Eclipsi penombral de Lluna

Aquest proper divendres 5 de juny, hi haurà un eclipsi penombral de Lluna. Alguns mitjans de comunicación, comenten que podrem veure una Lluna de “maduixa” per un canvi de coloració.

Val la pena recordar, que aquest eclipsi penombral (no és ni parcial ni total), es a dir la Lluna no entra del conus de l’ombra de la Terra, si no de la seva penombra. Per tant, el percentatge d’enfosquiment és mínim.

A més cal tenir present que la Lluna sortirà per l’horitzó en una fase de penombra i cal saber que el percentatge de penombra que taparà la Lluna en la fase máxima al nostre país, será d’un 41% aproximadament.

Per tant, només els que tinguin “vista de gat”  podrán percebre aquesta lleu disminució de la llum de la Lluna.

No per aixó, deixeu de mirar la Lluna, és molt maca !

eclipsi-penombral-lluna1.jpg

No hi ha comentaris

Pluja d’estels dels Ariètids

Els Ariètids, són una pluja de meteors que té lloc entre el 22 de maig i el 2 de juliol, amb un màxim d’intensitat al voltant del dia 7 de juny.

Els Ariètids, juntament amb els zeta/Perseids, són la pluja de meteors diürna més intensa. Si ens llem de matinada (4 del matí !) , en podrem observar alguns.

L’origen d’aquests meteors és desconegut, tot i que els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Icarus, tot i que també pot estar associada al cometa 96P/Macholz.

Per observar aquests meteors, haurem de mirar de matinada en dirección Est-Nord/Est, per on surt el Sol.

arietids.jpg

No hi ha comentaris

Enlairament de la càpsula Crew Dragon

Ahir 30 de maig, és va enlairar la primera càpsula tripulada de l’empresa privada SpaceX. El coet propulsor, un Falcon 9 trasllada a dos astronautas de la NASA, Doug Harley i Bob Benhken, en direcció a l’Estació Espacial Internacional (ISS), on s’hi estarán algunes setmanes compartint tripulació amb la resta d’astronautes de la ISS.

Ahir, curiosament vàrem poder observar des del nostre país, el pas dels dos artefactes espacials. A les 23h 12m, varem poder observar la brillant trajectòria de la ISS, molt a prop de la constel·lació de l’Ossa Major.

iss1.jpg

Al cap de 4 minuts, a les 23h 16m, més dèbilment degut a la seva grandària, vàrem observar el pas de la capsula Crew Dragon, molt a prop de l’estrella Arcturus, la  més brillant de la constel·lació del Bover.

crew-dragon4.jpg

Qui sap, si d’aquí pocs anys, podrem fer el mateix vol d’una manera comercial i económica !

No hi ha comentaris

El telescopi Gemini, observa l’interior dels núvols de Júpiter.

Investigadors d’aquest observatori utilitzant la técnica coneguda com “lucky imaging”  amb el telescopi Gemini Nord, situat al cim de Maunakea (Hawaii), han recollit algunes de les imatges de més alta resolució de Júpiter aconseguides fins ara.

Aquestes imatges formen part d’un programa d’observació conjunt de diversos anys, amb el Telescopi Espacial Hubble , en suport de la missió Juno de la NASA.

Les imatges del Gemini, quan és combinen amb les observacions del Hubble i de la Juno, ens mostren els llamps i els sistemes de tempestes d’aquest gegantí planeta. Ens mostren com és formen per dins i al voltant de gran cèl·lules convectives situades per damunt dels núvols.

La imatge que mostrem de tot el disc de Júpiter, està enregistrada en llum infraroja, i va ser compilada a partir de les dades del Gemini.

Les imatges processades a través del programa NOIRLab del NSF, ens mostren com afecta la turbulència atmosférica a les imatges d’alta resolució. Podem observar que la resolució millora fins el 0,1 segon d’arc, mostrant d’aquesta manera uns detalls de gran resolució.

Si mirem aquesta il·lutració, podrem veure d’una manera molt clara les estructures dels núvols de Júpiter, indicant cada observatori la regió que ha observat amb més detall, per poder fer aquesta recerca.

noirlab2011b.jpg

Si volue més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Resposta al misteri de la galàxia de Hubble

L’any 1884 Edward Emerson Barnard, va descobrir una galàxia irregular amb el número 6822 del catàleg NGC.

L’any 1925, Edwin Hubble va estudiar aquesta galàxia i va identificar 15 estrelles variables, 11 de les quals eren variables cefeides. Aquesta recerca va determinar que la distància a aquest nombrós grup d’estrelles, era de 214 kiloparsecs o 698.000 anys llum.

Aquest va ser el primer sistema estel·lar que és va poder determinar la seva distància,  situat més enllà dels núvols de Magalhaes, és a dir més enllà del veïnat de la Via Làctia.

ngc-6822.jpg

No hi ha comentaris

El misteri de la galàxia de Hubble

El dia 20 de maig de 1990, el Telescopi Espacial Hubble, ens enviava la primera imatge enregistrada a l’espai.

hs-1990-04-a-full.jpg

Durant trenta anys, aquest telescopi ha enviat centenars de milers de dades, que han ajudat als astrònoms a conèixer millor l’univers, alhora que han fet multitud de descobriments.

El nom del telescopi, fa honor al gran astrònom americà Edwin Hubble. Entre altres descobriments va demostrar l’expansió de l’univers, gràcies a l’observació del desplaçament cap el vermell de la llum de les galàxies.

Edwin Hubble, està considerat com el pare de la cosmología.

Hubble va determinar per primera vegada la distancia d’una galaxia forat del veïnat de la Via Làctia.

Sabeu el nom d’aquesta galàxia ?

No hi ha comentaris

Un telescopi de l’ESO, detecta el forat negre més proper a la Terra

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral (ESO) i d’altres institucions científiques, han descobert un forat negre a només 1.000 anys llum de la Terra. Aquest forat negre, és el més proper al nostre Sistema Solar, que s’ha detectat fins ara i forma part d’un sistema estel·lar triple que és pot observar a simple vista.

L’equip de recerca va trobar les evidències d’aquesta presencia rastrejant dues estrelles que acompanyen al forat negre amb el telescpi MPG/ESO de 2,2 metres, instal·lat a l’Observatori de La Silla a Xile. Els científics comenten que aquest sistema podría ser la punta d’un iceberg, i que en un futur proper, podrien descobrir-se molts més forats negres similars a aquest.

En un principi, l’equip de recerca estaba estudiant el sistema estel·lar, anomenat HR 6819, en relació a un estudi de sistemes estel·lars dobles. Aquest sistema estel·lar, està situat en la constel·lació austral de Telescopium.

Els observadors varen quedar sorpresos, al descobrir un tercer cos, abans desconegut a HR 6819: un forat negre. Les observacions fetes amb l’espectrògraf FEROS, instal·lat en el telescopi, varen mostrar que una de les estrelles visibles orbita al voltant d’un objecte invisible cada 40 dies, mentre que la segona estrella ho fa a una gran distància .

El forat negre ocult a HR 6819, és un de la categoría de massa estel·lar que no interactua violentament en el seu entorn, i per tan , apareix verdaderament negre. Tot i això, l’equip de recerca ha pogut detectar la seva presència i calcular la seva massa, estudiant l’estrella situada més a prop. Segons comenten, “un objecte invisible, amb una massa al voltant de 4 vegades la del nostre Sol”.

eso2007a1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Resposta al misteri de l’astrònom arruïnat

Guillaume Le Gentil de la Galaisière, va ser un astrònom francés, que va participar en un projecte internacional per observar el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, previst per l’any 1761.

Per aquest motiu, va sortir en vaixell de França l’any 1760 en dirección a l’île de France (actualmente illa de Maurici), en aquell momento va esclatar una guerra entre França i el Regne Unit, el que va provocar que tingués que observar aquest trànsit des del seu vaixell. Degut al moviment del vaixell, no va poder obtener unes mesures rigoroses del trànsit, i va decidir esperar vuit anys per observar el segon trànsit des d’allà mateix.

L’any 1769, va tenir la fatalitat que durant tot el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, va estar núvol i tampoc el va poder observar.

Després d’un retorn a França molt accidentat, va descobrir que l’havien declarat legalment mort, la seva dona s’havia tornat a casar i els seus béns havien estat repartits entre els seus hereus.

Per sort, gràcies a la interecessió del rei, va aconseguir refer la seva vida uns anys més tard.

guillaume_le_gentil1.jpg

No hi ha comentaris

El Triangle de Primavera

Durant la primera part de la nit, si mirem en direcció Sud, podem observar tres estrelles força brillants: Arcturus, Spica i Denébola.

Les tres estrelles formen l’asterisme del Triangle de Primavera. Cada estrella forma part alhora d’una constel·lació diferent.

Arcturus, és de les tres estrelles la més brillant, així com també de la seva constel·lació , el Bover (Bootes), amb una magnitud de 0,15, de fet és la quarta estrella més brillant del cel nocturn . Es una gegant roja, amb un diàmetre  25 vegades  més gran que el Sol.

Spica, també és la més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) amb una magnitud de 0,92. De les tres estrelles del Triangle, és la que està més lluny de nosaltres, a uns 250 anys llum de nosaltres. Es a dir la llum que veiem ara, va sortir l’any que va néixer Betrhoven (any 1770) .

Denebola, és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Lleó (Leo). La més brillant d’aquesta constel·lació és Regulus. De les tres estrelles del Triangle, Denébola és la més jove, amb una edat aproximada de només 400 milions d’anys.

ges2nyn6pamkmbyygqy49i-650-80.jpg

No hi ha comentaris

El misteri de l’astrònom arruïnat !

Des de l’antiguitat, la humanitat ha observat que la natura ens mostraba una certa repetició en molts fenòmens: l’interval entre el dia i la nit, les fases de la Lluna, la durada complerta d’una colta de la Terra al voltant del Sol, etc.

Cada 225 dies, el planeta Venus dona una volta sencera al Sol.

El cometa Halley torna a la Terra, cada 75 anys.

Hi ha però, un esdeveniment previsible certament rar, que succeeix amb un patró de 243 anys.

Observar aquest curiós esdeveniment astronòmic, va provocar fa molt de temps la ruïna económica i familiar d’un astrònom.

guillaume-le-gentil1.jpg

En sabeu el seu nom ?

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »

301 Moved Permanently

Moved Permanently

The document has moved here.