia de la cromosfera del Sol, amb la nova càmera ZWO178MC

Avui hem provat la nova càmera astronómica, que ens ajudarà a poder ensenyar el Sol en directe a les escoles, els centres cívics, biblioteques, etc.

Hem fet una fotografía del Sol sencer, amb el telescopi d’hidrogen Coronado Solar Max40.

La fotografía, és una compilació de només 100 “frames”, amb una resolución de 3096×2080 píxels.

La imatge original té uns 26 megues, malauradament no és pot apreciar tot el detall en aquesta imatge.

Estem observant la cromosfera del Sol, la regió superior a la seva ”superficie”, anomenada fotosfera.

El color vermell, ve degut al filtre que incorpora el telescopi, per tal de poder observar la regió més activa del Sol. D’aquí surten (quan en té) les flamarades o protuberàncies solars.

En aquesta imatge, podem observar una petita taca solar. A l’esquerra un filament solar i més amunt un altre filament solar.

Si voleu, podeu comparar aquesta imatge amb la que ofereix el SOHO, que està a l’espai.

2020-06-06-0832_6-sun.jpg

No hi ha comentaris

Eclipsi penombral de Lluna

Aquest proper divendres 5 de juny, hi haurà un eclipsi penombral de Lluna. Alguns mitjans de comunicación, comenten que podrem veure una Lluna de “maduixa” per un canvi de coloració.

Val la pena recordar, que aquest eclipsi penombral (no és ni parcial ni total), es a dir la Lluna no entra del conus de l’ombra de la Terra, si no de la seva penombra. Per tant, el percentatge d’enfosquiment és mínim.

A més cal tenir present que la Lluna sortirà per l’horitzó en una fase de penombra i cal saber que el percentatge de penombra que taparà la Lluna en la fase máxima al nostre país, será d’un 41% aproximadament.

Per tant, només els que tinguin “vista de gat”  podrán percebre aquesta lleu disminució de la llum de la Lluna.

No per aixó, deixeu de mirar la Lluna, és molt maca !

eclipsi-penombral-lluna1.jpg

No hi ha comentaris

Pluja d’estels dels Ariètids

Els Ariètids, són una pluja de meteors que té lloc entre el 22 de maig i el 2 de juliol, amb un màxim d’intensitat al voltant del dia 7 de juny.

Els Ariètids, juntament amb els zeta/Perseids, són la pluja de meteors diürna més intensa. Si ens llem de matinada (4 del matí !) , en podrem observar alguns.

L’origen d’aquests meteors és desconegut, tot i que els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Icarus, tot i que també pot estar associada al cometa 96P/Macholz.

Per observar aquests meteors, haurem de mirar de matinada en dirección Est-Nord/Est, per on surt el Sol.

arietids.jpg

No hi ha comentaris

Enlairament de la càpsula Crew Dragon

Ahir 30 de maig, és va enlairar la primera càpsula tripulada de l’empresa privada SpaceX. El coet propulsor, un Falcon 9 trasllada a dos astronautas de la NASA, Doug Harley i Bob Benhken, en direcció a l’Estació Espacial Internacional (ISS), on s’hi estarán algunes setmanes compartint tripulació amb la resta d’astronautes de la ISS.

Ahir, curiosament vàrem poder observar des del nostre país, el pas dels dos artefactes espacials. A les 23h 12m, varem poder observar la brillant trajectòria de la ISS, molt a prop de la constel·lació de l’Ossa Major.

iss1.jpg

Al cap de 4 minuts, a les 23h 16m, més dèbilment degut a la seva grandària, vàrem observar el pas de la capsula Crew Dragon, molt a prop de l’estrella Arcturus, la  més brillant de la constel·lació del Bover.

crew-dragon4.jpg

Qui sap, si d’aquí pocs anys, podrem fer el mateix vol d’una manera comercial i económica !

No hi ha comentaris

El telescopi Gemini, observa l’interior dels núvols de Júpiter.

Investigadors d’aquest observatori utilitzant la técnica coneguda com “lucky imaging”  amb el telescopi Gemini Nord, situat al cim de Maunakea (Hawaii), han recollit algunes de les imatges de més alta resolució de Júpiter aconseguides fins ara.

Aquestes imatges formen part d’un programa d’observació conjunt de diversos anys, amb el Telescopi Espacial Hubble , en suport de la missió Juno de la NASA.

Les imatges del Gemini, quan és combinen amb les observacions del Hubble i de la Juno, ens mostren els llamps i els sistemes de tempestes d’aquest gegantí planeta. Ens mostren com és formen per dins i al voltant de gran cèl·lules convectives situades per damunt dels núvols.

La imatge que mostrem de tot el disc de Júpiter, està enregistrada en llum infraroja, i va ser compilada a partir de les dades del Gemini.

Les imatges processades a través del programa NOIRLab del NSF, ens mostren com afecta la turbulència atmosférica a les imatges d’alta resolució. Podem observar que la resolució millora fins el 0,1 segon d’arc, mostrant d’aquesta manera uns detalls de gran resolució.

Si mirem aquesta il·lutració, podrem veure d’una manera molt clara les estructures dels núvols de Júpiter, indicant cada observatori la regió que ha observat amb més detall, per poder fer aquesta recerca.

noirlab2011b.jpg

Si volue més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Resposta al misteri de la galàxia de Hubble

L’any 1884 Edward Emerson Barnard, va descobrir una galàxia irregular amb el número 6822 del catàleg NGC.

L’any 1925, Edwin Hubble va estudiar aquesta galàxia i va identificar 15 estrelles variables, 11 de les quals eren variables cefeides. Aquesta recerca va determinar que la distància a aquest nombrós grup d’estrelles, era de 214 kiloparsecs o 698.000 anys llum.

Aquest va ser el primer sistema estel·lar que és va poder determinar la seva distància,  situat més enllà dels núvols de Magalhaes, és a dir més enllà del veïnat de la Via Làctia.

ngc-6822.jpg

No hi ha comentaris

El misteri de la galàxia de Hubble

El dia 20 de maig de 1990, el Telescopi Espacial Hubble, ens enviava la primera imatge enregistrada a l’espai.

hs-1990-04-a-full.jpg

Durant trenta anys, aquest telescopi ha enviat centenars de milers de dades, que han ajudat als astrònoms a conèixer millor l’univers, alhora que han fet multitud de descobriments.

El nom del telescopi, fa honor al gran astrònom americà Edwin Hubble. Entre altres descobriments va demostrar l’expansió de l’univers, gràcies a l’observació del desplaçament cap el vermell de la llum de les galàxies.

Edwin Hubble, està considerat com el pare de la cosmología.

Hubble va determinar per primera vegada la distancia d’una galaxia forat del veïnat de la Via Làctia.

Sabeu el nom d’aquesta galàxia ?

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »